El punt més important del ple d’aquest mes de novembre ha estat l’aprovació dels convenis de col·laboració amb EUSES per implantar els estudis universitaris de grau de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a Amposta. Convé recordar que dos mesos enrere es va aprovar de manera unànime una moció a favor de la implantació de l’INEFC a Amposta. Ara, vuit semanes després i sense cap tipus de diàleg amb els partits de l’oposició, l’equip de Govern ha anunciat un acord amb una empresa privada per impartir aquests estudis.
Aquest canvi de rumb contrasta amb el consens que hi havia hagut sempre en aquesta matèria. En un article publicat la setmana passada, l’alcalde afirmava que Amposta ha obtingut allò pel que ha lluitat i treballat, i no li falta la raó. Ha obtingut uns estudis que no tenen res a veure amb l’INEFC. CiU, per tant, s’ha conformat i resignat davant el que representava un salt qualitatiu molt important: acollir estudis universitaris públics.
La Generalitat de Catalunya ha decidit no portar l’INEFC ‘per manca de viabilitat econòmica’, el mateix argument, suposo, pel qual mai cap govern de CiU no havia portat abans la universitat pública a les Terres de l’Ebre. Sorprèn veure com CiU, en comptes de deixar congelada la implantació d’INEFC uns quants anys, com s’ha fet amb el nou hospital regional de Tortosa, opti de manera unilateral per implantar uns estudis privats. En aquest sentit, el nostre Grup ha reclamat a l’alcalde conèixer aquest estudi exhaustiu de què parla la Secretaria General de l’Esport, perquè tenim seriosos dubtes de com s’ha pres aquesta decisió. Sobretot, perquè l’equip tècnic que avalava portar l’INEFC a Amposta no ha canviat després de les últimes eleccions al Parlament.
D’altra banda, el Grup Municipal d’Esquerra ha volgut fer un prec a l’alcalde amb motiu de la inauguració de la 51ena Fira de Mostres d’Amposta. La inauguració de la nostra fira multisectorial és un esdeveniment molt esperat i que acostumava a ser presidit per persones representants d’una entitat notòria. Dos anys enrere va venir-hi el president de la Diputació de Tarragona i, anteriorment, el president de la patronal catalana de la petita i mitjana empresa (PIMEC), Josep González. Aquestes dues persones encaixen perfectament amb el que hauria de ser habitual, però enguany l’alcalde ha tornat a cometre un greu error amb el protocol tradicional de la Fira de Mostres d’Amposta. En aquesta ocasió, l’equip de govern de l’Ajuntament ha pensat en Oriol Pujol i Ferrusola, secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya. L’elecció renova un precedent que ja ens va causar molt de desconcert l’any passat, quan la persona que va presidir l’acte d’inauguració de la cinquantena edició de la Fira de Mostres d’Amposta va ser Felip Puig i Godes, en aquell moment secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya.
Des del Grup Municipal d’Esquerra no compartim la tria que ha fet l’equip de Govern, perquè la participació de càrrecs orgànics d’un partit polític desdibuixa el sentit que hauria de tenir una inauguració d’aquestes dimensions. L’ús partidista d’actes emblemàtics que acumulen tanta història, com és el cas de la Fira de Mostres d’Amposta, ens sembla insensat i abusiu. Per aquests motius els hem demanat que corregeixin aquestes tries i recuperin el sender correcte.
Autor: Adam Tomàs - Data: 28/11/2011
Durant aquests dies de campanya he rebut moltíssimes mostres de suport que m’han ajudat a encarar unes eleccions que es presentaven difícils per a la coalició que encapçalava. El resultat final, però, ens permetrà mantenir el número d’escons al Congrés de Diputats, i això ha estat gràcies a la confiança que ens heu donat. Un suport que, en el cas d’Amposta, ha representat el 12,48 % dels vots emesos, xifra que se situa molt per sobre de la mitjana assolida a Catalunya.
