D’entrada, vull aprofitar aquesta petita plataforma que representa aquest bloc per agrair la felicitació que tot el consistori em va fer pel recent naixement de la meva filla Alba. Rebre aquesta abraçada col·lectiva de tots els regidors i regidores de l’Ajuntament d’Amposta va significar un moment molt entranyable.
Pel que fa als principals temes que es van abordar en el darrer Ple, arrenco aquesta entrada explicant l’aprovació d’una moció que va presentar el nostre Grup Municipal i en la qual es reclamava el manteniment de la reducció del cànon de l’aigua a les Terres de l’Ebre i l’abonament del deute per la gestió de les depuradores. El Parlament de Catalunya, en la Llei d’acompanyament dels pressupostos, a proposta de CiU i amb els vots favorables del PP, va aprovar suprimir de manera progressiva el coeficient reductor que s’aplicava des de fa anys sobre el cànon de l’aigua dels usuaris catalans, empreses i famílies de la conca de l’Ebre. Aquesta reducció era una mesura de compensació per les inversions i actuacions que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) duu a terme a la resta de conques del país i que a l’Ebre no han estat necessàries per la proximitat de l’aigua que en facilita el subministrament i evita quilòmetres de canonades, o bé perquè és la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) qui finança bona part de les actuacions de sanejament. L’eliminació d’aquesta reducció del cànon pot tenir greus conseqüències per a les nostres empreses, explotacions agrícoles i ramaderes i famílies, perquè suposa un increment important en la factura de l’aigua.
D’altra banda, la moció instava l’Ajuntament d’Amposta a negociar amb la Conselleria de Territori i Sostenibilitat el pagament de les despeses que genera la gestió de les depuradores. Un tema que, en el cas que no s’arribi a un acord, repercutirà en negatiu sobre les arques municipals.
Quant a la proposta d’aprovació inicial de la revisió i modificació de l’Ordenança municipal reguladora de l’ocupació de la via pública amb taules, cadires i instal·lacions anàlogues, Esquerra ens hi vam abstenir, perquè el procés administratiu previ a l’entrada en vigor d’aquesta ordenança preveu un període per fer al·legacions. El nostre Grup Municipal l’utilitzarà per obrir un diàleg amb els afectats, que no només són els propietaris de bars i locals d’oci. Els veïns són una peça clau i també pretenem posar el termòmetre a la ciutadania per saber com acollirien aquestes modificacions de l’ordenança que proposa l’equip de Govern.
Per últim, voldria destacar la pregunta que vam traslladar al Ple amb relació a la restauració de l’estructura de l’església del Poble Nou del Delta. El Grup Municipal d’Esquerra considera que se n’hauria de prioritzar la restauració, atès que aquesta és una vella reivindicació dels veïns del Poble Nou del Delta i que l’estat en què es troba representa un risc per als vianants.
Autor: Adam Tomàs - Data: 2/11/2011
Aquest matí hem presentat els eixos del programa de la coalició que encapçala Esquerra per al Congrés de Diputats. La coalició planteja a l’electorat si vol iniciar el trajecte cap a la República del Sí o bé tenir un final de trajecte cap a la Comunitat Autònoma del no. La millor aposta per sortir de la crisi és la independència fiscal de Catalunya, i el territori que més hi sortiria guanyant serien les Terres de l’Ebre. Si decidíssim què fem amb els nostres diners deixaríem de ser el forat negre de les inversions i les infraestructures dels governs espanyols.
Les Terres de l’Ebre necessiten una veu directa clara i nítida a Madrid que les defensi i planti cara a les polítiques del PP. Esquerra intentarà convèncer aquells que volen unes Terres de l’Ebre amb carreteres i estacions dignes, sense transvasament ni cementiri nuclear però sempre acaben votant els partits que defensen seguir ser una comunitat sense inversions, amb transvasament i cementiri nuclear. Cal escollir entre ser la comunitat de la submissió o la República de la dignitat.
