Sabadell

Sabadell

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Vallès Occidental
Eix Macià de Sabadell
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Occidental
Gentilici	Sabadellenc, sabadellenca
Malnom	saballut, saballuda
Superfície	37,89 km²
Altitud	190 msnm
Població (2010[1])   • Densitat	207.338 hab. 5.472,1 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 425814 4599900(i) 41° 32′ 55″ N, 2° 6′ 27″ E / 41.54861, 2.1075
Organització Entitats de població • Alcalde:	5 Manuel Bustos Garrido (PSC) [2]
Codi postal	08200-08208
Codi territorial	081878
Festes majors	Aplec de la Salut (dilluns després del segon diumenge de maig); festa major (cap de setmana després del primer divendres de setembre)
Patró/Patrons	Mare de Déu de la Salut, sant Feliu de Girona (màrtir)
Agermanament	Argub (Sàhara Occidental) Matagalpa (Nicaragua) Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina)
Web	http://www.sabadell.cat/

Sabadell és una ciutat catalana, cocapital de la comarca del Vallès Occidental. És la segona ciutat en població de la seva comarca després de Terrassa i la cinquena de Catalunya, amb 207.338 habitants el 2010.^[3] L'existència del nucli de població en si es remunta com a mínim a fa 3.500 anys, com ho demostren troballes arqueològiques a la zona de Can Roqueta i Can Gambús.

La ciutat va ser pionera en la Revolució Industrial de Catalunya dins el sector tèxtil, i a mitjans del segle XIX es convertí en la ciutat llanera més important de l'Estat espanyol, rebent el sobrenom de "la Manchester catalana". Encara avui en dia es poden veure nombroses xemeneies i vapors, una part dels quals han estat reconvertits en seus de serveis socials com ara biblioteques o l'Àrea de Joventut. Aquesta herència tèxtil va deixar un marcat caràcter industrial a la ciutat que encara és present avui en dia. Al llarg de les últimes dècades, Sabadell s'ha anat diversificant vers el sector serveis.

[modifica] Història

Article principal: Història de Sabadell

[modifica] Etimologia

El nom de Sabadell és atestat per primera vegada en un manuscrit de l'any 1050, en referència a una via que unia la ciutat amb Sant Cugat del Vallès. S'han proposat diverses teories sobre l'origen del nom, que van des de topònims llatins com badallum (en referència al gual per travessar el riu Ripoll) fins a un nom provinent de l'església de Sant Salvador (Salvadorell convertint-se en Salvadell i després Sabadell), passant per la teoria, actualment descartada, que el nom de la ciutat es deu a la ceba que adorna el seu escut.

Una altra hipòtesi fa referència a l'arribada d'un hostaler de Collsabadell, al Vallès Oriental. El seu hostal hauria donat origen, més endavant, al nucli habitat. Finalment, és possible que el topònim tingui el seu origen en el dia en què tenia lloc el mercat, el dissabte o sabbatum. Seria, en aquest cas, una etimologia paral·lela a la del Vendrell, amb mercat els divendres. És aquesta darrera l'etimologia més acceptada actualment entre els especialistes en onomàstica.

[modifica] Escut i bandera

L'actual escut de Sabadell, és un escut heràldic que fou aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Sabadell el 29 de juny del 1992. És un escut caironat truncat amb una corona mural de ciutat. La ceba al·ludeix al nom de la ciutat i a l'origen humil de la seva població i les quatre barres catalanes recorden que la ciutat pertanyé a la Corona.

La bandera de Sabadell és la formada per dues franges horitzontals: blanca la de dalt i verda la de sota, la qual està travessada per una tercera franja de color groc. Fou dissenyada el 1928 per encàrrec a la Casa Jorba SA de Barcelona a partir d'una proposta del mateix Ajuntament. El cost de la confecció fou de 2.750 pessetes de l'època.^[4]

[modifica] Sabadell antigament

Casa Duran, construïda el segle XVI.

Restes arqueològiques trobades a la zona de Can Roqueta i Can Gambús indiquen que el nucli que actualment és Sabadell ja era un dels poblats de pagesos i pastors més importants d'Europa fa 3.800 anys. La presència humana a la comarca del Vallès Occidental es remunta a fa aproximadament set mil anys.

