Avui, ple de constitució del nou govern

Us avanço la nota de premsa

Joan Mora es converteix en el primer alcalde de CIU de la democràcia a Mataró

El líder de la federació nacionalista assumeix l’alcaldia oferint diàleg a les forces polítiques de provada tradició democràtica i situa la reactivació econòmica com l’eix central del seu programa de govern

Mataró ja té un nou alcalde, és de Convergència i Unió i es diu Joan Mora. Faltava poc més d’un quart d’hora per arribar a les dues del migdia, quan el primer alcalde de CIU de la democràcia a la ciutat, Joan Mora, prometia el càrrec i rebia de mans de la regidora de més edat, la socialista Maria Carme Maltas, el bastó del govern i la banda vermella amb l’escut de la ciutat. Acompanyat per la seva dona, Pilar, els seus fills Marc i Joan; i en presència del portaveu de CIU al Parlament, Oriol Pujol, Mora ha pronunciat el seu primer discurs situat ja a la butaca presidencial de la Sala de Plens estenent la mà una vegada més a totes les forces polítiques de tradició democràtica per arribar al consens i el diàleg necessaris per “treure Mataró de la crisi”.

La reactivació econòmica, frenar l’atur, ajudar aquells que no tenen feina i en definitiva, aconseguir treure la ciutat de la forta crisi econòmica i financera que pateix serà la prioritat del seu nou equip, format per vuit regidors, i que iniciarà aquest mandant governant amb minoria. “Estem aquí per explicar a on ens trobem. Els mataronins tenen dret a saber que vivim un temps difícil però també que amb l’ajuda de tots ens en sortirem i ens farà més forts. Amb més cohesió social, amb més igualtat, amb més justícia social i essent com a ciutat i nació col•lectivament més lliures”.

Al costat de la “reactivació econòmica” Mora ha detallat quins seran els eixos programàtics dels propers quatre anys fonamentats en un canvi de gestió “més eficient i austera”; l’aposta pel Tecnocampus, el tren orbital, l’ampliació del port i els projectes del front marítim; la promoció de la ciutat per convertir Mataró en un referent pel país; la consolidació del Museu d’Art contemporani, la biblioteca Antoni Comas i el Museu del Gèner de Punt –així com la definició del nou Teatre Municipal-; l’inici dels treballs de revisió del Pla General, del catàleg del Patrimoni i del Pla de l’habitatge; i el manteniment dels actuals serveis sanitaris i educatius, així com el treball per la construcció dels equipaments pendents.

Primera reunió de govern:

El nou govern de Mataró, format per set regidors de CIU, ja ha començat a treballar. Poc després del Ple de Constitució, a quarts de sis de la tarda, el nou cartipàs municipal s’ha reunit a l’Ajuntament en una primera presa de contacte amb les principals responsabilitats que haurà d’assumir cadascú. Mora ha distribuït les tasques de govern en grans àrees que han quedat repartides de la següent manera:

JOAQUIM FERNÀNDEZ OLLER: Regidor de Participació i Nova Ciutadania (Agència de Suport a l’Associacionisme, Civisme, Mediació comunitària, Nova Ciutadania, Cooperació i Desenvolupament) i d’Obres, Serveis i Manteniment

MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA: Regidor de Cultura i Ensenyament

NÚRIA CALPE MARQUET : Regidora de Via Pública (Policia Local, Protecció Civil i Mobilitat)

MONTSERRAT RODRÍGUEZ SÁNCHEZ: *Regidora d’Urbanisme; Habitatge (Habitatge i Llicències Urbanístiques); Medi Ambient i Sostenibilitat (Llicències d’Activitats; Agenda Local 21 i Medi Ambient)

PERE GALBANY I DURAN: *Regidor de Benestar Social i Família (Joventut, Gent Gran i Dona); Consum, Salut i Esport

MIQUEL REY CASTILLA : *Regidor de Promoció Econòmica i Innovació (IMPEM, Llicències d’Activitats; Promoció de Ciutat; Mercats, Empresa i Ocupació; Universitat; Promoció Internacional i Agermanaments,comerç i fires)

CAROLINA SOLER SOTO: *Regidora de Serveis Centrals (Secretaria General; Sotsdirecció Econòmica; Estudis i Planificació Estratègica; Compres i Contractacions; Recursos Humans; Informàtica i Telecomunicacions; Atenció Ciutadana

Últim ple de mandat 2007-2011

Avui hem fet l'últim ple de mandat 2007-2011. Agraeixo a tot el consistori aquests quatre anys.

