Fa dies que hi penso... Actualment, la societat està visquent una sèrie de revolucions: revolució verda (o ecològica), revolució 2.0 (noves tecnologies), revolució econòmica...
Però, malgrat totes aquestes revolucions, que són importants és clar, vull fixar-me en els canvis que estan succeïnt al nord d'Àfrica i a Orient. Aquests pobles estan visquent realment grans revolucions. Estan derrocant als seus líders totalitaris amb la força del poble, amb l'única arma que tenen: la seva veu, ja que en molts d'aquest països (per no dir la majoria) no saben el què és el dret a vot.
Tenim enfront nostre un vertader canvi històric. Allò que els nostres avis i pares van viure ja fa uns quants anys i que crèiem que va trigar molt en succeïr, ara mateix, a l'any 2011, ho estan visquent aquests països. Alguns líders han cedit davant la pressió popular; altres han decidit enfrontar-s'hi amb les conseqüències que això comporta... La política internacional està divida: hi ha opinions contràries a la intervenció, n'hi ha a favor, altres es fan els sords... Cal tenir clar que el poble té la raó i s'ha d'escoltar-lo. No pot ser que els interessos d'uns i altres sempre els hagin de pagar els mateixos.
Aquí tenim la sort, des de fa molts anys, de poder expressar-nos i manifestar-nos lliurement. Altres no han tingut aquesta sort. Altres ho han aconseguit recentment. Doncs siguem conscients i actuem en conseqüència. Exercim els nostres drets. No perdem l'oportunitat.
Però, malgrat totes aquestes revolucions, que són importants és clar, vull fixar-me en els canvis que estan succeïnt al nord d'Àfrica i a Orient. Aquests pobles estan visquent realment grans revolucions. Estan derrocant als seus líders totalitaris amb la força del poble, amb l'única arma que tenen: la seva veu, ja que en molts d'aquest països (per no dir la majoria) no saben el què és el dret a vot.
Tenim enfront nostre un vertader canvi històric. Allò que els nostres avis i pares van viure ja fa uns quants anys i que crèiem que va trigar molt en succeïr, ara mateix, a l'any 2011, ho estan visquent aquests països. Alguns líders han cedit davant la pressió popular; altres han decidit enfrontar-s'hi amb les conseqüències que això comporta... La política internacional està divida: hi ha opinions contràries a la intervenció, n'hi ha a favor, altres es fan els sords... Cal tenir clar que el poble té la raó i s'ha d'escoltar-lo. No pot ser que els interessos d'uns i altres sempre els hagin de pagar els mateixos.
Aquí tenim la sort, des de fa molts anys, de poder expressar-nos i manifestar-nos lliurement. Altres no han tingut aquesta sort. Altres ho han aconseguit recentment. Doncs siguem conscients i actuem en conseqüència. Exercim els nostres drets. No perdem l'oportunitat.