• FOTO DENUNCIA

    Cada dia igual. Ho podrem solucionar?

    Cada dia igual. Ho podrem solucionar?

  • PEL FORAT DEL PANY

    AMUNT: el Col·legi Ntra. Sra. del Carme. Dissabte, la comunitat educativa de l'escola, l'AMPA, mestres i autoritats locals i comarcals, inaguraben la piscina coberta i altres instal·lacions esportives. Balaguer creix, en formació, qualitat i oferta de centres escolars de qualitat. Enhorabona i felicitats!
  • AVALL: Alguns ciutadans o ciutadanes de Balaguer, llancen les escombreries de casa a les papereres del carrer, enlloc de fer-ho en els contenidors d'escombreries repartits per tota la ciutat. Recordeu, no és més net qui més neteja, si no qui menys enbruta. Siguem cívics i nets, no fem allò que no ens agrada que ens facin a nosaltres. Respectar balaguer, és respectar als veïns.
  • IMATGE DEL MES

    Josep M. Roigé, alcalde de Balaguer

    Josep M. Roigé, alcalde de Balaguer

  • CALENDARI

    juny 2011
    dg. dl. dt. dc. dj. dv. ds.
    « mai    
     1234
    567891011
    12131415161718
    19202122232425
    2627282930  
  • Balaguer decideix

    Balaguer decideix
  • Entitats Balaguer

    Entitats Balaguer
  • Radio Balaguer

    Radio Balaguer
  • Groc

    Revista Groc
  • La Bultra

    La Bultra
  • araponent.cat

    araponent.cat
  • PARTITS POLÍTICS

    PSC
  • TRANSVASAMENT: NO!

    SEGRE-LLOBREGAT

BALAGUER RIU

Fa uns quants anys, en Josep Vallverdú, Joan Farré Viladrich i Matías Briansó treien a la llum un recull gràfic, descriptiu i literari, entre d’altres, del nostre Balaguer estimat, titulat: Balaguer Riu.

Riu Segre

Riu Segre

Sense cap dubte, aquesta obra mostra el transcórrer de la ciutat de generació en generació, al llarg dels anys, seguint la “corrent del riu” o, dit d’una altra manera, tenint el riu com a nexe d’unió i simbiosi, però aquest no és el tema que ens ocupa avui. Avui ens ocupa un tema important, de salubritat, d’higiene i sobretot d’imatge del nostre riu Segre. Avui hem de parlar de l’estat en què es troba actualment al seu pas per Balaguer.

Lamentable. Aquesta és la paraula més indicada per expressar com està el nostre riu avui. Unes algues aquàtiques han envaït el llit del riu, fet que ha provocat que molta de la brossa que sura pel riu s’hi enganxi i fa que doni molt mala imatge. I amb tot això hi tenim de sumar l’escuma de “purins” o vés a saber de què i la proliferació de mosques i mosquits que poden arribar a transmetre alguna infecció.

Des d’aquest breu, però contundent escrit de denúncia, volem manifestar la nostra més insistent necessitat per buscar una solució, ja!

Riu Segre

Riu Segre

És urgent i necessari una actuació de neteja i no hi ha excusa de cap tipus. O ho fa l’Ajuntament encara que estiguem en temps de “traspàs” (cosa que no lliura a ningú de les seves responsabilitats) o s’avisa a la Confederació de l’Ebre si és qüestió seva.

I BALAGUER TAMBÉ!

A la Plaça Catalunya de Barcelona, a la Plaça de la Font de Tarragona, a la Plaça Ricard Vinyes de Lleida, a la Plaça del Vi de Girona, centenars de joves es manifesten en contra la banca i els partits majoritaris per la gran indignació i vergonya que senten de veure com uns banquers CULPABLES de la crisi només segueixen pensant com omplir-se les butxaques i d’una classe POLITICA que permet aquests abusos sense defensar tots els que “democràticament” els hem escollin. Avui aquest jovent, valent i noble,ha dit prou. Ja n’hi ha prou! I a Balaguer per què no? Malgrat no sortir a la Plaça del Mercadal, jo com a jove, penso i sento igual que tots aquests valents que han sortit al carrer i han dit PROU!