El nostre document de CIU en relació al Pacte de ciutat

Convergència i Unió ha fet arribar als grups municipals amb provada tradició democràtica un document marc per tal de poder assolir un consens entre totes les forces polítiques.

La federació nacionalista encara no ha rebut totes les propostes dels grups municipals sobre la negociació de l’acord marc per un Pacte de Ciutat, i resta a disposició per continuar-ne parlant i per acotar les línies vermelles de cada opció política.

Us adjuntem el document en el següent enllaç,

Proposta de consens de CIU pel Pacte de Ciutat

Les eleccions municipals, per la decisió inapel·lable i lliure  dels mataronins i mataronines han  configurat un ajuntament plural i atomitzat. Els resultats cal llegir-los  com un toc d’ atenció al conjunt de les forces polítiques de la ciutat.

Els ciutadans ens han demanat canvis, mostrant la seva preocupació per la greu crisi econòmica en la que ens trobem, exigint-nos a tots solucions i que ens posem d’acord en allò que es fonamental per a resoldre els problemes de la gent  que exigeix voluntat d’acord i de pacte.

Mantenir-se amb el discurs de sempre pel consum intern dels militants i simpatitzants de cada una de les nostres forces polítiques, seria  fer un discurs irreal allunyat de la voluntat expressada per la ciutadania i per tant un mal servei a la societat a la que hem de servir.

Tothom ha reconegut que CIU ha estat la força més votada  i en ella recau         l’obligació i el dret de fer tot el possible perquè el desig de canvi quedi garantit. Creiem que això es tradueix en un acord de ciutat entre les forces polítiques, que obtingui la complicitat i l’assentiment de tots els grups socials, gremials, sindicals, cívics i veïnals.  

La nostra voluntat i compromís es treballar per assolir aquest acord,  que vol ser concret, transparent i obert a la participació  de tots els que vulguin sumar-s’hi  i que sigui la base programàtica del nou govern municipal que  encapçalarem  i que volem que sigui el més plural possible.

Treballar per la cohesió social i la convivència i evitar l’allunyament dels ciutadans dels seus electes és un objectiu que assolirem  si tots tenim la voluntat de solucionar els greus problemes que avui pateix la ciutadania. Per fer-ho ens cal explicar quina és la situació actual -sense amagar-la- quines mesures d’estalvi caldrà aplicar i quins els sacrificis que haurà de fer la ciutat.

No explicar-ho és simplement continuar dissimulant  la greu situació  en la que ens trobem i amagar el cap sota de l’ ala.

El govern del canvi que proposem ha de tenir com a principal objectiu la reactivació de la nostra economia. Això suposa que cal generar confiança i ens obliga a  tenir entre tots més voluntat d’ acord que de disputa política.

Demanem que tothom s’esforci en deixar de banda la  genètica política i que amb generositat es posin a disposició de la ciutat per ajudar als mataronins i mataronines a sortir de la crisi.

Els partits de govern de llarga tradició democràtica  i  amb experiència de govern ,en  diferents institucions, estem obligats a formular un programa  que determini  allò que és prioritari per tots.

Mantenir els actuals serveis municipals és una prioritat absoluta, no s’ han de reduir però si optimitzar, sense excloure la possibilitat de plantejar un partenariat públic i privat al servei de les necessitats de la ciutat.

La reactivació econòmica de la ciutat necessita  l’ estabilitat institucional.  La baralla política o llepar-se les ferides produïdes pels comicis  poden esdevenir un llast per tirar endavant la ciutat en un moment de greus dificultats. Si ho féssim només aconseguiríem allunyar-nos dels mataronins i les mataronines, que ens demanen solucions, i  contribuiríem una vegada més  a la desafecció política.

És per això, que des de CIU, com a força  guanyadora de les eleccions municipals,  hem estès la mà de la col·laboració a tots els demòcrates  a qui proposem posar-nos d’ acord en els  següents eixos programàtics:

1)     La principal preocupació del govern del canvi serà  la reactivació econòmica i això suposa que l’Ajuntament ha de ser un agent que no ha d’ofegar, dirigir, ni homogeneïtzar l’aportació de la societat civil mataronina al batec ciutadà. El seu paper és el d’acompanyar, ajudar i col·laborar  mitjançant els concerts o la cogestió.

