La CUP i RCat voten en contra de les ordenances fiscals de Girona pactades entre CiU i el PP

En el ple extraordinari celebrat el dimarts 25 d’octubre es van aprovar provisionalment les ordenances fiscals de Girona. En la votació, els tres regidors de la CUP i Reagrupament a l’Ajuntament de Girona van votar en contra de la proposta defensada per l’equip de govern i pactada ja d’entrada amb el PP. Les ordenances es van aprovar, per tant, amb els vots a favor de CiU i el PP (13). Pel que fa a la resta de grups, el del PSC i el d’ICV-EUiA es van abstenir (8) –cal aclarir que hi va haver un regidor del grup socialista que no va poder assistir al ple–.

Un cop aprovat aquest document, ara s’obre un termini de 30 dies en què estarà en exposició pública. Durant aquest període, s’hi podran fer al·legacions. El grup de la CUP+RCat ja ha anunciat que en presentarà.

El portaveu del grup, Jordi Navarro, va criticar de nou en la seva intervenció en el ple que el grup de Convergència i Unió hagi anat a buscar una altra vegada l’acord amb el Partit Popular sense ni tan sols plantejar-se negociar aquestes ordenances amb la resta de grups. Navarro va recordar a CiU que l’actual correlació de forces que hi ha a l’Ajuntament podria possibilitar que es formessin altres majories i que no caldria que CiU hagués de recórrer sempre al PP en determinats temes de ciutat, sobretot els que estan relacionats amb qüestions de caràcter social i econòmic.

Pel que fa al text aprovat, la CUP i RCat van criticar que s’apliqui un augment de l’IPC del 3% de mitjana a les taxes i que, en canvi, els impostos no es toquin i es tornin a deixar congelats, ja que els impostos, precisament, tenen un caràcter progressiu que fa que pagui més qui més té; en canvi, les taxes afecten tothom d’igual manera, perquè són lineals. En aquest sentit, des del grup es va qualificar aquest enfocament com a “populista”. La CUP i RCat també van lamentar que hagi de ser l’Ajuntament, en lloc d’Adif, el que assumeixi les compensacions fiscals per als veïns de la ciutat afectats per les obres del TAV, i va reclamar que s'incrementin les taxes municipals aplicades a les entitats bancàries, entre altres propostes.

Sobre aquest ple extraordinari, Carles Bonaventura va manifestar: “Queda molt bé que les institucions anunciïn que els impostos no s’apujaran, sobretot ara que hi ha crisi i que molta gent està amb l’aigua al coll, però crec que estem perdent una bona oportunitat per explicar als ciutadans per què serveixen els impostos que ells paguen. Aquestes diners han de servir perquè els ajuntaments ofereixin més i millors serveis als ciutadans, perquè alguns dels que es prestin siguin més assequibles, etc. I això s’ha d’explicar bé. De què ens servirà congelar ara els impostos si d’aquí a un any o dos l’Ajuntament no té prou diners i ha de començar a suprimir serveis bàsics per a la ciutadania, per als sectors més directament afectats per la crisi?”.

Bonaventura també hi va afegir: “Cal tenir en compte que els diners que arriben de l’Estat o de la Generalitat a l’Ajuntament també disminuiran; llavors, d’on sortiran aquests recursos? No hauria estat millor actuar de manera previsora, apujar una mica els impostos i tenir un coixí que ens pugui ajudar en pròxims exercicis? De tota manera, i tornant a la pedagogia, no em sembla que s’estigui donant un bon exemple als ciutadans quan, en moments de crisi com els actuals, quan s’haurien de destinar la majoria de recursos econòmics municipals a actuacions socials i a combatre les conseqüències d’aquesta crisi, el consistori destini bona part d’aquests diners a contractar càrrecs de confiança nomenats dit i amb grans sous, com vam veure fa uns mesos. Si la política és aquesta, és clar que queda bé dir que es congelen els impostos, perquè així molts ciutadans pensaran que tot això que s’estalvien, menys càrrecs a mantenir amb els diners dels seus impostos… Però no es tracta d’això”.

