dimarts 23 d’octubre de 2012

Cap a la dignitat social i nacional!

No és cap sorpresa si dic que la intenció de la coalició ICV-EUiA a Lleida és la de recuperar l’escó per la circumscripció que es va perdre en les últimes eleccions al Parlament de fa dos anys.
És possible que la davallada d’ICV en part fos merescuda, certament només qui governa s’equivoca, qui no ho ha fet mai, no es podrà equivocar mai. ICV va tenir errors al territori que hi van ajudar però francament la ponderació d’aquests errors van tapar amb escreix la gran majoria d’encerts impulsats pel Departament de Medi Ambient i Interior. Encerts que passaven per augmentar l’habitatge social i fer-ne una llei o endreçar els PEIN i espais naturals de la nació com no ho havien estat abans. El codi ètic de la policia era imprescindible per evitar càrregues repressives, així com les càmeres a les comissaries.  Com a dona valoro a més la feina feta amb el protocol de prevenció de violència masclista. De tot això que va ser tan criticat i que amb el temps s’ha vist tan necessari, ja res en queda amb l’actual Govern.

Després de tot però les perspectives són bones, doncs en aquesta curta legislatura i un cop feta la renovació interna i els DAFO’s corresponents,  l’afiliació a ICV s’ha incrementat en més d’un 20%, a més, la presència de la coalició al carrer ha estat constant, al costat de moviments socials i de la gent que pateix, també impulsant nous moviments unitaris si calia. Val a dir a més que molts dels nostres militants fan part d’alguna entitat social i comparteixen la seva militància amb ICV.   
ICV ha fet en aquests dos anys un treball continuat al territori amb els conflictes mediambientals, empresarials i socials com ara el tancaments de CAPs, la privatització de serveis hospitalaris, les participacions preferents, els desnonaments, els sometents i els permisos per a plantes de biomassa insostenibles que ICV ha portat al Parlament de Catalunya en forma de Propostes de Resolució o preguntes. No teníem diputat però amb l’oficina parlamentària al carrer hem fet de transmissor i hem donat veu a aquests  problemes i inquietuds que moltes organitzacions i plataformes del territori han demanat a la coalició. Hem donat resposta a totes les peticions que les entitats i les persones del carrer ens han fet però també hem anat a buscar-les encara i que no ens hagin trucat. A voltes (poques) aquestes propostes han acabat sent aprovades per unanimitat, d’altres hem aconseguit que el Govern se senti vigilat i es replantegi malifetes i massa sovint se’ns ha ignorat, però això és el que implica no tenir majoria parlamentària. Treballar a ICV és un treball de picar pedra, de formigueta i de constància per al que cal tenir un tarannà i una fe especials. A diferència d’altres partits, tenim una experiència notable en l’activitat parlamentària i en la gestió de conflictes al territori que ens garanteix una continuïtat de la feina i una estabilitat. Ara mateix som el veritable vot útil d’esquerres, oberts a totes les coalicions possibles tant dins com fora del Parlament i aspirant a fer un gran front d’esquerres on hi càpiga tothom i on si cal, renunciarem al nom com ha fet amb Bildu.
En temes de sobirania nacional la postura és molt nítida, ICV deixa molt clar el dret a l’autodeterminació i hem estat punta de llança al Parlament amb la nostra proposta de realització de consulta autodeterminista. Proposta a la que CiU no es va comprometre a acomplir durant la legislatura que ve. Hem estat coherents i hem seguit la tradició històrica del PSUC que sempre des de la seva creació ha defensat el dret a l’autodeterminació com a dret irrenunciable d’un poble que se sent sobirà. Lamentem així la indeterminació del PSC tan pel que fa a la manca de discurs d’esquerres com en la seva “fluixera” nacional ja que encara actualment es troben en una confusió interna que traslladen al seu electorat.  Ros i Pere Navarro juguen i jugaran el doble joc nacional durant aquesta campanya, fet que em sembla poc seriós i ambigu. Podria entendre un doble joc en qüestions de territori però mai en un tema tan important i cohesionat com ha de ser el nacional. Catalunya necessitat Estat propi i recuperar el màxim de competències, així com garantir els drets socials i la dignitat de les persones que hi viuen (tan si hi treballen com si no senyor Pujol).
El programa d’ICV encara no es tancat i l’obrim per a que hi participi el màxim de persones individuals així com entitats del territori. El programa també es basa en les jornades que ICV va fer durant la passada primavera anomenades Iniciativa Oberta en la que hi van participar més de vint entitats lleidatanes diferents i  que treballen l’eix nacional, l’alternativa a una economia neoliberal, l’alternativa a les polítiques de destrucció de l’Estat del Benestar i la nova política. Entenent aquesta darrera com una nova forma de fer política amb més participació vinculant i amb més transparència, que lluiti d’una manera definitiva contra la corrupció.
 En aquesta darrera legislatura, ICV ha estat l’única força d’esquerres que ha fet oposició real al govern de CiU al Parlament i que no s’ha cansat de denunciar en cap moment les polítiques ideològiques de desmantellament, ben al contrari. Ni ERC ni PSC, han estat al nostre costat durant aquests dos anys de ruïna social  i no ho han fet perquè esperaven créixer electoralment aproximant-se cada cop més a les polítiques de centre-dreta. És possible que el creixement d’ICV sigui lent però és més estable i fidelitza el seu suport, doncs tenim clar que quan s’abandona l’eix d’esquerres o el nacional i s’és incoherent amb un mateix per electoralismes, les patacades tard o d’hora arriben.