2)     Per fer-ho és imprescindible  introduir canvis  en l’ actual model de gestió del nostre Ajuntament, en la línia de fer-la més eficient i austera i amb el compromís que això no suposi una pèrdua de qualitat dels serveis públics. Per tant  la reforma  ha de suposar: evitar que l’administració funcioni amb compartiments estancs, inconnexes entre ells, amb diferents àrees de l’administració que no es coordinen i amb regidors que gestionen la seva parcel·la sense comunicació amb la resta. Per això cal revisar l’activitat reguladora i la reforma de l’activitat proveïdora de béns i serveis. L’objectiu és complir les quatre A: Austeritat, Aprimament, Agilitat i  Avaluació

3)     CIU fa seves, com  reiteradament ha posat de manifest en els darrers anys, les grans apostes estratègiques de la ciutat: Tecnocampus, Locomotora Comercial, el tren orbital i  l’ ampliació del Port.

4)     La promoció de la ciutat resulta del tot imprescindible perquè  s’han de crear les condicions òptimes per atraure inversors i l’atenció dels ciutadans d’arreu del país i del món. Mataró ha d’exercir de capital de comarca i ha de liderar el maresme aconseguint ser un pol d’atracció, l’orgull dels seus ciutadans i un referent per el nostre país.

5)     El primer agent cultural de la Ciutat és la seva societat civil, les seves associacions i les entitats. L’Ajuntament ha de funcionar com un agent actuant de manera supletòria i subsidiàriament per tal de no ofegar l’aportació cultural i recreativa d’aquesta societat civil mataronina. Així cal potenciar les associacions cíviques i culturals. Dit això, la consolidació del Museu d’Art contemporani, la Biblioteca Antoni Comas i el Museu del Gènere del Punt i la definició del nou Teatre Municipal han de figurar en el programa del govern del canvi.

6)     La revisió del Pla General, del catàleg del Patrimoni i del Pla de            l’habitatge és una necessitat a la  que ens obliguen les noves circumstàncies econòmiques i socials. Això de cap manera pot suposar aturar els sectors actualment en desenvolupament urbanístic ni posar en perill l’ espai agrícola protegit de les cinc sènies.

7)     La qualitat dels serveis sanitaris i educatius s’ha de mantenir  així com en la mesura del possible la construcció dels equipaments pendents. També cal garantir, amb la col·laboració del tercer sector, l’atenció als  sectors socials més desvalguts de la societat  mataronina davant la cruesa de la situació econòmica en la que ens trobem.

A mode de conclusió creiem que no és el moment de tancar ponts de diàleg sinó d’obrir-los. Cal fer aquest  esforç col·lectiu perquè la situació és excepcional i perquè ara més que mai els ciutadans ens necessiten units i sincrònics.

No és el moment de l’ esbatussa partidària sinó de ser responsables. Aquesta és la nostra voluntat i el nostre compromís i esperem, que malgrat les legítimes diferències que tots tenim, treballarem tots junts a favor de Mataró, trobant els punts bàsics en els que podem basar la nostra col·laboració.

XVè aniversari dels Capgrossos. Actuació a Santa Maria

Corrents corrents, encara he arribat a la pinya de l’últim castell dels capgrossos a Santa Maria.

M’he perdut el 3 de 9 que, segons ha dit tothom, els ha sortit molt ferm.   A hores d’ara, ja és una bona senyal de que la temporada serà bona, segur.

Que per molts anys!

Armats a la Fira Ibero Romana de Cabrera de Mar

Aquest matí he acompanyat als Armats en la seva sortida a Cabrera per participar en la inauguració de la Fira ibero-romana que, com cada anya, s’hi celebra.

Avui, ha estat la Vice-presidenta de la Generalitat, la Sra. Joana Ortega, qui ha fet els honors i ha visitat la mostra.

Com sempre, els Armats, han fet un gran paper i, amb les seves evolucions, han deixat bocabadada a la gent que no està acostumada a veure’ls.

Més d’un (Armat) ha fet com jo i ha corregut a canviar-se de roba per anar a Santa Maria a fer castells i aprofitar el matí.

Us adjunto el post que vaig fer fa dos anys...

Colla Quin País! 1a travessa Ulldeter/Eina, que acaba a Núria/Queralbs

Fa, com a mínim, dos que en Jordi m’atabalava amb que hem de fer la travessa d’Ulldeter a Eina i, finalment, ho ha aconseguit.  Com en tot a la vida, si no hi ha algú que s’hi entesta, les coses no es fan mai.  Abans de començar la campanya electoral ja se li va posar al cap de que hi havíem d’anar, de seguida, després de les eleccions i ho va organitzar tot.  He de reconèixer que li vaig dir que sí però sense massa convicció perquè no tenia gaire clar si hi podria anar o no però, al final em feia molta il·lusió poder-hi anar.

