• DIGUES LA TEVA! VOTA

  • PEL FORAT DEL PANY

    AMUNT: 1r. Gran Premi d'Inèrcia "Ciutat de Balaguer". L'organització d'aquesta activitat ha estat un èxit, en aquesta diada en que la Festa de la Coca ha tingut una gran participació. Enhorabona als organitzadors!
  • AVALL: Tots els partits polítics. Malgrat tots els partits critiquen l'endeutament municipal, la gran despesa econòmica que comporten aquestes campanyes electorals també s'hauria de fer mirar. Els ciutadans no estem per pagar més i menys en aquest temps de crisi.
  • IMATGE DEL MES

    Festa de la Coca. Viu-la!

    Festa de la Coca. Viu-la!

  • CALENDARI

    maig 2011
    dg. dl. dt. dc. dj. dv. ds.
    « abr    
    1234567
    891011121314
    15161718192021
    22232425262728
    293031  
  • Balaguer decideix

    Balaguer decideix
  • Entitats Balaguer

    Entitats Balaguer
  • Radio Balaguer

    Radio Balaguer
  • Groc

    Revista Groc
  • La Bultra

    La Bultra
  • araponent.cat

    araponent.cat
  • PARTITS POLÍTICS

    PSC
  • TRANSVASAMENT: NO!

    SEGRE-LLOBREGAT

AMB CALÇADOR

Dos setmanes de campanya electoral. Els uns “gastant” el que no tenen i predicant que hem de ser estalviadors (com és menja això?), ja que les arques municipals estant buides. Els altres dient que el que governa ho ha fet tan malament com ha pogut, però, pactant amb ells quan els ha convingut. Altres cridant que estant farts de polítics i altres denunciant les retallades. Uns que sempre hi són i altres que volen un canvi. Un canvi cap aquí i un canvi cap allà. Buf! Quin batibull! I sobretot quin maldecap…

Ara, això sí, tot allò que en quatre o més anys no han fet (perquè no hi creuen o perquè no ho senten, o per mandra), ara ho han de fer tot: participar a la Festa de la Coca, a la romeria del Rocio, a l’Aplec de les Franqueses, i més n’hi hagués que tots se’n farien socis, almenys per quinze dies que dura la campanya electoral.

Quin greu em sap que ens tractin de babaus i desmemoriats. Que no n’hi ha cap que entengui que si algú d’aquests guanya (i així ha de ser) és perquè nosaltres, ciutadans i ciutadanes, ho volem? Ho enteneu? Perquè nosaltres HO VOLEM!! Quan poc respecte i quanta ignorància democràtica tenen tots aquests que volen dirigir el poble.

I ni amb calçador entra aquesta sabata, lluenta i embetumada per fora i apedaçada per dins, que ens volen calçar, i demostrar així que no tindrem als peus ni ampolles ni clivelles, almenys durant els propers quatre anys.

Al final, però, l’estimada democràcia d’aquí a pocs dies ens deixarà un nou alcalde, conegut o per conèixer, i durant quatre anys haurem de caminar amb ell, esperant poder veure una ciutat “nova”, engrescadora i amb capacitat de poder seguir demostrant la seva capitalitat.

LEGAL SÍ, PERÒ LÍCIT?

La diferència entre lícit i legal és molt complexa. Fins i tot podem afirmar que aquests dos mots són sinònims, però de fet jo penso que no és del tot així.

Legal,podem dir que és allò manat per la llei, o que es correspon amb el que diu la llei. I lícit és allò que està permès, no prohibit per la llei, però que és contrari a la moral.

Un cop aclarides aquestes dos paraules, més o menys sinònimes, però amb els seus diferents matisos, podem dir que és legal anar en una llista d’un partit polític en un municipi on no estàs empadronat, però podríem dir que no és lícit, ja que moralment ho hauries de fer al municipi on vius i a on has d’estar empadronat. Però bé, ja sabem que feta la llei, feta la trampa.