divendres 5 d’octubre de 2012

L'escola pública millor amb ICV

En dos anys s’ha reduït el pressupost un 14% a l’escola pública, aquest curs hi ha 30.000 alumnes més i 3000 mestres menys. Mestres i professors amb més hores lectives i menys sous, més alumnes per aula, no es cobreixen les baixes fins l’onzè dia. Es continuen finançant amb diner públic escoles que segreguen per sexe, s’han reduït les beques menjador i s’ha pretès cobrar per la introducció de les carmanyoles. Per altra banda tenim un 52% menys de subvenció per escoles bressol (ho han d’assumir els ajuntaments i els pares) i un 60% menys de subvenció per escoles de música.
Per si no n’hi ha prou hi hagut un retrocés en la igualtat d’oportunitats amb la separació de la  xarxa d’escola pública i d’escola concertada, amb horaris lectius diferenciats i no s’ha recuperat la sisena hora a les escoles públiques de Primària. S’ha deixat de donar suport econòmic de la Generalitat als plans educatius d’entorn i a altres programes d’èxit, de cohesió social i de lluita contra l’absentisme. S’han reduit les aules d’acollida i les unitats de suport a l’Educació Especial (USEE) que posen en greu perill l’escola inclusiva, per a totes i tots els alumnes.
Rigau critica la política de Wert per vulnerar competències però les aplica a Catalunya. Aquest ha estat un Govern que no té cura de l’escola no li preocupa ni la igualtat d’oportunitats ni el futur del país.  Pel Govern l’educació és una despesa no una inversió i sense invertir en educació no hi ha sortida de la crisi ni cohesió social. Avui la qualitat de l’escola es manté gràcies a l’esforç dels mestres no a la política del Govern!  
Convertirem la campanya electoral, també, en una batalla per l’escola pública, per això demanarem el vot de professors, pares, mares que s’han mobilitzat en defensa per l’educació. Sense una esquerra forta no hi haurà cap dic de contenció per protegir l’escola pública. Cal una esquerra a l’alçada de la situació d’emergència social en la que ens trobem.
Durant les properes eleccions també decidim l’esquerra que volem. En aquests dos anys hem pogut comprovar la importància de comptar amb una esquerra forta que faci front a les retallades i plantegi un model alternatiu. Necessitem recomposar i reimpulsar l’esquerra a Catalunya, i això comença també en aquestes eleccions.
ICV és:
-          L’esquerra que ha connectat amb els moviments socials de protesta: amb el 15M, amb la plataforma contra les retallades, amb la defensa de la salut i l’educació pública...
-          L’esquerra que més ha confrontat les retallades a l’escola a les institucions i al carrer
-          L’esquerra més innovadora i inclusiva en educació
-          L’esquerra catalana no subordinada ni a CIU ni al PSOE.
 Ara és més necessària que mai!