El nucli va créixer a partir del que avui en dia és conegut com a La Salut. Els seus habitants ibers l'anomenaven Arraona, i es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca. En aquells temps, la regió es trobava en territori dels laietans. Les seves cases devien ser rectangulars i fetes de pedra. La seva ceràmica no estava gaire desenvolupada i tampoc no treballaven gaire el bronze i el ferro.

L'arribada dels romans l'any 218 aC encetà un procés de romanització en què la cultura ibèrica indígena anà assimilant als costums romans. Els primers poblats romans al Vallès Occidental daten del segle II aC. En el cas de Sabadell, com en molts altres, els romans s'assentaren en un nucli ja existent; la població ibèrica de La Salut. El segle I, amb August com a emperador, fou un període ric en construccions de vil·les dedicades principalment a la producció de vi. La vil·la de La Salut ha estat tradicionalment associada a la Mansio Arragonem. Aquesta mansió era un lloc d'avituallament per als viatgers que recorrien la Via Augusta de Roma a Cadis. Destaca així mateix la vil·la romana de Sant Pau de Riusec amb uns importants nivells arqueològics d'època republicana, imperial i tardoantiga.

Durant l'edat mitjana, el nucli es desenvolupà al marge dret del riu Ripoll. Els primers edificis foren construïts al costat de la capella de Sant Salvador (actualment l'església de Sant Fèlix), documentada des de l'any 1076. També s'hi bastiren molins fariners.

Les primeres referències al mercat de Sabadell daten del 1111. Aquest mercat era un centre de reunió per a pagesos de tot el Vallès. Conegut pel nom de Forum Sabatelli i situat a l'actual Plaça Major, aquest mercat fou el cor de l'activitat comercial de Sabadell durant més de vuit segles. Al voltant d'aquest mercat, i de l'església, el nucli urbà es desenvolupà, amb l'aparició dels primers carrerons.

Roger Bernat de Foix vengué la ciutat el 1366 a Elionor de Sicília, esposa de Pere III. Amb l'estatus de vila reial, Sabadell aconseguí privilegis que en revitalitzaren la vida social i econòmica. El rei manà reforçar les muralles de Sabadell el 1374, per por que la dinastia de Mallorca enviés tropes a Catalunya. Posteriorment, el rei revengué Sabadell a la ciutat de Barcelona. Al segle XV, la ciutat tornà definitivament a la Corona, però això no impedí que perdés gairebé la meitat de la seva població, ja que es quedà en, aproximadament, cinc-cents habitants.

L'edat moderna fou un període de gran expansió territorial per a Sabadell; entre el segle XVI i el segle XVIII, la superfície de Sabadell passà de 37.900 m² a 78.272 m². La ciutat també començà a influir de manera important sobre nuclis que més endavant -ja a principis del segle XX- hi quedarien incorporats, com Sant Julià d'Altura. Tot i que la indústria tèxtil llanera fou dominant, també hi hagué una diversificació de l'activitat industrial, amb el desenvolupament de la indústria terrissera i paperera.

[modifica] Sabadell contemporani

Porta principal del Vapor Codina

El segle XIX fou un període d'expansió per la indústria tèxtil de la ciutat. La primera màquina de vapor fou instal·lada el 1838, i Sabadell aviat s'omplí de Vapors, convertint-se en el principal centre llaner d'Espanya. El terme municipal s'estengué fins l'actual ronda de Zamenhof i el carrer de Villarúbias, i la població es multiplicà per onze al llarg del segle, gràcies en part a la immigració d'Alacant, Múrcia i València. Per abastir aquesta població creixent, es crearen societats per protegir el subministrament d'aigua, s'inaugurà la línia de tren a Barcelona, s'instal·là l'enllumenat públic als carrers cèntrics i s'instal·laren les primeres clavegueres. Eventualment, Sabadell obtingué el títol de ciutat el 1877. Durant el segle XIX també nasqueren dues importants entitats financeres, la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) i el Banc Sabadell (1881).

