dilluns 30 de maig de 2011

Gràcies a tots i a totes pel vostre recolzament




Les eleccions municipals han donat com a guanyador el PSC, i és per això que dono les gràcies a Sant Just!!!. Estic content dels resultats obtinguts i de ser el partit més votat a Sant Just Desvern. És evident que la ciutadania ha valorat la feina feta, el nostre projecte i la nostra candidatura, que va més enllà de les nostres pròpies sigles.

Però deixeu-me fer primer un agraïment a totes les persones de la candidatura, a la comissió executiva i a l’equip de campanya. Han fet una tasca exemplar i em sento molt orgullós de tots ells.

Dit això, caldria però fer algunes consideracions.

El PSC, en general, ha patit la disminució de la confiança a tot Catalunya. És evident que cal ja un debat públic sobre quin ha de ser el nostre projecte en aquests moments. Molts alcaldes hem patit en els nostres resultats la influència d’elements externs. El PSC s’ha caracteritzat sempre per ser una força municipalista, que sap fer política en primera línia i a prop de les persones. No em crec que en tant poc temps, haguem canviat substancialment. Per tant, en aquests resultats, cal trobar resposta, en part, en clau nacional.

Penso que el PSC ha de fer ja i urgentment un canvi important. El seu projecte ha d’estar al centre del progressisme i al centre del catalanisme. La direcció actual i futura que surti del Congrés del mes d’octubre, ha d’entendre que Catalunya és una nació i que com a tal, ha de tenir dirigents i projecte que defensin la nació per sobre de tot i davant de tothom;  i això passa també per Madrid. Cal lideratges potents que defensin el nostre país. No pot ser d’una altra manera si realment creus que el teu país és el més important. Cal fer també una reflexió definitiva sobre la relació amb Espanya. Jo soc federalista i el meu partit també, però cal preguntar-se ja, què s’ha de fer quan algú no és vol federar amb tu.

El debat sobre si el PSC ha de tenir grup propi o no a Madrid,  per a mi, és secundari. Pot ser que sigui un bon instrument o una bona eina, però el que realment és important és tenir homes i dones que quan estiguem al Parlament de Catalunya i al Congrés de Diputats, tinguin lideratge i que ens vegin com gent que mana i defensa el seu país. És molt senzill, no?

També crec que el PSC ha de renovar-se profundament, tant en el seu projecte i discurs, com en la direcció. Hi ha persones molt vàlides a l’actual direcció, però crec que cal incorporar-hi noves cares per liderar  un nou projecte. Moltes cares noves haurien de sortir d’alcaldes que han estat molt ben valorats en aquestes eleccions municipals. Ningú discutirà el seu lideratge refermat a les urnes.

El PSC ha de mirar de cara les noves sensibilitats i els nous moviments de col·lectius que no troben en el sistema ni la solució ni la comprensió a les seves preocupacions.  No és escoltar, ni incorporar, és senzillament compartir e impulsar. Tinc la sensació que el nostre discurs, en part, és el mateix que teníem en els anys 80 i avui ja no serveix.

A Sant Just hem de treballar molt per mantenir una alcaldia progressista i volem que continuï així molts anys. La candidatura del PSC ha estat pensada amb aquest objectiu: poder governar també d’aquí a 8 anys. Però aconseguir-ho, el meu partit, a nivell nacional, ha de fer els deures per no perdre alcaldies pel camí. Ni els lideratges locals ni la feina feta seran suficients per continuar amb alcaldes socialistes davant dels Ajuntaments.

Si en algun municipi podia augmentar el recolzament de Convergència, era, sobre el paper, a Sant Just. CiU va obtenir a les eleccions autonòmiques només fa 7 mesos, 3.400 vots; i amb la candidatura encapçalada per Llorenç Rey en aquestes eleccions municipals n’ha tret menys del 50% ( 1.650 vots).  Es clar que és un molt mal resultat i una gran derrota de Convergència i Unió, que qüestiona el lideratge de Llorenç Rey al front del partit i el seu plantejament com opció de govern. Cal estar i ser present al consistori els 4 anys; no únicament els darrers dies. La divisió interna al partit ha passat factura aquestes eleccions.

També vull comentar l’altre fenomen d’aquestes eleccions. La presència de Plataforma per Catalunya, aquí a Sant Just Via Democràtica, on el cap de llista era l’anterior secretari general del senyor Anglada. Aquest partit ha distorsionat de manera molt important el resultat electoral a Sant Just. Estic totalment en contra dels mètodes que ha utilitzat per obtenir un regidor. La demagògia, la mentida i l’engany fa molt mal a la democràcia. No és pot comprar la democràcia amb diners. No complir les normatives, els acords entre partits o els acords de la Junta Electoral és faltar a les institucions de forma molt important. No he vist mai a Sant Just, en un període de temps tant curt, com una persona o varies persones poden faltar tant a la veritat. Em preocupa molt la presència de grups xenòfob al nostre Consistori, de partits com aquest que reben recolzament d’organitzacions com “España y Libertat” i de grups de l’extrema dreta europea. Espero que la seva presència al Consistori Municipal sigui el principi i la fi, i que les persones que han recolzat aquest partit, poc a poc deixin de donar suport a aquestes opcions. Estic convençut que moltes d’aquestes persones no sabien a qui ni a què votaven.