No obstant aquest bon resultat, Esquerra no ha obtingut representació per a la circumscripció de Tarragona. S’obre, per tant, una nova etapa en què la veu de l’Ebre a Madrid recaurà sobre el cap de llista nacional, l’escriptor Alfred Bosch. Un cicle polític que arranca amb la negativa del PP d’avançar en la direcció de millorar el model actual de finançament del nostre país. Ni concert econòmic, ni pacte fiscal, ni res que vagi en la línia de millorar la injusta relació que té Catalunya amb la resta de l’Estat espanyol. CiU, amb 16 diputats, s’ha convertit en el principal interlocutor de la nostra nació. A l’altra banda hi trobarà una majoria absoluta del PP diferent a la del sr. Aznar, que ha deixat entreveure certa voluntat de diàleg i consens. Una predisposició iniciàtica que esperem que perduri en el transcurs d’aquesta legislatura, però molt em temo que serà insuficient a l’hora de resoldre els principals problemes que arrosseguem.
El marge de maniobra del Govern espanyol serà escàs, encara que per algunes qüestions ja ens anirà bé per allunyar l’arribada d’agressions territorials com la del transvasament de l’Ebre. Un projecte que topa frontalment amb la nova cultura de l’aigua que estableix la Comissió europea. Amb una Espanya sotmesa als dictàmens d’altres estats, determinades polítiques no tindran cabuda i em reconforta pensar que la fràgil situació econòmica que patim posarà fre al desenvolupament insostenible que ha caracteritzat els darrers anys.
D’altra banda, crec que és el moment de començar a discutir fórmules que ens apropin a índexs de més maduresa democràtica. La supressió del Senat, una cambra que resulta redundant i anacrònica, o l’eliminació de les diputacions provincials, tot traslladant els seus recursos a les comunitats autònomes per al desenvolupament de polítiques socials de proximitat, són dos exemples d’aprimament de les estructures administratives de l’Estat que servirien per construir confiança en aquella part de la ciutadania que és molt crítica amb el sistema polític vigent. L’abstenció, i el número de vots nuls i en blanc, creix elecció rere elecció. La distància entre l’electorat i els partits és cada cop més gran i seria un error deixar les coses tal com estan. Ens calen canvis per millorar la gestió dels afers públics.
Per últim, no puc estar-me de valorar positivament els resultats obtinguts per AMAIUR. L’esquerra abertzale ha fet un pas de gegant i ara li tocarà liderar una nova etapa. El País Basc i Catalunya són les dues úniques comunitats autònomes on el PP no ha guanyat amb el seu missatge ambigu. Aquesta pluralitat tan nostra ens proporciona una gran fortalesa. I, per preservar aquesta diversitat ideològica i allunyar-nos del bipartidisme, tenim el repte de treballar sota el paraïgues del concens.
Autor: Adam Tomàs - Data: 22/11/2011
Article d’opinió publicat el passat 18 de novembre al setmanari gratuït Més Ebre
Acabem un mandat en què el PSC, CiU i el PP han deixat les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre pitjor de com estaven. Les nostres queixes i les nostres justes reclamacions no han vist millora. I tampoc serveix utilitzar la crisi econòmica que ens colpeja per justificar el fet que els socialistes hagin donat l’esquena als més desafavorits. Un aspecte que, amb una majoria absoluta del PP, s’agreujarà i pot arribar a proporcions molt preocupants. Dipositar les esperances als mateixos de sempre és una fórmula que ens aboca cap a solucions idèntiques i al manteniment dels privilegis d’aquells que històricament han tret profit de la seva proximitat al poder. Hi ha una alternativa i aquesta és la coalició ERC-Rcat-Catalunya Sí.
Quan la demarcació va tenir un diputat independentista, Josep Andreu, les nostres comarques van poder gaudir de la feina d’un fidel representant en unes Corts amb un PSC desaparegut i una CiU que feia el joc a l’oposició, al PP més ranci que encara defensava l’autoria d’ETA dels atemptats de l’11 de març. Andreu va encapçalar a les Corts el treball envers les comarques més maltractades. Ell va fer aparèixer en els pressupostos inversions oblidades pel PP: el corredor del mediterrani, les variants de l’Aldea, Gandesa i Corbera d’Ebre, la solució al punt viari negre de l’Àngol d’Alcanar i un llarg etcètera. Quatre anys després, amb diputats sense el mateix esperit de sacrifici, el resultat és que no hi ha cap quilòmetre acabat de l’Autovia A-7, les variants de Gandesa i Corbera d’Ebre continuen sense començar i els Euromed no s’aturen malgrat la moció aprovada a proposta del senador republicà Pere Muñoz. Només la insistència i les queixes reiterades de Muñoz i els alcaldes han permès acabar l’Àngol d’Alcanar, rependre la variant de l’Aldea i iniciar les obres neteja de l’embassament de Flix.