Durant el segle XX, la població es multiplicà per deu. La ciutat s'expandí amb la incorporació d'alguns nuclis de població com La Creu Alta. La indústria continua basant-se en els tèxtils i la metal·lúrgia i cap a la segona meitat del segle començà a diversificar-se en el sector terciari. L'elevada immigració de les dècades del 1950, 1960 i principis del 1970 provocà l'aparició de nombrosos barris nous, on encara avui dia un percentatge important dels habitants són d'origen immigrant.

L'Eix Macià

Sabadell fou una ciutat on molts grups d'individus s'implicaren en la causa democràtica en la transició. Als últims anys del franquisme, la ciutat conegué una important crisi econòmica que féu plantejar la necessitat d'un nou model de desenvolupament per Sabadell.

Pel que fa al paisatge urbanístic, a la primera meitat del segle es construïren emblemàtics edificis modernistes com ara l'Hotel Suís (1902) o la Torre de l'Aigua (1918). A finals de segle, en canvi, l'objectiu fou posar ordre en el creixement descontrolat dels anys del franquisme, dotant tots els barris de les infraestructures necessàries. La incessant construcció de nous blocs de pisos de moltes plantes contrasta amb la inauguració d'espais verds com el Parc Catalunya o el Parc Taulí (1992). La incorporació del nou barri de Can Llong i la creació d'un parc fluvial a l'entorn del riu Ripoll són altres fets destacables.

[modifica] Política

Ajuntament de Sabadell

Protesta contra la tortura a Sabadell.

El 1999 Antoni Farrés i Sabater (IC) va deixar voluntàriament el càrrec després de 20 anys de govern, tot el període de la transició democràtica. Les primeres eleccions sense ell les va guanyar per sorpresa el PSC, amb Manuel Bustos Garrido al capdavant, amb només 99 vots de diferència amb la segona candidatura, la d'Entesa per Sabadell. Aquest fou elegit batlle en coalició amb CiU i ERC, amb l'oposició de l'Entesa i el PP. Posteriorment ICV va abandonar l'Entesa i va passar a formar part del govern encapçalat per Manuel Bustos. A partir d'aquell moment es va convertir en un quadripartit: PSC, CIU, ERC i ICV. A les següents eleccions del 2003, el PSC guanya amb majoria absoluta, però es manté el govern de coalició quadripartit. El primer en abandonar-lo és CiU, acusant el govern de prendre les decisions unilateralment. Més tard, una càrrega policíaca al bar Bemba i la detenció d'un jove de 14 anys per enganxar un adhesiu denunciant l'anomenat Estil Bustos, entre d'altres fets, provocà una forta crisi a la ciutat^[5] que va culminar amb el trencament del govern de coalició amb els dos socis restants, ERC i ICV. Des d'aleshores la tensió va disminuir, i a les següents eleccions el PSC va baixar de 40.000 a 30.000 vots. Actualment necessita el suport del PP per continuar governant.

[modifica] Mandats en el període democràtic

[modifica] Darreres eleccions municipals

[modifica] Geografia

El Ripoll en un dia de tempesta.

Sabadell se situa al centre de la comarca del Vallès Occidental, aproximadament a vint quilòmetres de Barcelona. Començant pel nord i en la direcció de les agulles del rellotge, limita amb els municipis de Castellar del Vallès, Sentmenat, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda, Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Terrassa.

La ciutat ocupa 37,79 km² i té una densitat de població de 5.337,57 hab/km². L'altitud de la ciutat és d'uns 190 metres.^[7]

El riu Ripoll passa per l'est de la ciutat al llarg de 7 quilòmetres, separant el nucli principal de Sabadell d'alguns barris com ara Torre-romeu o Poblenou. La disposició del riu sobre terrenys al·luvials ha provocat una erosió accidentada al llarg del seu recorregut, sobretot a la part central, que té com a resultat un paisatge característic i fàcil de reconèixer de talussos, cornises i terrasses.

