L'Autoritat Catalana de la Competència investiga diversos municipis, col•legis i ens associatius per pactar visats

L'organisme depenent de la Generalitat ha obert un expedient sancionador per tenir indicis que aquestes institucions van aconseguir “acords i recomanacions col·lectives” per “promoure visats d'idoneïtat tècnica” que podrien “restringir la competència a l'hora de de prestar serveis”, informa en la comunicació d'incoació.

La majoria de les entitats investigades són col·legis professionals catalans,  incloent el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i els col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics, el d'enginyers tècnics industrials i el de secretaris, interventors i tresorers de l'Administració local.

Els visats d'idoneïtat tècnica són un certificat que expedeixen aquests col·legis per al compliment de les normes tècniques. Aquesta fórmula s'utilitza des de fa pocs anys, després d'haver subscrit acords bilaterals amb els ajuntaments. Anteriorment eren els tècnics municipals els qui certificaven el compliment de la normativa local, autonòmica i estatal. Ara el consistori solament valida la llei local.

L'Autoritat Catalana de la Competència diu que ha iniciat aquesta investigació a partir de proves aportades per la Comissió Nacional de la Competència , i que existeixen indicis que aquests acords poden “propiciar reserves d'activitat injustificada en favor de diferents col·legis professionals”, en detriment, es dedueix, d'altres professionals. L'organisme considera que aquests fets podrien considerar-se infraccions administratives tipificades en la Llei de Defensa de la Competència. L'Autoritat Catalana de la Competència es dóna ara de termini 18 mesos per a la instrucció del cas.

A la seva pàgina web, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya diu haver aconseguit acords amb diversos municipis per promoure aquests visats, i diu que són “una de les iniciatives col·legials més prioritàries i rellevants dels últims anys” per “millorar els processos vinculats amb l'edificació”.

Podeu visualitzar el document exp. núm. 30/2011

Unió de Pagesos culpa la gran distribució i les grans cooperatives de l'enfonsament dels preus de l'oli

Unió de Pagesos (UP) ha denunciat novament que les actuacions "abusives" de la gran distribució, juntament amb la "gestió ineficient" de les grans cooperatives, estan enfonsant els preus de l'oli d'oliva a tot l'Estat.

El sindicat ha recordat que la diferència entre els preus de l'oli italià i espanyol mai havia estat tan gran i que també es trasllada al preu d'origen. UP recorda que fa més de dos anys que el problema de l'enfonsament de preus no és una conseqüència de la crisi mercat sinó d'una crisi de preus. UP ha instat als governs català i estatal que extremin el control del compliment de les normatives que regulen les obligacions i els drets del mercat davant els abusos il·legals.

El sindicat ha aportat dades de l'Osservaprezzi del Govern Italià, on s'indica que el preu de venda al públic de l'oli d'oliva verge extra a Roma durant el mes de març va ser d'entre 3,49 i 9,99 euros el litre, sent el preu més freqüent 5,59 euros el litre, mentre que en el mateix període de temps, segons la base de dades de preus de venda al públic del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, el preu del mateix tipus d'oli va oscil·lar a la demarcació de Barcelona entre 2,39 i 3,93 euros el litre, sent el més freqüent 3,13 euros el litre.

UP recorda que la diferència entre els preus de l'oli italià i l'espanyol mai havia estat tan gran i que també es trasllada al preu en origen. Mentre a Bari el preu en origen del mateix oli era de 3 euros el quilo a l'inici de campanya (desembre 2010), a Jaén no arribava a 2 euros el quilo, segons dades del Consell Oleícola Internacional.

Agricultura premia la innovació de les cireres més cares del món i les postres del Pastoret

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha concedit el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA) en la seva convocatòria de l'any 2010 a El Pastoret de la Segarra SL i a la SAT EDO 1446 CAT, de Sucs.

S'ha atorgat el guardó a El Pastoret de la Segarra per la implantació, en una nova planta d'elaboració, de nous processos de producció de productes làctics cosa que ha permès encetar una nova línia de postres que innova en l'elaboració i presentació del producte final. Pel que fa a la SAT EDOA 1446 CAT, el guardó se li ha atorgat per la producció en hivernacle, calefactat amb biomassa, de cireres d'alta qualitat fora de temporada (conegudes com a les cireres més cares del món), les primeres a l'hemisferi nord, amb comercialització i venda a botigues d'arreu del món.