A Balaguer, no estem exempts d’aquestes estratagemes polítiques en llistes de partits com la CUP, PxC, i altres que, han buscat gent de fora de Balaguer, per confeccionar les seves llistes.

Com hem dit en un principi legal ho és, però, lícit penso que no tant. Després i com sempre passa, la gent del carrer, ciutadans i ciutadanes, critiquem i menystenim als polítics de com fan les coses i no ens adonem que ja som nosaltres mateixos els primers a començar malament les coses.

Tret d’això, només em resta desitjar-los a tots uns bons resultats i que guanyi el millor.

DE GRAN DEBAT, A DEBAT ESGARRAT

El passat divendres 6 de maig, hores abans de l’inici oficial de la campanya electoral, els candidats del PSC, CiU, IC-V, ERC, PP i la CUP, van obrir l’inici de campanya amb la realització d’un debat organitzat pel Cercle d’Economia de la ciutat i moderat per l’exalcalde de Balaguer Josep Borràs.

Un debat que, personalment, penso que ha estat mal moderat, amb un protagonisme aclaparador per part de la persona que exercia la funció de moderador i amb un clar posicionament partidista, donant més joc al candidat de Convergència i Unió, que no pas als altres.

La sensació: Tots contra Miquel Aguilà (PSC). Aquesta ha estat la línia que han seguit els cinc partits participants del debat. L’arma que han fet servir els cinc partits per anar contra Miquel Aguilà en la gestió de l’Ajuntament ha estat el fet d’acusar-lo de la mala gestió econòmica del Consistori.

Entrant en la valoració personal de cadascun dels candidats, vull dir que vaig veure un Miquel Aguilà segur, confiat de si mateix i amb una gran i indiscutible mostra d’experiència. Diríem que en la seva línia de sempre. Penso que en Josep M. Roigé va anar de menys a més. Conforme anaven passant les oportunitats de proposar, explicar i posicionar-se com alternativa, va anar millorant. En Gregorio Garcia d’IC-V va estar molt fluix. El vaig veure diluït, insegur i poc confiat en si mateix. En Jaume Canal va destacar per la seva dialèctica i el seu bon to: Jove, segur i ben preparat. El candidat del PP Joan M. Romeu el vaig veure molt contundent, ratllant una dialèctica agressiva, amb una evident falta de savoir-faire, i buscant una pugna innecessària, almenys en debats d’aquest estil. En Jordi Casalva ser el més fluix de tots. Malgrat que el jovent de la CUP vol entrar a formar part del consistori, necessiten més experiència i treball en l’àmbit de la política local. Es mostrava una falta de rodatge i de desconeixement de la situació. En definitiva,el debat ha estat molt respectuós i amb pocs enfrontaments entre els candidats.

Per acabar aquest article d’opinió, vull manifestar que no és gens fàcil organitzar un debat com aquest. I cal agrair als organitzadors (Cercle de Promoció Econòmica i d’Iniciatives de Balaguer i Comarca) l’esforç que els ha suposat l’organització d’aquest acte. També vull manifestar,sense acritud, que és molt important poder tenir un molt bon moderador. Tenir les idees clares, amb un guió molt ben preparat i que el moderador sigui una persona amb experiència a l’hora de conduir el debat és tenir l’èxit del debat pràcticament assegurat i en aquest debat això no ha estat així. Malgrat tot felicitats als organitzadors.

VOLVES DE PRIMAVERA

De nou tornem a “gaudir” d’una nevada primaveral. Aquest any, a l’igual que tots els anys,els xops de la nostra bultra, ens obsequien amb una gran nevada vegetal, que cobreix tots els carrers i carrerons, places i placetes, pisos i cases de la nostra ciutat. Aquest any, però,la diferència està que aquesta nevada ens agafa en plena campanya municipal.

Igual que aquestes volves, la campanya electoral ens “obsequiarà” també amb una “nevada” de butlletins, papers, convocatòries, dinars, adhesius, caramels, globus i altres estris electoralistes per embadalir els ciutadans i ciutadanes i fer-se amb el seu vot.