El PSC no ha pogut mantenir el seu setè regidor per 6 vots en la candidatura del PP i per la presència de Via Democràtica. Fins el 97 % de l’escrutini teníem el setè regidor consolidat. Dic això per remarcar la importància que té anar a votar. És cert que ha estat una participació més elevada que la mitjana catalana. Vaig estar dient insistentment durant la campanya que les eleccions no estaven guanyades amb claredat. És evident que la Llei d’Hont no ens ha afavorit. És una gran llàstima que una persona com la Palmira Badell, estimada per a tothom, i número 7 a la llista que presentàvem quedi fora del Consistori per la presència de persones que no han fet mai res pel municipi. Que ha fet el cap de llista de Via Democràtica per Sant Just o que han fet els dos regidors del PP per Sant Just ?

Però cal respectar la democràcia i acceptar els resultats. Nosaltres som demòcrates i el poble ha escollit el que ha escollit. Per tant, punt i final i a treballar de valent.

Els propers anys tampoc seran fàcils i només un lideratge de persones i de govern són un dels remeis per tirar endavant l’acció de Govern que necessita Sant Just. Ara cal un pacte. En els anteriors 4 anys, els plens municipals van aprovar la gran majoria de temes que calia aprovar, per unanimitat o amb el vot a favor de bona part dels grups municipals, especialment d’ERC i del PP.

Ara hem de formar Govern; un Govern que afronti els propers 4 anys amb seguretat i solidesa. El PSC està en clares opcions de liderar un projecte que afronti els reptes de futur. Coneixem molt bé Sant Just i les seves potencialitats. La nostre primera opció és un Govern de progrés i catalanista; així ho va determinar la comissió executiva del partit. Aquest Govern pot ser més gran o més petit, i això no vol dir més dèbil ni més fort. Hem de sortir enfortits de la crisi, disposar de bons serveis públics, fomentar els valors humans i la convivència i, en definitiva, treballar per un Sant Just millor. En aquest escenari, ens poden trobar diferents  opcions si s’accepten els principis bàsics del punt de partida del PSC i el seu lideratge. Hem guanyat les eleccions i un gran nombre de persones, volen veure reflectides en el nou Govern les accions del programa electoral del PSC i la nostra manera de liderar un Govern.

Gracies a tots i a totes pel vostre recolzament!

dijous 12 de maig de 2011

Presentació del programa electoral

Ja podeu accedir al programa electoral del PSC. Ahir, ens varem aplegar a les golfes de Can Ginestar per fer la presentació i després ens varem quedar a sopar amb els companys de la candidatura i del partit.

Durant la meva intervenció, vaig demanar que no ens confiem. No hi ha res guanyat i les urnes estan buides el dia de les eleccions. Per tant, el missatge que funciona és el boca a boca i cal que tots parlem i conversem amb la nostra gent. Obtenir un bon resultat ens donarà més força per aplicar el programa electoral del PSC. Cal un govern fort i sòlid. Ànims i endavant!.

dissabte 30 d’abril de 2011

Ja podeu veure el vídeo de meva presentació com a candidat del PSC a Sant Just.

divendres 8 d’abril de 2011

Els decebedors 100 dies del Govern d'Artur Mas :(

Aquesta setmana fa 100 dies del Govern d'Artur Mas.


Des del PSC, fem un balanç negatiu d'aquests primers mesos, com ha exposat Joaquim Nadal. També en Miquel Iceta analitza un dels aspectes més destacats d'aquests 100 dies en el seu blog: Les retallades socials. Us recomano la lectura del document adjunt que analitza de forma detallada l'acció de govern de CIU.

dilluns 4 d’abril de 2011

Collserola, un parc viu

Fa uns mesos, quan es va declarar Collserola Parc Natural, molts periodistes em preguntaven quins son els reptes del parc en el futur. Vaig dir dos, segurament pensant podria haver-ne dit alguns més, però vaig respondre dos ràpidament.

El primer repte és la connectivitat de la serra de Collserola amb altres espais naturals. Certament això ja és una preocupació ara per ara, però segurament ho serà encara més en els pròxims anys.

Poso un exemple concret. No podem incloure el Turó de Montcada dins del nou Parc Natural de Collserola, sense resoldre la connectivitat entre aquests espais. Tothom sap i especialment la ciutadania de Montcada i de l’entorn que les infraestructures que passen entre aquests dos espais son de primer ordre. No cal ni que les descrigui. Per tant, introduir noves hectàrees dins del Pla Especial d’Interès Natural perquè la única opció sigui “sumar més espai protegit” sense encaminar solucions de connectivitat és una curta solució. Ja no només des del punt de vista de garantir la mobilitat i la biodiversitat, sinó fins i tot del manteniment, el control i altres aspectes quotidians de l’àmbit estrictament de la gestió dels espais.
El Parc s’ha de poder connectar amb els seus espais natural més immediats. I em refereixo principalment la Vall del Llobregat, a la Serra del Garraf,  a la Serra Marina o bé la plana del Vallès fins Sant Llorenç del Munt.