És probable que aquest difús, heterogeni i incontrolable moviment en contra de la banca i els partits majoritaris decaigui després del 22-M, almenys fins que s’acostin les eleccions generals, però de moment ja han aconseguit fer sortir a la superfície dues realitats que estaven gairebé fora del debat: l’elevadíssim atur juvenil -superior al 43%- i l’enorme descrèdit de la classe política. I s’ha convertit en l’assumpte més important de l’actual període electoral, fins i tot més que abans ho havien estat la legalització de Bildu (que també té delicte) o el fons de competitivitat català (que ja fa pudor). I això diu molt sobre el nivell d’aquesta “deslluïda” campanya electoral municipal que ja hem passat.

INDIGNATS

INDIGNATS

Els culpables d’això només són dos: La banca que s’ha aprofitat dels diners públics per no fer fallida davant l’especulació immobiliària i omplir-se les butxaques només uns quants, i la classe política que ho ha permès.

Ja n’hi ha prou! Volem una democràcia neta, transparent i justa per atots, no només per a uns quants. I que és faci justícia i paguin la crisi els qui la van crear que és la banca i no els ciutadans i ciutadanes, que ja estem prou escanyats.

Com exemple d’especulació, una empresa com TELEFÓNICA va obtenir 10.000 milions d’euros de “beneficis” i vol fer un ERE de regularització, per fer fora el 20% de la plantilla. Això no és democràcia, ni és res de res. Els grans bancs, les grans empreses condicionen als polítics i els fan fer el que volen. PROU! Ja n’estem fartsque sempre siguem els mateixos que ens toqui pagar els plats trencats.

Potser al final d’aquesta crisi alguna cosa de profit en treure’m, com a mínim fer sentir la veu del poble, de moment molts indignats, i també crec que segurament aquest no serà un fet aïllat. El riu hamarxat de mare i abans de retornar al seu llit, les coses hauran de començar a canviar. Més que res pel bé de tots i sobretot dels ciutadans i ciutadanes que som els que més ho necessitem.

DAVALLADA SOCIALISTA

El PSC s’ha enfonsat a Balaguer com a Barcelona. La gran campanya de CiU a la nostra ciutat, el desgast de 24 anys al Govern, les acusacions de manca de transparència, l’augment de llistes, etc. han fet possible que CiU, encapçalat per Josep Ma. Roigé, hagi sabut conquerir el vot dels balaguerins, no per una gran majoria, exactament per 284 vots, però els suficients per formar govern amb minoria simple i pactant puntualment.

PARTIT

VOTS

%

REGIDORS

CiU

2.451

35,04%

7

PSC-PM

2.167

30,98%

6

ERC-AM

756

10,81%

2

PP

   449

6,42%

1

ICV-E

   389

5,56%

1

CUP

   237

3,39%

0

EGB

   185

2,64%

0

PxC

   177

2,53%

0

 Els tres nous partits que es presentàvem per primer cop a les municipals no han tingut l’efecte que esperaven. Excepte la CUP, penso que els altres dos no els tornarem a veure més.

IC-V no ha donat la talla. Aquests quatre anys d’experiència municipal no han convençut ni la ciutadania, ni els seus votants segurament molts són els motius, però crec que la seva anterior cap de llista Anna Torres ha sigut el principal motiu del perquè aquesta pèrdua de vots (511 vots menys que l’any 2007).

El PP s’ha quedat igual, amb un sol regidor. El partit popular, encapçalat per Joan M. Molins, no ha pogut convèncer a molta gent per poder assolir el segon regidor que aspirava. Tornarà a treballar amb un sol regidor i caldrà esperar quatre anys més per poder veure si el seu treball amb la ciutadania i l’efecte que puguin tenir les properes eleccions generals, els dona als populars una nova empenta i aconseguir augmentar el nombre de vots.

El grup d’ERC ha estat un dels quals ha tingut un increment de vot, malgrat  que pel que fa a nivell nacional estigui encara pagant la mala experiència de govern amb el tripartit i la seva mala gestió al capdavant de la Generalitat. Tot i així ERC de Balaguer ha augmentat sumant dos regidors, que pot ser, sense cap mena de dubte, la clau per governar amb CiU o amb acords puntuals. Tot està per veure.

El PSC s’ha ensorrat. La davallada socialista és la més significativa de totes, inclosa la de l’any 1991, quan el convergent Josep Borràs va aconseguir l’alcaldia derrotant Miquel Aguilà per la mínima (53 vots de diferència). Aquest cop, sigui pel pes dels 24 anys d’alcalde, sigui pel poc canvi de cares en les seves files, per la mala gestió econòmica, o altres, Balaguer ha preferit un canvi, un canvi que aportarà una renovació de cares, un nou equip de treball, una diferent manera de treballar, etc.