Ja sabeu que, de broma en broma, hem donat el nom de colla Quin País al grupet que formem per fer muntanya de tant en tant (fins i tot ens trobareu al facebook).  Som gent que fem muntanya pel nostre compte i de tant en tant ens trobem per fer alguna cosa i, per exemple,  cada primer dissabte de setembre anem al Canigó.  Aquesta vegada, organitzant un autocar i tot, havíem de fer aquesta llarga travessa i l’havíem de fer avui. Es veu que no podíem esperar més, i ni tant sols l’amenaça meteorològica ens ha fet enrere. De fet, en veure com estava el temps ja vam pensar algunes alternatives com, finalment hem acabat prenent.

A les cinc del matí hem sortit de Mataró i a les 7 hem recollit gent a Camprodon.  No m’hi he fixat però suposo que abans de les vuit hem començat a caminar, des de la corba del camí del xalet d’Ulldeter, a prop de Vallter.   Tot i que havia plogut tota la nit, llavors no ho feia i, fins i tot es veia algun raig de sol, encara que ja vèiem clarament el cel era molt ennuvolat i per sobre nostre vèiem clarament que trobaríem boira i sabíem que a partir de mig dia el més probable és que trobéssim pluja o neu (com finalment ha estat).

Com que érem un grup molt compacte, no ens hem entretingut gens i la ruta fins el xalet, coll de la marrana i fons del fresser ha anat perfecte.  Allà ens hem abrigat i hem aprofitat per esmorzar, tot veient que, a partir d’allà, la cosa es complicaria perquè teníem la boira al davant i el temps anava empitjorant.    Allà, alguns, ja hem comentat que molt probablement no podríem passar la carena entre el 9 creus i el coll d’eina i que, segurament, hauríem de caure cap a Núria.  També hem descartat tirar-nos cap a Coma de Vaca i anar a Núria pel camí dels enginyers (hauria estat també una ruta maca) i hem decidit intentar continuar la ruta.  Cal dir que ho hem fet veient que el grup anava preparat a nivell de material (estaven avisats), que ningú quedava enrere, i que tothom estava perfectament mentalitzat.  Encara que estem al juny, hi ha molta neu i hem vist que hauríem de caminar-hi sense escapatòria, com a mínim fins dalt el 9 creus i com finalment ha estat.

Hem continuat doncs, enfilant el fons del circ, cap a la barraca de Tirapits, trepitjant cada vegada més neu i més envoltats per la boira i amb les primeres volves de neu.  Sense pràcticament ni aturar-nos hem agafat el camí de Tirapits amb un temps cada vegada més tapat i amb la nevada més evident, fins que hem aconseguit arribar al 9 creus, això sí, perdent-nos les vistes cap a Carança o de cap dels majestuosos pics que ens envoltaven.  Allà és on hem decidit no jugar-nos-la i tombar cap a Núria perquè el temps ja era massa dolent i hauríem fet una imprudència.  Total que avall va i després d’un descens, amb cura per no relliscar, hem emprès el camí directe cap a Núria on hi hem arribat sense problemes i, fins i tot, hem pogut veure isards (amb força més pel que a l’estiu).   Des de Núria, tota la colla menys un servidor i algun més que hem decidit que ja en teníem prou i hem agafat el cremallera, han tirat cap a Queralbs on ens tornava a esperar l’autocar per dur-nos de tornada a Mataró.

El que és ben segur és que aquesta colla te fusta de muntanya que és tant com dir, de País. I això és el que compta!

Quin País!   Oi?

Nova col.lecció Bassat

Aquesta tarda s'ha inaugurat la Col.lecció Bassat, "Art contemporani Catalunya 1970-1979". El poder de convocatòria que té la parella Bassat, per un esdeveniment així, és innegable.

Proposo un pacte de ciutat per sortir de la crisi

A continuació podeu llegir la nota de premsa

Assumint la responsabilitat que els confereix ser la llista més votada i sentint-se legitimats per formar el futur govern de la ciutat, la federació nacionalista ha proposat a totes les formacions polítiques –de provada tradició democràtica- establir un acord marc per impulsar les mesures necessàries que afavoreixin la sortida de la crisi.

Després d’una primera roda de contactes amb totes les formacions polítiques de provada tradició democràtica que han obtingut representación a l’Ajuntament, Convergència i Unió, amb Joan Mora al capdavant, creu necessari posar-se a disposició dels ciutadans per afrontar l’actual situació econòmica i combatre la desafecció política. En aquest sentit ha demanat a la resta de partits buscar els punts d’unió i establir les mesures necessàries per afrontar les necessitats dels mataronins i mataronines, deixant de banda la genètica política.