Durant la passada legislatura no hem avançat, però, ni un mil·límetre pel que fa a la gestió dels nostres propis impostos. El problema de finançament de Catalunya es resoldrà en la mesura que siguem capaços d’assolir el concert econòmic, un model de relació amb l’Estat espanyol diferent i que evitaria perpetuar en el temps les injustícies que representa ser una comunitat autònoma qualsevol. Com més veus es declarin favorables al trencament d’aquesta realitat que ens encorseta, més fàcil ens serà aconseguir un salt qualitatiu definitiu. És per això que Catalunya necessita representants que expressin de manera contundent quin és el nou camí a seguir. S’ha acabat el temps de la negociació benintencionada i de les contraprestacions pròpies de tàctiques condecendents amb els temors del PP i el PSOE. Espanya no pot continuar eixugant-nos les arques del nostre petit país i pretendre mantenir-nos silenciats i amb el cap cot. S’obre un nou temps en què els interessos catalans no es defensaran amb un Govern de concentració nacional espanyol com alguns ofereixen a canvi d’un ministeri, ni tampoc es defensaran reduint l’estat de benestar ni mantenint el dèficit fiscal com uns altres fan. S’obre el temps de tenir la màxima força per poder defensar amb treball i dignitat la llibertat per Catalunya i la justícia social per als seus habitants, i això només serà possible si són molts els que donin suport a la coalició ERC – Rcat – Catalunya Sí.
Autor: Adam Tomàs - Data: 18/11/2011
Article d’opinió publicat al Diari de Tarragona el passat 15 de novembre de 2011
Ens apropem a la data en què la demarcació de Tarragona decidirà els seus representants al Congrès dels Diputats. Les diverses enquestes publicades apunten la consolidació d’uns grans resultats del PP arreu de l’Estat espanyol i la nostra província no seria una excepció a aquesta aclaparadora victòria. De fet, es preveu un triple empat entre el PP, el PSC i CiU, amb dos diputats cadascun. La coalició ERC – Reagrupament – Catalunya Sí encara no sortim al mapa, però hi som molt a prop. La quantitat d’electors necessaris per trencar amb aquest pronòstic se situa en xifres perfectament possibles. I és a les vostres mans expressar el rebuig a aquesta futura i imminent posició hegemònica del PP.
Tenim l’oportunitat de frenar les seves futures polítiques amb un arc parlamentari més ric. Unes polítiques que, molt sovint, lesionen els interessos col·lectius que tenim com a nació. El retorn de l’amenaça del transvasament de l’aigua de l’Ebre cap a Castelló n’és un clar exemple. Però també cal tenir present que, amb l’excusa dels ajustaments pressupostaris que requereix el context econòmic actual, ens veurem abocats a l’oblit i al menysteniment de l’Administració pública arrelada a Madrid.
Donar suport a CiU no ens assegura lluitar a favor dels nostres principals reptes com a país. Aquest partit, amb els seus pactes amb el PP, ha estat qui els ha proporcionat una plataforma prèvia al 20 de novembre en molts ajuntaments, consells comarcals i diputacions. La gran contradicció amb què cau CiU cada cop que apareix als mitjans de comunicació, oferint-se com a paraxocs del PP, és fruit de l’ambigüitat que practica dia rere dia. Trencar amb aquesta dinàmica i aconseguir una veu clara i forta a les Corts espanyoles depèn de l’orientació del teu vot.
