CiU s’alia amb el PP per aprovar les ordenances fiscals a l’Ajuntament de Girona

El grup de la CUP-RCat aconsegueix que l’equip de govern li accepti tres al·legacions, i una altra de manera parcial.

Tal com en el seu dia va anunciar Reagrupament, la CUP i RCat voten en contra en el ple a un acord tancat entre populars i convergents.

Fa unes setmanes, Reagrupament Independentista ja va anunciar que demanaria a la CUP que sempre que al ple de l’Ajuntament de Girona arribés una proposta tancada pactada entre CiU i el PP s’hi votés en contra, ja que RCat considera aquesta aliança nociva per als interessos de Catalunya i de Girona. Així mateix, Reagrupament feia saber a l’equip de govern, en aquell mateix comunicat, que aritmèticament al ple hi pot haver una majoria alternativa a la de CiU i el PP, i que tan sols es tractava de posar bona voluntat per arribar a un acord negociant les coses amb prou temps. De nou, però, ara amb les ordenances fiscals, Convergència i Unió ha preferit l’aliança fàcil que li suposa el PP, que no li demana res a canvi, tan sols centralitat política i poder aparèixer davant la ciutadania com a soci prioritari de CiU.

L’equip de govern es va limitar, el dia abans del ple, a comunicar al grup de la CUP i RCat que li acceptava tres al·legacions, més una altra de manera parcial, però sense que hi hagués hagut abans una autèntica negociació sobre la proposta d’ordenances fiscals. En aquest sentit, Carles Bonaventura, regidor de RCat, defineix la situació molt clarament: “No volem concessions, volem que hi hagi una negociació real, la qual cosa no s’ha produït, ja que CiU ja tenia un acord previ amb el PP”, cosa que la seva portaveu, Concepció Veray, va deixar molt clara en el ple, quan va dir que aquestes ordenances eren les de CiU i el PP, no només les de l’equip de govern, i va dedicar tota la seva intervenció a intentar desacreditar les al·legacions dels altres grups, ja que el PP no n’havia presentat cap, tal com si es tractés d’una altra portaveu de l’equip de govern.

Sigui com sigui, l'Ajuntament de Girona va aprovar, en el ple extraordinari del 23 de desembre, definitivament les ordenances fiscals pel 2012 amb els vots a favor de populars i convergents. Les dues formacions van destacar, sobretot, que els impostos quedaran congelats per quart any consecutiu, la qual cosa la CUP i RCat consideren un exercici de demagògia per quedar bé davant la ciutadania, ja que els impostos serveixen perquè qui més té més pagui i així poder fer més polítiques socials destinades a aquelles persones que més ho necessiten. Si, en canvi, es congelen els impostos fins i tot a aquells ciutadans que poden pagar-los perquè els seus ingressos els hi ho permeten, això dificulta que hi hagi aquesta mínima redistribució de la riquesa. En canvi, sí que s’augmenten les taxes, que afecten d’igual manera tots els veïns independentment del seu poder adquisitiu. “No ens sembla un criteri just”, critica Carles Bonaventura,

CiU i el PP també van destacar de les ordenances que es regulaven un seguit de taxes per evitar que s'apliquessin arbitràriament, com al seu parer, havia succeït fins ara amb l’anterior govern tripartit, en la qual cosa el grup de la CUP i RCat no va voler entrar, ja que consideren aquestes picabaralles entre els representants de l’antic equip de govern i l’actual absolutament estèrils i inútils.

La CUP i RCat i els altres grups (el PSC i ICV-EUiA) van votar, finalment, en contra de les ordenances, fins i tot els socialistes, que en l'aprovació provisional s'havien abstingut. Entre les al·legacions acceptades per l’equip de govern, n’hi va haver una que feia referència a l'ocupació de la via pública durant les festes majors de barri. La CUP-RCat, el PSC, ICV-EUiA i diverses associacions van reclamar que no se'ls fes pagar per celebrar la festa major al carrer. El govern va acceptar que les entitats poguessin gaudir d'una exempció fiscal. Jordi Navarro, portaveu de la CUP, va assenyalar que haurien volgut unes ordenances en què quedés clar que “qui més té més pagui”, fet que segons va afirmar ara no passa. També hauria volgut que s’apliquessin recàrrecs a qui tingui pisos buits per incentivar els seus propietaris a posar-los al mercat de lloguer i a uns preus accessibles. Tot i això, sí que es va acceptar una al·legació del grup independentista perquè s’augmentés la taxa als caixers automàtics de les entitats bancàries un 50%.