Finalment, el regidor de RCat es va tornar a queixar dels pactes entre CiU i el PP: “Ja hi estem acostumats. És, com a mínim, la tercera vegada que passa i que ens arriba al ple un acord cuinat abans entre convergents i populars. Ja hem dit altres vegades quina és l’opinió de Reagrupament en aquesta matèria. Entenem que l’entesa entre CiU i el PP no és bona ni des d’un punt de vista social ni nacional, ens allunya del camí de la sobirania, ens allunya de l’Estat propi. CiU pot parlar molt de sobirania, del dret a decidir… però quan després acaben pactant les coses més importants amb els grans enemics de tot això perden tota la seva credibilitat. Però bé, ja s’ho faran; a Convergència sempre li diem el mateix: quan vulguin comptar amb nosaltres per arribar a acords, ja siguin de ciutat o de país, ja saben que ens poden venir a buscar”.

Les lloances a la Guàrdia Civil de l’alcalde de Girona

En l’últim ple municipal vaig preguntar a l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, què hi feia, a la caserna de la Guàrdia Civil, el passat 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat, en els actes de celebració de la patrona d’aquest cos militar. Em semblava una pregunta lògica. Vull dir que mai no m’hauria passat pel cap demanar explicacions a la senyora Veray, del PP, sobre la seva assistència a aquesta mena d’actes. La senyora Veray és coherent amb la seva ideologia, però, en canvi, el senyor alcalde, pel que veig, no ho és.

Jo em pensava que la seva resposta aniria en la línia de justificar-se en els temes protocol·laris, en la qüestió institucional, en les prioritats… però no. Per una banda va divagar: que si “també hi havia la gendarmeria”… bé, i què?, que si a Catalunya “hi ha moltes senyores que es diuen Pilar”… és veritat, jo en conec unes quantes i un parell són independentistes, però què hi té veure això amb el fet que l’alcalde celebri el Pilar a casa de la Guàrdia Civil?, a les Pilar amigues meves ni els passaria pel cap aquesta animalada…

Però quan la seva resposta ja va arribar a límits inconmensurables va ser quan em va recomanar que voltés pel territori i que així veuria que la gent “té un gran record” de la Guàrdia Civil. El primer que li he de dir és que si vostè em parla de “record” ja m’està admetent que quan jo, en la segona part de la meva pregunta, en el prec, li vaig demanar si l’Ajuntament pensa iniciar el procés per treure aquesta caserna de la ciutat de Girona, no anava tan desencaminat, ja que en molts altres municipis ja s’ha fet i no els ha anat tan malament. Però bé, a part d’aquest matís, em sembla de molt mal gust que l’alcalde de la meva ciutat faci referència al “bon record” que la Guàrdia Civil deixa per allà on passa, quan a Girona l’any que ve es commemorarà el vintè aniversari de les detencions del 92, quan per aquella caserna vam passar la pràctica totalitat dels detinguts en aquell episodi i no en tenim un “bon record” precisament i que això t’ho digui un presumpte independentista, ja em perdonarà, però és una mica lleig.

Carles Bonaventura i Cabanes
(Article publicat a AraGirona.cat 24/10/2011)

En podeu llegir l'article complert a http://blogs.aragirona.cat/carles-bonaventura/blog/les-lloances-a-la-guardia-civil-de-lalcalde-de-girona

Els regidors de la CUP+REAGRUPAMENT visiten les instal·lacions del grup MIFAS de Girona

El passat dimarts 18 d’octubre els tres regidors de CUP+REAGRUPAMENT, Jordi Navarro, Anna Pujolàs i Carles Bonaventura, acompanyats de l’assessor del grup municipal, Biel de Montserrat, van visitar les instal·lacions de MIFAS, situades al barri de Fontajau. En aquesta visita es van reunir, entre d’altres, amb Pere Tubert i Alfons Moreno, representants d’aquesta organització que vetlla per les persones amb diferents tipus de minusvalies i que fa una tasca social i ciutadana importantíssima.