[modifica] Clima

Sabadell té un clima mediterrani. Dins la situació de Catalunya, forma part del subgrup de clima mediterrani Prelitoral Central. Els estius són força calorosos (mitjanes del juliol i l'agost de 23ºC aprox.) i els hiverns suaus (gener, entre 7 i 8 ºC). La situació de Sabadell en la Depressió Prelitoral provoca que se succeeixin forces dies de boira a l'hivern.

La precipitació mitjana és d'uns 605 mm l'any, sent l'estació més plujosa la tardor i amb l'octubre com a mes més plujós. El mar escalfat per les temperatures de l'estiu combinades amb els vents de llevant provoquen pluges intenses des de finals de setembre fins a principis de novembre. Aquest és un tret característic de tota la zona est de la Península Ibèrica.

Les estacions en què menys plou són l'hivern i l'estiu. Tot i així, no hi ha mesos extremadament secs. La temperatura més baixa mai enregistrada són els -10.6 ºC l'any 1956. Les més altes s'han arribat a acostar als 38 o 39 ºC en diverses ocasions.

Font: meteored.com

[modifica] Divisió administrativa

Mapa dels 7 districtes de Sabadell

La ciutat està dividida en set districtes. Cada districte compta amb un o més sectors, que a la vegada estan formats per un o més barris.

[modifica] Evolució demogràfica

Evolució en nombre de ciutadans a Sabadell.

La immigració, potenciada sobretot per l'expansió industrial de Sabadell, ha provocat augments notables de població les darreres dècades. La més notable va començar els anys 50 i va durar fins a finals dels anys 70 del segle XX, i es va triplicar el nombre d'habitants de la ciutat. La majoria de nouvinguts provenien de diferents zones de l'Estat Espanyol, sobretot d'Andalusia, d'Extremadura i de Múrcia. La població de la ciutat ha augmentat també en diversos milers els darrers anys, amb l'augment d'immigració extracomunitària a Catalunya.

[modifica] Llocs d'interès

[modifica] Torre de l'Aigua

Torre de l'aigua

Construïda el 1918, s'hi emmagatzemava l'aigua del Ripoll per distribuir-la a la població. Va funcionar des del 1922 fins al 1967. Forma part dels 100 elements del Patrimoni Industrial de Catalunya per la seva singular construcció de formigó armat. Obra de Lluís Homs i Moncusí i de Josep Renom i Costa, arquitectes, i de Francesc Izard i Bas, enginyer industrial. És un dels símbols de la ciutat.

[modifica] Casa Duran

Casa pairal construïda al pedregar entre 1578 i 1606 per Feliu Duran, procurador reial i jurat del Consell de la Vila. Home de destacat protagonisme a la vila. La casa combina els elements senyorials amb les característiques d'una casa de pagès, i tot i ser reformada el s. XVIII, conserva l'estructura original.^[8] A la planta pis, on residia la família Duran, hi ha el que eren les estances domèstiques, de les quals es conserven: la sala noble, la biblioteca i les cambres amb la decoració pictòrica de les parets i el sostre. La planta baixa, dedicada a activitats econòmiques relacionades amb l'agricultura i els tints, consta d'un gran vestíbul d'entrada, un pati a cel obert amb l'escala i un magnífic celler amb les bótes, una premsa i els cups on s'aixafava el raïm. És un bé patrimonial protegit des del 1958 i és declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. És propietat municipal des de l'any 2003.

[modifica] Campanar de Sant Fèlix

Església de Sant Fèlix, amb el campanar.

Es va començar a construir en 1724 coincidint amb les obres de reforma i d'ampliació de l'església de Sant Fèlix, bastida el segle XV. D'estil barroc, disposa d'una planta octogonal i quatre cossos: tres de pedra i un de terra cuita. Al capdamunt s'hi troba el comunidor, el pis de les campanes, l'habitació del rellotge i el terrat. Al pis de les campanes, de les tres que hi ha, dues són litúrgiques i la tercera, penjada al mig, és horària; cal destacar-ne la decoració, obra de l'artista Joan Vila Cinca. Dalt de tot del campanar hi ha un àngel penell i dues campanes horàries. A la planta baixa hi havia la capella del Roser i de Sant Joan, avui desaparegudes.