Al final, com era previsible, les ordenances es van aprovar amb 13 vots a favor (CiU i el PP) i 12 en contra (el PSC, la CUP-RCat i ICV-EUiA).

Reagrupament condemna les càrregues policials indiscriminades dels Mossos a la UdG

L’executiva comarcal del Gironès de Reagrupament Independentista condemna les càrregues policials que han tingut lloc aquest matí a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona durant l’acte de celebració del vintè aniversari de la UdG arran de les concentracions de protesta organitzades pels estudiants.

En uns moments com els actuals, de crisi econòmica, quan l’Estat espanyol escanya econòmicament Catalunya cada dia més, quan el govern de la Generalitat, en lloc de plantar cara a Espanya, es dedica a retallar serveis bàsics que afecten l’estat del benestar, quan el govern de CiU demostra que continua actuant com un govern regionalista, com un govern colonial en lloc de fer el que hauria de fer el govern d’un país que vol ser nacionalment sobirà, apostar per la llibertat, per l’Estat propi, per trencar amb Espanya i posar-se al costat dels seus ciutadans que pateixen la crisi. Quan tot això està passant, l’últim que es pot esperar el president d’aquest país és que els ciutadans no protestin, que callin i acceptin el que el govern els mana com si no hi hagués cap més alternativa i que a sobre l’aplaudeixin allà on vagi.

No es pot pretendre que quan el futur de la universitat pública a Catalunya està amenaçat, els estudiants aplaudeixin el senyor Mas quan ve a “celebrar” el vintè aniversari de la UdG. Les protestes estan justificades i l’últim que pot fer un govern és enviar els Mossos a silenciar-les a cops de porra.

En aquest sentit, Carles Bonaventura, regidor de Reagrupament a l’Ajuntament de Girona, ha manifestat que “és una vergonya per a la ciutat que el vintè aniversari de la UdG s’hagi de fer amb les instal·lacions universitàries preses pels antiavalots i per les furgonetes. És un trist aniversari, francament. Que una celebració acabi amb contusionats, ferits, insults, cops de porra... és un exemple que alguna cosa falla en aquest país i que la bona sintonia que hi hauria d’haver entre govern i ciutadans en bona part s’ha trencat”.

Girona, 16 de desembre del 2011
Executiva Comarcal del Gironès de Reagrupament Independentista

Girona, municipi independentista

És la primera capital de demarcació que s’afegeix a l’Associació de Municipis per la Independència, que es constitueix el 14 de desembre amb més de 125 pobles i ciutats adherits

La moció, presentada per la CUP i Reagrupament, obté 11 vots a favor (CDC, CUP+RCat i ICV-EUiA), 9 vots en contra (PP i PSC) i 5 abstencions (UDC i un independent del PSC)

El ple de l’Ajuntament de Girona va aprovar el dilluns 12 de desembre, amb 11 vots a favor, 5 abstencions i 9 vots en contra, la moció presentada per la CUP-RCat perquè la ciutat s’adherís a l’Associació de Municipis per la Independència. Hi van votar a favor els 3 regidors de la CUP i Reagrupament, els 2 d’ICV-EUiA i els 6 de CDC; es van abstenir els 4 regidors d’UDC i un del PSC (l’independent Àngel Quintana), i hi va haver 9 vots en contra, corresponents als regidors del PSC (els 6 restants) i als 3 del PP. D’aquesta manera, Girona s’ha convertit en la primera capital de demarcació que s’afegeix a aquesta associació, que ja té més de 125 poblacions adherides.

La defensa de la moció va anar a càrrec del regidor reagrupat Carles Bonaventura, després d’una breu intervenció del portaveu de la CUP, Jordi Navarro, que va aprofitar per alertar dels retrocessos des d’un punt de vista nacional que comporten els governs del PP a l’Estat espanyol, tal com va passar fa uns anys amb el de José María Aznar i tal com pot tornar a passar ara amb la majoria absoluta de Mariano Rajoy. Navarro va destacar la baixa qualitat democràtica del Partit Popular i va fer una crida als ciutadans a estar alerta contra qualsevol intent de l’espanyolisme de retallar les llibertats nacionals i socials dels catalans, la qual cosa va indignar la portaveu popular, Concepció Veray, que va amenaçar de marxar de la sala si l’alcalde no feia rectificar el senyor Navarro, cosa que al final no va passar.

