07.04.2014
14.35 h
Ahir vaig tenir l’oportunitat de preguntar quelcom a Juan Diego Botto i em vaig sentir incapaç de fer-ho. Va ser després de veure “Un trozo invisible de este Mundo” a l’Àtrium Viladecans, on després de veure l’obra se’ns oferia l’oportunitat de poder interactuar amb els actors. Si em demanessin si mai he tingut un amor platònic, segurament respondria que quan era adolescent ell per a mi va ser qui més s’adeia a aquesta definició.
Continuar llegint
07.03.2014
09.14 h
Dimecres ens llevàvem amb el titular “Una de cada 3 europees han patit una agressió sexual o física”. Una dada que ens colpeix brutalment, però malauradament no ens sorprèn. Ens resigna amargament a seguir lluitant, a no poder dir a aquells que afirmen “el feminisme és un anacronisme” que tenen raó. Les dones, com els catalans, estem cansades de reivindicar obvietats, però sabem que si no les reivindiquem perdem la lluita.
Continuar llegint
14.02.2014
10.06 h
La meva llengua materna és el castellà, i la meva llengua paterna el català. Domino les dues llengües per igual, de manera que sovint no sóc conscient de quina estic fent servir. M’estimo les meves llengües, perquè formen part de la meva història personal. Però n’hi ha una que està en perill, malgrat ser l’originària del país on visc, del país on sóc, del país on han nascut els meus fills.
Continuar llegint
29.10.2013
14.12 h
Hi ha gent que fa política en base a la premisa que repetint mentides, la gent acaba creient que és veritat. Malauradament, això és cert, sobretot si disposes del control dels canals de comunicació i de recursos suficients per acompanyar les mentides amb propaganda. Fa molts anys que estic implicada en el món polític, acostumada, doncs, a observar impotent aquesta freqüent pràctica. Avui, però, se m'ha acabat la paciència i, sent conscient que jo no tinc els mitjans que altres tenen, sí tinc aquest espai per dir la meva.
Continuar llegint
18.10.2013
10.39 h
El mes d’abril, quan es va confirmar a través de les portades dels diaris que el projecte Viladecans The Style Outlets prenia forma -a pesar que uns dies abans l’Alcalde ens ho havia negat-, vàrem demostrar el nostre posicionament contrari a aquest macroprojecte. Des d’aleshores hem treballat durament per tal d’impedir un despropòsit que fa xantatge emocional amb la difusa creació de llocs de treball. És per això, que també ens sumem a la Plataforma que tot just ara s’està consolidant, ja que quant més temps passa, més pesen els inconvenients, i més diluïts resten els avantatges.
Continuar llegint
12.09.2013
12.50 h
Ens llevem i ens preparem amb tot el que cal per viure una experiència única, tots vestits de groc. Ens encaminem cap al punt de trobada dels viladecanencs i viladecanenques. Sé que som molta gent inscrita, però quan arribem i veig els centenars de persones somrients que omplen la nostra plaça de la Vila, sota un cel plujós, prenc consciència de la grandesa d’allò que estem fent. Pugem als autocars i ens dirigim cap a Santa Margarida i els Monjos, on trobem activitats culturals, lavabos i zona de pícnic.
Continuar llegint
12.07.2013
10.10 h
Avui torno a parlar del burka, i és degut a tot el que s’està publicant discretament arrel dels San Fermines. No ho enteneu? No patiu, ara us explico... Fa un parell de dies que sento a parlar dels San Fermines, i no només pels toros, no; per una altra mostra d’àlgida testosterona. Resulta que ha sortit a la llum que és una “tradició” aprofitar l’efervescència dels esdeveniments festius per agredir sexualment a les dones.
Continuar llegint
27.06.2013
15.56 h
Vaig néixer el mateix any que Catalunya Ràdio i TV3, tinc trenta anys. Vaig créixer veient dibuixos en castellà, però poc a poc la meva llengua paterna també va tenir un espai en el món audiovisual i el Club Super 3 va ser una addicció molt sana. El Tomàtic, el Petri, la Noti em van descobrir un munt de personatges que em van fer somniar. Volia volar com el Goku i la Vidal, o fins i tot com l’Arale, encara que el seu mètode no fos tan glamurós.
Continuar llegint
31.05.2013
16.42 h
Fa una dècada, després d'una xerrada que van fer a la meva universitat, ens van deixar provar un burka i va ser una experiència molt desagradable. Viure així deu ser un autèntic infern, una mostra de la violència masclista que pateixen les dones arreu del món. Un tipus més de presó individual, en aquest cas, visible. Però no deixa de ser res més que la punta d’un iceberg. Em sorprèn que dones amb un nivell intel•lectual i cultural elevat en facin bandera de la manera que ho fan.
Continuar llegint
03.05.2013
16.15 h
Vaig a comprar, entro i em trobo una antiga veïna. M’explica que el seu home torna a tenir feina, que va tenir sort d’estar només dos mesos a l’atur. Ara bé, amb prop de cinquanta anys cobra mil euros i li renoven el contracte cada tres mesos; a sobre, no sap ni què ni com ni quan rebrà la indemnització de l’empresa on va treballar més de vint-i-cinc anys. Ella treballa fa anys al menjador d’una escola pública. Fa alguns cursos que són menys monitores per als mateixos nens.
Continuar llegint
