Torno a fer aquest petit exercici de resumir algunes de les aportacions que he fet en els darrers dies a la xarxa social Facebook, que van de l’anàlisi dels resultats de les europees a Catalunya i a Badalona, als incidents violents provocats arran del desallotjament de la finca de propietat pública ocupada Can Vies, a Barcelona.
Dijous 29: Can Vies, violència incendiària
Primera reflexió. Si el que ha passat als locals de CDC de Mataró o Terrassa, o a desenes d’altres, hagués passat a la seu de C’s o del PP…què hagués passat? No ens haguéssim empassat victimisme de garrafa? Segona reflexió. El que ha passat a Can Vies és el següent: després de 17 anys, una finca declarada zona verda s’ha enderrocat. A dins hi havia gent, entitats. Bona gent i bones entitats, barrejades amb segons quins feixistes populars. L’Ajuntament havia ofert negociació i espais alternatius on continuar l’activitat social. Però els caps de colla volien que tothom qui es posés allà signés una adhesió a un ideari (el seu). Al final s’ha executat la sentència que també defensa un dret ciutadà. I s’ha desfermat la violència d’alguns professionals acompanyats de gent benintencionada. Tercera reflexió: no anem bé. I la imatge del més exportable que tenim, que és Barcelona, se’n ressentirà. Anem jugant amb foc, que ens cremarem.
Dimecres 28: A pels polígons industrials
Si volem realment ser una ciutat de primera, hem de comptar amb polígons industrials de primera, cosa que avui no tenim. L’Ajuntament de Badalona no es pot adormir i ha de presentar projectes per acollir-se a aquest ambiciós pla de l’AMB presidida per l’alcalde de Barcelona Xavier Trias, que inclou 30 milions d’euros en ajuts a projectes de millora de polígons industrials de qualsevol dels 36 municipis metropolitans. Optem-hi, perquè si alguna cosa ens cal, és crear ocupació, i en crearem més si femt tot el possible per a ser més competitius.
Dilluns 26: Europa, Catalunya, Badalona
100.000 vots més a Catalunya. 700 vots més a Badalona. Segons a Catalunya, a 45000 vots del primer. Tercers a Badalona, a 5000 vots del primer. El primer de Badalona ha perdut 10000 vots. El segon n’ha guanyat 8000. Nosaltres, uns centenars. Hem perdut les eleccions, sí. Però menys. Tenim una bona base, sòlida. I un desgast, lògic. Ara a treballar. Corregint, renovant, reforçant-nos. L’efecte Albiol a Badalona, no ha sumat. Han quedat darrera nostra. I no és la primera vegada, també va passar a les catalanes. Les forces proconsulta badalonines (ciu-erc-ic) hem guanyat vots absoluts i, sumats, som majoria. Seguim endavant. Segurs. Fidels. I amb la utopia de fer possible allò que els qui més s’han estavellat en aquestes eleccions, a Catalunya i a Badalona, ens neguen.
Veig que l’alcalde ens explica que “después de este paréntesis, me dedico a lo mío, Badalona, Badalona y Badalona”. D’això en castellà en diuen cridar “quita bicho”. L’alcalde s’esforça a amagar que el seu partit és el de la Cospedal, la Camacho, la Esperanza i companyia. Que és el de 13TV, i Intereconomía. Que és el de Gallardón i Cañete. I el d’Aznar. I el de la Razón i l’ABC. Que l’alcalde sàpiga que va guanyar pel cansament respecte els altres, amb vots de tot arreu, i que ara intenti amagar que és del PP per mantenir-los, no garanteix que la gent oblidi qui hi ha al darrera dels dos metres que l’alcen. I és un símptoma del qui sap perfectament que els seus són altament perjudicials per a la salut…electoral.