En roda de premsa, el futur alcalde de la ciutat, Joan Mora, ha explicat que durant les properes setmanes s’intentarà ultimar un acord marc “que ha de ser entès i reflexionat per totes les formacions polítiques de provada tradició democràtica”. Mora espera que els partits hi “trobin els punts de trobada” i s’ha mostrat esperançat en generar la confiança suficient per establir el pacte. “La ciutat necessita que siguem capaços d’entendre’ns per solucionar la difícil situació que estem vivint”, ha explicat.

CIU-Mataró espera que “una vegada totes les forces polítiques s’hagin acabat de reunir i situar ens facin arribar les seves línies vermelles, és a dir, els punts de desacord que els allunyarien d’aquest acord de ciutat”. En aquest sentit ha proposat que cada formació pugui afegir els annexos complementaris necessaris, sempre i quan s’avali un “mínim comú denominador”.

Mora NO ha descartat que a partir de l’acord es puguin derivar responsabilitats polítiques a altres partits i ha recordat que la federació no compta amb el nombre de regidors suficient per governar amb majoria absoluta i que, per tant, ara és necessari obrir una etapa de diàleg “com ens han demanat els ciutadans”. 

De Wembley al Shakirato

No se si dir-ne Shakirato o Piquerato perquè com que no soc cap expert amb la Shakira em vaig veure involucrat en un complot per anar al concert.

He de dir que, a mi, només se m'ha de punxar i m'apunto ràpidament a la festa però, he de dir que a la d'ahir a la nit m'hi vaig veure arrossegat per un cúmul de circumstàncies que, fins ben entrada la nit, no vaig anar copsant.  M'explicaré: es veu que aquesta noia, la Shakira, canta unes cançons que totes conjuminen amb Piqué. Que si "loca i loca i loca por mi pique" que si pique no se què ....    i allà que estava jo, envoltat majoritàriament per personal femení que encara no estic segur que si eren allà per escoltar la rossa de moviments exuberants o per veure si sortia el defensa del Barça.   Digueu-me "ximple" però encara m'ho estic preguntat ...

S'ha de dir que enamorats enamorats sí que se'ls veu, i com que el noi també és de la broma i no li falten raons per ser feliç, doncs s'ho va passar d'allò més bé, clavat sota la passarel·la veient com cantava la seva estimada.

Loco loco loco ... por mi Barçaaaaa  ....

I ja m'explicareu com acaba el tema però jo hi començo a veure, com a mínim, un shakirato !!

Final Champions a Wembley 2011

No tinc paraules per descriure com em vaig sentir.

Aquest equip em fa sentir l'orgull de Barcelonista com mai.  Només puc donar, una vegada més, les gràcies a en Pep Guardiola per l'excel·lent treball que fa.

L'afició ha estat a l'alçada però és que aquests nois s'ho mereixen tot.

Nosaltres som uns privilegiats de l'història en poder viure aquests moments.

Quan escric això ni me'n recordo de que em vaig llevar a les dues de la matinada i vaig tornar a casa a les 9 del matí del dia següent. Un matament recompensat.

Vaig arribar a Wembley i vam decidir anar a voltar pel centre.  Amb el meu fill gran, vam passejar el  nostre orgull català i barcelonista per London bridge, tower, picadilly, trafalgare square, big ben, etc etc ... i vam anar a acabar a la fan zone a passar-ho bé gràcies a uns "companys" de l'United que s'hi van colar i que intentaven "esporuguir-nos" -als del Barça- quan aconseguien tot l'efecte contrari.  Van ser hores històriques que guardaré a la memòria , arxivada al costat de la final de Roma,  p.e.

Al camp, va ser espectacular, apoteòsic, triomfal !!!!

Si us pregunteu què hi fa un avió de Meridiana, és senzillament que vull fer un reconeixement al comandant d'aquesta companyia que ens va encabir en un vol per portar-nos a casa quan un altre comandant, en aquest cas el del David Bisbal de Air Europa, ens va deixar a la jardinera, a la pista, al costat de l'avió i ens va tancar la porta als nassos (que consti que tenia targeta d'embarcament d'aquesta companyia).  No comento més perquè no s'ho mereixen ni podran treure ni un gram de l'alegria i satisfacció viscuda.

Visca el Barça! I Visca Catalunya!!!