Per la seva banda, Carles Bonaventura va centrar la defensa de la moció en diferents articles i resolucions de les Nacions Unides, que reconeixen a les nacions el dret a decidir el seu futur en llibertat i sense coaccions foranes, i en diverses decisions del Parlament de Catalunya, que apel·len al dret del poble català a l’autodeterminació independentment del que digui la legislació espanyola vigent. Així mateix, el regidor de RCat també va fer referència al mateix Ajuntament de Girona que en el seu dia va adherir-se a tot el que en matèria d’autodeterminació va afirmar el Parlament de Catalunya o a la moció de l’any 2009 en què el consistori va donar suport a la consulta sobre la independència que es va celebrar en aquesta ciutat.

Bonaventura, a més, va fonamentar la defensa de la proposta en la voluntat popular i en el fet que la nació catalana, al llarg de la seva història, sempre ha lligat la defensa de les llibertats democràtiques amb la de les llibertats nacionals, en la voluntat de les catalanes i els catalans d’anar més enllà de l’estricte marc juridicopolític espanyol i en la defensa del dret a decidir, que ha d’estar per damunt de qualsevol legislació espanyola.

Així mateix, va posar de manifest que dins de l’actual marc constitucional el poble català no trobarà mai la manera de resoldre les problemàtiques que l’afecten. I va posar exemples com ara la bel·ligerància amb què el Tribunal Constitucional va actuar contra la reforma de l’Estatut, la perpetuació de l’espoli fiscal que hipoteca i impedeix el nostre creixement econòmic i el nostre desenvolupament com a país, la persecució judicial contra la llengua catalana a les escoles i la negativa amb què des d’Espanya es respon a qualsevol reivindicació catalana de més llibertat i de més sobirania.

Per tot plegat, va demanar als membres del ple que votessin favorablement la moció perquè els catalans en general i els gironins en particular siguin amos i senyors del seu destí sense intervencions foranes.

La portaveu del PSC, Pia Bosch, va justificar els vots en contra del grup socialista amb l’argument que ells no volen “dedicar el temps del ple a temes que no són de la seva competència”. I que la seva prioritat és lluitar contra la crisi.

De manera similar va intervenir la representant del PP, que va acusar els promotors de la iniciativa de ser una minoria i de no respectar els que pensen diferent d’ells. Va aprofitar per tornar a criticar el portaveu del grup de la CUP per les seves paraules i va insistir a dir que la prioritat és fer front a la crisi econòmica.

Carles Bonaventura va respondre a les portaveus socialista i popular dient que ja n’hi havia prou d’intentar “desautoritzar els que defensem la independència amb la cançoneta de sempre que ara toca lluitar contra la crisi i per allò que de veritat interessa els ciutadans” i hi va afegir que: “Tenint en compte la xifra de l’espoli fiscal i el que Espanya ens roba cada any podem afirmar sense temor a equivocar-nos que la millor manera de lluitar contra la crisi és lluitar per la independència”.

Carles Ribas, de Convergència, va justificar el vot a favor dels membres de CDC del grup de CiU a la moció dient que “la possibilitat de decidir sobre el que un mateix sent és la base democràtica d’un poble”.

En la mateixa línia, Núria Terés, del grup ICV-EUiA, va defensar el dret a l’autodeterminació dels catalans i va fer referència a la cohesió social i a la necessitat que la reivindicació dels drets nacionals sempre vagi lligada a la qüestió social i va anunciar el vot favorable a la moció del seu grup.

El regidor d’UDC, Jordi Fàbrega, en la seva intervenció va dir que perquè ells no s’abstinguessin calia que la moció de la CUP-RCat es reformulés, ja que, tot i que ells no són “d’ideari independentista”, els hauria agradat haver “participar en aquest diàleg per caminar plegats, potser acabant amb una independència o en un estat confederal”. Per això va demanar que s’introduís un matís en el text de la moció que digués que el dret a l’autodeterminació pot “manifestar-se de moltes maneres”, entre les quals hi ha “la confederació de les nacions que integren l’Estat”. I una referència al “projecte comú europeu”. Bonaventura, però, no va acceptar les propostes de Fàbrega, amb l’argument que en la moció no es diu en cap moment quina ha de ser la relació futura que Catalunya haurà de tenir amb Espanya, ja que tan sols es parla del respecte al dret a decidir de les catalanes i els catalans, i que seran ells els que en el seu dia decidiran aquesta relació. I que, per tant, aquells que defensen una “confederació” es podien sentir perfectament còmodes amb el text de la moció. Tot i això al final els regidors d’Unió van optar per l’abstenció.