[modifica] Ajuntament de Sabadell

L'edifici fou construït entre els anys 1871 i 1872 i primerament allotjava l'escola dels Escolapis. L'any 1880 va passar a mans de l'Ajuntament, que el va reformar i posteriorment s'hi va instal·lar. Els fanals de l'entrada són rèpliques dels que hi havia a principis del segle XX.

[modifica] Edifici Caixa Sabadell

Edifici Caixa Sabadell

Un exponent del modernisme català de principis del segle XX. Construït el 1915, obra de Jeroni Martorell. Hi destaquen la façana principal, el pati Turull i el saló d'actes. Al costat de l'edifici hi ha uns jardins, popularment anomenats jardinets de la Caixa.

[modifica] Teatre Principal

Teatre del 1866 recentment reformat, un dels més antics de Catalunya. Durant anys va funcionar com a sala de cinema.

[modifica] Cementiri de Sant Nicolau

Proposat per a Bé cultural d'interès nacional.

[modifica] Bosc de Can Deu

El bosc de Can Deu forma part de la ciutat de Sabadell, està situat al parc periurbà dels barris de Sant Julià i Can Deu. Dins del bosc hi trobem la Masia de Can Deu de més de cinc-cents anys d'història, l'any 1964 la Caixa d'Estalvis de Sabadell la va adquirir per conservar el ric patrimoni del món rural de la ciutat i oferir el Bosc de Can Deu com un espai de lleure i de conservació del medi natural. També hi podem trobar les ermites de Sant Julià d'Altura i la de Sant Vicenç de Verders, aquesta última essent traslladada per evitar de quedar colgada pel pantà de Sau.

[modifica] Castell de Can Feu

Situada al terme de Jonqueres hi ha el mas dels Feu. Aquesta família l'adquirí al segle XV, qui a les darreries del segle XVIII obtingué el títol de noblesa, sent el primer en ser-ho Pau de Feu. I aleshores sobre aquesta masia s'hi erigí l'actual castell. Actualment Can Feu dóna nom al 5è districte de la ciutat.

[modifica] Font Rosella

Al segle XIV, concretament a l'any 1367, els primers pobladors agafaven l'aigua d'una font principal anomenada la font Rosella i d'un parell més de fonts situades entre ca n'Oriac i can Borgonyó. En memòria de l'antiga font Rosella l'any 1980, la Companyia d'Aigües de Sabadell va fer una font al final del carrer de la Via Aurèlia, on hi ha l'anomenat Bosc de la Concòrdia, part del que era el bosc de Can Borgonyó i a prop d'on era l'originària font Rosella. Per la proximitat a aquesta font agafa el nom l'escola Font Rosella, situada al barri de la Concòrdia.

[modifica] Altres

[modifica] Cultura i societat

Vegeu també la Llista de sabadellencs

[modifica] Educació

• Depenent de la UAB hi ha l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials i l'Escola Universitària d'Informàtica
• Escola Superior de Disseny (ESDi) (centre adscrit a la Universitat Ramon Llull)

[modifica] Museus

• Museu d'Història de Sabadell

Situat a un antic casal construït el 1859 pel fabricant local Antoni Casanovas, el 1931 va ser fundat amb el nom de Museu de la Ciutat. El seu primer fons eren col·leccions d'arqueologia, de paleontologia i d'art. No ve ser fins el 1970 que es va constituir com a Museu d'Història. Actualment té mostres de la història de la ciutat des de la prehistòria fins a l'actualitat. Exposicions permanents: El poblament del territori de Sabadell, de la prehistòria a l'antiguitat tardana dedicada a la història més antiga del territori, Sabadello, el naixement d'una vila (segles XI-XV) dedicada als primers anys de la ciutat actual, Manufactura i menestrals, Sabadell del segle XVI al XVIII dedicada als inicis de l'expansió industrial, Maquinària tèxtil, segles XIX i XX dedicada a l'època daurada de la indústria a la ciutat i Del vapor a l'electricitat.

