Contribucions especials per diferents actuacions de millora de la urbanització als c/ Consuelo Zaragoza-Barcelona, actuacions 1 i 3

El Ple de l'Ajuntament, en la sessió del dia 3 de maig de 2011 va acordar la imposició de contribucions especials com a conseqüència de l'execució de l'obra projecte bàsic i complementari de les diferents actuacions de millora de la urbanització als carrers Consuelo Zaragoza - Barcelona, actuacions 1 i 3, l'establiment i exigència de les quals es legitima per l'obtenció d'un benefici o per l'augment de valor dels immobles de l'àrea beneficiada.

Simultàniament va ordenar el tribut concret d'acord amb les determinacions següents:

1. El cost previst de l'obra es fixa en 172.858,08 euros i el cost suportat per l'Ajuntament en 151.554,15 euros un cop deduïda la subvenció sol·licitada de 21.303,93 euros.

2. La quantitat a repartir entre els beneficiaris es fixa en 136.397,37 euros, corresponents al 90 % del cost suportat. Aquesta quantitat té el caràcter de mera previsió, ja que, finalitzada l'obra, si el cost real és major o menor que el previst, s'ha de prendre aquest cost a efectes del càlcul de les quotes, s'han d'assenyalar els subjectes passius i s'han de girar les liquidacions que siguin necessàries.

Els mòduls de repartiment de la base imposable a aplicar són: 
- ml façana
- m2 superfície solar
- m2 edificabilitat sostre

També va aprovar la relació de subjectes passius i les quotes singulars que resulten d'aplicar a la quantitat a repartir entre els beneficiaris el valor dels mòduls aplicables, segons consta en el document annex.

L'expedient s'exposa a informació pública per un termini de trenta dies 30 dies hàbils, dins els quals els interessats poden examinar-lo i presentar les reclamacions que creguin oportunes. Tanmateix, durant aquest període d'exposició pública, els propietaris o titulars afectats poden constituir-se en associació administrativa de contribuents.

Si no es produeixen reclamacions, l'acord inicial esdevindrà definitiu.

Si es produeixen reclamacions, el ple haurà de resoldre-les abans d'aprovar definitivament la imposició i ordenació de les contribucions especials.

Les quotes corresponents es notificaran individualment a cada subjecte, si és conegut; i mitjançant edictes, si no ho és.

La recaptació d'aquestes contribucions especials es farà per endavant, en un únic termini, i es realitzarà a través de l'ajuntament en voluntària i si es en executiva a través de BASE - Gestió d'Ingressos, organisme autònom de la Diputació de Tarragona, a qui se li ha conferit l'oportuna delegació. 

Móra d'Ebre, 6 de maig de 2011. --- L'alcalde-president, Josep Solé i Biosca.

 

ANNEX: RELACIÓ DE SUBJECTES PASSIUS I QUOTES SINGULARS

Controvèrsia, Parc eòlic Serra del Tallat

El tribunal contenciós administratiu ha ordenat la demolició de la pràctica totalitat del parc eòlic de la Serra del Tallat. El veredicte està fonamentat en un defecte administratiu de la llicència municipal i ordena tornar la serralada al seu estat original. Divertit. 

Els ecologistes que han presentat la demanda han anunciat que també instaran l’enderroc dels molins ubicats als municipis de Passanant i Belltall. 

De tots els sistemes d’obtenció d’energia, sembla que el vent hauria de ser el més ecològic. Però també té pegues. 

Els molins impacten negativament en el paisatge i les aspes són perilloses per a les aus que volen distretes. 

Les centrals tèrmiques contaminen. 

Les centrals de cicle combinat ataquen l’atmosfera. 

Les centrals hidràuliques necessiten pantans que neguen els pobles. 

Les nuclears són la pell del dimoni. 

Finalment, si volem escalfar-nos, haurem de fer foc de gitano.

J.R. Correal. 