Membres d’Esquerra Republicana i de Solidaritat, sense representació al consistori, van ser presents al ple per donar suport a la moció i van emetre comunicats en aquest sentit. Així mateix, una cinquantena de persones es van concentrar a la plaça del Vi, al davant de l’ajuntament, abans que comencés el ple en senyal de suport al text. A dins de la sala, amb tots els seients plens, també es van poder veure pancartes i cartells a favor de la moció.

L’Associació de Municipis per la Independència, amb més de 125 poblacions

L’Associació de Municipis per la Independència es constituirà formalment el dimecres 14 de desembre a Vic, després de la reunió constituent impulsada per l’alcalde de la ciutat, Josep Maria Vila d’Abadal. Amb l’adhesió de Girona, l’Associació de Municipis per la Independència té ja mes de 125 poblacions catalanes adherides, algunes de les quals són capitals de comarca, com ara Vic, Manresa, Olot, Berga, Ripoll i Banyoles.

La CUP i Reagrupament porten al ple de l’Ajuntament de Girona d’aquest dilluns la moció d’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència

Aquest dilluns, i per iniciativa del grup municipal que formen els regidors de la CUP i Reagrupament, se sotmetrà a votació del ple de l’Ajuntament de Girona la moció perquè la nostra ciutat s’adhereixi a l’Associació de Municipis per la Independència.

Aquesta associació es constituirà formalment a Vic aquest dimecres 14 de desembre i esperem que ja ho pugui fer amb la inclusió de Girona. A hores d’ara, 116 municipis del Principat de Catalunya ja s’han sumat a aquesta iniciativa. En aquest sentit, des de RCat considerem que la transcendència de Girona, capital de demarcació, farà que aquesta associació guanyi encara molt més pes.

Per tot això, demanem a la societat civil, entitats, associacions, als partits polítics amb els quals compartim els ideals de llibertat i sobirania, a tots aquells que com nosaltres volen l’estat propi per a Catalunya que siguin presents en el ple, que començarà a les vuit del vespre.

En aquest sentit, Carles Bonaventura, regidor de Reagrupament ha manifestat que és molt important que l’Ajuntament de Girona se sumi a l’Associació de Municipis per la Independència. Serà la primera capital d’això que els espanyols anomenen ‘províncies’ que ho faci. Per tant, faig una crida, primer, al conjunt de regidors del consistori perquè votin favorablement aquesta proposta, ja que aquest ‘sí’ significarà que tots plegats volem fer un pas endavant en el camí de la llibertat , en el camí de la sobirania per al nostre poble, i, en segon lloc, una crida també perquè tots aquells gironins i gironines que comparteixin aquests objectius siguin presents a la sala de plens i ens acompanyin en aquesta votació, que no es quedi en una simple declaració institucional, sinó que sigui una decisió àmpliament compartida pel conjunt associatiu de la ciutat”.

Girona, 10 de desembre del 2011
Executiva Comarcal del Gironès de Reagrupament Independentista.

Reagrupament no assistirà a l’acte d’inauguració de l’enllumenat de Nadal a la ciutat de Girona

El regidor de Reagrupament, Carles Bonaventura, no assistirà a l’acte d’inauguració de l’enllumenat de Nadal que aquest dissabte a la tarda es farà a la plaça Catalunya de Girona,organitzat per l’Ajuntament.

Reagrupament Independentista considera que el fet que, en aquests moments de crisi, l’Ajuntament de Girona es gasti prop de 200.000 euros en la campanya de Nadal, bona part dels quals es destinen a posar llums als carrers, no és la millor manera de donar exemple d’austeritat, de contenció de la despesa i de solidaritzar-se amb totes les famílies que, encara més en aquestes dates assenyalades, ho estan passant malament econòmicament.

En aquest sentit, el grup de la CUP+RCat de l’Ajuntament de Girona ja ha anunciat que en el pròxim ple farà una pregunta a l’alcalde sobre aquesta despesa.