Autor: Adam Tomàs - Data: 15/11/2011
Article d’opinió publicat al diari La Veu de l’Ebre el passat 11 de novembre de 2011
Les Terres de l’Ebre, a més de ser el forat negre de les inversions en infraestructures del Govern espanyol, estem patint de manera directa la seva irresponsabilitat a l’hora d’ajornar decisions de gran transcendència per al nostre futur i el del conjunt de Catalunya. La primera és la negativa a aprovar definitivament els cabals ambientals del tram final del riu Ebre inclosos en el nou Pla de Conca i blindar d’una vegada per totes qualsevol intent de transvasament. Així, el Govern espanyol ha preferit que la Comissió Europea el denunciï per incomplir els seus deures i les seves obligacions en els terminis d’aprovació que fixava la Directiva Marc de l’Aigua abans que prendre una decisió que li pot suposar importants costos electorals. Paral·lelament ens trobem que el Secretari d’Estat del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient, Josep Puxeu, en una visita molt recent a Múrcia, defensava el transvasament quan abans, a les Terres de l’Ebre, havia afirmat que no era possible fer un transvasament. Aquesta ambigüitat política d’alguns partits s’accentua davant la proximitat d’unes eleccions i només es pot aturar sent responsables amb el que ens ha encarregat Europa.
El segon ajornament del Govern espanyol que ens afecta de manera important és la decisió d’on s’ubicarà el cementiri de residus nuclears. Malgrat que al mes de setembre de 2010 la Comissió Interministerial encarregada d’escollir l’emplaçament va atorgar a la candidatura de Zarra el màxim de punts, el Consell de Ministres no va voler prendre una decisió final i la ubicació ha quedat en suspens (potser amb la complicitat de PSOE, PP i CiU?). L’alcalde d’Ascó, de CiU, sense tenir cap respecte ni solidaritat cap a la resta de les Terres de l’Ebre ni del país, ja ha anunciat il·lusionat que amb un govern del PP hi ha moltes possibilitats que el cementiri s’ubiqui a Ascó.
Per últim, la tercera decisió és la inclusió del corredor ferroviari del mediterrani en la xarxa transeuropea de mercaderies que el Govern espanyol no va determinar com a prioritari i que ara haurà de compartir els minsos fons europeus amb altres corredors peninsulars. Em pregunto si la inversió es prioritzarà per a la zona catalanovalenciana, com tots els indicadors econòmics i de productivitat aconsellen. El que sí que tenim clar és que des de Madrid no es preveu cap connexió amb el Port dels Alfacs ni cap àera logística a les Terres de l’Ebre. Res estrany, si tenim present que el Govern del PSOE, malgrat el seu vot contrari, té una moció aprovada al Senat presentada pel republicà Pere Muñoz perquè s’aturi un dels vuit Euromed diaris que passen per l’estació de l’Aldea i no ha tingut mai la voluntat política de fer-la efectiva.
Les persones que es pregunten què se’ns ha perdut a Madrid ja ho saben, perquè com diu la dita, ‘quan el mal ve d’Almansa a tots alcança’. La coalició formada per ERC i Reagrupament, per tant, anem a Madrid a defensar la dignitat i les necessitats de les Terres de l’Ebre i a denunciar el tracte injust que patim. Qui vulgui el transvasament o el cementiri nuclear a Ascó, o bé que les nostres comarques continuïn sent notícia per la manca d’inversions i d’infraestructures estatals, ja sap què ha de fer: no votar la coalició ERC – Catalunya Sí.
Autor: Adam Tomàs - Data: 14/11/2011
Article d’opinió publicat al Diari de Tarragona el passat 8 de novembre de 2011
El pas del temps ens ha demostrat que els lligams actuals no ens permeten solucionar els problemes de l’actualitat amb la velocitat que requereix un context econòmic tan complex. És per això que tenim el repte nacional d’apropar-nos cap a una relació diferent amb l’Estat espanyol. Perquè els índexs d’atur de les comunitats autònomes que gaudeixen d’un concert econòmic, com el País Basc i Navarra, estan molt per sota de la mitjana estatal i lluny de les xifres que colpegen Catalunya.
Aquesta serà una de les principals línies de treball que la coalició Esquerra – Reagrupament – Catalunya Sí haurà de començar a desenvolupar després del 20 de novembre. Però el resultat d’aquestes eleccions serà clau per forçar canvis en aquesta direcció. Amb un Partit Popular fort, les expectatives d’assolir un altre model fiscal es reduiran a la mínima expressió. I amb aquest escenari ens podem oblidar d’activar polítiques que serveixin per sortir-nos-en, de la conjuntura desfavorable a la qual estem sotmesos.