CiU ha aconseguit trencar aquest feu socialista que Balaguer mantenia seguidament des de l’any 1995. La seva bona campanya, la idea de canvi, la possible influència dels resultats obtinguts a les eleccions autonòmiques, el moment crític que està passant el país, etc. han fet possible que  ciutadans i ciutadanes s’hagin decantat per un nou equip, una nova cara.

En Josep M. Roigé i el seu equip tindrà la responsabilitat de guiar el nostre municipi aquests propers quatre anys. Molta sort i molt bona feina, la ciutat està a les vostres mans. Endavant!

ENHORABONA JOSEP M. ROIGE!

CiU, encapçalat per Josep M. Roigé, ha tombat l’hegemonia del PSC a Balaguer on en Miquel Aguilà ha governat durant 23 anys. Només puc dir una cosa: Enhorabona Josep Ma,  Balaguer ha escollit SOMRIURE AL CANVI. FELICITATS!

TAN SOLS FALTA…

FINAL DE CAMPANYA

Gracies a Déu! Divendres 20 a les 12 de la nit, s’acaba aquesta campanya electoral i tot seguit anirem de retorn a la monòtona rutina. Bé tot seguit, tot seguit potser no, uns estarem veient una pel·lícula, d’altres faran un sopar, d’altres el que tinguin pensat i altres ves a saber què… Dissabte jornada de reflexió i diumenge l’hora de la “veritat”.

La veritat és que hi ha hagut partits que s’ho han treballat molt i d’altres que no s’ho han treballat gens. I això no és ni bo ni és dolent, senzillament és un fet que potser els pot aportar algun vot més al seu cistell. Tot i que sóc d’aquells que penso que la campanya electoral comença l’endemà mateix de les eleccions. I això, a part del grup que està al govern que ho ha de fer per nassos, perquè governa, la resta de grups no ho deu tenir gaire clar, ja que les presses sempre arriben pocs mesos abans de tenir les eleccions.

També voldria fer la reflexió de la gran despesa econòmica que suposa convocar unes eleccions (organitzar, publicitar, mobilitzar, etc.), ja siguin europees, estatals, autonòmiques o municipals, i més si hi sumem la campanya de tots els partits. No us sembla que amb el que estem patint podríem ser més racionals i no ser tant incongruents? Per un costat demanem austeritat i per l’altre regalem samarretes, anem amb trenets, donem bosses, etc. i tota la propaganda de cartells, banderoles, sobres, tríptics, etc. Un consell: no us pareu a pensar quant ens costaran aquestes eleccions o agafareu tal emprenyada que ho engegarem tot a fer punyetes.

El resultat no es visualitzarà immediatament, però sigui el que sigui tindrà els seus efectes al llarg dels propers quatre anys. L’equip que liderarà la ciutat en sortirà content i victoriós, però tindrà la responsabilitat de millorar la ciutat, les infraestructures, augmentar el nombre d’empreses, crear llocs de treball, ajustar impostos, en fi, un camí no pas massa planer.

I dilluns 23, tothom (la majoria) tornarem al dia a dia de la nostra més que organitzada vida. I sortirem de casa mirant les pancartes i banderoles que trobarem al nostre pas com si fossin les restes d’una “moguda” que sembla que no va amb nosaltres. Els uns iniciaran la campanya tot després de les eleccions, altres esperaran un cop més als últims mesos abans de la pròxima campanya, i llavors tot serà corredisses, angoixes i lamentacions, però tots ho sabem des del principi: “Si algú vol collir, abans s’ha de sembrar”.

Sense cap més assumpte amics i amigues, ens retrobem passades les eleccions del 22 de maig per fer-ne una valoració i veure com quedarà el nostre consistori. Ara toca reflexió. Per tant fins aviat i que sigui el millor per a Balaguer i per a tots els municipis de Catalunya.