Seria fantàstic, de debò, que els resultats de les europees fossin llegits a Europa com un aval per a facilitar la consulta al poble de Catalunya. I és segur que els resultats ho són. A nivell català i espanyol, amb claredat, perden els qui no volen preguntar, i guanyen els qui volen fer-ho. Em temo però, que aquesta podrà ser una lectura lateral, però que la principal, la major, anirà en la línia en la que el president Hollande s’ha expressat. Els resultats allà, i aquí també, tenen a veure amb el rebuig a la política que no és capaç de donar resposta als desitjos de les classes mitjanes. A Espanya els dos grans partits han perdut més de cinc (5!!) milions de vots. I avanço en poques paraules que això seguirà essent així, si els poders reals, econòmics continuen forçant els governs a passar per l’adreçador per on ells no passen. No sé si això és ser d’esquerres o no. Jo no me’n considero. Però tampoc sóc un babau de dretes. Una quitança del deute suficient com per repartir costos de la crisi i finançar una expansió de l’economia real, se’m suggereix com la única via per donar porta al populisme d’una banda, i de l’altra.
Badalona esportiva, Badalona veïnal
Quatre entrades al meu facebook (https://www.facebook.com/ferranfalcoisern ) dels darrers dies, que posen de manifest el dinamisme esportiu i veïnal que tenim a Badalona. Un patrimoni que cal cuidar, estant al costat d’unes entitats participades per gent que vol contribuir a fer una ciutat millor des d’un àmbit concret.
Divendres, 13 de juny. Sant Crist, ben viu!
Aquest vespre he passat per les festes del Sant Crist. Fa uns anys el veïnat va penjar pancartes que deien “Sant Crist també existeix”. I tant que existeix! Avui hi havia botifarrada i havaneres, a la mateixa hora que Espanya jugava el seu primer partit al Mundial….i hi havia cinc-centes persones! Gràcies per l’acollida!
Diumenge 15 de juny. Rugby de primera, equipaments de segona.
Ahir vaig anar a la trobada de final de temporada del Rugby Club Badalona. A les pistes de Can Ferrater, i vaig trepitjar el patater de gespa que hi ha des de fa dècades. Un club amb 50 anys d’Història. Cesar Cendan i tants d’altres taurons que mantenen viu un esport jugat per gent tan dura com neta. Deixo, especialment, una foto de la “gespa” (?) del camp.
Diumenge 15 de juny. Badalona Dracs, campions!
Si ahir era el Rugby Club Badalona , avui he tingut la sort d’anar a la final de lliga dels Badalona Dracs . Al·lucinant el partit, el final ajustadíssim contra un equip valencià, una jugada final que ha fet vibrar un camp del Pomar ple de gom a gom i que mai abans havia vist amb tanta gent. Jose Luis Soler i Jordi Soler , entre molts altres, aguanten un club que porta el nom de la ciutat a tot Europa. Felicitats campions!
Dimecres, 18 de juny. Llum pel Club de Futbol Badalona
Ahir vaig començar el dia amb el comitè d’empresa de Schott Ibérica, i el vaig acabar al bar Sporting de Lloreda, xerrant amb veïns. La darrera de les converses telefòniques va ser, però, cap a les deu de la nit. No volia deixar de trucar e…l president del Club de Futbol Badalona per comentar que divendres, si no hi ha res de nou, el Ple de l’Ajuntament aprovarà el conveni i les condicions que faran possible la construcció del nou camp municipal de futbol….i que més enllà, hi ha una qüestió del trasllat al camp de Montigalà, que s’ha de fer mentre durin les obres, que em preocupa. Allà hi juga el Badalona Dracs . I la convivència entre ambdós clubs s’ha de garantir. Tinc plena confiança que faran tot el possible, totes les parts, per fer-la possible. Però no voldria vestir un sant i desvestir-ne un altre. O que els Dracs sortissin perjudicats per l’operació. El Club Futbol Badalona ho té molt clar. I jo hi confio. Adjunto un enllaç antic de quan em vaig presentar a un partit a reclamar el que veurà la llum divendres. I felicito també el govern municipal per saber-ho desencallar.