Pel que fa a les candidatures que han estat nominades finalistes, en modalitat de l'agroindústria hi ha Embotits Estamariu SL, de la Seu d'Urgell, per la creació d'una empresa artesana que elabora productes originaris de muntanya, com ara donja i bringuera. Aquesta empresa s'ha adequat als temps d'avui amb les noves tecnologies i dóna resposta a les noves necessitats gastronòmiques. En la modalitat d'empresa agrària, ha estat finalista Sargaire SL, d'Almacelles (Segrià) per l'adequació d'una explotació ramadera de vedells amb venda directa al detalla de la seva producció obtenint tota l'alimentació del bestiar en la mateixa explotació i cercant nous cultius i sistemes d'ensijat a fi d'aconseguir una carn de màxima qualitat. El premi als finalistes és de 2.000 euros per a cadascun.

El 80% dels habitatges de Llorca estan afectades pel terratrèmol

Un miracle enmig de la tragèdia

«La meva casa s'ha enfonsat», cridava una dona amb el colze ensangonat. En passar la cantonada, una forta olor a gas i la polseguera confirmaven  tots els temors. 

Els bombers ja havien arribat i tractaven de posar  ordre en el caos. Una dona de 37 anys acaba de perdre la vida. «li ha  caigut l'edifici damunt. Anava caminant pel carrer amb els seus dos  fills en direcció al jardí, per posar-se fora de perill», relatava un  veí que tractava de retirar enderrocs. «Però si acabava de veure-la  viva, això no és possible», aconseguia comentar entre l'enruna. 

Els  bombers demanaven a crits silenci, en una recerca angoixant, desesperada, dels menors. No hi havia rastre. Així que ni els fotògrafs  de premsa van poder aguantar les llàgrimes quan els dos van aparèixer  sans i estalvis, commocionats però vius, plens de pols i sense  comprendre segurament el que acabava de succeir.

Remuneracions de luxe, Fernández de la Vega cobra 142.000 euros anuals, el doble del que percebia com a vicepresidenta

María Teresa Fernández de la Vega ha doblat la seva remuneració respecte a la que percebia quan ocupava el càrrec de vicepresidenta primera del Govern espanyol. Llavors, cobrava 73.486 euros bruts l'any, i ara, 142.367.

L'ex vicepresidenta ha passat a ser membre del Consell d'Estat, des del 4 de novembre de l'any passat, un lloc de categoria permanent, que li garanteix cobrar, mentre visqui, un total de 83.578 euros bruts anuals.

A més, durant dos anys percebrà també el 80% del seu salari, en concepte d'indemnització pel cessament al càrrec de vicepresidenta primera del govern de l'Estat, una quantitat que ascendeix a 58.789 euros bruts per any.

Després que passin aquests dos anys, es quedarà amb el sou de membre del Consell d'Estat, és a dir, 83.578 euros bruts anuals, el que suposa més de deu vegades la pensió mínima, que és de 7.744 euros bruts l'any.

Si no hagués entrat al Consell d'Estat, la seva pensió de jubilació hauria estat menys de la meitat del que cobrarà a l'organisme consultiu. La seva pensió, com a exparlamentària, exmembre del Govern estatal i funcionària, seria de 34.526 euros bruts l'any.

Lluís Miquel Pérez, alcaldable socialista per Reus, i els anticementiri (MTC) entren en campanya

Pérez ha aprofitat el marc que li oferia la residència i centre de dia de la gent gran del barri Fortuny de Reus, un equipament acabat però que encara no s'ha pogut posar en marxa per manca de finançament de la Generalitat, per incrementar les revolucions de la campanya electoral amb unes declaracions que portaran cua. "Jo li deia al conseller: tenim un magnífic circuit de Fórmula 1 allà a Barcelona. Escolti, tanquin el circuit i no cal que tanquem hospitals, ni quiròfans, ni residències", ha declarat davant un auditori de periodistes i gent gran.

La qüestió de la despesa social ha començat a vertebrar en un grau considerable la campanya dels grans partits al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. No serà, però, l'únic debat que superi l'àmbit municipal: entitats que s'oposen a la instal·lació del cementiri nuclear a Ascó ja han demanat el vot per als partits que s'hi oposin.  

Els opositors a l'opció d'Ascó no han formalitzat cap candidatura específicament anticementiri, però fonts del moviment posen exemples de formacions que s'han compromès amb el no i l'han inclòs en el seu programa, com ara el PSC a la Palma d'Ebre i ERC i el PSC mateix a Móra la Nova. A Ascó, hi ha dues llistes independents enfront l'equip de govern (CiU i PSC) que ha promogut la candidatura a l'MTC, però de moment només la candidatura de la FIC, que lidera l'exalcalde Antoni Casanova, ha explicitat que apostaria per un referèndum.

