Ara que celebrem el centenari del naixement del poeta Salvador Espriu, és escaient rememorar els seus versos de l'"Assaig de càntic en el temple", quan evoca el "nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, devestllada i feliç" en contrast amb aquesta Catalunya, "covarda, vella, tan salvatge terra" i "pobra, bruta, trista, dissortada pàtria". Espriu va escriure aquest poema en plena nit del franquisme...

S’atribueix a Antonio Cánovas del Castillo una frase que diu molt del realisme polític del personatge, entre l’escepticisme i el cinisme. En el moment de discutir-se la Constitució espanyola de 1876, quan es va redactar l’article sobre “qui és espanyol”, l’aleshores cap del Partit Conservador va exclamar “es español el que no puede ser otra cosa”. Aquests dies, davant l’allau d’escàndols de corrupció...

El diccionari és nítid en la seva definició. Identifica com a corrupció política el “conjunt d’activitats amb les quals una persona transgredeix compromisos adquirits amb d’altres persones”, per acte seguit ampliar la finalitat d’aquesta pràctica: “utilitzant la confiança atorgada amb l’objectiu d’obtenir un benefici aliè al bé comú”. D’acord amb aquesta axioma, que tothom escannegi les seves conductes si pretén mesurar...

El passat dia 25 de gener es va fer pública la sentència dictada per la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona en l’anomenat cas Pallerols, quin contingut és conegut, notori i, fins i tot, previsible. Tan previsible com la finalització del procediment, amb la ja tristament habitual enginyeria pactista que genera multitud de condemnats de paper que eviten l'ingrés a la presó. I també previsible fou la reacció...

Quan allò lògic, honest, intel·ligent, diplomàtic, etc., a més de donar les gràcies al Govern de l’“eix del mal” per la seva generositat, en permetre que l’agent mediocre “compleixi condemna” a Espanya, era demanar disculpes al Govern de l’Havana, per una ingerència tan gran i descarada del “Govern espanyol” en els assumptes interns de l’illa, la “teledirigida” i prepotent franquista feixista Esperanza Aguirre, presidenta del PP de Madrid...