Així, els eixos del programa es fonamenten en la necessitat d’infraestructures, en el rebuig a les agressions mediambientals, i en la recuperació econòmica i les polítiques de benestar. La gent de l’Ebre ha de triar entre continuar sent una comunitat de variants inacabades i autopista, o bé la República d’autovia i carreteres dignes; o entre ser una comunitat d’estacions tancades i poc trens, o bé la República del corredor mediterrani i l’Euromed.
Autor: Adam Tomàs - Data: 28/10/2011
Una vegada més, i durant la sessió extraordinària del Ple, Esquerra d’Amposta ha estès la mà a l’equip de Govern perquè l’any vinent es defineixin de manera conjunta, amb tots els partits de l’oposició, les modificacions de les ordenances fiscals, perquè la conjuntura econòmica exigeix unitat i una anàlisi feta des de l’òptica d’aquells que pateixen més les conseqüències de la crisi.
Pel que fa a les diverses taxes, Esquerra d’Amposta ha valorat positivament el fet de no gravar a la ciutadania amb nous impostos, a diferència del que s’ha fet en altres municipis de Catalunya com ara Sant Cugat del Vallès, que enguany activa una taxa per al clavegueram. En moments de gran incertesa econòmica es pot tenir la tendència de cercar solucions ràpides però que acaben sobrecarregant l’aportació que ja estan fent amb molt d’esforç famílies que travessen moments complicats.
Malgrat que ha valorat positivament les bonificacions a les taxes per la llicència d’obertura d’establiments i per la concessió de llicències urbanístiques i l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, Esquerra d’Amposta ha matisat que, per la singularitat de l’empresariat català, majoritàriament autònom o al capdavant de petites i mitjanes empreses, s’hauria d’haver fet una bonificació a la inversa per ampliar els beneficiaris.
Pel que fa a l’impost sobre vehicles, Esquerra d’Amposta ha manifestat la necessitat d’estudiar la fórmula que ens permeti garantir que els ingressos per aquest impost siguin els mateixos, però gravant de forma diferent la ciutadania, en funció de les característiques dels seus vehicles. Per aquest motiu hem reclamat que s’implementin criteris que bonifiquin la ciutadania que vetlli pel manteniment del medi ambient, premiant aquells que fan esforços en aquesta direcció, com es fa amb l’impost de matriculació. Tanmateix, hem matisat que aquesta bonificació exclouria els vehicles industrials.
Per últim, el Grup Municipal d’Esquerra d’Amposta ha justificat el seu vot en contra a aquest punt de l’ordre del dia pel desacord en l’increment del 3 % que es produirà en l’impost sobre béns immobles i l’increment de l’1,5 % en la taxa per la recollida d’escombraries. Segons la nostra opinió, aquests gravàmens s’haurien de congelar, sobretot en un moment en què els treballadors vinculats al sector públic han vist reduïda la seves nòmines un 5 % i que la resta de treballadors també han vist com cada cop el preu per hora treballada és menor. En un moment en què Amposta té 2.000 persones a l’atur i la situació econòmica està tan tocada, el poder adquisitiu mitjà està molt lluny d’haver crescut com l’IPC.
Creiem que si es fes una anàlisi acurada de la despesa, l’Ajuntament d’Amposta trobaria la manera de compensar aquestes reduccions en els ingressos per aquest concepte. Segons Esquerra, els 20.000 € de la campanya comercial que ha servit per revestir els fanals de la nostra ciutat i pintar el terra, els recursos destinats per al nou càrrec de confiança de l’àrea d’Esports, tots els complements de productivitat que superen els 10.000 € o els 29.000 € de les Jornades Gressol són alguns exemples escollits a l’atzar que, en el cas d’estalviar-nos-els, haurien suposat reunir prop de 100.000 €. Amb aquesta reducció de la despesa i optimitzant els recursos econòmics que ingressa l’Ajuntament, podríem implementar modificacions fiscals que la ciutadania ens agrairia enormement.