El país necessita, ara més que mai, una veu forta i clara al Congrés. No podem claudicar davant una realitat que és injusta i negativament discriminatòria, ens cal provocar un gir definitiu. Hem arribat al límit de la nostra generositat, perquè l’ús que es fa de la nostra contribució obligatòria cap a Madrid no és raonable. L’aportació econòmica que fa la ciutadania catalana, amb el seu esforç i treball, amb la seva capacitat per innovar i l’enginy que li atorga la il·lusió, no retorna amb les inversions que ens urgeixen. Estem a les portes d’encetar un nou diàleg amb Espanya i aquest es preveu difícil. I només serem capaços d’avançar cap a aquells objectius que perseguim com a nació si ho fem amb un ampli suport, i això depèn del sentit del vostre vot.
Autor: Adam Tomàs - Data: 10/11/2011
D’entrada, vull aprofitar aquesta petita plataforma que representa aquest bloc per agrair la felicitació que tot el consistori em va fer pel recent naixement de la meva filla Alba. Rebre aquesta abraçada col·lectiva de tots els regidors i regidores de l’Ajuntament d’Amposta va significar un moment molt entranyable.
Pel que fa als principals temes que es van abordar en el darrer Ple, arrenco aquesta entrada explicant l’aprovació d’una moció que va presentar el nostre Grup Municipal i en la qual es reclamava el manteniment de la reducció del cànon de l’aigua a les Terres de l’Ebre i l’abonament del deute per la gestió de les depuradores. El Parlament de Catalunya, en la Llei d’acompanyament dels pressupostos, a proposta de CiU i amb els vots favorables del PP, va aprovar suprimir de manera progressiva el coeficient reductor que s’aplicava des de fa anys sobre el cànon de l’aigua dels usuaris catalans, empreses i famílies de la conca de l’Ebre. Aquesta reducció era una mesura de compensació per les inversions i actuacions que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) duu a terme a la resta de conques del país i que a l’Ebre no han estat necessàries per la proximitat de l’aigua que en facilita el subministrament i evita quilòmetres de canonades, o bé perquè és la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) qui finança bona part de les actuacions de sanejament. L’eliminació d’aquesta reducció del cànon pot tenir greus conseqüències per a les nostres empreses, explotacions agrícoles i ramaderes i famílies, perquè suposa un increment important en la factura de l’aigua.
D’altra banda, la moció instava l’Ajuntament d’Amposta a negociar amb la Conselleria de Territori i Sostenibilitat el pagament de les despeses que genera la gestió de les depuradores. Un tema que, en el cas que no s’arribi a un acord, repercutirà en negatiu sobre les arques municipals.
Quant a la proposta d’aprovació inicial de la revisió i modificació de l’Ordenança municipal reguladora de l’ocupació de la via pública amb taules, cadires i instal·lacions anàlogues, Esquerra ens hi vam abstenir, perquè el procés administratiu previ a l’entrada en vigor d’aquesta ordenança preveu un període per fer al·legacions. El nostre Grup Municipal l’utilitzarà per obrir un diàleg amb els afectats, que no només són els propietaris de bars i locals d’oci. Els veïns són una peça clau i també pretenem posar el termòmetre a la ciutadania per saber com acollirien aquestes modificacions de l’ordenança que proposa l’equip de Govern.
Per últim, voldria destacar la pregunta que vam traslladar al Ple amb relació a la restauració de l’estructura de l’església del Poble Nou del Delta. El Grup Municipal d’Esquerra considera que se n’hauria de prioritzar la restauració, atès que aquesta és una vella reivindicació dels veïns del Poble Nou del Delta i que l’estat en què es troba representa un risc per als vianants.