El segon repte és el fet que l’ús del parc pot ser un problema per garantir la biodiversitat a mig i llarg termini. L’any passat un estudi realitzat pel Consorci del Parc de Collserola indicava que el nombre de visitants en un any és de dos milions de persones. Són visitants de tot tipus: a peu, a cavall, caçadors, ciclistes, etc....  Penso que aquesta xifra estimula a pensar. No s’ha promocionat mai l’accés al parc, però és evident que el fet de disposar d’una joia natural a tocar de les nou poblacions que la integrem és una atracció inevitable.

El parc periurbà de Collserola és un espai magnífic per gaudir, però no només és un espai per respirar aire pur, gaudir de la natura, del patrimoni històric-cultural, etc... Existeix una gran riquesa en biodiversitat i aquí és on les coses comencen a “grinyolar”! Fer compatible l’ús del parc de milers de visitants amb la preservació de la biodiversitat existent és tot un repte que tinc la sensació que començarem a patir i molt en els propers mesos i anys. Hem de declarar dues zones de gran valor natural i de màxima protecció: La Rierada-Can Balasc i la Font Groga.

Els periodistes davant de les meves preocupacions preguntaven: què hem de fer aleshores? Restriccions d’accés i tancament de zones? Horaris determinats, segon el tipus de visitants? La veritat és que costa adoptar una posició, però està clar que la preocupació existeix i ve provocada per l’augment de visitants dels darrers anys de forma exponencial.

Caldrà analitzar si prioritzem la biodiversitat, és a dir, l’existència de la flora i de la fauna per sobre de l’ús del parc per part de les persones o bé a l’inrevés. O fem com sempre i trobem el punt en comú de convivència i de respecte. Haurem de veure si sabem i volem fer compatible aquests dos elements tan importants com són l’ús i la biodiversitat, i si acceptem regles de joc, restriccions, normatives, i en definitiva, lleis que actuïn sobre el bon ús i també sobre els actes incívics que malauradament sempre existeixen.

Si ara amb dos milions d’usuaris a l’any comencem a preocupar-nos, què passarà quan arribem als 3 milions? Caldrà actuar.

dijous 10 de març de 2011

Cal prendre partit

Cal prendre partit amb les “retallades” del Govern Català en aspectes que tant i tant ens han costat aconseguir. Parlo de les retallades en educació, sanitat, serveis socials i en àmbits que estan estrictament lligats a la qualitat de vida i que principalment afecten persones i col·lectius que tenen menys recursos econòmics i menys possibilitats de trobar una alternativa en aquests àmbits.

No val quedar-se de braços creuats davant de l’anunci important de retallades als centres d’assistència primària, hospitals i centres de salut. Una notícia com aquesta hauria de ser resposta contundentment per la societat civil. I, aquestes retallades tampoc són valides en el terreny de l’educació; redueixen plantilles, no milloren els centres educatius, disminueixen les partides destinades a manteniment, consums, etc..... Ni tampoc és una retallada vàlida en l’àmbit de les prestacions socials.

Fa pocs dies la Generalitat va comunicar a l’Institut de Sant Just la disminució de les seves aportacions econòmiques anuals per fer front al manteniment, els consums i altres aspectes quotidians. Un exemple que malauradament es repeteix ja en altres centres educatius. I hem pogut llegir, escoltar i veure als mitjans de comunicació que aquestes retallades son generalitzades. Aquestes decisions també ens afecten a Sant Just Desvern. Recordeu que l’anterior Govern de progrés de la Generalitat tenia el compromís d’ampliar l’edifici i la platilla de professionals del Centre d’Assistència Primària, el CAP, i ara se’ns diu que aquest projecte està inclòs en una “llista” i que en uns mesos se’ns dirà alguna cosa.

Em preocupa aquesta reducció i molt. Hem treballat molts anys per la justícia social, la igualtat i la construcció d’un estat del benestar per tal que tothom tingués els mateixos drets i les mateixes oportunitats. I ara, d’un dia per l’altre, coincidint amb el canvi de Govern, els esdeveniments agafen un ritme frenètic. Si realment la situació econòmica del país és tan complicada, caldrà explicar molt bé què es retalla i de quins àmbits i partides pressupostàries. Veurem si en la confecció del pressupost de la Generalitat de Catalunya que ha d’aprovar el mes de juny el Govern, trobem les explicacions oportunes.

En tot cas, aquesta no és la meva opció personal ni política; de cap  manera. Treballar per una sanitat universalitzada i de qualitat, per una educació d’equitat i de qualitat i per oferir prestacions socials a les persones més desafavorides, són l’essència d’una societat més justa i de progrés.

Sense exaltar als col·lectius afectats, caldrà prendre posicionament tant a nivell personal com col·lectiu. No crec que haguem de renunciar, insisteixo, a tot allò que ens ha costat tant d'aconseguir.