Autor: Adam Tomàs - Data: 24/10/2011
Article d’opinió publicat al diari Més Tarragona el passat 20 d’octubre de 2011
Ara que la Unió Europea ha anunciat que inclou un nou eix ferroviari, el del Mediterrani, dins del mapa que regiran les inversions supraestatals prioritàries durant uns quants anys, és adient subratllar que l’eficiència del transport (de persones, de mercaderies i de l’energia) és essencial per a la competitivitat de l’economia, i per superar els cicles de crisi com l’actual. Aquest transport a la demarcació de Tarragona s’articula majoritàriament en organismes i infraestructures que depenen d’un Estat al qual enviem 20.000 milions l’any via impostos i que no ens els retorna. A les nostres comarques aquest greuge encara és més gran quan veus com el govern espanyol a més de destinar menys partides pressupostàries per infraestructures que a d’altres llocs, passat el temps no s’executen i per tant la partida no es liquida. Les comarques de l’Ebre, d’on sóc jo, som un autèntic forat negre en les inversions estatals; fins al punt que l’única infraestructura viària estatal que s’ha executat en aquests darrers anys és un accés de la carretera N-340 a Alcanar, conegut com l’Àngol. Mentrestant les variants de Corbera d’Ebre, Gandesa i Riudecols (que sumen menys de 15 quilòmetres) no s’han iniciat i la de l’Aldea té les obres aturades des de fa un any. La bona gent del Camp de Tarragona també patiu despropòsits, com la (no)autovia A-27, o les eternes obres del Corredor del Mediterrani, per no parlar que ni el Port de Tarragona ni l’Aeroport de Reus no tenen una gestió pròpia catalana.
Ara amb la futura transformació de l’eix ferroviari mediterrani cal exigir al govern espanyol que compleixi amb tots els seus compromisos en infraestructures viàries i ferroviàries per fer els nostres ports, empreses i indústries tant competitives com qualsevol altra del món, amb les mateixes oportunitats, perquè tenim el potencial però no tots els mitjans. Els catalans no som il·lusos i sabem que això també costarà perquè les decisions es prendran a Madrid i allà gairebé mai ens són favorables –per no dir ras i curt que ens maltracten-. Per això a les Corts espanyoles hi hem d’anar amb l’objectiu de solucionar el dèficit fiscal que patim, també dit espoli fiscal, i la millor solució no és altra que la independència fiscal. I aquesta només arribarà amb la independència política. Perquè mentre depenguem d’Espanya, a més del dèficit fiscal seguirem acumulant el greuge de les inversions que els diferents governs espanyols no han realitzat durant dècades.
Els candidats de la coalició que presentem ERC i Reagrupament, amb el nom Catalunya Sí, anirem a Madrid a representar amb coherència, honestedat i humilitat la veu de d’aquells que volen un divorci amistós amb Espanya i la dels que volen una major justícia social. La d’aquells que no estem d’acord en que la festa d’uns quants l’haguem de pagar els de sempre amb retallades socials i de drets. Cal aprofitar l’altaveu del Congrés per exigir que la nostra gent, les nostres empreses i indústries no pateixin la crisi actual de doble manera, per ella mateixa i pel dèficit fiscal, i per tant treballarem per la independència fiscal. I caldrà plantar cara a les polítiques del PP les quals no només són una amenaça per la nostra llengua, la nostra cohesió social i la nostra economia sinó també ho són per les seves propostes de transvasament i d’ubicar-nos el cementiri de residus nuclears a Ascó.
Autor: Adam Tomàs - Data: 21/10/2011
La setmana passada vam llegir en aquesta mateixa secció un escrit signat pel Comitè Local de CiU d’Amposta en què s’acusava Esquerra Republicana de menystenir el recent nomenament de Manel Ferré com a president del Consorci Hospitalari de Catalunya i qüestionar la seva actual dedicació a l’Ajuntament d’Amposta. Qualsevol persona que va assistir al darrer Ple municipal sap que el citat Comitè Local de CiU d’Amposta menteix.