• Museu d'Art de Sabadell

Situat a l'antiga residència de Pere Turull. La seva col·lecció mostra l'evolució de la ciutat des de finals del segle XIX fins als anys 30. Exposicions permanents: La Col·lecció, 1875 – 1936 :Academicismes del segle XIX, de l'Art Nou als anys 30 i La casa fàbrica Turull: Estances públiques i privades d'una família burgesa del segle XIX.

L'antic triceratops de l'Institut Paleontològic

• Espai Miquel Crusafont

Inaugurat l'any 1969. Dedicat a la recerca i difusió de materials paleontològics, especialment vertebrats fòssils. L'Institut conserva la millor col·lecció de mamífers fòssils de l'Estat i una de les més importants del món. Compta amb una renovada exposició permanent, una extensa biblioteca especialitzada i diversos laboratoris.

• Observatori Astronòmic de Sabadell

L'Agrupació Astronòmica de Sabadell^[9] té la seva seu al parc de Catalunya des del 1993. L'edifici compta amb una sala d'exposicions, un auditori, biblioteca, i un observatori en forma de torre cilíndrica on hi ha la cúpula amb el telescopi.

• Museu d'Eines del Camp^[10]

• Museu del Gas, ubicat a la plaça del gas, es troba en procés de construcció.

[modifica] Entitats culturals

Vegeu també: Categoria:Entitats de Sabadell

• Per la seva antiguitat, en el camp de les arts destaca l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Fundació Privada, entitat fundada l'any 1880 que l'any 2010 va rebre la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cultural com a reconeixement a la seva contribució centenària a la cultura.

[modifica] Entitats de cultura popular

Castellers de Sabadell

[modifica] Esports

Escut del C.E. Sabadell

L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92.

L'entitat esportiva més rellevant és l'equip de futbol més representatiu de la ciutat el Centre d'Esports Sabadell, que tot i que actualment disputi a la 2a divisió A espanyola (2a categoria) té una important història al darrera. Concretament el CE Sabadell ha estat 14 temporades a 1a divisió, 39 a 2a i fins i tot va participar en una edició de la Copa de Fires (actual copa de la UEFA) i va jugar una final de la Copa del Rei.

Altres entitats esportives rellevants de la ciutat són el Club Natació Sabadell (CNS), amb més de 35.000 socis,^[11] el Cercle Sabadellès 1856, amb uns 4.000 socis i la Unió Excursionista de Sabadell^[12], amb gairebé 3.000. Un altre club important de la ciutat és el Club Esportiu Escola Pia Sabadell que destaca en l'àmbit del futbol sala i del bàsquet. Tot i això en el bàsquet el club més important de la ciutat és la Unió Bàsquet Sabadell, que actualment disputa la LEB-2, la tercera divisió de la lliga espanyola de bàsquet.

El 26 de setembre del 2010 es va inaugurar la Pista Coberta d'Atletisme de Catalunya, l'únic pavelló esportiu d'atletisme d'aquestes característiques de Catalunya que compleix amb la normativa internacional d'atletisme, la qual cosa l'habilita com a seu de campionats i competicions d'alt nivell.^[13]

[modifica] Festes locals

A la ciutat hi ha dos dies festius locals cada any.

• Dilluns després del segon diumenge de maig: Aplec de la Salut
• Cap de setmana després del primer divendres de setembre: Festa Major. S'hi balla el Ball de la Bola

[modifica] Noms populars de carrers ^{[cal citació]}

• La vaca cega, oficialment plaça del Pedregar (durant uns anys hi va haver una escultura de la vaca cega enganxada a la paret de la Casa Duran. Va ser molt criticada i, finalment, la van treure)
• La Riereta, oficialment ronda de Ponent
• Carrer Fondo, oficialment carrer de Sant Cugat
• Carrer dels Gitanos, oficialment carrer d'en Font
• Plaça del Pi-pi, oficialment sense nom (tothom en diu així perquè hi ha dos pins)
• Carrer Ample, oficialment carrer del Papa Pius XI
• Carrer Fi, oficialment carrer de Sant Cristòfol
• Carrer de la Mina, oficialment de Ferran Casablancas
• Camp de la Sang, oficialment Mercat Central

[modifica] El parlar sabadellenc ^{[cal citació]}

A Sabadell i a tot el Vallès es parla el català central, però la ciutat es caracteritza per tenir alguns trets propis en el seu parlar.