Arran d’aquesta situació, Carles Bonaventura ha manifestat que “ens sembla positiu que des de les insticions es destinin esforços, també econòmics, a potenciar el comerç autòcton, el comerç gironí. No obstant això, crec que la qüestió de l’enllumentat nadalenc és pura façana i no contribueix a solucionar les problemàtiques que afecten la majoria de comerciants de la ciutat, que segurament preferirien que des del consistori es destinessin esforços econòmics similars a unes altres prioritats”.

Bonaventura hi ha afegit que “aquesta mena d’ostentació lumínica promoguda per l’Ajuntament –41 carrers, 1.800 llums, 10 quilòmetres d’il·luminació…) no té sentit en aquests moments difícils per a moltes famílies i podria ser considerada fins i tot com un acte de prepotència ”.

Reagrupament felicita l’Ajuntament de Girona per no organitzar més l’acte de celebració de l’aniversari de la Constitució Espanyola

Després de 32 anys i després també que l’independentisme ho hagués demanat diverses vegades, l’Ajuntament de Girona, governat ara per CiU, ha fet públic que deixa d’organitzar l’acte de commemoració de l’aniversari de la Constitució Espanyola.

Des de Reagrupament Gironès volem felicitar l’equip de govern del consistori gironí i especialment l’alcalde, Carles Puigdemont, per aquesta decisió. Amb el pas dels anys ha quedat ja definitivament clar que la Constitució Espanyola va en contra dels interessos nacionals del poble català. Aquesta Constitució és utilitzada pels aparells de l’Estat, tant polítics com judicials com mediàtics, en contra de la voluntat de llibertat d’una part cada cop més majoritària de la societat catalana, que vol fer un pas endavant en el camí de la sobirania.

Entenem, per tant, que l’Ajuntament de Girona, tenint en compte el procés d’involució que pel que fa al model territorial està experimentat l’Estat espanyol, no podia continuar sent-ne còmplice i a sobre lloar una carta magna que ha esdevingut l’instrument que els poders de l’Estat utilitzen en contra de les catalanes i els catalans.

En aquest sentit, Carles Bonaventura, regidor de Reagrupament en el grup de la CUP, ha manifestat que, “de la mateixa manera que hem criticat públicament Convergència i Unió pels seus pactes amb el PP al consistori gironí, ara toca felicitar-los perquè han pres una decisió totalment encertada. Aquesta celebració institucional no tenia cap sentit; primer, perquè aquesta festa no té cap tradició al nostre país i, després, perquè aquesta Constitució s’utilitza en contra dels drets de Catalunya. Potser al final de la dècada dels 70 del segle passat algú s’imaginava que la carta magna espanyola podia ser el primer pas en el camí cap a la llibertat del poble català, però ara aquesta Constitució s’ha convertit en la digna hereva dels Principios Fundamentales del Movimiento franquistes. És una eina de repressió, una eina de negació de drets. Que hi hagi institucions catalanes que cada 6 de desembre organitzin actes per commemorar la seva aprovació és una vergonya nacional, un acte indigne i de vassallatge”.

Girona, 25 de novembre del 2011

http://www.aragirona.cat/noticia/99752/reagrupament-dona-suport-a-puigdemont-per-no-commemorar-laniversari-de-la-constitucio

Visita a l’antic cinema Modern

El passat dimecres 23 de novembre, alguns regidors dels grups municipals de l’Ajuntament de Girona van realitzar una visita a les instal·lacions de l’antic cinema Modern, situat al carrer Nou del Teatre. Aquesta visita, en la qual van prendre part Jordi Navarro i Carles Bonaventura, havia estat demanada per diferents grups i, entre aquests, pel de la CUP i Reagrupament.

La visita va servir per constatar l’estat de degradació que ha experimentat l’immoble després de tants anys en desús i la necessitat que s’hi emprengui una actuació de manera urgent.

Cal recordar que els regidors de la CUP i RCat, en el ple del mes de setembre, van votar en contra d’una moció del PSC per tirar endavant el projecte que respecte a aquesta instal·lació va fer l’anterior govern tripartit del consistori, però que alhora van exigir a l’actual equip de govern que en el termini de dos mesos presentÈs un projecte alternatiu propi sobre la destinació que ha de tenir aquest antic cinema situat al cor del Barri Vell, i que ho fes amb el màxim de participació possible, i que també es fes una proposta sobre la construcció d’un centre cívic en aquest barri, que és una antiga demanda dels veïns que hi viuen.