En l’acta d’aquest Ple s’hi troba l’extracte de la meva intervenció com a portaveu d’Esquerra Republicana on felicito públicament l’alcalde per les seves noves responsabilitats i faig la reflexió de la importància que té comptar amb persones ampostines situades en llocs de rellevància en àmbits de país. Entenc, per tant, que els desinformats són els redactors de l’escrit del Comitè Local de CiU d’Amposta. Per corregir aquesta situació els ofereixo la possibilitat de donar-los una còpia de l’acta del Ple.
El cert és, també, que, en aquell punt de l’ordre del dia, vaig aprofitar l’avinentesa per preguntar-li a Manel Ferré si l’exercici de les seves noves funcions afectaria la seva dedicació com a alcalde. Ell mateix ens va reconèixer que dos dies de cada setmana estaria fora de la ciutat, fet que contrasta amb les afirmacions publicades a l’article en què es diu que aquesta dedicació és del 100 % i que podem trobar-lo, a l’Ajuntament i a disposició de la ciutadania, a qualsevol hora.
La contradicció és evident i no entenc per què es pretén tapar aquesta realitat. Tots els regidors i regidores, inclòs el mateix alcalde, exerceixen el seu càrrec amb una dedicació parcial a l’Ajuntament. Des d’Esquerra Republicana sempre hem defensat la necessitat de tenir un alcalde amb una dedicació exclusiva, ja que som un municipi de 22.000 habitants i els reptes i problemes que tenim plantejats són molts importants. CiU d’Amposta ens responsabilitza de la reacció de la ciutadania, com si fóssim natros els que atiem el rebuig majoritari a compatibilitzar càrrecs. La pregunta que Esquerra Republicana va traslladar al Ple és una pregunta que es fa molta gent que vol saber el treball que desenvolupen els diversos càrrecs electes i en quines condicions.
Per últim i amb relació al canvi de sistema de cobrament del sou com a alcalde, entenc la necessitat de fer aquest canvi. Una persona no pot cobrar dos sous de l’Administració i, per tant, ha d’escollir un dels dos i l’altre cobrar-lo com a assistències. Si a Manel Ferré l’interessa més el sou que rep del Consorci Hospitalari de Catalunya que el de l’Ajuntament, nosaltres ho respectem, però ens sembla poc rigorós que l’opció escollida es justifiqui afirmant que la tria s’ha fet per estalviar 30.000 € a les arques municipals.
Autor: Adam Tomàs - Data: 14/10/2011
Segons les dades a les quals ha tingut accés el Grup Municipal d’Esquerra, el 25 % de la població activa d’Amposta és a l’atur. Tenim prop de 2.000 persones sense feina, una xifra molt preocupant perquè ens situa en un escenari proper a la fractura social perquè moltes famílies estan a les portes de perdre els subsidis.
La fragmentació de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Amposta no ha contribuït al disseny de propostes enginyoses que frenin l’avanç de l’atur, i prova d’això és la contractació dels serveis d’una empresa especialitzada per enfortir la regidoria d’Indústria i Empresa. Esquerra d’Amposta considera un error invertir 10.000 € en un assessorament extern quan ja tenim tècnics amb prou preparació que estan treballant en aquesta àrea i regidors que estan exercint el seu càrrec en dedicació parcial a l’Ajuntament.
Les polítiques d’ocupació de l’Ajuntament d’Amposta es basen totes en la formació de les persones que estan a l’atur i s’està fent molt poca cosa per crear llocs de treball. Les Cases d’oficis, l’Aula Activa i el programa Suma’t són iniciatives que cal preservar, però no podem esperar que bufin bons temps una altra vegada per reduir l’atur de la nostra ciutat, tal com va afirmar el regidor de Joventut i Politiques d’Ocupació.
Esquerra d’Amposta considera que l’equip de Govern ha de fer una reflexió profunda en aquest àmbit, perquè estem destinant molts recursos públics a reduir l’atur i aquest no para de créixer des de l’any 2007. Tants anys de majoria absoluta sembla que hagin restat capacitat de reacció a l’equip de Govern. Amposta necessita plena dedicació dels càrrecs electes per sortir de la crisi en la qual ens trobem immersos. No ens val fer les coses com sempre s’han fet. Necessitem fer-les d’una manera diferent. I a l’Ajuntament d’Amposta, això no ho saben fer, perquè el seu projecte polític està esgotat després de tants anys governant.
