Aquesta setmana ha començat trista pels socialistes de Vilassar de Mar. Hem perdut les eleccions municipals.
Als aires negatius que ens venien de Barcelona i Madrid cal afegir-hi els errors propis: els socialistes de Vilassar de Mar som un projecte en un ecosistema local propi on tampoc hem sabut trobar el nostre lloc.
Ens hauria agradat fer arribar el nostre missatge a totes les persones interessades en les qüestions que afecten la nostra localitat.
Qüestions estratègiques com el futur del mercat municipal, i amb ell, el futur comercial de Vilassar, el devenir urbanísitc del barri del barato i la seva afectació a la qualitat de vida de les persones que hi viuen, o la connexió entre les avingudes Lluis Companys i Carles III i les conseqüències sobre la mobilitat local.
Són, sobretot, qüestions de rumb, que identifiquen un projecte i que identifiquen un govern i que CiU i el seu candidat, Quim Ferrer, han sabut transmetre amb major encert.
Més enllà de les nostres diferències de projecte penso que aquest nou govern ha de marcar-se com a primer objectiu treure Vilassar de Mar de la crisis econòmica i ajudar a les persones a qui la crisi està afectant amb major cruesa.
Amb aquest objectiu principal, construint un full de ruta de forma col·lectiva, i disposant els recursos i les eines necessaries per arribar-hi, segur que el govern tindrà els socialistes al seu costat en aquestes qüestions.
No vull tancar aquesta entrada sense agraïr la confiança en totes les persones que ens van donar suport el diumenge passat i, especialment, a totes les persones que m'han acompanyat en aquest viatge.
Gràcies!
dimecres 25 de maig de 2011
dissabte 7 de maig de 2011
Benvinguts al paradís
Paradís: En un sentit ampli, el paradís designa l'habitatge dels déus i també la situació de felicitat, caracteritzada sobretot per la pau i la tranquil·litat del començament i de la fi dels temps. Estat de felicitat amb relació a llocs amens, confortables, plens de pau.
Cal trobar el nostre lloc en el món. Els nostres objectius a la vida normalment són sempre a mig termini. Bé, no sempre. Quan comencem a tenir ús de raó, establim a llarg termini aquells somnis que volem que s'acompleixin quan siguem grans. Quan som grans, hem de reduïr aquests objectius a curt o, màxim, mig termini. Estem supeditats als canvis que vivim. Canvis a nivell personal, emocional, professional, familiar... Però sempre hi ha una cosa que no hauria de canviar: els somnis.
Quan parlem de somiar, plantegem la següent definició: Imaginar com a possible o realitzable alguna cosa que no és d'esperar, que és de molt difícil realització.
Un no pot deixar de somiar, perquè això seria rendir-se davant les adversitats, cedir als problemes que se'ns presenten. Somiar no és una opció, és una necessitat. Els cristians parlen de fe, l'hinduïsme confia en la reencarnació. Però més enllà de qualsevol altra religió, creença o teoria, estem les persones, creients o no. I nosaltres necessitem somiar per viure, per somriure, per lluitar per allò que volem, sigui difícil o no.
Fa uns dies, escoltava una cançó d'en Phil Collins, ANOTHER DAY IN PARADISE (un altre dia en el paradís). Reflexiona sobre la necessitat de somiar, de sentir-nos vius en el nostre propi paradís. A vegades, creiem que estem sols en aquest món i que el nostre millor somni, seria aquell de trobar-nos en el paradís amb aquella persona que més estimem.
Somni complert.
Cal trobar el nostre lloc en el món. Els nostres objectius a la vida normalment són sempre a mig termini. Bé, no sempre. Quan comencem a tenir ús de raó, establim a llarg termini aquells somnis que volem que s'acompleixin quan siguem grans. Quan som grans, hem de reduïr aquests objectius a curt o, màxim, mig termini. Estem supeditats als canvis que vivim. Canvis a nivell personal, emocional, professional, familiar... Però sempre hi ha una cosa que no hauria de canviar: els somnis.
