Mai, en els darrers cent anys, Espanya no ha acceptat cap de les iniciatives d'autonomia política tal i com venien de Catalunya, tant se val si eren elaborades pels parlamentaris catalans a Madrid, acordades pel Parlament de Catalunya o aprovades pel poble català en referèndum. El NO permanent a qualsevol proposta catalana, al marge de si a Espanya manava la dreta o l'esquerra, en monarquia o en república, ha constituït un tret identitari de la política espanyola, per damunt d'ideologies, sigles i èpoques.
Josep-Lluís Carod-Rovira
Dèiem, a la primera part, que la situació política actual es caracteritzava pel fet que l'acumulació històrica de frustració de Catalunya dins (és a dir, sota) l'Estat espanyol ha acabat condensant-se en un ampli i profund moviment social de caràcter nacional, i per tant, necessàriament, de caràcter transversal. Un moviment que té com a objectiu clar que Catalunya es desempallegui de la dominació d'aquell estat i es constitueixi en estat independent.
Josep Ferrer