Hem de tenir una actitud més activa i curiosa amb el que succeix al nostre entorn. Hem de començar a desplegar mesures que contribueixin a aixecar l’activitat econòmica d’Amposta. I com que l’oposició d’Esquerra Republicana ha estat, és i serà constructiva, defensem públicament les nostres estratègies. Perquè encara que CiU no ens hagi convocat ni un sol cop per treballar conjuntament per la nostra ciutat, no ens quedarem al marge de participar-hi i llançar propostes i idees d’utilitat.
Des d’Esquerra Republicana defensem crear sòl industrial assequible per implantar noves empreses, diversificar l’economia local amb projectes vinculats a la producció d’energies renovables i l’eficiència energètica, desenvolupar campanyes serioses per arrelar el sector botiguer, rehabilitar béns immobles i aplicar rebaixes fiscals per enfortir les empreses vinculades a la construcció, activar un banc de terres de gestió pública per cultivar aquells terrenys que no generen un rendiment econòmic, incentivar el sector primari revertint una part de l’IBI rústic en benefici d’aquest i desenvolupar un viver d’empreses que ampliï les garanties d’èxit dels emprenedors d’àmbit local a Tosses 21.
Defensem totes aquestes mesures però, contràriament, no aprovem incrementar la despesa amb contractacions d’empreses especialitzades que arriben tard. No ens cal cap diagnòsi de la situació valorat en 10.000 €. El que fa falta és arromangar-nos les mànigues i treballar amb allò que tenim, que és molt. És per això que emplacem l’alcalde a definir un pla estratègic de la mà dels tècnics de l’Àrea de Promoció Econòmica i de tots els grups de l’oposició, sense cobrar cap tipus d’indemnitzacio, perquè és el que ens cal fer en un context com l’actual.
Autor: Adam Tomàs - Data: 10/10/2011
Aquesta me l’ha enviat un amic i l’he trobat tan encertada que no he pogut evitar publicar-la.
Emulant a Leopoldo Abadia:
Heidi és la propietària d’un bar de Berlín comprat amb un préstec bancari. Com és natural, vol augmentar les vendes i decideix permetre que els seus clients, la majoria dels quals són alcohòlics a l’atur, beguin avui i paguin un altre dia. Va anotant en un quadern tot el que consumeix cadascun dels seus clients. Aquesta és una manera com una altra qualsevol de concedir-los préstecs.
(Heidi, en realitat, no ingressa a caixa cap diner físic).
Ràpidament i gràcies al boca-orella, el bar de la Heidi es comença a omplir de més clients. Com que els seus clients no han de pagar al comptat, Heidi decideix augmentar els beneficis pujant el preu de la cervesa i del vi, que són les begudes que els seus clients consumeixen més. El marge de beneficis augmenta vertiginosament.
(Heidi, en realitat, obté un marge de beneficis virtual, fictici; la caixa continua buida).
Un empleat del banc més proper, molt emprenedor i que treballa de director a la secció de servei al client, s’adona que els deutes dels clients del bar són actius d’alt valor, i decideix augmentar la quantitat del préstec a Heidi. L’empleat del banc no troba cap motiu per preocupar-se, perquè el préstec bancari té com a base per a la seva devolució els deutes dels clients del bar.
(Aneu entenent la dimensió del castell de cartes?).
A les oficines del banc, els directius converteixen aquests actius bancaris en begudabons, alcobons i vomitobons bancaris. Aquests bons es comercialitzen i canvien de mans al mercat financer internacional. Ningú comprèn, en realitat, què signifiquen els noms tan rars d’aquests bons; tampoc entenen quina garantia tenen, aquests bons, ni tan sols si tenen cap garantia. Però com que els preus continuen pujant constantment, el valor dels bons puja també constantment.