Els regidors del nostre grup municipal es van posar al servei de Mifas per intentar ajudar i col·laborar en tot allò que sigui possible a l’hora de facilitar la realització de les seves diferents activitats i per donar-les a conèixer des de les institucions, concretament des de l’Ajuntament de Girona.

Els contactes amb MIFAS es mantindran i properament els regidors del grup municipal de la CUP i RCat visitaran altres instal·lacions d’aquesta associació, ja que volen conèixer més de prop les problemàtiques que afecten les persones amb discapacitat física.

Concentració de protesta davant de l’ajuntament de Girona per la mort d’Eunice Agbontaen, que va ser tirotejada pel seu marit

Arran de la mort d’Eunice Agbontaen, una dona de Girona a la qual el seu marit va disparar vuit trets, els regidors Carles Bonaventura, de Reagrupament, i Jordi Navarro, de la CUP van participar, conjuntament amb l’alcalde, Carles Puigdemont, i d’altres regidors de l’Ajuntament de Girona i ciutadans diversos, en la concentració de protesta que es va realitzar a la plaça del Vi per tal d’expressar el condol a la família de la dona morta i reclamar l’eradicació de la violència de gènere.

Des de Reagrupament volem demanar al conjunt de la societat una resposta contundent contra aquesta mena d’actes de violència contra les dones i reclamar a les institucions i al sistema judicial una acutació contundent contra els agressors.

Girona, ciutat lliure de desnonaments, a proposta dels regidors de Reagrupament i la CUP

El ple municipal del mes d’octubre va acabar amb l’aprovació de les tres mocions que el grup de la CUP i RCat havia presentat. En primer lloc, Jordi Navarro, portaveu del grup, va considerar que la jornada era històrica perquè en el ple es va debatre i aprovar la moció presentada, conjuntament amb ICV-EUiA, perquè d’una manera definitiva es descarti el vial que hauria de travessar les hortes de Santa Eugènia, una reivindicació de la immensa majoria de veïns de la zona que es va veure satisfeta pel ple.

La segona de les mocions presentades demanava que Girona es declarés ciutat lliure de desnonaments i proposava un seguit de mesures perquè el dret a l'habitatge no sigui una qüestió retòrica sinó una realitat, sobretot en aquests moments de crisi; una crisi que afecta cada vegada més ciutadans. Cal assenyalar que, asseguda entre el públic, hi havia una delegació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), un col·lectiu que està desenvolupant arreu una gran tasca en defensa de les persones i les famílies que per reaons econòmiques no poden fer front a les càrregues hipotecàries de l’habitatge on viuen. La seva intenció era poder fer una breu intervenció en el ple per explicar les seves activitats i demanar que s’aprovés la moció. En aquest sentit, Jordi Navarro, en nom del grup de la CUP i RCat, va demanar a l’alcalde que permetés aquesta intervenció, tenint en compte que en el ple de juliol es va aprovar que en un període breu de temps es modifiqués el ROM per permetre que diferents col·lectius i entitats poguessin intervenir en el ple, sobretot quan s’hi tracten matèries relacionades amb la seva activitat. L’alcalde, però, s’hi va negar i es va mostrar totalment intransigent en aquesta qüestió.

Finalment, la votació es va fer per punts, i la majoria van ser aprovats. Per exemple, l’Ajuntament es va definir a favor de la dació en pagament amb efectes retroactius, quan no es pot pagar la hipoteca, i es va comprometre a donar suport a la recollida de firmes a favor de la iniciativa legislativa popular (ILP) que s’ha impulsat en aquesta línia. El ple també va votar a favor de reforçar els serveis municipals d’habitatge.

Pel que fa a la tercera moció del grup, que va ser defensada per Anna Pujolàs, va ser aprovada per unanimitat. S’hi fa referència a la commemoració del Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, i s’hi demana que el Consell Econòmic i Social de Girona estudiï i debati el sistema de renda bàsica de ciutadania com a instrument per combatre la pobresa i l’exclusió de cada vegada més ciutadans.

