Cal trobar el nostre lloc en el món. Els nostres objectius a la vida normalment són sempre a mig termini. Bé, no sempre. Quan comencem a tenir ús de raó, establim a llarg termini aquells somnis que volem que s'acompleixin quan siguem grans. Quan som grans, hem de reduïr aquests objectius a curt o, màxim, mig termini. Estem supeditats als canvis que vivim. Canvis a nivell personal, emocional, professional, familiar... Però sempre hi ha una cosa que no hauria de canviar: els somnis.
Quan parlem de somiar, plantegem la següent definició: Imaginar com a possible o realitzable alguna cosa que no és d'esperar, que és de molt difícil realització.
Un no pot deixar de somiar, perquè això seria rendir-se davant les adversitats, cedir als problemes que se'ns presenten. Somiar no és una opció, és una necessitat. Els cristians parlen de fe, l'hinduïsme confia en la reencarnació. Però més enllà de qualsevol altra religió, creença o teoria, estem les persones, creients o no. I nosaltres necessitem somiar per viure, per somriure, per lluitar per allò que volem, sigui difícil o no.
Fa uns dies, escoltava una cançó d'en Phil Collins, ANOTHER DAY IN PARADISE (un altre dia en el paradís). Reflexiona sobre la necessitat de somiar, de sentir-nos vius en el nostre propi paradís. A vegades, creiem que estem sols en aquest món i que el nostre millor somni, seria aquell de trobar-nos en el paradís amb aquella persona que més estimem.
"...
pensa-ho dues vegades, és un altre dia per tu i per mi en el paradís"
Somni complert.