Quan parlem de somiar, plantegem la següent definició: Imaginar com a possible o realitzable alguna cosa que no és d'esperar, que és de molt difícil realització.
Un no pot deixar de somiar, perquè això seria rendir-se davant les adversitats, cedir als problemes que se'ns presenten. Somiar no és una opció, és una necessitat. Els cristians parlen de fe, l'hinduïsme confia en la reencarnació. Però més enllà de qualsevol altra religió, creença o teoria, estem les persones, creients o no. I nosaltres necessitem somiar per viure, per somriure, per lluitar per allò que volem, sigui difícil o no.
Fa uns dies, escoltava una cançó d'en Phil Collins, ANOTHER DAY IN PARADISE (un altre dia en el paradís). Reflexiona sobre la necessitat de somiar, de sentir-nos vius en el nostre propi paradís. A vegades, creiem que estem sols en aquest món i que el nostre millor somni, seria aquell de trobar-nos en el paradís amb aquella persona que més estimem.
"...
pensa-ho dues vegades, és un altre dia per tu i per mi en el paradís"
Somni complert.
divendres 22 d’abril de 2011
MIRAR ENDAVANT
Fa dies que hi penso... Actualment, la societat està visquent una sèrie de revolucions: revolució verda (o ecològica), revolució 2.0 (noves tecnologies), revolució econòmica...
Però, malgrat totes aquestes revolucions, que són importants és clar, vull fixar-me en els canvis que estan succeïnt al nord d'Àfrica i a Orient. Aquests pobles estan visquent realment grans revolucions. Estan derrocant als seus líders totalitaris amb la força del poble, amb l'única arma que tenen: la seva veu, ja que en molts d'aquest països (per no dir la majoria) no saben el què és el dret a vot.
Tenim enfront nostre un vertader canvi històric. Allò que els nostres avis i pares van viure ja fa uns quants anys i que crèiem que va trigar molt en succeïr, ara mateix, a l'any 2011, ho estan visquent aquests països. Alguns líders han cedit davant la pressió popular; altres han decidit enfrontar-s'hi amb les conseqüències que això comporta... La política internacional està divida: hi ha opinions contràries a la intervenció, n'hi ha a favor, altres es fan els sords... Cal tenir clar que el poble té la raó i s'ha d'escoltar-lo. No pot ser que els interessos d'uns i altres sempre els hagin de pagar els mateixos.
Aquí tenim la sort, des de fa molts anys, de poder expressar-nos i manifestar-nos lliurement. Altres no han tingut aquesta sort. Altres ho han aconseguit recentment. Doncs siguem conscients i actuem en conseqüència. Exercim els nostres drets. No perdem l'oportunitat.
Però, malgrat totes aquestes revolucions, que són importants és clar, vull fixar-me en els canvis que estan succeïnt al nord d'Àfrica i a Orient. Aquests pobles estan visquent realment grans revolucions. Estan derrocant als seus líders totalitaris amb la força del poble, amb l'única arma que tenen: la seva veu, ja que en molts d'aquest països (per no dir la majoria) no saben el què és el dret a vot.
Tenim enfront nostre un vertader canvi històric. Allò que els nostres avis i pares van viure ja fa uns quants anys i que crèiem que va trigar molt en succeïr, ara mateix, a l'any 2011, ho estan visquent aquests països. Alguns líders han cedit davant la pressió popular; altres han decidit enfrontar-s'hi amb les conseqüències que això comporta... La política internacional està divida: hi ha opinions contràries a la intervenció, n'hi ha a favor, altres es fan els sords... Cal tenir clar que el poble té la raó i s'ha d'escoltar-lo. No pot ser que els interessos d'uns i altres sempre els hagin de pagar els mateixos.
Aquí tenim la sort, des de fa molts anys, de poder expressar-nos i manifestar-nos lliurement. Altres no han tingut aquesta sort. Altres ho han aconseguit recentment. Doncs siguem conscients i actuem en conseqüència. Exercim els nostres drets. No perdem l'oportunitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)