En el ple també es van aprovar altres mocions i punts, com per exemple la creació de la Taula de la Mobilitat i l’aprovació del seu reglament, una demanda que el grup de la CUP i RCat feia des de fa molt de temps. Així mateix, també es va aprovar per unanimitat que es posi en marxa el centre de dia, a Santa Eugènia, un edifici ja acabat però que encara cal equipar i que el govern de CiU haviat aturat. També es va aprovar la nova normativa de guals, amb què es pretén que tots els ciutadans paguin; però, en canvi, no es va aprovar que es facin habitatges per a la gent gran a l’edifici de les Voltes d’en Rosés, un projecte de l’antic equip de govern aturat per l’actual (van votar a favor d’aquesta moció, presentada per Iniciativa, el PSC, la CUP-RCat i ICV-EUiA –12– i hi van votar en contra CiU i el PP –13–).

També es va aprovar una moció presentada pel grup socialista, que va tenir el suport d’ICV-EUiA i l’abstenció de la resta de grups en relació amb el finançament de les corporacions locals. El grup de la CUP i RCat es va abstenir perquè, tal com va argumentar Carles Bonaventura, “tot i que podríem compartir alguns dels apartats que s’hi esmenten, com ara la necessitat que es redacti una llei de finançament local catalana, en un punt es fa referència a una ‘moratòria’ o una ‘compensació’ per part de l’Estat pel que fa a la reclamació del govern espanyol del deute de les corporacions locals per l’error de càlcul comès per aquest executiu en els anys 2008 i 2009, la qual cosa no podem votar a favor, ja que en l’anterior ple i en una moció presentada pel nostre grup sobre el tema del finançament local es va aprovar que el nostre Ajuntament no hagués de tornar aquests diners, ja que nosaltres estem a favor de la condonació d’aquest deute; per tant, entenem que ara no podem abaixar el llistó en aquesta matèria”.

Finalment, en l’apartat de preguntes, els regidors de la CUP i RCat van demanar explicacions per la forma com es va presentar el pla de govern i pel fet que aquest no s'hagi sotmès a votació en el ple; van reclamar que es posi solució a les obres del carrer Barranc del barri de Mas Ramada (alguns veïns van ser presents en l’inici del ple al davant de l’ajuntament i van aconseguir parlar amb l’alcalde per mediació dels regidors de la CUP i RCat) i van demanar que es faci públic el pressupost detallat de les Fires de Sant Narcís.

Finalment, Carles Bonaventura va demanar explicacions a l’alcalde sobre la seva assistència als actes organitzats per la Guàrdia Civil a la caserna amb motiu del 12 d'Octubre. Bonaventura li va preguntar si no considerava “totalment contradictòria” la seva presència, com a independentista declarat, en aquesta mena d’actes, honorant un cos militar que té el mandat constitucional d’impedir que Catalunya pugui esdevenir un estat independent en un futur. El regidor de Reagrupament va demanar a l’alcalde que no s’escudés en qüestions institucionals ni protocol·làries, perquè “en petits gestos com aquest: que l’Ajuntament deixés d’assistir a aquest tipus d’actes, es demostra la voluntat de les institucions del país d’avançar cap a la sobirania”. Per acabar, Bonaventura va fer un prec a l’alcalde, que s’estudiïn els passos necessaris per treure la caserna de la Guàrdia Civil de la ciutat, que una tasca tan important com és la de la seguretat no recaigui en cossos aliens a la realitat nacional catalana i que es negociï amb l’Estat que l’espai que deixaria lliure aquell edifici es destini a equipaments per als veïns d’aquell barri i per a la ciutat.

Carles Bonaventura, de Reagrupament, i Anna Pujolàs, de la CUP, en l’acte d’homenatge al president Companys a Girona

El dissabte 15 d’octubre a les 12 del migdia va tenir lloc l’ofrena floral i acte d’homenatge que, com cada any a Girona, fa l’Ajuntament de la ciutat. En representació del grup municipal de la CUP i RCat hi van participar Anna Pujolàs i Carles Bonaventura.