(El castell de cartes creix i creix i no para de créixer, però tot és il·lusió; al darrere no hi ha cap solidesa monetària que ho sustenti. Tot són bons, és a dir, paperets que representen valor sempre que el castell de cartes se sostingui).
Tanmateix, encara que els preus continuen pujant, un dia un assessor de riscos financers que treballa al mateix banc (assessor al qual, per cert, acomiaden aviat a causa del seu pessimisme) decideix que ha arribat el moment de sol·licitar a la Heidi el pagament del seu préstec bancari; i Heidi, a la vegada, exigeix als seus clients el pagament dels deutes contrets amb el bar.
Però, és clar, els clients no poden pagar els deutes.
(Perquè continuen sense tenir ni un cèntim! Estan a l’atur. Han pogut beure cada dia al bar perquè es comprometien a pagar els seus deutes, però els diners físics no existeixen).
Heidi no pot retornar els seus préstecs bancaris, entra en fallida i perd el bar. Els begudabons i els alcobons sofreixen una caiguda d’un 95% del seu valor. Els vomitobons van lleugerament millor, ja que només cauen un 80%. Les companyies que proveeixen el bar de Heidi, que li van donar llargs terminis per als pagaments i que també van adquirir bons quan el preu va començar a pujar, es troben en una situació inèdita. El proveïdor de vins entra en fallida, i el proveïdor de cervesa ha de vendre el negoci a una altra companyia de la competència.
(Perquè els proveïdors de vins i cerveses també l’hi fiaven, a Heidi, pensant que estaven segurs que cobrarien amb escreix al cap del temps. Com que no han pogut cobrar atès que els diners no existeixen, el deute de Heidi se’ls ha menjat a ells).
El govern intervé per salvar el banc, després de converses entre el president del govern i els líders dels altres partits polítics. Per poder finançar el rescat del banc, el govern introdueix un nou impost molt elevat que pagaran els abstemis. Que és el que de debò ha passat? Amb els impostos dels ciutadans innocents, els governs han tapat el forat financer creat per l’estupidesa dels bancs.
Per fi! Una explicació que entenc.
Autor: Adam Tomàs - Data: 5/10/2011
Recentment vaig acompanyar el senador d’Esquerra dins del Grup de l’Entesa, Pere Muñoz, en una roda de premsa per fer balanç de la seva tasca en la legislatura que acaba. Pere Muñoz va afirmar que ‘aquesta legislatura passarà a la història per les retallades contra l’estat del benestar que ha aplicat el Govern espanyol’. Segons el senador, aquesta última legislatura s’ha caracteritzat ‘pel menyspreu del Govern espanyol cap a les Terres de l’Ebre, convertint aquest territori en el forat negre de les inversions i les infraestructures del Govern espanyol’.
Tanmateix, Muñoz va manifestar que ‘un dels aspectes més negatius ha estat la sensació d’impotència davant la manca de voluntat del Govern espanyol per acabar la variant de l’Aldea’. Fet que contrasta amb l’alegria de veure finalitzades les obres de l’àngol d’Alcanar, l’única infraestructura viària acabada pel Govern espanyol. El senador va lamentar també que el Govern espanyol no hagi volgut donar compliment a la moció que ell va presentar i es va aprovar demanant l’aturada d’un Euromed diari a l’estació de l’Aldea.
En acabar la seva intervenció, vaig voler felicitar a Muñoz per la seva feina. Personalment opino que a Madrid cal anar a defensar el territori per damunt de les sigles de partit. Tot i això, considero positiu recordar que sempre que Esquerra ha tingut força a Madrid, les Terres de l’Ebre han pogut fer sentir les seves necessitats i han pogut plantar cara a les agressions. En aquest sentit, Esquerra és la millor garantia per aturar els peus al PP i fer sentir la veu de l’Ebre a Madrid, lliures d’hipoteques de pactes o de compromisos amb grups d’interessos.
