dissabte 30 d’abril de 2011
divendres 8 d’abril de 2011
Els decebedors 100 dies del Govern d'Artur Mas :(
Aquesta setmana fa 100 dies del Govern d'Artur Mas.
dilluns 4 d’abril de 2011
Collserola, un parc viu
Fa uns mesos, quan es va declarar Collserola Parc Natural, molts periodistes em preguntaven quins son els reptes del parc en el futur. Vaig dir dos, segurament pensant podria haver-ne dit alguns més, però vaig respondre dos ràpidament.
El primer repte és la connectivitat de la serra de Collserola amb altres espais naturals. Certament això ja és una preocupació ara per ara, però segurament ho serà encara més en els pròxims anys.
Poso un exemple concret. No podem incloure el Turó de Montcada dins del nou Parc Natural de Collserola, sense resoldre la connectivitat entre aquests espais. Tothom sap i especialment la ciutadania de Montcada i de l’entorn que les infraestructures que passen entre aquests dos espais son de primer ordre. No cal ni que les descrigui. Per tant, introduir noves hectàrees dins del Pla Especial d’Interès Natural perquè la única opció sigui “sumar més espai protegit” sense encaminar solucions de connectivitat és una curta solució. Ja no només des del punt de vista de garantir la mobilitat i la biodiversitat, sinó fins i tot del manteniment, el control i altres aspectes quotidians de l’àmbit estrictament de la gestió dels espais.
El Parc s’ha de poder connectar amb els seus espais natural més immediats. I em refereixo principalment la Vall del Llobregat, a la Serra del Garraf, a la Serra Marina o bé la plana del Vallès fins Sant Llorenç del Munt.
El segon repte és el fet que l’ús del parc pot ser un problema per garantir la biodiversitat a mig i llarg termini. L’any passat un estudi realitzat pel Consorci del Parc de Collserola indicava que el nombre de visitants en un any és de dos milions de persones. Són visitants de tot tipus: a peu, a cavall, caçadors, ciclistes, etc.... Penso que aquesta xifra estimula a pensar. No s’ha promocionat mai l’accés al parc, però és evident que el fet de disposar d’una joia natural a tocar de les nou poblacions que la integrem és una atracció inevitable.
El parc periurbà de Collserola és un espai magnífic per gaudir, però no només és un espai per respirar aire pur, gaudir de la natura, del patrimoni històric-cultural, etc... Existeix una gran riquesa en biodiversitat i aquí és on les coses comencen a “grinyolar”! Fer compatible l’ús del parc de milers de visitants amb la preservació de la biodiversitat existent és tot un repte que tinc la sensació que començarem a patir i molt en els propers mesos i anys. Hem de declarar dues zones de gran valor natural i de màxima protecció: La Rierada-Can Balasc i la Font Groga.
Els periodistes davant de les meves preocupacions preguntaven: què hem de fer aleshores? Restriccions d’accés i tancament de zones? Horaris determinats, segon el tipus de visitants? La veritat és que costa adoptar una posició, però està clar que la preocupació existeix i ve provocada per l’augment de visitants dels darrers anys de forma exponencial.
Caldrà analitzar si prioritzem la biodiversitat, és a dir, l’existència de la flora i de la fauna per sobre de l’ús del parc per part de les persones o bé a l’inrevés. O fem com sempre i trobem el punt en comú de convivència i de respecte. Haurem de veure si sabem i volem fer compatible aquests dos elements tan importants com són l’ús i la biodiversitat, i si acceptem regles de joc, restriccions, normatives, i en definitiva, lleis que actuïn sobre el bon ús i també sobre els actes incívics que malauradament sempre existeixen.
Si ara amb dos milions d’usuaris a l’any comencem a preocupar-nos, què passarà quan arribem als 3 milions? Caldrà actuar.
dimecres 16 de març de 2011
dijous 10 de març de 2011
Cal prendre partit
Cal prendre partit amb les “retallades” del Govern Català en aspectes que tant i tant ens han costat aconseguir. Parlo de les retallades en educació, sanitat, serveis socials i en àmbits que estan estrictament lligats a la qualitat de vida i que principalment afecten persones i col·lectius que tenen menys recursos econòmics i menys possibilitats de trobar una alternativa en aquests àmbits.