Tot seguit, hi va haver el parlament de l’alcalde, Carles Puigdemont, que va explicar breument la història del president Companys, el qual va ser afusellat ara fa 71 anys pels franquistes després d’un judici sumaríssim. “D’aquell martiri, d’aquella tragèdia”, va destacar Puigdemont, “també va néixer un exemple de la lluita per Catalunya i per les seves llibertats”. L’alcalde de Girona també hi va afegir : “Hem de tenir present el seu crit ‘Per Catalunya!’ llançat amb el seu últim alè de vida i recordar-lo no només una vegada a l’any, cada 15 d’octubre, sinó cada dia.”

Per la seva banda, el regidor de RCat, Carles Bonaventura, va manifestar: “Companys va morir a mans dels franquistes, a mans d’Espanya, perquè era el president de Catalunya i perquè la seva persona representava les institucions catalanes, unes institucions i un país que els espanyols volien anorrear. Amb la seva mort, Franco i el seu règim també volien matar Catalunya, però no se n’han sortit.”

Bonaventura hi va afegir: “Lluís Companys va ser l’únic president d’un país mort en el context de la II Guerra Mundial, i encara és l’hora que Espanya demani perdó per aquell crim d’estat, i encara és l’hora que Espanya anul·li aquell judici sumaríssim que el va portar a morir afusellat. Aquesta és la mateixa Espanya que avui, 71 anys després, té la barra de pretendre donar-nos lliçons de democràcia. Queda clar que la democràcia només serà plena a Catalunya el dia que ens alliberem d’Espanya i que esdevinguem un poble lliure. El record de Companys, el record de tots aquells que han donat la vida per les llibertats de Catalunya, ens dóna forces per continuar lluitant fins a la victòria final.”

Jordi Navarro, de la CUP, i Carles Bonaventura, de Reagrupament, presents a Perpinyà en la inauguració del nou teatre l’Arxipèlag

Membres de la CUP i de Reagrupament de Girona, amb els regidors Jordi Navarro i Carles Bonaventura al capdavant, van visitar Perpinyà, el passat dilluns 10 d’octubre, arran de la inauguració del teatre l'Arxipèlag, en el marc de l'Escena Catalana Transfronterera, una iniciativa en què pren part la ciutat de Girona.

També es va aprofitar la visita a la capital rossellonesa per parlar amb diverses entitats i saber de primera mà les activitats i iniciatives que s'hi desenvolupen. En el marc de les trobades, es va visitar El Casal, un dels més importants centres de dinamització de la cultura i la llengua catalanes de Perpinyà. Així mateix, la delegació de la CUP i RCat es va arribar fins a la històrica Llibreria Catalana, on van parlar amb les persones que ara l’estan gestionant.

Aquestes reunions i trobades han permès que s’intercanviïn opinions en relació amb la situació de la llengua, la cultura i la identitat catalanes a banda i banda de la frontera, una relació que des del grup municipal que formen la CUP i RCat a l’Ajuntament de Girona es vol incrementar i dinamitzar durant aquest mandat.

Pel que fa referència a la inauguració del teatre l’Arxipèlag, cal dir que l’Escena Catalana Transfronterera és una inciativa que pretén trencar la frontera i fer possible la interrelació en el món de l’espectacle, el teatre i la cultura en general entre les ciutats de Girona, Salt i Perpinyà, posant de manifest que tenen una llengua i una cultura comunes.

En aquest sentit, Carles Bonaventura, regidor de RCat en el grup de la CUP a l’Ajuntament de Girona, va manifestar que “tot el que ajudi a trencar aquesta frontera francoespanyola, artificial i imposada des fa ja massa segles, és benvingut. Avui no hem vingut només a la inauguració d’un teatre, sinó a donar suport a totes les iniciatives que a un costat i un altre dels Pirineus es desenvolupin per posar de manifest que, sigui al nord o al sud, la nostra història, la nostra llengua i la nostra cultura són les mateixes, malgrat els intents de genocidi cultural que contra nosaltres han perpetrat els estats espanyol i francès. Estem decidits a impulsar des de l’Ajuntament totes les polítiques que siguin necessàries perquè entre les ciutats de Girona i Perpinyà hi hagi cada cop més relació en diferents àmbits”.