Bultra de Xops

Bultra de Xops

En un dels butlletins que m’ha arribat a les mans, ens expliquen com aquests farien una festa major igual amb menys recursos. Quan ho he acabat de llegir se m’han presentat alguns interrogants. És possible fer-ho igual amb menys diners?

La solució (així m’ho van ensenyar) ha estat anar a preguntar-ho a un professional de la matèria i la meva sorpresa ha estat quan sense embuts m’ha dit: “això és fals”. I hem continuat la conversa explicant els motius del perquè aquesta estimació econòmica de la Festa Major és poc fiable i desajustada.

Una altra moguda electoral que alguns hem vist, a estat el vídeo que “gaspardeportolà 1916” va penjar al You Tube, en que s’escenificava quan l’actual alcalde (caracteritzat de Hitler) s’assabentava que el Gitano de Balaguer havia fet oficial la seva presentació a les properes eleccions municipals. Personalment i mirant-ho des de la vessant humorística era molt bo. Ara bé dos dies després “gaspardeportolà 1916” l’ha esborrat de la xarxa. Per què? Pressions rebudes, penediment, denuncia… Segurament mai ho sabrem.

Ara ja, a les portes de les eleccions, els ciutadans i ciutadanes volem veure, llegir i discutir les propostes que els diferents grups polítics presentaran en els seus programes electorals. La veritat és que per molt que aquesta vegada hagi estat la que més llistes es presenten, a la ciutat hi ha una estranya calma.

De fet s’ha acabat una etapa. L’època en què els programes electorals estaven plens d’obres més o menys faraòniques per impressionar i deixar bocabadats els ciutadans s’ha acabat. Iniciem una etapa d’austeritat, de sequera, si m’ho deixeu dir així. Poques promeses podran fer-se. Fins i tot (i personalment ho trobo molt encertat) la festa de la Transsegre per garantir la seva continuïtat farà pagar 10 euros per tripulant. Personalment penso que ha arribat el moment no només de fer pagar per la Transsegre, sinó que caldria fer-ho en moltes altres coses.

Malgrat tot, les volves de primavera també es fondran a poc a poc com la neu, i després d’aquestes eleccions municipals continuarem queixant-nos del nostre Ajuntament. De fet tots sabem que mai plou a gust de tothom, i cada dia ens tornem més exigents. I seguirem, mani qui mani, queixant-nos del nostre Ajuntament, el qual per molt que canviï políticament, seguirà sent “dirigit” per totes aquelles persones que amb la seva feina fan que la ciutat rutlli, i que de ben segur sense ells no seria el mateix.

-ELECCIONS MUNICIPALS 2011-

NOGUERA MAGAZINE

Des de fa uns mesos que ens hem adonat, que la revista informativa d’abast comarcal, “Noguera Magazine”, no ens arriba a casa, com havia vingut fent des de fa uns quants anys.

Noguera Magazine

Noguera Magazine

La revista Noguera Magazine va néixer amb la idea de fer una revista quinzenal, que arribés a tota la comarca de la Noguera, amb un mòdic preu, pel seu sosteniment. És indiscutible que gratis avui en dia ja no hi ha res. Segurament que fins i tot aviat ens cobraran per respirar. Malgrat això, és va mirar de convèncer l’empresa que publicava la revista que la fes gratuïta (i així va ser) ja que si no la gent no la compraria.

Noguera Magazine, si no anem errats, ja no ha sortit al carrer des de principis d’any (2011), i pensem que quan una publicació desapareix, no tan sols hi perd l’empresa que l’ha creada, sinó que hi perdem tots.

Noguera Magazine era un quinzenal gratuït, una revista en la qual es podia trobar des d’informació local fins a entrevistes i articles d’investigació periodística centrats en la nostra comarca. Amb una tirada de 14.000 exemplars mensuals, i una acurada gestió de l’espai publicitari, podíem dir que era un molt bon vehicle per donar a conèixer productes i serveis.

No creiem que la desaparició d’aquesta revista hagi estat deguda solament per la crisi en la que estem immersos, sinó que segurament hi ha d’altres motius que han fet irremeiable aquesta determinació de l’empresa gestora.