En les eleccions autonòmiques Veïns d'Ascó, aleshores de bracet de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), ja va demanar el vot “només” per als partits que van signar el manifest contra l'MTC per a Ascó, entre els quals no hi eren ni CiU ni el PSC.

Els amics dels favor a la porta

D’aquí a pocs dies i a tots els ajuntaments d’Espanya i algunes comunitats autònomes, seria necessari que hi hagués canvis. No serà així. El caciquisme espanyol ha tornat amb força i potència, si havia marxat en algun moment.

L’embolic d’interessos, les corrupcions, els addictes i afavorits de cada població tenen tanta força que resulta quasi impossible prendre’ls el poder, porten molts anys col·locant persones i fent i rebent favors.

En alguns llocs on es podria i potser fóra força convenient canviar el sentit de la manera de fer actual, els qui no han pogut entrar i llepar fins ara aspiren al fet que, mitjançant un familiar, un amic, un cunyat, una mare o un sogre ben relacionats amb el cacic, no que el sistema canviï i que sigui possible més transparència en els comptes de l’administració, sinó a veure si poden traspassar la porta i arreplegar, encara que siguin petites, les engrunes del pastís.

Un dirigent d’un país sud-americà deia en una entrevista no fa pas gaire que «el continuismo continuo en el poder es dañino». La política s’ha convertit en negoci, en un modus vivendi. Els administradors d’un poble o nació no tenen en compte els seus administrats després que han dipositat el seu vot i els ha servit per aposentar-se al seu escó per una llarga temporada de quatre anys o, si poden, fins a la jubilació.

És cert que l’economia no millora per a ningú, sigui petit empresari o treballador, però si pots tenir un polític a la porta, és molt millor que un parent a Mallorca. Un parent que no sigui polític, si ho fos, seria el mateix.

Salvador Mestre

El PSC proposa ara un magatzem de residus nuclears català

El PSC s'ha despenjat al Parlament presentant una proposta de resolució que insta el govern de la Generalitat a demanar el traspàs dels fons d'Enresa, l'empresa estatal que gestiona els residus nuclears i que promou la instal·lació del polèmic magatzem temporal centralitzat (MTC), corresponent al combustible gastat dels tres reactors catalans perquè Catalunya pugui decidir “quina solució dóna” als seus residus, que “en cap cas seria mantenir-los en piscines [com en l'actualitat] sinó en sec”, segons afirma l'impulsor de la proposta i portaveu adjunt del PSC Xavier Sabaté. 

Això, en última instància, implicaria la construcció d'un MTC català, o d'una infraestructura de característiques similars, i tot plegat després que el PSC mateix, junt amb CiU, ERC i ICV, hagin votat fins a dues ocasions en contra de la candidatura d'Ascó a l'MTC que ha d'acumular els residus de totes les plantes de l'Estat.

O.Meseguer
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre

L'Incasòl inicia la venda de parcel·les del polígon industrial del Molló

Tot i que des de fa quatre mesos ja s'ofereixen parcel·les en règim de dret de superfície l'única forma fins ara acceptada que, tot i mantenir la propietat de la Generalitat, permet inscriure al registre la finca per un període de 50 anys, podent ser utilitzada patrimonialment per poder garantir possibles finançaments i possibilita el pagament gradual en forma de lloguer amb opció de compra, l'escàs interès per aquesta fórmula ha obligat l'Incasòl a obrir el ventall. I és que l'única empresa que hauria mostrat interès inicial en els terrenys aspirava, de fet, a comprar-los, desestimant el dret de superfície.

"És una figura que no sempre pot interessar als empresaris interessats en el Molló, que tenen un interès patrimonialista. Per això, a partir d'avui ho posem també a la venda", ha explicat el director comercial de l'Incasòl, Jordi Solà. La previsió és que la setmana vinent es publiquin a la premsa els anuncis del concurs públics que es mantindrà obert durant un mes perquè els interessats puguin optar a les parcel·les.

L'oferta de sòl industrial de l'anomenat Sector d'Activitats Econòmiques i Industrials El Molló consta inicialment de dotze parcel·les amb una superfície de sòl industrial aprofitable d'onze hectàrees, en un sector de 26,5 hectàrees en total i dos grans peces que, momentàniament, estan reservades. El preu de venda directa és de 41 euros el metre quadrat, mentre que en el cas del dret de superfície se situa en els 0,50 euros el metre quadrat al mes. Són parcel·les per a indústries aïllades de gran i mitjanes dimensions, que van des dels 5.000 als 19.000 metres quadrats.