AMB CALÇADOR

Dos setmanes de campanya electoral. Els uns “gastant” el que no tenen i predicant que hem de ser estalviadors (com és menja això?), ja que les arques municipals estant buides. Els altres dient que el que governa ho ha fet tan malament com ha pogut, però, pactant amb ells quan els ha convingut. Altres cridant que estant farts de polítics i altres denunciant les retallades. Uns que sempre hi són i altres que volen un canvi. Un canvi cap aquí i un canvi cap allà. Buf! Quin batibull! I sobretot quin maldecap…

Ara, això sí, tot allò que en quatre o més anys no han fet (perquè no hi creuen o perquè no ho senten, o per mandra), ara ho han de fer tot: participar a la Festa de la Coca, a la romeria del Rocio, a l’Aplec de les Franqueses, i més n’hi hagués que tots se’n farien socis, almenys per quinze dies que dura la campanya electoral.

Quin greu em sap que ens tractin de babaus i desmemoriats. Que no n’hi ha cap que entengui que si algú d’aquests guanya (i així ha de ser) és perquè nosaltres, ciutadans i ciutadanes, ho volem? Ho enteneu? Perquè nosaltres HO VOLEM!! Quan poc respecte i quanta ignorància democràtica tenen tots aquests que volen dirigir el poble.

I ni amb calçador entra aquesta sabata, lluenta i embetumada per fora i apedaçada per dins, que ens volen calçar, i demostrar així que no tindrem als peus ni ampolles ni clivelles, almenys durant els propers quatre anys.

Al final, però, l’estimada democràcia d’aquí a pocs dies ens deixarà un nou alcalde, conegut o per conèixer, i durant quatre anys haurem de caminar amb ell, esperant poder veure una ciutat “nova”, engrescadora i amb capacitat de poder seguir demostrant la seva capitalitat.

LEGAL SÍ, PERÒ LÍCIT?

La diferència entre lícit i legal és molt complexa. Fins i tot podem afirmar que aquests dos mots són sinònims, però de fet jo penso que no és del tot així.

Legal,podem dir que és allò manat per la llei, o que es correspon amb el que diu la llei. I lícit és allò que està permès, no prohibit per la llei, però que és contrari a la moral.

Un cop aclarides aquestes dos paraules, més o menys sinònimes, però amb els seus diferents matisos, podem dir que és legal anar en una llista d’un partit polític en un municipi on no estàs empadronat, però podríem dir que no és lícit, ja que moralment ho hauries de fer al municipi on vius i a on has d’estar empadronat. Però bé, ja sabem que feta la llei, feta la trampa.

A Balaguer, no estem exempts d’aquestes estratagemes polítiques en llistes de partits com la CUP, PxC, i altres que, han buscat gent de fora de Balaguer, per confeccionar les seves llistes.

Com hem dit en un principi legal ho és, però, lícit penso que no tant. Després i com sempre passa, la gent del carrer, ciutadans i ciutadanes, critiquem i menystenim als polítics de com fan les coses i no ens adonem que ja som nosaltres mateixos els primers a començar malament les coses.

Tret d’això, només em resta desitjar-los a tots uns bons resultats i que guanyi el millor.

DE GRAN DEBAT, A DEBAT ESGARRAT

El passat divendres 6 de maig, hores abans de l’inici oficial de la campanya electoral, els candidats del PSC, CiU, IC-V, ERC, PP i la CUP, van obrir l’inici de campanya amb la realització d’un debat organitzat pel Cercle d’Economia de la ciutat i moderat per l’exalcalde de Balaguer Josep Borràs.

Un debat que, personalment, penso que ha estat mal moderat, amb un protagonisme aclaparador per part de la persona que exercia la funció de moderador i amb un clar posicionament partidista, donant més joc al candidat de Convergència i Unió, que no pas als altres.

La sensació: Tots contra Miquel Aguilà (PSC). Aquesta ha estat la línia que han seguit els cinc partits participants del debat. L’arma que han fet servir els cinc partits per anar contra Miquel Aguilà en la gestió de l’Ajuntament ha estat el fet d’acusar-lo de la mala gestió econòmica del Consistori.

Entrant en la valoració personal de cadascun dels candidats, vull dir que vaig veure un Miquel Aguilà segur, confiat de si mateix i amb una gran i indiscutible mostra d’experiència. Diríem que en la seva línia de sempre. Penso que en Josep M. Roigé va anar de menys a més. Conforme anaven passant les oportunitats de proposar, explicar i posicionar-se com alternativa, va anar millorant. En Gregorio Garcia d’IC-V va estar molt fluix. El vaig veure diluït, insegur i poc confiat en si mateix. En Jaume Canal va destacar per la seva dialèctica i el seu bon to: Jove, segur i ben preparat. El candidat del PP Joan M. Romeu el vaig veure molt contundent, ratllant una dialèctica agressiva, amb una evident falta de savoir-faire, i buscant una pugna innecessària, almenys en debats d’aquest estil. En Jordi Casalva ser el més fluix de tots. Malgrat que el jovent de la CUP vol entrar a formar part del consistori, necessiten més experiència i treball en l’àmbit de la política local. Es mostrava una falta de rodatge i de desconeixement de la situació. En definitiva,el debat ha estat molt respectuós i amb pocs enfrontaments entre els candidats.

