• FOTO DENUNCIA

    I el Sant?

    I el Sant?

  • PEL FORAT DEL PANY

    AMUNT: Josep M. Roigé i el seu equip de campanya. L'un demà mateix tot l'equip inclús el cap de llista van començar a retirar la seva propaganda electoral. Una bona mostra de com s'han de fer les coses. Enhorabona i felicitats!
  • AVALL: La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i l'Ajuntament de Balaguer. El riu Segre al seu pas per Balaguer, està infestat d'algues o senill, que fa que s'enganxi tota la porqueria, fent mala olor i afavorint la proliferació de mosquits i insectes, els quals poden provocar efectes no desitjats. Caldria urgentment netejar-ho.
  • IMATGE DEL MES

    Festa de la Coca. Viu-la!

    Festa de la Coca. Viu-la!

  • CALENDARI

    maig 2011
    dg. dl. dt. dc. dj. dv. ds.
    « abr    
    1234567
    891011121314
    15161718192021
    22232425262728
    293031  
  • Balaguer decideix

    Balaguer decideix
  • Entitats Balaguer

    Entitats Balaguer
  • Radio Balaguer

    Radio Balaguer
  • Groc

    Revista Groc
  • La Bultra

    La Bultra
  • araponent.cat

    araponent.cat
  • PARTITS POLÍTICS

    PSC
  • TRANSVASAMENT: NO!

    SEGRE-LLOBREGAT

DAVALLADA SOCIALISTA

El PSC s’ha enfonsat a Balaguer com a Barcelona. La gran campanya de CiU a la nostra ciutat, el desgast de 24 anys al Govern, les acusacions de manca de transparència, l’augment de llistes, etc. han fet possible que CiU, encapçalat per Josep Ma. Roigé, hagi sabut conquerir el vot dels balaguerins, no per una gran majoria, exactament per 284 vots, però els suficients per formar govern amb minoria simple i pactant puntualment.

PARTIT

VOTS

%

REGIDORS

CiU

2.451

35,04%

7

PSC-PM

2.167

30,98%

6

ERC-AM

756

10,81%

2

PP

   449

6,42%

1

ICV-E

   389

5,56%

1

CUP

   237

3,39%

0

EGB

   185

2,64%

0

PxC

   177

2,53%

0

 Els tres nous partits que es presentàvem per primer cop a les municipals no han tingut l’efecte que esperaven. Excepte la CUP, penso que els altres dos no els tornarem a veure més.

IC-V no ha donat la talla. Aquests quatre anys d’experiència municipal no han convençut ni la ciutadania, ni els seus votants segurament molts són els motius, però crec que la seva anterior cap de llista Anna Torres ha sigut el principal motiu del perquè aquesta pèrdua de vots (511 vots menys que l’any 2007).

El PP s’ha quedat igual, amb un sol regidor. El partit popular, encapçalat per Joan M. Molins, no ha pogut convèncer a molta gent per poder assolir el segon regidor que aspirava. Tornarà a treballar amb un sol regidor i caldrà esperar quatre anys més per poder veure si el seu treball amb la ciutadania i l’efecte que puguin tenir les properes eleccions generals, els dona als populars una nova empenta i aconseguir augmentar el nombre de vots.

El grup d’ERC ha estat un dels quals ha tingut un increment de vot, malgrat  que pel que fa a nivell nacional estigui encara pagant la mala experiència de govern amb el tripartit i la seva mala gestió al capdavant de la Generalitat. Tot i així ERC de Balaguer ha augmentat sumant dos regidors, que pot ser, sense cap mena de dubte, la clau per governar amb CiU o amb acords puntuals. Tot està per veure.

El PSC s’ha ensorrat. La davallada socialista és la més significativa de totes, inclosa la de l’any 1991, quan el convergent Josep Borràs va aconseguir l’alcaldia derrotant Miquel Aguilà per la mínima (53 vots de diferència). Aquest cop, sigui pel pes dels 24 anys d’alcalde, sigui pel poc canvi de cares en les seves files, per la mala gestió econòmica, o altres, Balaguer ha preferit un canvi, un canvi que aportarà una renovació de cares, un nou equip de treball, una diferent manera de treballar, etc.

CiU ha aconseguit trencar aquest feu socialista que Balaguer mantenia seguidament des de l’any 1995. La seva bona campanya, la idea de canvi, la possible influència dels resultats obtinguts a les eleccions autonòmiques, el moment crític que està passant el país, etc. han fet possible que  ciutadans i ciutadanes s’hagin decantat per un nou equip, una nova cara.