Centre de Disseny Innova fa d’altres publicacions com Comarques de Ponent, la qual aglutina sis comarques de les terres de Lleida (Urgell, Pla d’Urgell, Segarra, Noguera, Pallars Jussà i Pallars Sobirà) i Culturàlia, que recull tots els aspectes de la cultura i l’associacionisme de la capital de l’Urgell. Reportatges, entrevistes, memòria històrica, notícies d’actualitat, excursionisme, gastronomia i agenda cultural són els continguts de la publicació que plasma l’activitat que genera la ciutat de Tàrrega.

Noguera Magazine ha deixat de sortir al carrer. Cap comunicat, cap nota de premsa, com si d’un estel fugaç s’hagués tractat. Des de Balaguer Digital, lamentem que  mitjans de comunicació plurals i independents, on les notícies generades a la nostra terra n’eren les protagonistes i totes les opinions hi tenien cabuda, desapareguin. És una llàstima.

COMPRAR BÉ ÉS COMPRAR A BALAGUER

Comprar més a Balaguer. I tu?

Fa masses anys que sento dir el mateix i per desgràcia no ens cansem de veure’ls a ells i…, a d’altres poblacions com Barcelona, Lleida, etc. per comprar el mateix que podrien comprar aquí. Però, qui no ho ha fet?

I si diem comprar més a Balaguer, per què no diem també estudiar a Balaguer, comprar els vehicles a Balaguer, passejar per Balaguer (Plaça Mercadal), etc? Que fàcil ho veiem (evidentment pels altres) i que difícil se’ns fa fer-ho a nosaltres.

Estic d’acord que caldria ser més curosos a l’hora de vetllar pels interessos del ciutadans i ciutadanes de Balaguer, però, ens podem creure que CiU, ICV, PP, ERC, la CUP, EGB i PXC, no farien si fa o no fa el mateix que els del PSC, que són a l’equip de govern? o és que tots aquests que volen pujar a l’alcaldia són més transparents i equànimes que els que hi tenim? Què dirien els del PSC, si fossin els de CiU, ERC, PP, o altres els que governessin? No dirien el mateix?

Ni el PSC és un dimoni, ni CiU és la caputxeta vermella, ni la CUP és la ventafocs de torn. Raoneu, senyores i senyors, no són els partits els trepes que ho destrossen tot, sinó més aviat les persones que conformen els partits, que amb les limitacions, enveges i gelosies dels éssers humans, malbaratem molts recursos i perjudiquem tots els que no ens cauen bé, o senzillament “no són dels nostres”.

I això, què vol dir? Vol dir que el principal problema radica en el mateix ésser humà. Els actes i responsabilitats que tenim cadascú de nosaltres no es poden amagar per molt de temps. Sempre he cregut aquella frase lapidària que diu: “S’enxampa abans un mentider, que un coix”.

Amics meus, no tot és tan simple, ni tot és tan complex. La vida dóna moltes voltes i en un moment o altre sempre ens tornem a trobar. Ah, per cert, recordeu: “sempre predica aquell qui menys pot predicar”.

Perdoneu, però algú ho havia de dir.

SUPÈRBIA CONTRA HUMILITAT

A la immensa majoria dels humans ens interessa  més “com ens veuen” o, quina qualitat d’imatge projectem que el que realment “som”. Ens interessa la imatge més que l’objectivitat. I així, l’home de la societat actual és llança a participar en aquesta cursa de les aparences, en el fàcil afany de ‘qui enganya a qui’, de com aconseguir millor impressió. El món és un immens mercat en què “l’orgull de la vida” té un gran comerç d’etiquetes, formes socials i exhibicions econòmiques per competir per la imatge social, un combat en que als éssers humans no ens interessa ser, sinó semblar.

Des de temps immemorials aquesta idea, inclús m’atreviria a dir: ”filosofia de vida”, dóna voltes per aquest increïble i incomprensible món de l’ésser humà, tan generós i humà quan li convé i tan envejós i animal quan l’interessa.

