Un bloc per a la Badalona que suma

INTERVENCIÓ DE FERRAN FALCÓ AL PLE DE CONSTITUCIÓ DE L’AJUNTAMENT 2011-2015

Badalona, 11 de juny de 2011

 Bon dia. Benvolguts regidors i regidores, ciutadans, alcalde.

Aquesta intervenció no és fàcil de fer. No és fàcil perquè avui tinc alguns sentiments barrejats. Sentiments que miren enrere, i sentiments que miren endavant. Trobar el nexe entre els uns i els altres, per mi, per nosaltres, no és feina fàcil.

Primer perquè, si mirem enrere, no podem sinó sentir orgull de la feina feta pel govern municipal en els darrers quatre anys. Deixem una ciutat millor de la que vàrem trobar. Amb més i millors espais públics i amb més i millors serveis i equipaments.

Al mateix temps, però, quan mirem enrere, veiem com hem estat injustament fustigats des de l’oposició que avui és govern, i observo com posant més pa que formatge a la realitat s’ha bastit una alternativa que ha trobat altaveus mediàtics i finalment el suport majoritari dels ciutadans per una combinació de cansament, frustració i crisi econòmica, més que no pas per un sentiment il·lusionat i sincer de dur a terme un projecte millor de ciutat.

Però hem de mirar endavant. Hem de treure’ns els retrovisors i pensar que, mirant endavant, allò que ha estat nefast per a la ciutat, la crispació, l’exageració de la realitat, la utilització de l’anècdota per a fer-ne categoria…deixarà de fer-nos mal.

I en això hi té molt a veure que avui l’alcalde sigui qui fins ara ha estat cap de l’oposició. Acceptem una derrota electoral, moral, fins i tot ètica, aconseguida a través d’una determinada manera de fer política. Però tenim l’esperança, la convicció i la seguretat, que aquesta manera de fer política no podrà continuar fent-se des d’un govern que ho ha de ser de tots, que ha de ser també nostre, i que confiem que se centrarà en el discurs i en l’acció de govern per a treballar per a tots, i no només per a uns o els altres, o contra els uns o els altres.

Badalona ha viscut quatre anys durs, crispats, difícils. Només cal veure l’atenció mediàtica que rep aquest Ple per adonar-nos de fins a quin punt s’ha tret rèdit d’aquesta aquesta manera d’ensenyar la ciutat cap enfora. El seguiment que s’ha fet del procés electoral i del procés post-electoral a Badalona per part dels mitjans de comunicació, contrasta amb la indiferència amb què Badalona ha estat tractada massa vegades.

Ens trobem davant un canvi de cicle polític a la ciutat. Un canvi de cicle que obre interrogants, que desperta moltes incerteses. El país, Catalunya, ens observa, malauradament, com no ho havia fet mai abans.

Manifesto el meu respecte  pels 26.000 ciutadans que han votat el govern futur. Vostès han guanyat democràticament  les eleccions, i de manera clara.

I precisament pel respecte que tenim als seus votants, li demano que governi radicalment diferent a com ens ha fet oposició. Que oblidi l’amplificació mediàtica dels petits conflictes i l’enfrontament entre veïns i col·lectius (pel seu orígen o pel barri on viuen). I afegeixo que si vostè té la més mínima intenció de continuar en aquesta línia, li demano que ens ho digui avui.

Ha estat mai cohesionada Badalona? Potser no, potser ens hem enganyat tots plegats i ens hem fet trampes, no ho sé. Qui sap si això que ens està passant avui  és la mostra del fracàs polític (espero que no social) de Badalona. Qui sap si serà bo, a la fi, que ningú no pugui continuar fent soroll barroer aprofitant la feblesa d’una ciutat impactada enormement per la crisi econòmica.

Ja tindrem temps, plens i fòrums per discutir de tot plegat.

Però aquesta intervenció és, en teoria i segons l’ordre del dia, per explicar el sentit de vot de cada grup municipal.

Fem-ho. Nosaltres ens hem votat a nosaltres mateixos. Per què?

Perquè creiem en el nostre projecte per Badalona, en el nostre model de ciutat. Perquè creiem en la feina feta i perquè creiem en les actituds que representem.

També pensem que la nostra és una cursa de fons i per això ens hem votat a nosaltres i no a un altre candidat.

L’alcalde d’avui ha estat vint anys a l’oposició. Arribar-hi no és feina fàcil doncs.

Diuen que si jo hagués volgut, avui podria haver estat escollit alcalde. Per a mi i per a tots, una explicació d’això. Als qui fem curses de fons, ens agrada començar i acabar les curses sense fer marrades, ni dreceres, encara que hi hàgim de dedicar més temps. 

Però també ens hem votat a nosaltres perquè en la nostra relació amb altres forces polítiques no hi hem trobat un espai de debat sobre el model de ciutat o sobre la necessitat de canvi i autocrítica, sinó tacticisme frontista.

I perquè hem cregut que no podíem, que no podríem, com a ciutat, resistir governant en minoria i respiració assistida mentre els guanyadors bramaven més crispació sumada a l’enuig de veure com no se’ls deixava governar malgrat haver guanyat en 28 dels 34 barris de la ciutat.

Confio o almenys desitjo que el veïnatge dels qui som a l’oposició i el temps més pausat de què disposarem, ens doni la possibilitat de parlar a fons i amb la perspectiva a mig termini, i no a correcuita o contrarrellotge. Nosaltres hi estem disposats.

I confio en incorporar en aquest debat de fons (per la meva banda jo em comprometo a escoltar-los) a altres forces polítiques que sense ser al consistori han obtingut resultats prou significatius.