En Josep M. Roigé i el seu equip tindrà la responsabilitat de guiar el nostre municipi aquests propers quatre anys. Molta sort i molt bona feina, la ciutat està a les vostres mans. Endavant!

ENHORABONA JOSEP M. ROIGE!

CiU, encapçalat per Josep M. Roigé, ha tombat l’hegemonia del PSC a Balaguer on en Miquel Aguilà ha governat durant 23 anys. Només puc dir una cosa: Enhorabona Josep Ma,  Balaguer ha escollit SOMRIURE AL CANVI. FELICITATS!

TAN SOLS FALTA…

FINAL DE CAMPANYA

Gracies a Déu! Divendres 20 a les 12 de la nit, s’acaba aquesta campanya electoral i tot seguit anirem de retorn a la monòtona rutina. Bé tot seguit, tot seguit potser no, uns estarem veient una pel·lícula, d’altres faran un sopar, d’altres el que tinguin pensat i altres ves a saber què… Dissabte jornada de reflexió i diumenge l’hora de la “veritat”.

La veritat és que hi ha hagut partits que s’ho han treballat molt i d’altres que no s’ho han treballat gens. I això no és ni bo ni és dolent, senzillament és un fet que potser els pot aportar algun vot més al seu cistell. Tot i que sóc d’aquells que penso que la campanya electoral comença l’endemà mateix de les eleccions. I això, a part del grup que està al govern que ho ha de fer per nassos, perquè governa, la resta de grups no ho deu tenir gaire clar, ja que les presses sempre arriben pocs mesos abans de tenir les eleccions.

També voldria fer la reflexió de la gran despesa econòmica que suposa convocar unes eleccions (organitzar, publicitar, mobilitzar, etc.), ja siguin europees, estatals, autonòmiques o municipals, i més si hi sumem la campanya de tots els partits. No us sembla que amb el que estem patint podríem ser més racionals i no ser tant incongruents? Per un costat demanem austeritat i per l’altre regalem samarretes, anem amb trenets, donem bosses, etc. i tota la propaganda de cartells, banderoles, sobres, tríptics, etc. Un consell: no us pareu a pensar quant ens costaran aquestes eleccions o agafareu tal emprenyada que ho engegarem tot a fer punyetes.

El resultat no es visualitzarà immediatament, però sigui el que sigui tindrà els seus efectes al llarg dels propers quatre anys. L’equip que liderarà la ciutat en sortirà content i victoriós, però tindrà la responsabilitat de millorar la ciutat, les infraestructures, augmentar el nombre d’empreses, crear llocs de treball, ajustar impostos, en fi, un camí no pas massa planer.

I dilluns 23, tothom (la majoria) tornarem al dia a dia de la nostra més que organitzada vida. I sortirem de casa mirant les pancartes i banderoles que trobarem al nostre pas com si fossin les restes d’una “moguda” que sembla que no va amb nosaltres. Els uns iniciaran la campanya tot després de les eleccions, altres esperaran un cop més als últims mesos abans de la pròxima campanya, i llavors tot serà corredisses, angoixes i lamentacions, però tots ho sabem des del principi: “Si algú vol collir, abans s’ha de sembrar”.

Sense cap més assumpte amics i amigues, ens retrobem passades les eleccions del 22 de maig per fer-ne una valoració i veure com quedarà el nostre consistori. Ara toca reflexió. Per tant fins aviat i que sigui el millor per a Balaguer i per a tots els municipis de Catalunya.

AMB CALÇADOR

Dos setmanes de campanya electoral. Els uns “gastant” el que no tenen i predicant que hem de ser estalviadors (com és menja això?), ja que les arques municipals estant buides. Els altres dient que el que governa ho ha fet tan malament com ha pogut, però, pactant amb ells quan els ha convingut. Altres cridant que estant farts de polítics i altres denunciant les retallades. Uns que sempre hi són i altres que volen un canvi. Un canvi cap aquí i un canvi cap allà. Buf! Quin batibull! I sobretot quin maldecap…

Ara, això sí, tot allò que en quatre o més anys no han fet (perquè no hi creuen o perquè no ho senten, o per mandra), ara ho han de fer tot: participar a la Festa de la Coca, a la romeria del Rocio, a l’Aplec de les Franqueses, i més n’hi hagués que tots se’n farien socis, almenys per quinze dies que dura la campanya electoral.