Sense anar gaire més lluny, aquest cap de setmana ha saltat a la palestra una notícia d’un personatge, que a parer meu s’identifica plenament amb el tema del qual avui estem parlant. L’arquitecte que ha decorat la casa de CR7 (Cristiano Ronaldo) ha assegurat que: el mateix jugador de futbol li “va demanar molts miralls a tota la casa, una foto enorme d’ell a la seva habitació …”. Com veieu, al davant nostre tenim tot un personatge públic que se’ns dubte podria encapçalar el rànquing d’un concurs d’EGO.

A Balaguer, no som menys. Sempre hi ha algú que, tot i no poder ser als primers llocs d’aquest rànquing (“tot i que ho, estan intentant, desmesuradament”), sempre intenta aconseguir un bon paper per allí on passa.

Sé que alguns de vosaltres, amics lectors i amigues lectores, voldríeu que poses nom a tots aquests personatges, però amics meus i amigues meves, només cal que feu un exercici de memòria. Tanqueu els ulls i mireu de recordar frases lapidàries com aquestes: “Que no saps qui sóc jo, jo vaig ser, jo sóc, jo he fet”, JO, JO i només JO. Per no dir res de cotxes, moda, …

Heu fet l’exercici… Oi que en coneixeu més d’un?

La petita formiga durant l’estiu fa una feina pesada, silenciosa, humil. No com la cigala que canta i canta i pentina reiteradament les seves ales per vanagloriar-se del que és i no de qui és; o com aquelles violes que neixen al voltant de moltes altres flors i herbes del camp. Elles, petites i humils, però amb una agradable olor, dolça i suau, i que sense passar per davant de cap altra flor, conserven la seva honorabilitat, la seva grandesa.

La viola

S’atansa el dia i l’hora. La gent tindrem el dret i el coneixement d’escollir qui millor dirigirà el nostre poble. Aquell dia veurem el que els ciutadans i ciutadanes de Balaguer volem per enfrontar-nos a quatre anys del nostre futur, i com no pot ser d’altra manera, també d’incertesa. I al final la democràcia seguirà sent el millor model polític a seguir, malgrat alguns no estiguin d’acord amb el resultat. La justa democràcia on tots els vots tenen el mateix valor, ja siguin rics o pobres, alts o baixos, petits o grans, …justa com la mort, que segueix el seu camí sense deixar-se mai a ningú.

PD. La viola, és el símbol de la humilitat, de la lleialtat i de la modèstia, i indica l’inici de la primavera. Es fa en llocs més aviat humits, entre pedres velles. A l’edat mitjana, els trobadors acostumaven a lluir un ram de violes, com a emblema i perquè els procurés llarga vida.

Salut!

LLISTES

Aquest dimecres el Butlletí Oficial de la Província (BOP) ha publicat les llistes electorals que concorreran en aquests propers comicis electorals del 22 de maig.

Vuit han estat les llistes presentades a Balaguer: PSC, CiU, IC-V, ERC, PP, CUP (Candidatura d’Unitat Popular), PXC (Plataforma per Catalunya) i EGB (El Gitano de Balaguer).

Més d’un hem tingut sorpreses, perquè no esperàvem veure en realitat el Gitano de Balaguer encapçalant una llista electoral, i molt menys Plataforma per Catalunya.

Tot i que des del primer moment hem de manifestar la llibertat que té tothom en un estat democràtic de presentar-se, de pensar i tenir la ideologia que es vulgui, també nosaltres tenim el dret a la llibertat d’expressió. I per això i sense embuts, volem manifestar que ens ha sobtat i ens ha entristit veure la presentació d’una llista sota les sigles de PXC a Balaguer.

La dreta xenòfoba i agressiva contra els immigrants que representa Plataforma per Catalunya (PxC) ha arribat a Balaguer. Per a qui no els coneixeu aquí us fem cinc cèntims del seu cap Josep Anglada.