Autor: Adam Tomàs - Data: 2/11/2011
Aquest matí hem presentat els eixos del programa de la coalició que encapçala Esquerra per al Congrés de Diputats. La coalició planteja a l’electorat si vol iniciar el trajecte cap a la República del Sí o bé tenir un final de trajecte cap a la Comunitat Autònoma del no. La millor aposta per sortir de la crisi és la independència fiscal de Catalunya, i el territori que més hi sortiria guanyant serien les Terres de l’Ebre. Si decidíssim què fem amb els nostres diners deixaríem de ser el forat negre de les inversions i les infraestructures dels governs espanyols.
Les Terres de l’Ebre necessiten una veu directa clara i nítida a Madrid que les defensi i planti cara a les polítiques del PP. Esquerra intentarà convèncer aquells que volen unes Terres de l’Ebre amb carreteres i estacions dignes, sense transvasament ni cementiri nuclear però sempre acaben votant els partits que defensen seguir ser una comunitat sense inversions, amb transvasament i cementiri nuclear. Cal escollir entre ser la comunitat de la submissió o la República de la dignitat.
Així, els eixos del programa es fonamenten en la necessitat d’infraestructures, en el rebuig a les agressions mediambientals, i en la recuperació econòmica i les polítiques de benestar. La gent de l’Ebre ha de triar entre continuar sent una comunitat de variants inacabades i autopista, o bé la República d’autovia i carreteres dignes; o entre ser una comunitat d’estacions tancades i poc trens, o bé la República del corredor mediterrani i l’Euromed.
Autor: Adam Tomàs - Data: 28/10/2011
Una vegada més, i durant la sessió extraordinària del Ple, Esquerra d’Amposta ha estès la mà a l’equip de Govern perquè l’any vinent es defineixin de manera conjunta, amb tots els partits de l’oposició, les modificacions de les ordenances fiscals, perquè la conjuntura econòmica exigeix unitat i una anàlisi feta des de l’òptica d’aquells que pateixen més les conseqüències de la crisi.
Pel que fa a les diverses taxes, Esquerra d’Amposta ha valorat positivament el fet de no gravar a la ciutadania amb nous impostos, a diferència del que s’ha fet en altres municipis de Catalunya com ara Sant Cugat del Vallès, que enguany activa una taxa per al clavegueram. En moments de gran incertesa econòmica es pot tenir la tendència de cercar solucions ràpides però que acaben sobrecarregant l’aportació que ja estan fent amb molt d’esforç famílies que travessen moments complicats.
Malgrat que ha valorat positivament les bonificacions a les taxes per la llicència d’obertura d’establiments i per la concessió de llicències urbanístiques i l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, Esquerra d’Amposta ha matisat que, per la singularitat de l’empresariat català, majoritàriament autònom o al capdavant de petites i mitjanes empreses, s’hauria d’haver fet una bonificació a la inversa per ampliar els beneficiaris.
Pel que fa a l’impost sobre vehicles, Esquerra d’Amposta ha manifestat la necessitat d’estudiar la fórmula que ens permeti garantir que els ingressos per aquest impost siguin els mateixos, però gravant de forma diferent la ciutadania, en funció de les característiques dels seus vehicles. Per aquest motiu hem reclamat que s’implementin criteris que bonifiquin la ciutadania que vetlli pel manteniment del medi ambient, premiant aquells que fan esforços en aquesta direcció, com es fa amb l’impost de matriculació. Tanmateix, hem matisat que aquesta bonificació exclouria els vehicles industrials.
Per últim, el Grup Municipal d’Esquerra d’Amposta ha justificat el seu vot en contra a aquest punt de l’ordre del dia pel desacord en l’increment del 3 % que es produirà en l’impost sobre béns immobles i l’increment de l’1,5 % en la taxa per la recollida d’escombraries. Segons la nostra opinió, aquests gravàmens s’haurien de congelar, sobretot en un moment en què els treballadors vinculats al sector públic han vist reduïda la seves nòmines un 5 % i que la resta de treballadors també han vist com cada cop el preu per hora treballada és menor. En un moment en què Amposta té 2.000 persones a l’atur i la situació econòmica està tan tocada, el poder adquisitiu mitjà està molt lluny d’haver crescut com l’IPC.