Quin greu em sap que ens tractin de babaus i desmemoriats. Que no n’hi ha cap que entengui que si algú d’aquests guanya (i així ha de ser) és perquè nosaltres, ciutadans i ciutadanes, ho volem? Ho enteneu? Perquè nosaltres HO VOLEM!! Quan poc respecte i quanta ignorància democràtica tenen tots aquests que volen dirigir el poble.

I ni amb calçador entra aquesta sabata, lluenta i embetumada per fora i apedaçada per dins, que ens volen calçar, i demostrar així que no tindrem als peus ni ampolles ni clivelles, almenys durant els propers quatre anys.

Al final, però, l’estimada democràcia d’aquí a pocs dies ens deixarà un nou alcalde, conegut o per conèixer, i durant quatre anys haurem de caminar amb ell, esperant poder veure una ciutat “nova”, engrescadora i amb capacitat de poder seguir demostrant la seva capitalitat.

LEGAL SÍ, PERÒ LÍCIT?

La diferència entre lícit i legal és molt complexa. Fins i tot podem afirmar que aquests dos mots són sinònims, però de fet jo penso que no és del tot així.

Legal,podem dir que és allò manat per la llei, o que es correspon amb el que diu la llei. I lícit és allò que està permès, no prohibit per la llei, però que és contrari a la moral.

Un cop aclarides aquestes dos paraules, més o menys sinònimes, però amb els seus diferents matisos, podem dir que és legal anar en una llista d’un partit polític en un municipi on no estàs empadronat, però podríem dir que no és lícit, ja que moralment ho hauries de fer al municipi on vius i a on has d’estar empadronat. Però bé, ja sabem que feta la llei, feta la trampa.

A Balaguer, no estem exempts d’aquestes estratagemes polítiques en llistes de partits com la CUP, PxC, i altres que, han buscat gent de fora de Balaguer, per confeccionar les seves llistes.

Com hem dit en un principi legal ho és, però, lícit penso que no tant. Després i com sempre passa, la gent del carrer, ciutadans i ciutadanes, critiquem i menystenim als polítics de com fan les coses i no ens adonem que ja som nosaltres mateixos els primers a començar malament les coses.

Tret d’això, només em resta desitjar-los a tots uns bons resultats i que guanyi el millor.

DE GRAN DEBAT, A DEBAT ESGARRAT

El passat divendres 6 de maig, hores abans de l’inici oficial de la campanya electoral, els candidats del PSC, CiU, IC-V, ERC, PP i la CUP, van obrir l’inici de campanya amb la realització d’un debat organitzat pel Cercle d’Economia de la ciutat i moderat per l’exalcalde de Balaguer Josep Borràs.

Un debat que, personalment, penso que ha estat mal moderat, amb un protagonisme aclaparador per part de la persona que exercia la funció de moderador i amb un clar posicionament partidista, donant més joc al candidat de Convergència i Unió, que no pas als altres.

La sensació: Tots contra Miquel Aguilà (PSC). Aquesta ha estat la línia que han seguit els cinc partits participants del debat. L’arma que han fet servir els cinc partits per anar contra Miquel Aguilà en la gestió de l’Ajuntament ha estat el fet d’acusar-lo de la mala gestió econòmica del Consistori.

Entrant en la valoració personal de cadascun dels candidats, vull dir que vaig veure un Miquel Aguilà segur, confiat de si mateix i amb una gran i indiscutible mostra d’experiència. Diríem que en la seva línia de sempre. Penso que en Josep M. Roigé va anar de menys a més. Conforme anaven passant les oportunitats de proposar, explicar i posicionar-se com alternativa, va anar millorant. En Gregorio Garcia d’IC-V va estar molt fluix. El vaig veure diluït, insegur i poc confiat en si mateix. En Jaume Canal va destacar per la seva dialèctica i el seu bon to: Jove, segur i ben preparat. El candidat del PP Joan M. Romeu el vaig veure molt contundent, ratllant una dialèctica agressiva, amb una evident falta de savoir-faire, i buscant una pugna innecessària, almenys en debats d’aquest estil. En Jordi Casalva ser el més fluix de tots. Malgrat que el jovent de la CUP vol entrar a formar part del consistori, necessiten més experiència i treball en l’àmbit de la política local. Es mostrava una falta de rodatge i de desconeixement de la situació. En definitiva,el debat ha estat molt respectuós i amb pocs enfrontaments entre els candidats.