L'associació Ecologistes de Catalunya va presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya(TSJC) contra l'autorització del parc en considerar que aquesta infraestructura, juntament amb el parc eòlic de la serra de Vilobí, està situada en una serra que serveix de frontera entre el litoral i l'interior català i que és importantíssima per a la migració d'aus. 

El gener de 2009, el TJSC va sentenciar que aquests parcs eren il·legals, ja que, abans de la seva aprovació, i atès que afectaven diferents localitats, requerien la tramitació d'un pla general d'àmbit supramunicipal que avalés la seva compatibilitat urbanística.

Aquest parc eòlic de la companyia Acciona va entrar en funcionament en fase de proves el 24 d'octubre de 2007, i va ser inaugurat oficialment el divendres 15 de febrer de 2008 pels consellers d'Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells, i el de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar. 

La instal·lació es pot contemplar des del tram Montblanc - Tàrrega de la carretera C-14; Té 33 aerogeneradors de 80 metres, cadascun dels quals pot generar 1,5 MW.

L'Autoritat Catalana de la Competència investiga diversos municipis, col•legis i ens associatius per pactar visats

L'organisme depenent de la Generalitat ha obert un expedient sancionador per tenir indicis que aquestes institucions van aconseguir “acords i recomanacions col·lectives” per “promoure visats d'idoneïtat tècnica” que podrien “restringir la competència a l'hora de de prestar serveis”, informa en la comunicació d'incoació.

La majoria de les entitats investigades són col·legis professionals catalans,  incloent el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i els col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics, el d'enginyers tècnics industrials i el de secretaris, interventors i tresorers de l'Administració local.

Els visats d'idoneïtat tècnica són un certificat que expedeixen aquests col·legis per al compliment de les normes tècniques. Aquesta fórmula s'utilitza des de fa pocs anys, després d'haver subscrit acords bilaterals amb els ajuntaments. Anteriorment eren els tècnics municipals els qui certificaven el compliment de la normativa local, autonòmica i estatal. Ara el consistori solament valida la llei local.

L'Autoritat Catalana de la Competència diu que ha iniciat aquesta investigació a partir de proves aportades per la Comissió Nacional de la Competència , i que existeixen indicis que aquests acords poden “propiciar reserves d'activitat injustificada en favor de diferents col·legis professionals”, en detriment, es dedueix, d'altres professionals. L'organisme considera que aquests fets podrien considerar-se infraccions administratives tipificades en la Llei de Defensa de la Competència. L'Autoritat Catalana de la Competència es dóna ara de termini 18 mesos per a la instrucció del cas.

A la seva pàgina web, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya diu haver aconseguit acords amb diversos municipis per promoure aquests visats, i diu que són “una de les iniciatives col·legials més prioritàries i rellevants dels últims anys” per “millorar els processos vinculats amb l'edificació”.

Podeu visualitzar el document exp. núm. 30/2011

Unió de Pagesos culpa la gran distribució i les grans cooperatives de l'enfonsament dels preus de l'oli

Unió de Pagesos (UP) ha denunciat novament que les actuacions "abusives" de la gran distribució, juntament amb la "gestió ineficient" de les grans cooperatives, estan enfonsant els preus de l'oli d'oliva a tot l'Estat.

El sindicat ha recordat que la diferència entre els preus de l'oli italià i espanyol mai havia estat tan gran i que també es trasllada al preu d'origen. UP recorda que fa més de dos anys que el problema de l'enfonsament de preus no és una conseqüència de la crisi mercat sinó d'una crisi de preus. UP ha instat als governs català i estatal que extremin el control del compliment de les normatives que regulen les obligacions i els drets del mercat davant els abusos il·legals.

El sindicat ha aportat dades de l'Osservaprezzi del Govern Italià, on s'indica que el preu de venda al públic de l'oli d'oliva verge extra a Roma durant el mes de març va ser d'entre 3,49 i 9,99 euros el litre, sent el preu més freqüent 5,59 euros el litre, mentre que en el mateix període de temps, segons la base de dades de preus de venda al públic del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, el preu del mateix tipus d'oli va oscil·lar a la demarcació de Barcelona entre 2,39 i 3,93 euros el litre, sent el més freqüent 3,13 euros el litre.