• Els sabadellencs també són coneguts com a "ceballuts".
• A Sabadell, el fuet prim i sec també és conegut amb el nom de "petador".
• A Sabadell, la pega dolça o regalèssia es coneix també amb el nom d"estrep".
• La gent gran sol dir "llet i cafè" enlloc de "cafè amb llet".
• Als grans de blat de moro torrat i salat se'ls anomena "xurruques" (són els "quicos" de Barcelona o de molts altres llocs de Catalunya).
• L'adjectiu "xaix/xaixa" és propi del parlar de Sabadell. Significa brut, deixat, llardós, i s'aplica especialment a les persones. El trobem documentat al poema Tirallonga de monosíl·labs, de Pere Quart.
• És molt usual l'incorrecte femení del color marró, per exemple: taula "marrona", així com d'altres femenins incorrectes com: aquest és igual, aquesta és "iguala".
• També se sol dir "a von" pel "on", ex. "a von vas?"
• La rosella (Papaver roheas) és coneguda com a "badabadoc".
• La "xena" és el contingut d'un pou mort.
• Se sol dir "cotze" en comptes de colze.
• La gent gran acostuma a dir "dingú" en comptes de ningú.

[modifica] Infraestructures

[modifica] Carretera

Per l'oest Sabadell connecta amb l'autopista C-58 en 3 punts diferents. Aquesta autopista comunica la ciutat tant amb Terrassa i Manresa com amb Barcelona. Travessa tota la ciutat la N-150 (també coneguda com "Carretera de Barcelona" o "Carretera de Terrassa"), antigament usada per anar a Barcelona, i que avui dia connecta en un sentit amb Terrassa i per l'altre amb Barberà i Cerdanyola. A l'est hi ha la C-155 que connecta amb Granollers. Al sud-est hi ha la carretera B-140 que comunica amb Santa Perpètua de Mogoda. Al nord-est hi ha la Carretera de Prats de Lluçanès (B-124), que connecta amb Castellar del Vallès. Al nord hi trobem la Carretera de Matadepera (BV-1248) que comunica amb aquesta població.

[modifica] Tren

Obres d'ampliació de la Línia Barcelona-Vallès dels Ferrocarrils de la Generalitat.

A Sabadell hi arriba la línia S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que comunica la ciutat amb Barcelona a través de Sant Cugat del Vallès i té a Sabadell dues estacions: Sabadell - Estació (al barri de Gràcia) i Sabadell - Rambla (al centre); i la línia 4 de Rodalies de Renfe, que fa el recorregut de Manresa a Sant Vicenç de Calders i es comunica amb Barcelona passant a prop de les poblacions per on passa el riu Ripoll. La línia 4 de rodalies té tres estacions dintre de Sabadell: Sabadell - Sud, Sabadell - Centre i Sabadell - Nord.

La línia dels FGC està pendent d'ampliació els propers anys. L'estudi informatiu, presentat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, que compta amb el suport oficial del govern encapçalat per l'alcalde Manel Bustos, incorpora 3 noves estacions a la ciutat, una a l'Eix Macià (al barri de la Creu Alta), una a la plaça d'Espanya (únic node entre els FGC i Rodalies de Catalunya) i una al barri de Ca n'Oriac. També preveu la substitució de l'actual estació de Sabadell - Rambla per una nova estació situada al passeig de la Plaça Major, a pocs metres de l'actual estació. Darrerament, però, s'ha presentat una proposta alternativa presentada per l'associació Sabadell Cruïlla^[14] i el col·lectiu Territoris^[15] que, amb uns costos similars, no només permetria la construcció de 6 noves estacions (tres d'enllaç), sinó que el seu traçat de dos ramals faria viable l'ampliació cap al nord (Castellar del Vallès) i cap a l'est (Polinyà, Palau-solità i Plegamans, Lliçà de Vall, Lliçà d'Amunt i Granollers), a part de molts altres avantatges tècnics i d'estalvi de molèsties als ciutadans en la seva construcció.