Per acabar aquest article d’opinió, vull manifestar que no és gens fàcil organitzar un debat com aquest. I cal agrair als organitzadors (Cercle de Promoció Econòmica i d’Iniciatives de Balaguer i Comarca) l’esforç que els ha suposat l’organització d’aquest acte. També vull manifestar,sense acritud, que és molt important poder tenir un molt bon moderador. Tenir les idees clares, amb un guió molt ben preparat i que el moderador sigui una persona amb experiència a l’hora de conduir el debat és tenir l’èxit del debat pràcticament assegurat i en aquest debat això no ha estat així. Malgrat tot felicitats als organitzadors.

VOLVES DE PRIMAVERA

De nou tornem a “gaudir” d’una nevada primaveral. Aquest any, a l’igual que tots els anys,els xops de la nostra bultra, ens obsequien amb una gran nevada vegetal, que cobreix tots els carrers i carrerons, places i placetes, pisos i cases de la nostra ciutat. Aquest any, però,la diferència està que aquesta nevada ens agafa en plena campanya municipal.

Igual que aquestes volves, la campanya electoral ens “obsequiarà” també amb una “nevada” de butlletins, papers, convocatòries, dinars, adhesius, caramels, globus i altres estris electoralistes per embadalir els ciutadans i ciutadanes i fer-se amb el seu vot.

Bultra de Xops

Bultra de Xops

En un dels butlletins que m’ha arribat a les mans, ens expliquen com aquests farien una festa major igual amb menys recursos. Quan ho he acabat de llegir se m’han presentat alguns interrogants. És possible fer-ho igual amb menys diners?

La solució (així m’ho van ensenyar) ha estat anar a preguntar-ho a un professional de la matèria i la meva sorpresa ha estat quan sense embuts m’ha dit: “això és fals”. I hem continuat la conversa explicant els motius del perquè aquesta estimació econòmica de la Festa Major és poc fiable i desajustada.

Una altra moguda electoral que alguns hem vist, a estat el vídeo que “gaspardeportolà 1916” va penjar al You Tube, en que s’escenificava quan l’actual alcalde (caracteritzat de Hitler) s’assabentava que el Gitano de Balaguer havia fet oficial la seva presentació a les properes eleccions municipals. Personalment i mirant-ho des de la vessant humorística era molt bo. Ara bé dos dies després “gaspardeportolà 1916” l’ha esborrat de la xarxa. Per què? Pressions rebudes, penediment, denuncia… Segurament mai ho sabrem.

Ara ja, a les portes de les eleccions, els ciutadans i ciutadanes volem veure, llegir i discutir les propostes que els diferents grups polítics presentaran en els seus programes electorals. La veritat és que per molt que aquesta vegada hagi estat la que més llistes es presenten, a la ciutat hi ha una estranya calma.

De fet s’ha acabat una etapa. L’època en què els programes electorals estaven plens d’obres més o menys faraòniques per impressionar i deixar bocabadats els ciutadans s’ha acabat. Iniciem una etapa d’austeritat, de sequera, si m’ho deixeu dir així. Poques promeses podran fer-se. Fins i tot (i personalment ho trobo molt encertat) la festa de la Transsegre per garantir la seva continuïtat farà pagar 10 euros per tripulant. Personalment penso que ha arribat el moment no només de fer pagar per la Transsegre, sinó que caldria fer-ho en moltes altres coses.

Malgrat tot, les volves de primavera també es fondran a poc a poc com la neu, i després d’aquestes eleccions municipals continuarem queixant-nos del nostre Ajuntament. De fet tots sabem que mai plou a gust de tothom, i cada dia ens tornem més exigents. I seguirem, mani qui mani, queixant-nos del nostre Ajuntament, el qual per molt que canviï políticament, seguirà sent “dirigit” per totes aquelles persones que amb la seva feina fan que la ciutat rutlli, i que de ben segur sense ells no seria el mateix.

NOGUERA MAGAZINE

Des de fa uns mesos que ens hem adonat, que la revista informativa d’abast comarcal, “Noguera Magazine”, no ens arriba a casa, com havia vingut fent des de fa uns quants anys.