UP recorda que la diferència entre els preus de l'oli italià i l'espanyol mai havia estat tan gran i que també es trasllada al preu en origen. Mentre a Bari el preu en origen del mateix oli era de 3 euros el quilo a l'inici de campanya (desembre 2010), a Jaén no arribava a 2 euros el quilo, segons dades del Consell Oleícola Internacional.

Agricultura premia la innovació de les cireres més cares del món i les postres del Pastoret

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha concedit el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA) en la seva convocatòria de l'any 2010 a El Pastoret de la Segarra SL i a la SAT EDO 1446 CAT, de Sucs.

S'ha atorgat el guardó a El Pastoret de la Segarra per la implantació, en una nova planta d'elaboració, de nous processos de producció de productes làctics cosa que ha permès encetar una nova línia de postres que innova en l'elaboració i presentació del producte final. Pel que fa a la SAT EDOA 1446 CAT, el guardó se li ha atorgat per la producció en hivernacle, calefactat amb biomassa, de cireres d'alta qualitat fora de temporada (conegudes com a les cireres més cares del món), les primeres a l'hemisferi nord, amb comercialització i venda a botigues d'arreu del món.

Pel que fa a les candidatures que han estat nominades finalistes, en modalitat de l'agroindústria hi ha Embotits Estamariu SL, de la Seu d'Urgell, per la creació d'una empresa artesana que elabora productes originaris de muntanya, com ara donja i bringuera. Aquesta empresa s'ha adequat als temps d'avui amb les noves tecnologies i dóna resposta a les noves necessitats gastronòmiques. En la modalitat d'empresa agrària, ha estat finalista Sargaire SL, d'Almacelles (Segrià) per l'adequació d'una explotació ramadera de vedells amb venda directa al detalla de la seva producció obtenint tota l'alimentació del bestiar en la mateixa explotació i cercant nous cultius i sistemes d'ensijat a fi d'aconseguir una carn de màxima qualitat. El premi als finalistes és de 2.000 euros per a cadascun.

El 80% dels habitatges de Llorca estan afectades pel terratrèmol

Un miracle enmig de la tragèdia

«La meva casa s'ha enfonsat», cridava una dona amb el colze ensangonat. En passar la cantonada, una forta olor a gas i la polseguera confirmaven  tots els temors. 

Els bombers ja havien arribat i tractaven de posar  ordre en el caos. Una dona de 37 anys acaba de perdre la vida. «li ha  caigut l'edifici damunt. Anava caminant pel carrer amb els seus dos  fills en direcció al jardí, per posar-se fora de perill», relatava un  veí que tractava de retirar enderrocs. «Però si acabava de veure-la  viva, això no és possible», aconseguia comentar entre l'enruna. 

Els  bombers demanaven a crits silenci, en una recerca angoixant, desesperada, dels menors. No hi havia rastre. Així que ni els fotògrafs  de premsa van poder aguantar les llàgrimes quan els dos van aparèixer  sans i estalvis, commocionats però vius, plens de pols i sense  comprendre segurament el que acabava de succeir.

Remuneracions de luxe, Fernández de la Vega cobra 142.000 euros anuals, el doble del que percebia com a vicepresidenta

María Teresa Fernández de la Vega ha doblat la seva remuneració respecte a la que percebia quan ocupava el càrrec de vicepresidenta primera del Govern espanyol. Llavors, cobrava 73.486 euros bruts l'any, i ara, 142.367.

L'ex vicepresidenta ha passat a ser membre del Consell d'Estat, des del 4 de novembre de l'any passat, un lloc de categoria permanent, que li garanteix cobrar, mentre visqui, un total de 83.578 euros bruts anuals.

A més, durant dos anys percebrà també el 80% del seu salari, en concepte d'indemnització pel cessament al càrrec de vicepresidenta primera del govern de l'Estat, una quantitat que ascendeix a 58.789 euros bruts per any.