Ja parlarem del projecte de ciutat, el nostre està escrit i a l’abast de tothom i parla de prosperitat, seguretat, educació, cohesió social… De fer una sola Badalona.

 ——————-

 Però el nou mandat arrenca ja, avui, i al respecte els voldria dir dues coses.

La primera és que serem a l’oposició, i que l’exercirem tenint en compte les accions de govern concretes que vostè i el seu equip pensin desenvolupar o desenvolupin.

Els recomano, en aquest sentit, que repassin el nostre programa si en algun moment pensen comptar amb el nostre suport puntual, atès que estaran en minoria des d’avui i fins que s’acabi el seu mandat.

Ja saben quina és la prioritat que pensem que cal que el govern tingui en aquests moments: la recuperació econòmica i la creació de feina. I com pensàvem fer-ho si estàvem al govern.

Per tant, vostès saben quines són les línies mestres i les accions concretes que defensàvem i continuarem defensant en aquest mandat. Entenguin, doncs, que aquesta fidelitat al nostre projecte condicionarà de forma molt important la nostra posició sobre les accions que decideixin impulsar.

Dit això, si han repassat la nostra proposta, saben que no hi haurà ni un sol acord puntual si vostès no aprimen l’administració amb menys tinences d’alcaldia, amb menys càrrecs de confiança, i amb menys organismes públics. Tampoc hi haurà ni un sol acord puntual si vostès cauen en l’error d’actuar amb clientelisme, o si detectem que no tenen confiança en el personal que hi ha a la casa, la majoria del qual té un molt bon nivell professional. I l’acord serà difícil si les accions que plantegen només serveixen per a donar compliment a les seves propostes electorals sense calibrar els efectes que aquestes puguin tenir en les finances municipals.

Ara tocarà prioritzar. I vostès hauran de prioritzar seguint criteris racionals, objectius, de govern. No pas electorals o tàctics.

Els ho dic perquè no ens trobaran si la seva priorització implica desmuntar la feina feta pel govern sortint en matèria de convivència i cohesió. Ens en sentim orgullosos, i no acceptarem cap pas enrere en aquest àmbit. Els plans d’acollida s’han de mantenir, i si és possible ampliar.

La Unitat de Convivència i la Unitat de Civisme de la Guàrdia Urbana han de continuar fent la seva feina. L’aposta pel Consorci Badalona Sud ha de quedar fora de dubte. Els plans educatius d’entorn, el suport a les entitats socials que treballen amb els sectors amb més dificultats, o la lluita contra l’absentisme escolar. Tot això ha de formar part de la seva agenda política si aspiren a tenir algun suport puntual nostre.

I no cal dir que hi ha unes línies vermelles que no es podran superar.

La primera ja li he esmentat abans: la crispació i l’ús dels problemes per al desplegament d’una estratègia de notorietat electoral han de quedar enrere.

Altres línies vermelles són la defensa de la llengua catalana i la nostra cultura. No aspirem a transformar-los en un altre partit, amb unes altres idees sobre aquesta qüestió. Però sí que cal que els recordi que vostès estaran en minoria i que hi ha qüestions que per a nosaltres són essencials.

Queda clar, doncs, quin serà el nostre paper a partir d’ara.

Nosaltres serem a l’oposició, però no de cara a la paret.

 —————–

Finalment,  unes breus reflexions i dos missatges.

Les reflexions:

Com deia al principi, avui vivim un canvi de cicle polític. Rellevant. A partir d’avui, tots els partits que històricament han tingut representació al Ple municipal de Badalona hauran passat pel govern de la ciutat i tots els partits polítics, també, hauran passat per l’oposició.

Podem viure-ho amb rancúnia o fer-ne una oportunitat.

I els missatges:

1) A les forces polítiques de la ciutat:  

Hem de prendre nota de cara al futur. La campanya electoral d’aquest 2011 ha consistit més en demanar el vot per anar contra aquest o aquell altre, que no en proposar res. Amb humilitat, crec que nosaltres, hem intentat que no fos així, però no ens n’hem sortit.  Fóra bo que Badalona deixés de sortir als mitjans com a focus de discòrdia.

 2) A la ciutadania:

Badalona se’n sortirà. Badalona és molt més que aquest saló de plens: Badalona és emprenedors que obren el seu petit negoci, Badalona és un munt de gent que des de les associacions i la societat civil treballen per la inclusió i la cohesió social, Badalona són creadors que fan cultura, clubs esportius, joves educant en el lleure, Escoles, professionals de l’educació, la seguretat o els serveis socials…. 

Avui Catalunya mira Badalona, els mitjans de comunicació avui presents potser demà mateix deixaran de mirar-nos, deixarem de ser notícia. Però Badalona hauria de ser notícia cada dia pel munt de gent que creu en aquesta ciutat i se l’estima, que ha fet de la seva raó de ser el servei als altres.

I acabo.

Deia al principi que tenia sentiments barrejats, mirant enrere i mirant endavant, i que no sabia si podria trobar el nexe que els fusionés tots.

Ho faré recordant que durant la recent campanya electoral, ens presentàvem amb un fulletó en què demanàvem a la gent que no votés en contra de res, ni contra els socialistes ni contra el PP, sinó a favor de Badalona, a favor d’una actitud diferent.

 “L’actitud de ser com som. De governar sense mirar si sou dels nostres. Decidir pel bé comú. Ser humils. Somiar desperts, però tenir els peus a terra. L’actitud de jugar-nos-la i apostar per la societat civil. L’actitud de no treballar pels uns o els altres, i encara menys d’anar contra els uns o contra els altres”.

Aquesta és l’actitud amb què encarem aquest mandat.

Hi posarem tot el cor i tota la intel·ligència de què som capaços.

Moltes gràcies.

Intervenció al ple (format PDF)