Noguera Magazine

Noguera Magazine

La revista Noguera Magazine va néixer amb la idea de fer una revista quinzenal, que arribés a tota la comarca de la Noguera, amb un mòdic preu, pel seu sosteniment. És indiscutible que gratis avui en dia ja no hi ha res. Segurament que fins i tot aviat ens cobraran per respirar. Malgrat això, és va mirar de convèncer l’empresa que publicava la revista que la fes gratuïta (i així va ser) ja que si no la gent no la compraria.

Noguera Magazine, si no anem errats, ja no ha sortit al carrer des de principis d’any (2011), i pensem que quan una publicació desapareix, no tan sols hi perd l’empresa que l’ha creada, sinó que hi perdem tots.

Noguera Magazine era un quinzenal gratuït, una revista en la qual es podia trobar des d’informació local fins a entrevistes i articles d’investigació periodística centrats en la nostra comarca. Amb una tirada de 14.000 exemplars mensuals, i una acurada gestió de l’espai publicitari, podíem dir que era un molt bon vehicle per donar a conèixer productes i serveis.

No creiem que la desaparició d’aquesta revista hagi estat deguda solament per la crisi en la que estem immersos, sinó que segurament hi ha d’altres motius que han fet irremeiable aquesta determinació de l’empresa gestora.

Centre de Disseny Innova fa d’altres publicacions com Comarques de Ponent, la qual aglutina sis comarques de les terres de Lleida (Urgell, Pla d’Urgell, Segarra, Noguera, Pallars Jussà i Pallars Sobirà) i Culturàlia, que recull tots els aspectes de la cultura i l’associacionisme de la capital de l’Urgell. Reportatges, entrevistes, memòria històrica, notícies d’actualitat, excursionisme, gastronomia i agenda cultural són els continguts de la publicació que plasma l’activitat que genera la ciutat de Tàrrega.

Noguera Magazine ha deixat de sortir al carrer. Cap comunicat, cap nota de premsa, com si d’un estel fugaç s’hagués tractat. Des de Balaguer Digital, lamentem que  mitjans de comunicació plurals i independents, on les notícies generades a la nostra terra n’eren les protagonistes i totes les opinions hi tenien cabuda, desapareguin. És una llàstima.

COMPRAR BÉ ÉS COMPRAR A BALAGUER

Comprar més a Balaguer. I tu?

Fa masses anys que sento dir el mateix i per desgràcia no ens cansem de veure’ls a ells i…, a d’altres poblacions com Barcelona, Lleida, etc. per comprar el mateix que podrien comprar aquí. Però, qui no ho ha fet?

I si diem comprar més a Balaguer, per què no diem també estudiar a Balaguer, comprar els vehicles a Balaguer, passejar per Balaguer (Plaça Mercadal), etc? Que fàcil ho veiem (evidentment pels altres) i que difícil se’ns fa fer-ho a nosaltres.

Estic d’acord que caldria ser més curosos a l’hora de vetllar pels interessos del ciutadans i ciutadanes de Balaguer, però, ens podem creure que CiU, ICV, PP, ERC, la CUP, EGB i PXC, no farien si fa o no fa el mateix que els del PSC, que són a l’equip de govern? o és que tots aquests que volen pujar a l’alcaldia són més transparents i equànimes que els que hi tenim? Què dirien els del PSC, si fossin els de CiU, ERC, PP, o altres els que governessin? No dirien el mateix?

Ni el PSC és un dimoni, ni CiU és la caputxeta vermella, ni la CUP és la ventafocs de torn. Raoneu, senyores i senyors, no són els partits els trepes que ho destrossen tot, sinó més aviat les persones que conformen els partits, que amb les limitacions, enveges i gelosies dels éssers humans, malbaratem molts recursos i perjudiquem tots els que no ens cauen bé, o senzillament “no són dels nostres”.

I això, què vol dir? Vol dir que el principal problema radica en el mateix ésser humà. Els actes i responsabilitats que tenim cadascú de nosaltres no es poden amagar per molt de temps. Sempre he cregut aquella frase lapidària que diu: “S’enxampa abans un mentider, que un coix”.

Amics meus, no tot és tan simple, ni tot és tan complex. La vida dóna moltes voltes i en un moment o altre sempre ens tornem a trobar. Ah, per cert, recordeu: “sempre predica aquell qui menys pot predicar”.

Perdoneu, però algú ho havia de dir.