Mai un govern de la Generalitat no havia comptat amb tantes persones de perfil sobiranista i/o independentista, ni mai cap president havia manifestat obertament que en un referèndum d'independència votaria que sí, per això la perplexitat vers les polítiques que està duent a terme l'executiu català.
El feixisme sociològic que perviu en una part de la societat espanyola es posa ara les mans al cap perquè un artista ha tingut la gosadia de posar un ninot de Franco dins d'una nevera en un certamen artístic de renom.
Sembla ser que quan el president Tarradellas va arribar a la Plaça Sant Jaume l'any 1977 va proposar acabar el seu parlament amb un "Visca Catalunya i Visca Espanya" però li van aconsellar que escurcés la frase.
La transició nacional i el pacte fiscal són mers expedients, retòric l'un, tàctic l'altre, improvisats per trampejar una conjuntura ─l'esgotament de l'autonomisme─ i tanmateix presentats, relatats, com a moviments, o objectius, estratègics: "ei, tenim un pla".
El jutge Baltasar Garzon ha passat de perseguidor a perseguit, de jutge modèlic a malfactor, de defensor de la democràcia a delinqüent.