Creiem que si es fes una anàlisi acurada de la despesa, l’Ajuntament d’Amposta trobaria la manera de compensar aquestes reduccions en els ingressos per aquest concepte. Segons Esquerra, els 20.000 € de la campanya comercial que ha servit per revestir els fanals de la nostra ciutat i pintar el terra, els recursos destinats per al nou càrrec de confiança de l’àrea d’Esports, tots els complements de productivitat que superen els 10.000 € o els 29.000 € de les Jornades Gressol són alguns exemples escollits a l’atzar que, en el cas d’estalviar-nos-els, haurien suposat reunir prop de 100.000 €. Amb aquesta reducció de la despesa i optimitzant els recursos econòmics que ingressa l’Ajuntament, podríem implementar modificacions fiscals que la ciutadania ens agrairia enormement.
Autor: Adam Tomàs - Data: 24/10/2011
Article d’opinió publicat al diari Més Tarragona el passat 20 d’octubre de 2011
Ara que la Unió Europea ha anunciat que inclou un nou eix ferroviari, el del Mediterrani, dins del mapa que regiran les inversions supraestatals prioritàries durant uns quants anys, és adient subratllar que l’eficiència del transport (de persones, de mercaderies i de l’energia) és essencial per a la competitivitat de l’economia, i per superar els cicles de crisi com l’actual. Aquest transport a la demarcació de Tarragona s’articula majoritàriament en organismes i infraestructures que depenen d’un Estat al qual enviem 20.000 milions l’any via impostos i que no ens els retorna. A les nostres comarques aquest greuge encara és més gran quan veus com el govern espanyol a més de destinar menys partides pressupostàries per infraestructures que a d’altres llocs, passat el temps no s’executen i per tant la partida no es liquida. Les comarques de l’Ebre, d’on sóc jo, som un autèntic forat negre en les inversions estatals; fins al punt que l’única infraestructura viària estatal que s’ha executat en aquests darrers anys és un accés de la carretera N-340 a Alcanar, conegut com l’Àngol. Mentrestant les variants de Corbera d’Ebre, Gandesa i Riudecols (que sumen menys de 15 quilòmetres) no s’han iniciat i la de l’Aldea té les obres aturades des de fa un any. La bona gent del Camp de Tarragona també patiu despropòsits, com la (no)autovia A-27, o les eternes obres del Corredor del Mediterrani, per no parlar que ni el Port de Tarragona ni l’Aeroport de Reus no tenen una gestió pròpia catalana.
Ara amb la futura transformació de l’eix ferroviari mediterrani cal exigir al govern espanyol que compleixi amb tots els seus compromisos en infraestructures viàries i ferroviàries per fer els nostres ports, empreses i indústries tant competitives com qualsevol altra del món, amb les mateixes oportunitats, perquè tenim el potencial però no tots els mitjans. Els catalans no som il·lusos i sabem que això també costarà perquè les decisions es prendran a Madrid i allà gairebé mai ens són favorables –per no dir ras i curt que ens maltracten-. Per això a les Corts espanyoles hi hem d’anar amb l’objectiu de solucionar el dèficit fiscal que patim, també dit espoli fiscal, i la millor solució no és altra que la independència fiscal. I aquesta només arribarà amb la independència política. Perquè mentre depenguem d’Espanya, a més del dèficit fiscal seguirem acumulant el greuge de les inversions que els diferents governs espanyols no han realitzat durant dècades.
Els candidats de la coalició que presentem ERC i Reagrupament, amb el nom Catalunya Sí, anirem a Madrid a representar amb coherència, honestedat i humilitat la veu de d’aquells que volen un divorci amistós amb Espanya i la dels que volen una major justícia social. La d’aquells que no estem d’acord en que la festa d’uns quants l’haguem de pagar els de sempre amb retallades socials i de drets. Cal aprofitar l’altaveu del Congrés per exigir que la nostra gent, les nostres empreses i indústries no pateixin la crisi actual de doble manera, per ella mateixa i pel dèficit fiscal, i per tant treballarem per la independència fiscal. I caldrà plantar cara a les polítiques del PP les quals no només són una amenaça per la nostra llengua, la nostra cohesió social i la nostra economia sinó també ho són per les seves propostes de transvasament i d’ubicar-nos el cementiri de residus nuclears a Ascó.
Autor: Adam Tomàs - Data: 21/10/2011