No val quedar-se de braços creuats davant de l’anunci important de retallades als centres d’assistència primària, hospitals i centres de salut. Una notícia com aquesta hauria de ser resposta contundentment per la societat civil. I, aquestes retallades tampoc són valides en el terreny de l’educació; redueixen plantilles, no milloren els centres educatius, disminueixen les partides destinades a manteniment, consums, etc..... Ni tampoc és una retallada vàlida en l’àmbit de les prestacions socials.
Fa pocs dies la Generalitat va comunicar a l’Institut de Sant Just la disminució de les seves aportacions econòmiques anuals per fer front al manteniment, els consums i altres aspectes quotidians. Un exemple que malauradament es repeteix ja en altres centres educatius. I hem pogut llegir, escoltar i veure als mitjans de comunicació que aquestes retallades son generalitzades. Aquestes decisions també ens afecten a Sant Just Desvern. Recordeu que l’anterior Govern de progrés de la Generalitat tenia el compromís d’ampliar l’edifici i la platilla de professionals del Centre d’Assistència Primària, el CAP, i ara se’ns diu que aquest projecte està inclòs en una “llista” i que en uns mesos se’ns dirà alguna cosa.
Em preocupa aquesta reducció i molt. Hem treballat molts anys per la justícia social, la igualtat i la construcció d’un estat del benestar per tal que tothom tingués els mateixos drets i les mateixes oportunitats. I ara, d’un dia per l’altre, coincidint amb el canvi de Govern, els esdeveniments agafen un ritme frenètic. Si realment la situació econòmica del país és tan complicada, caldrà explicar molt bé què es retalla i de quins àmbits i partides pressupostàries. Veurem si en la confecció del pressupost de la Generalitat de Catalunya que ha d’aprovar el mes de juny el Govern, trobem les explicacions oportunes.
En tot cas, aquesta no és la meva opció personal ni política; de cap manera. Treballar per una sanitat universalitzada i de qualitat, per una educació d’equitat i de qualitat i per oferir prestacions socials a les persones més desafavorides, són l’essència d’una societat més justa i de progrés.
Sense exaltar als col·lectius afectats, caldrà prendre posicionament tant a nivell personal com col·lectiu. No crec que haguem de renunciar, insisteixo, a tot allò que ens ha costat tant d'aconseguir.
divendres 25 de febrer de 2011
Participa a l'enquesta del PSC!
Volem conèixer la teva opinió sobre diferents qüestions relacionades amb Sant Just Desvern. Per aquest motiu, hem elaborat una enquesta que pot ser de gran utilitat per conèixer què pensa la ciutadania del municipi sobre determinats temes. Què valores més, què et preocupa, com valores la gestió del govern municipal...Aquestes són algunes de les qüestions a respondre en una senzilla i ràpida enquesta.Clica aquí per participar i gràcies per la teva col·laboració.
divendres 18 de febrer de 2011
Una estona per escoltar un conte
Dijous vaig tenir l’ocasió de participar en l’hora del conte, que organitza la biblioteca de Can Ginestar. Molts coneixem aquesta iniciativa, però tenir l’oportunitat d’endinsar-se en el món màgic dels nens i de les nenes és una gran satisfacció. Per fer-vos una idea, la fotografia il.lustra l'espai on s'hi narren els contes.
Tot sembla impregnat d’innocència, de màgia perfecta, de sinceritat... Veure els infants com escolten els contes explicats per un professional, és tota una experiència. També ho és veure els pares i les mares escoltant amb la mateixa atenció i passant una estona igual sinó millor que les criatures assegudes al mig de la sala. Experiències com aquesta, senzilles i formatives, aporten valors i contribueixen a la convivència. Activitat d’aquest tipus les hauríem de valorar molt més, ja que ens fan un gran bé com a persones.
I no vull acabar sense felicitar al narrador del conte, en Roger Cònsul. Gràcies per participar i posar en valor activitats com aquesta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)