més notícies

D'un temps ençà Barcelona (i la rodalia que l'envolta) ha estat contemplada des del seu propi país amb estranyesa. Amb estranyesa i amb una certa indiferència mútua. Més enllà del contrapunt que hi va haver entre la Generalitat de Jordi Pujol i els successius governs municipals socialistes a la capital, s'ha dit que Catalunya i Barcelona vivien l'una d'esquena a l'altra. Potser ha estat cert; fins i tot s'ha arribat a considerar Barcelona com un obstacle per la plenitud nacional del país. Si això mai ha estat cert, aquest diumenge Barcelona i Catalunya han començat a retrobar-se de nou. Ho han fet gràcies a l'espectacular resultat de participació que ha obtingut la consulta sobre la independència de Catalunya de Barcelona Decideix, una votació no oficial, no vinculant, sense suport oficial, sense finançament i sense publicitat institucional i moguda únicament per voluntaris. Un quart de milió de vots i un 18,13% de participació (21,37% sobre el cens oficial). Una animalada per una votació sense implicacions legals. Amb aquest èxit Barcelona es ressitua, per lliure voluntat, i amb tot el dret, com a capital d'un país. Si mai barcelonins i catalans han viscut d'esquena, des d'aquest diumenge estan una mica més aprop.