La promoció, a més, basa els seus punts forts en el seu emplaçament pròxim a grans vies de comunicació per carretera, la C-12 o Eix de l'Ebre, la C-44, la N-420 i prop de l'AP-7-, la línia de ferrocarril entre Reus i Saragossa o la distància amb els aeroports de Reus, el Prat, l'estació de l'AVE i el Port de Tarragona. Addicionalment, el projecte ressalta la proximitat amb el riu Ebre, disponibilitat de serveis com el gas natural, captació d'aigua, centre de tractament de residus de classe II i subestació elèctrica, entre d'altres.

Facilitats per a la compra

Per fer atractiva l'operació, l'Incasòl ha flexibilitzat la contractació permetent la venda dels terrenys en els primeres deu anys, una possibilitat no permesa fins aquests moments, i ha ampliat a dos anys el període perquè les empreses comencin les obres, quatre per a l'execució. A més, ofereix descomptes de fins el 15% per al pagament al comptat i les empreses que es presenten inicialment, així com fórmules de finançament a deu anys i flexibilització del pagament gradual del dret de superfície.

La Cambra de Comerç de Reus ha acollit la presentació d'aquesta oferta, amb la presència de representants de l'Incasòl i dels ajuntaments integrants del Consorci per a la promoció del sòl industrial del Molló: als inicials consistoris de Móra la Nova i Tivissa, que alberguen els terrenys, s'hi van sumar també els de Garcia, Ginestar i Rasquera (Ribera d'Ebre).

Precisament, l'alcalde de Móra la Nova, Joan Manuel Sabanza, ha celebrat l'anunci de l'Incasòl tot recordant que el procés per posar en marxa el projecte va arrencar ja el 2004. "Per a nosaltres, és bàsic i fonamental. Volem que es converteixi en un referent del desenvolupament industrial de les comarques del sud de Catalunya".

L'alcalde s'ha felicitat també per la idea de promoure sòl industrial "en un moment de bonança", invertint recursos municipals al polígon "més que en poliesportius, places i carrers", en la línia de posar les bases futures "per si les coses estaven malament". "Ara ens permet estar en primera línia de la recuperació econòmica", ha reblat, tot reconeixent que, ara, el gran objectiu "és aconseguir veure'l ple d'empreses".

Per la seva banda, el president de la Cambra de Reus, Isaac Sanromà, ha aventurat èxit a la nova zona industrial pels preus "competitius" del sòl que ofereix però, sobretot, per la seva situació "estratègica", en una zona "on hi ha molta aigua i molta energia". Sanromà ha manifestat el suport de l'ens cameral als consistoris i l'Incasòl a l'hora de difondre l'oferta i aconseguir atreure empreses al polígon.

Jordi Marsal

Sous de més de 100.000 euros al Parlament

Alfons López Tena, diputat de Solidaritat, ha fet públics els sous dels diputats i ha proposat, en nom del seu partit, una sèrie de retallades referents a les retribucions que suposarien "un estalvi d'uns cinc milions d'euros". Els sous, segons ha anunciat, van des dels 37.143, 12 euros anuals, que és el mínim, fins a més de 100.000 anuals, depenent del diputat. A banda, es cobren suplements per càrrecs adicionals així com complements de més de 20.000 euros anuals per desplaçaments.

Solidaritat ha proposat a la resta de grups del Parlament un paquet de mesures que inclou, entre altres iniciatives, reduir gairebé a la meitat el sou que perceben els diputats i suprimir els complements. López Tena ha informat de les mesures que proposa el seu partit a la resta de formacions polítiques per contenir la despesa pública del Parlament i perquè "no siguin només els ciutadans els que s'estrenyen el cinturó" en un context de crisi econòmica.

SI proposa una "uniformització" a la baixa del sou base dels diputats, per la qual passarien a percebre tots els membres de la cambra uns 37.000 euros anuals enfront als 75.000 euros de mitjana actuals, proposta que segons aquest partit suposaria un estalvi de més de 265.000 euros l'any. També reclama que s'eliminin tots els complements per raó de càrrec i les retribucions especials dels membres de la mesa, amb l'excepció de la seva presidenta "per motius de representació institucional", mesures ambdues que implicarien un estalvi d'uns 1.470.000 euros i 300.000 respectivament.

D'altra banda, aquest partit proposa també que s'eliminin les indemnitzacions per desplaçaments i viatges, proposta amb la qual els contribuents s'estalviarien uns 3 milions d'euros. Aquestes quatre mesures, segons SI, permetrien al Parlament un estalvi aproximat de "uns cinc milions d'euros, més de 400.000 euros mensuals".

  

Veure tots els sous