Després que passin aquests dos anys, es quedarà amb el sou de membre del Consell d'Estat, és a dir, 83.578 euros bruts anuals, el que suposa més de deu vegades la pensió mínima, que és de 7.744 euros bruts l'any.

Si no hagués entrat al Consell d'Estat, la seva pensió de jubilació hauria estat menys de la meitat del que cobrarà a l'organisme consultiu. La seva pensió, com a exparlamentària, exmembre del Govern estatal i funcionària, seria de 34.526 euros bruts l'any.

Lluís Miquel Pérez, alcaldable socialista per Reus, i els anticementiri (MTC) entren en campanya

Pérez ha aprofitat el marc que li oferia la residència i centre de dia de la gent gran del barri Fortuny de Reus, un equipament acabat però que encara no s'ha pogut posar en marxa per manca de finançament de la Generalitat, per incrementar les revolucions de la campanya electoral amb unes declaracions que portaran cua. "Jo li deia al conseller: tenim un magnífic circuit de Fórmula 1 allà a Barcelona. Escolti, tanquin el circuit i no cal que tanquem hospitals, ni quiròfans, ni residències", ha declarat davant un auditori de periodistes i gent gran.

La qüestió de la despesa social ha començat a vertebrar en un grau considerable la campanya dels grans partits al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. No serà, però, l'únic debat que superi l'àmbit municipal: entitats que s'oposen a la instal·lació del cementiri nuclear a Ascó ja han demanat el vot per als partits que s'hi oposin.  

Els opositors a l'opció d'Ascó no han formalitzat cap candidatura específicament anticementiri, però fonts del moviment posen exemples de formacions que s'han compromès amb el no i l'han inclòs en el seu programa, com ara el PSC a la Palma d'Ebre i ERC i el PSC mateix a Móra la Nova. A Ascó, hi ha dues llistes independents enfront l'equip de govern (CiU i PSC) que ha promogut la candidatura a l'MTC, però de moment només la candidatura de la FIC, que lidera l'exalcalde Antoni Casanova, ha explicitat que apostaria per un referèndum.

En les eleccions autonòmiques Veïns d'Ascó, aleshores de bracet de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), ja va demanar el vot “només” per als partits que van signar el manifest contra l'MTC per a Ascó, entre els quals no hi eren ni CiU ni el PSC.

Els amics dels favor a la porta

D’aquí a pocs dies i a tots els ajuntaments d’Espanya i algunes comunitats autònomes, seria necessari que hi hagués canvis. No serà així. El caciquisme espanyol ha tornat amb força i potència, si havia marxat en algun moment.

L’embolic d’interessos, les corrupcions, els addictes i afavorits de cada població tenen tanta força que resulta quasi impossible prendre’ls el poder, porten molts anys col·locant persones i fent i rebent favors.

En alguns llocs on es podria i potser fóra força convenient canviar el sentit de la manera de fer actual, els qui no han pogut entrar i llepar fins ara aspiren al fet que, mitjançant un familiar, un amic, un cunyat, una mare o un sogre ben relacionats amb el cacic, no que el sistema canviï i que sigui possible més transparència en els comptes de l’administració, sinó a veure si poden traspassar la porta i arreplegar, encara que siguin petites, les engrunes del pastís.

Un dirigent d’un país sud-americà deia en una entrevista no fa pas gaire que «el continuismo continuo en el poder es dañino». La política s’ha convertit en negoci, en un modus vivendi. Els administradors d’un poble o nació no tenen en compte els seus administrats després que han dipositat el seu vot i els ha servit per aposentar-se al seu escó per una llarga temporada de quatre anys o, si poden, fins a la jubilació.

És cert que l’economia no millora per a ningú, sigui petit empresari o treballador, però si pots tenir un polític a la porta, és molt millor que un parent a Mallorca. Un parent que no sigui polític, si ho fos, seria el mateix.

Salvador Mestre