Per acabar aquest article d’opinió, vull manifestar que no és gens fàcil organitzar un debat com aquest. I cal agrair als organitzadors (Cercle de Promoció Econòmica i d’Iniciatives de Balaguer i Comarca) l’esforç que els ha suposat l’organització d’aquest acte. També vull manifestar,sense acritud, que és molt important poder tenir un molt bon moderador. Tenir les idees clares, amb un guió molt ben preparat i que el moderador sigui una persona amb experiència a l’hora de conduir el debat és tenir l’èxit del debat pràcticament assegurat i en aquest debat això no ha estat així. Malgrat tot felicitats als organitzadors.

VOLVES DE PRIMAVERA

De nou tornem a “gaudir” d’una nevada primaveral. Aquest any, a l’igual que tots els anys,els xops de la nostra bultra, ens obsequien amb una gran nevada vegetal, que cobreix tots els carrers i carrerons, places i placetes, pisos i cases de la nostra ciutat. Aquest any, però,la diferència està que aquesta nevada ens agafa en plena campanya municipal.

Igual que aquestes volves, la campanya electoral ens “obsequiarà” també amb una “nevada” de butlletins, papers, convocatòries, dinars, adhesius, caramels, globus i altres estris electoralistes per embadalir els ciutadans i ciutadanes i fer-se amb el seu vot.

Bultra de Xops

Bultra de Xops

En un dels butlletins que m’ha arribat a les mans, ens expliquen com aquests farien una festa major igual amb menys recursos. Quan ho he acabat de llegir se m’han presentat alguns interrogants. És possible fer-ho igual amb menys diners?

La solució (així m’ho van ensenyar) ha estat anar a preguntar-ho a un professional de la matèria i la meva sorpresa ha estat quan sense embuts m’ha dit: “això és fals”. I hem continuat la conversa explicant els motius del perquè aquesta estimació econòmica de la Festa Major és poc fiable i desajustada.

Una altra moguda electoral que alguns hem vist, a estat el vídeo que “gaspardeportolà 1916” va penjar al You Tube, en que s’escenificava quan l’actual alcalde (caracteritzat de Hitler) s’assabentava que el Gitano de Balaguer havia fet oficial la seva presentació a les properes eleccions municipals. Personalment i mirant-ho des de la vessant humorística era molt bo. Ara bé dos dies després “gaspardeportolà 1916” l’ha esborrat de la xarxa. Per què? Pressions rebudes, penediment, denuncia… Segurament mai ho sabrem.

Ara ja, a les portes de les eleccions, els ciutadans i ciutadanes volem veure, llegir i discutir les propostes que els diferents grups polítics presentaran en els seus programes electorals. La veritat és que per molt que aquesta vegada hagi estat la que més llistes es presenten, a la ciutat hi ha una estranya calma.

De fet s’ha acabat una etapa. L’època en què els programes electorals estaven plens d’obres més o menys faraòniques per impressionar i deixar bocabadats els ciutadans s’ha acabat. Iniciem una etapa d’austeritat, de sequera, si m’ho deixeu dir així. Poques promeses podran fer-se. Fins i tot (i personalment ho trobo molt encertat) la festa de la Transsegre per garantir la seva continuïtat farà pagar 10 euros per tripulant. Personalment penso que ha arribat el moment no només de fer pagar per la Transsegre, sinó que caldria fer-ho en moltes altres coses.

Malgrat tot, les volves de primavera també es fondran a poc a poc com la neu, i després d’aquestes eleccions municipals continuarem queixant-nos del nostre Ajuntament. De fet tots sabem que mai plou a gust de tothom, i cada dia ens tornem més exigents. I seguirem, mani qui mani, queixant-nos del nostre Ajuntament, el qual per molt que canviï políticament, seguirà sent “dirigit” per totes aquelles persones que amb la seva feina fan que la ciutat rutlli, i que de ben segur sense ells no seria el mateix.