A la immensa majoria dels humans ens interessa  més “com ens veuen” o, quina qualitat d’imatge projectem que el que realment “som”. Ens interessa la imatge més que l’objectivitat. I així, l’home de la societat actual és llança a participar en aquesta cursa de les aparences, en el fàcil afany de ‘qui enganya a qui’, de com aconseguir millor impressió. El món és un immens mercat en què “l’orgull de la vida” té un gran comerç d’etiquetes, formes socials i exhibicions econòmiques per competir per la imatge social, un combat en que als éssers humans no ens interessa ser, sinó semblar.

Des de temps immemorials aquesta idea, inclús m’atreviria a dir: ”filosofia de vida”, dóna voltes per aquest increïble i incomprensible món de l’ésser humà, tan generós i humà quan li convé i tan envejós i animal quan l’interessa.

Sense anar gaire més lluny, aquest cap de setmana ha saltat a la palestra una notícia d’un personatge, que a parer meu s’identifica plenament amb el tema del qual avui estem parlant. L’arquitecte que ha decorat la casa de CR7 (Cristiano Ronaldo) ha assegurat que: el mateix jugador de futbol li “va demanar molts miralls a tota la casa, una foto enorme d’ell a la seva habitació …”. Com veieu, al davant nostre tenim tot un personatge públic que se’ns dubte podria encapçalar el rànquing d’un concurs d’EGO.

A Balaguer, no som menys. Sempre hi ha algú que, tot i no poder ser als primers llocs d’aquest rànquing (“tot i que ho, estan intentant, desmesuradament”), sempre intenta aconseguir un bon paper per allí on passa.

Sé que alguns de vosaltres, amics lectors i amigues lectores, voldríeu que poses nom a tots aquests personatges, però amics meus i amigues meves, només cal que feu un exercici de memòria. Tanqueu els ulls i mireu de recordar frases lapidàries com aquestes: “Que no saps qui sóc jo, jo vaig ser, jo sóc, jo he fet”, JO, JO i només JO. Per no dir res de cotxes, moda, …

Heu fet l’exercici… Oi que en coneixeu més d’un?

La petita formiga durant l’estiu fa una feina pesada, silenciosa, humil. No com la cigala que canta i canta i pentina reiteradament les seves ales per vanagloriar-se del que és i no de qui és; o com aquelles violes que neixen al voltant de moltes altres flors i herbes del camp. Elles, petites i humils, però amb una agradable olor, dolça i suau, i que sense passar per davant de cap altra flor, conserven la seva honorabilitat, la seva grandesa.

La viola

S’atansa el dia i l’hora. La gent tindrem el dret i el coneixement d’escollir qui millor dirigirà el nostre poble. Aquell dia veurem el que els ciutadans i ciutadanes de Balaguer volem per enfrontar-nos a quatre anys del nostre futur, i com no pot ser d’altra manera, també d’incertesa. I al final la democràcia seguirà sent el millor model polític a seguir, malgrat alguns no estiguin d’acord amb el resultat. La justa democràcia on tots els vots tenen el mateix valor, ja siguin rics o pobres, alts o baixos, petits o grans, …justa com la mort, que segueix el seu camí sense deixar-se mai a ningú.

PD. La viola, és el símbol de la humilitat, de la lleialtat i de la modèstia, i indica l’inici de la primavera. Es fa en llocs més aviat humits, entre pedres velles. A l’edat mitjana, els trobadors acostumaven a lluir un ram de violes, com a emblema i perquè els procurés llarga vida.

Salut!

Filed under: Ciutadans/nes,Eleccions,Política municipal | Etiquetat: Honor,Humilitat,Supèrbia | Deixa un Comentari »