Josep Anglada

Josep Anglada

Josep Anglada i Rius (Vic, 1959) és un polític ultradretà de Catalunya, fundador i president del partit polític Plataforma per Catalunya (PXC). Des de maig de 2003 és regidor de l’Ajuntament de Vic.

Exmilitant de l’organització d’ultradreta franquista Fuerza Nueva durant la transició.

En les eleccions al Parlament Europeu de 1989 va ser candidat del partit Frente Nacional, liderat per l’antic capdavanter franquista Blas Piñar.

Des de 2003, Plataforma per Catalunya és una opció política centrada en la regularització i un major control de la immigració.

El 2009 va ser jutjat i condemnat per agredir un menor.

A l’agost de 2010, el diari digital Alerta Digital posa al descobert diverses de les contradiccions del discurs d’Anglada i la realitat del seu partit.

Mireu i veureu quin personatge és l’Anglada:

Tot i que ara hagi catalanitzat el seu nom, Anglada és hereu directe de l’extrema dreta que aglutinava l’antiga Fuerza Nueva. Josep Anglada era l’home de confiança de Blas Piñar a Catalunya i en nombrosos actes públics va demostrar la seva enyorança del franquisme.

Des de Balaguer Digital, esperem i desitgem que aquesta classe de persones, que s’amaguen darrere de partits xenòfobs, antidemocràtics i feixistes, que utilitzen les desgràcies de les persones i les mateixes persones per aconseguir càrrecs públics i fer desaparèixer així la democràcia i la bona convivència, fent viure la gent sota l’ombra de la por i l’autoritarisme, no tinguin cabuda en cap govern.

AMICS MEUS EN POLÍTICA A L’IGUAL QUE EN LA VIDA, NO TOT S’HI VAL!

I això ho hauríem de tenir clar, tots aquells i aquelles que pretenem liderar, dirigir o encaminar el futur d’una família, d’una comunitat, d’una població, d’un govern, etc.

La política, a l’igual que moltes altres coses, és fa per regular, organitzar, dirigir, encaminar, etc. la nostra societat. Per tant, les regles del joc han de ser per a tots i totes iguals. Ara, però, toca! A partir d’ara tots els candidats a l’alcaldia sortiran del seu “cau”. Passejaran, explicaran i realitzaran tota classe d’actes, per demostrar la seva vàlua davant la ciutadania.

Els uns (govern) presentaran la feina feta durant aquests quatre anys. Els altres (oposició) voldran fer i explicar tota classe d’històries, fets i “llegendes” per poder esgarrapar un esglaó més i aconseguir així estar més a prop de l’alcaldia. I fins aquí gairebé tothom ho veiem normal.

El que ja no és tan normal és fer i dir coses quan temps enrere es feia i es deia el contrari. Vaja, que avui dic blanc, quan ahir deia negre, i que tot val a l’hora d’aconseguir l’objectiu.

Per la trajectòria personal o política d’alguns dels que conformem la redacció de Balaguer Digital, volem explicar públicament que ens hem adonat de canvis d’idees, d’actituds i també d’algunes que altres “miges” veritats dels que ara, a corre cuita, expliquen el que, el com i el perquè són candidats a l’alcaldia de Balaguer.

Aquests personatges públics més d’un cop ens deixen garratibats i esmaperduts quan llegim els escrits que ara, a pocs dies de les eleccions, publiquen en revistes i diaris d’àmbit local, comarcal i provincial. Per no ferir les susceptibilitats de ningú, m’agradaria recordar que per tenir memòria cal menjar moltes cues de pansa. I si és vol ensarronar algú, cal tenir molta memòria, doncs, ja sabem que s’enxampa més aviat un mentider que un coix.

PD. En un dels darrers Grocs publicat (concretament en el de la 1a quinzena de març de 2011), el Sr. CGA donava un consell a un candidat, davant el trist espectacle ofert per dos partits a l’hora d’escollir una persona que encapçalés la candidatura. La resposta d’aquest candidat ha estat, segons el nostre parer, sense haver menjat abans cues de pansa. I ara, que cadascú pensi el que vulgui. Per cert, perdoneu, però algú ho havia de dir.