Autor: Adam Tomàs - Data: 29/09/2011
No era el primer cop que Esquerra prensentava al Ple una moció per reclamar més pluralitat i obrir els mitjans de comunicació locals a la resta de grups municipals. Aquest és un dels grans dèficits de l’equip de Govern del nostre Ajuntament. En altres municipis, on l’alternança ha facilitat que tothom passi un temps a l’oposició, s’ha avançat amb molta més rapidesa cap a quotes de més llibertat democràtica. Però aquí, a Amposta, l’equip de CiU es pot permetre mantenir actituds molt poc respectuoses amb els seus adversaris polítics.
CiU ha caigut en l’error de creure que l’Ajuntament és patrimoni del seu partit i el pot administrar en funció dels seus exclusius interessos. Per què, si no, ens ha rebutjat dues mocions plenes de sentit comú? La primera, basada en el decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública del Col·legi de Periodistes de Catalunya, demanava una cosa tan senzilla com introduir òrgans de gestió participativa a la Revista Amposta i a Amposta Ràdio, on la composició política de la direcció actual només recau sobre CiU. La constitució d’un consell d’administració plural, amb presència de tots els partits que van obtenir representació en les passades eleccions municipals, hauria suposat un pas molt important per protegir aquests mitjans de qualsevol ús partidista. Però a CiU aquesta idea no li agrada gens ni mica, com tampoc entén que la sala d’atenció als mitjans de comunicació, situada a la planta baixa de l’Ajuntament, és un espai que hem pagat tots els contribuents i, per tant, l’hauríem de poder utilitzar tots els grups municipals, no només ells. Aquesta era la petició que defensava l’altra moció, signada per tots els grups de l’oposició, i tampoc ens la van aprovar, malgrat que tenia tot el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
El pitjor de tot plegat va ser l’actitud de prepotència amb què ens van tractar mentre les defensàvem. Em va semblar totalment intolerable el fet que, mentre intervenia al Ple, hi hagués regidors parlant entre si i rient-se les gràcies. No sé com acabarà aquesta legislatura, sobretot després que l’alcalde reconegués que arran del seu nomenament com a president del Consorci Hospitalari de Catalunya, estarà dos dies fora de la ciutat cada setmana. Particularment, sempre he defensat que qui ocupa el màxim lloc de responsabilitat al nostre poble, l’alcalde, hauria de tenir dedicació exclusiva.
Tot plegat un desengany per a la participació, la llibertat i la democràcia.
Autor: Adam Tomàs - Data: 28/09/2011
El grup municipal d’Esquerra ha presentat una moció al Ple municipal que es debatrà dilluns, on demana que tots els partits polítics d’Amposta, mitjançant un escrit oficial, demanin a la Generalitat de Catalunya emprendre novament el projecte d’implantació dels estudis públics d’INEFC a Amposta. La moció també proposa enviar una còpia d’aquest escrit a totes les entitats i als representants de les institucions que van participar el passat 30 de juny en l’acte de suport a la candidatura de l’Ajuntament d’Amposta.
La necessitat de la moció es justifica pels dubtes i la incertesa que s’ha creat arran de les informacions d’una possible renuncia del Govern a instal·lar aquests estudis públics. Manel Ferré, alcalde d’Amposta, sempre ha manifestat públicament que no ha rebut una resposta oficial de la Generalitat de Catalunya que decanti la balança a favor o en contra del desenvolupament d’aquest projecte. És precisament aquesta situació d’indefinició del nou Govern la que ens porta a reclamar aquest pronunciament oficial, refermant de forma explícita el consens de tots els partits polítics.
Des del 23 de febrer d’aquest any el Grup d’Esquerra espera resposta a les tres preguntes que van formular per escrit des del Parlament al Govern de la Generalitat sobre el compliment dels acords adquirits per portar aquests estudis a les Terres de l’Ebre. Amb la moció volem recordar al Govern que tots els partits, independenment del nostre color polític, defensem la instal·lació d’aquests estudis públics a Amposta. Per a Esquerra, la implantació d’aquests estudis són tan irrenunciables i importants per al futur del nostre territori com la construcció del nou hospital regional de Tortosa.
Autor: Adam Tomàs - Data: 23/09/2011