[modifica] Aeroport

Aeroport de Sabadell

Al sud trobem l'Aeroport de Sabadell. Destinat a l'aviació general (vols no regulars) i a la formació de pilots, amb volum d'unes 10000 operacions anuals.^[16] Actualment és propietat d'AENA, tot i que el Govern de la Generalitat en reclama el traspàs.^[17]

[modifica] Autobús

Es pot arribar a Sabadell, entre altres poblacions, amb línia interurbana des de les següents poblacions: Andorra la Vella, Barcelona, Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Caldes de Montbui, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès - Campus Universitari, Granollers, Manresa, Martorell, Matadepera, Mataró, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sentmenat, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, la Seu d'Urgell, Solsona, Terrassa i València.^{[cal citació]}

[modifica] Autobús urbà

La ciutat compta amb 14 línies urbanes d'autobús. L'empresa que ofereix aquests serveis es diu Transports Urbans de Sabadell:^[18]

[modifica] Equipaments

La ciutat compta amb 35 escoles públiques d'educació primària (CEIP) i amb dotze centres públics d'educació secundària:IES Agustí Serra i Fontanet, IES Arraona, IES Escola Industrial, IES Ferran Casablancas, IES Joan Oliver, IES Jonqueres, IES Les Termes, IES Miquel Crusafont i Pairó, IES Pau Vila, IES Ribot i Serra, IES Sabadell i IES Vallès. També hi ha dotze centres d'atenció primària (CAP) i l'Hospital de Sabadell.

[modifica] Referències

[modifica] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sabadell

Portal de la ciutat de Sabadell

• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Pobles de Catalunya Guia del patrimoni històrico-artístic de Sabadell

Municipis del Vallès Occidental Badia del Vallès  · Barberà del Vallès  · Castellar del Vallès  · Castellbisbal  · Cerdanyola del Vallès  · Gallifa  · Matadepera  · Montcada i Reixac  · Palau-solità i Plegamans  · Polinyà  · Rellinars  · Ripollet  · Rubí  · Sabadell  · Sant Cugat del Vallès  · Sant Llorenç Savall  · Sant Quirze del Vallès  · Santa Perpètua de Mogoda  · Sentmenat  · Terrassa  · Ullastrell  · Vacarisses  · Viladecavalls

Les 40 ciutats més poblades de les terres de parla catalana   > 100.000 habitants 1. Barcelona 1.619.337 · 2. València 809.267 · 3. Palma 404.681 · 4. Alacant 334.418 · 5. l'Hospitalet de Llobregat 258.642 · 6. Elx 230.822 · 7. Badalona 218.886 · 8. Terrassa 212.724 · 9. Sabadell 207.338 · 10. Castelló de la Plana 180.690 · 11. Tarragona 140.184 · 12. Lleida 137.387 · 13. Mataró 122.905 · 14. Santa Coloma de Gramenet 120.060 · 15. Perpinyà 117.500 · 16. Reus 106.622 · 17. Torrevella 101.091   < 100.000 habitants 18. Girona 96.236 · 19. Cornellà de Llobregat 87.240 · 20. Oriola 87.113 · 21. Sant Boi de Llobregat 82.411 · 22. Sant Cugat del Vallès 81.745 · 23. Torrent 79.843 · 24. Gandia 79.430 · 25. Manresa 76.209 · 26. Rubí 73.591 · 27. Benidorm 71.198 · 28. Vilanova i la Geltrú 66.532 · 29. Sagunt 66.259 · 30. Paterna 65.921 · 31. Viladecans 64.077 · 32. El Prat de Llobregat 63.434 · 33. Castelldefels 62.250 · 34. Alcoi 61.417 · 35. Granollers 59.691 · 36. Cerdanyola del Vallès 58.407 · 37. Elda 54.815 · 38. Sant Vicent del Raspeig 54.088 · 39. Mollet del Vallès 52.459 · 40. Calvià 51.462   Referències i notes Dades extretes del padró recollit a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística el 2010 i a França per l'Institut Nacional de l'Estadística i els Estudis Econòmics el 2006. Les poblacions en cursiva indiquen que són poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de València actualment no són de domini lingüístic català.