Premi Teatre Breu Inicia't

Darrera actualització de dissabte, 10 de maig de 2014 15:01 Escrit per Jaume Arqué divendres, 9 de maig de 2014 20:20

SUPLEMENT DEL MES DEMAIG

Escrit per Jaume Arqué divendres, 2 de maig de 2014 16:24

SUPLEMENT DE L’ESCRIT FA CINCUANTA ANYS, QUE VISTA L’EXTENSIÓ, ENVIO APART.

 

Anunci publicat a la página 4 del nº 649 de GENT NOVA del dia 9 de maig de 1914

 

L’anunci deia així: SALA PICAROL.  Selecta funció teatral per al dilluns vinent dia 11 Festa de Sant Anastasi  a càrrec de la  Companyia Terradas – Casas, amb la cooperación de les actrius Maria Panadés i  Mercé Ferrer.

Se posarà en escena la magnífica comedia en quatre actes del distingit escriptor en Josep Pous i Pagés  SENYORA AVIA VOL MARIT        A les nou del vespre.

 Preus: Palcos amb sis entrades, 6 pessetes.- Butaques de primera clase amb entrada, 0’75 ptes.- Butaques de segona clase i laterals amb entrada, 0’50 ptes. – Entrada general 0’50 ptes. (preus inclós timbre)   Se començará amb puntualitat.

 

 

AGRUPACIÓ CORAL «BADALONENSE›.- Aquesta antiga entitat Coral badalonina celebrará avui a la la nit en la Sala Picarol una extraordinaria funció teatral representant-se la xistosa comedia catalana UN BENEIT DEL CABÁS, i les boniques sarsueles catalanes DOS CARBONERS i LA MARMOTA. Ademés el coro de l'entitat cantará les hermoses composicions del malaguanyat Clavé: Lo Pom de Flors, Els Pescadors i La Maquinista. Hem sigut invitats en aquesta funció lo qual agraim.

 

 

Crítica publicada a la página 5 del nº 650 del 16 de maig de 1914

 

SENYORA AVIA VOL MARIT comedia d' En J. Pous i Pagés.

 La primera fundó de la serie que d' acord ambel Centre Catalanista «Gent Nova» té anunciada la notable companyia Terradas-Casas, resultá una veritable vetllada selecta. Felicitem-ne aIs organitzadors i als actors, tots ells badalonins i amics nostres; i felicitém-nos-en també nosaltres de poder fruir de tard en tard, d'aquestes festes que boi trobant-hi esplai, interessen, i boi rient, eduquen. Nosaltres que detestém aquesta terrible plaga cinematográfica, amb tota la seva cúa de excéntrics i bailarines (?) i canconetistes (?), aquesta desgraciada caterva d'ambdós sexes que s'anomenen artistes, nascuts en aquets darrers anys per a acompanyar i completar 1' obra desmoralitzadora dels cinemas; (la missió del cinematograf podría ésser un altre!) no sabém estar-nos d'escriure amb satisfacció aquesta página ditirámbica. No és que pretenguém que-‘ls mpments d’esbarjo sien de penitencia i de meditació, no és que tota festa hagi d' ésser una tortura per 1' esperit; que tot teatre hagi d'esser filosófic; sinó que amb el riure i I' alegria dels pocs moments que per a fer-ho tenim en la vida, hi floti sempre aquella sanitat, aquella bonesa, aquella espuma poética, que enlairen sempre l' esperit, dignifiquen la vida i ensenforteixen pel treball. I d' altre part no tothom está lo suficientment preparat per a esplaiar-se, com ho faría una ánima selecta; no tothom pod escoltar en el teatre una obra sávia; i molt menys en aquets temps que a causa de la calamitat indicada el gust del nostre públic está tan desencarrilat.

Per a totes aquestes raons és que fou un gran acert I' obra escollida. SENYORA AVIA VOL MARIT es una comedia bonica, molt bonica, d'una teatralitat perfecta; está escrita amb tota honradesa, i el riure que provoca no es gens forcat; té diálegs hermosissims, i allunyada tota ella de la insubstancialitat, té un fons de veritable trascendencia, un fons que enclou un drama; el drama del majordom de la Senyora Marquesa manifestat al espectador quan dit personatje revela a la protagonista l'amor que durant tota la vida li ha professat, queha fet que mal s' en anés del servei de la SenyoraMarquesa i que are, ja vells tots dos, no pot retenirmés an el seu cor, al preparar-se el casament de la Senyora amb un jovenet de vint anys que no pot estimar-la i que sois es presta, covard, a ésser el juguet del vividor del seu pare.

En Terradas encarná amb tota justesa aquet vell majordom. Tant en els primers papers com en     els segons, deis quals es el de la comedia a que`ns referim, nostre amic Terradas es presenta sernpre com un actor de primera fila. En Gili, correcte i apocat devant la Senyora avia i tota la parentela; ardit al costat de la neta, dóna que li desperta el veritable amor en plena jovenesa. Acertadíssim, i d'una manera especial, en la darrera escena del segón acte. En Boix feu esclatar bones riallades en el paper de Lleonart, tement que lio esdevingui realitat el fingit enamorament de la seva esposa, peljovenet promés de l'Avia. Malgrat lo difícil del tipu l'encarná admirablement. En Campmany en el pare de la neta; en Costa en l'usurer; en Mateu en el promés de la neta; en Caballé en l'ingrat paper de pobre borne plé de deutes, vividor, pare del jovenet promés de la Senyora Avia; en Gatell en el notarin; tots estigueren acertadíssims, formant un conjunt plé de vida. En Sedó feu un veritable criat de casa senyorial. Y finalment quedarem enamorats de la tasca realitzada per en Clapés; ben caracterizat, com tots, remarcant en Boix i en Campmany—féu una vera creació, doná tot el relleu que calía al personatje germà de Senyora Avia, una mena de vell vert, irónic i panxa-content dintre la seva distinció i aristocracia.

Referent a les dames, opiném que podíen vestir millor, en lo que toca a la Sra. Ferrer i la senyoreta J. Fornés. Aquesta estigué ben afortunada en el paper de neta. La Sra. Ferrer no`ns va plaure tant com altres vegades, sense que aixó desmereixés en rés el conjunt. També es un xiquet difícil el seu paper de coqueta per força. La Srta. Vila, en el paper de cambrera, sobressortint. I-per últim la Sra. Panadés, del personatje de «Donya Perpétua Santassusagna, Marquesa, Viuda de Creixell», enféu una veritable creació; la seva figura, prima aristocrática, encarná admirablement la Senyora Avia; ens agrada molt més ella en aquet paper que no la Sra. Plá quán s'estrená a Barcelona. Nostra especial aplaudiment.

La direcció esmeradíssima, essent la presentació espléndida, com no estem gaire acostumats en els nostres teatres.

Repetím nostra felicitació per a tots, i esperem que vetllades aixís se repetirán. Donat el carácter de funció selecta com era, podém estar ben contents que el públic hagués respost degudament; está clar que la Sala Picarol no va omplir-se, si és un local inmens! De totes maneres agraim als senyors Boter i Torrents propietaris de dita Sala, que fora d' aquells espectacles que modernament plauen a les moltituts, també donguin acullimenta les sanes iniciatives en profit de la cultura ciutadana.

Aquet paragraf final ha d'esser d'elogi pel nostre amic i consoci en Joaquim Blanch; el cartell anunciador de la festa que`ns ocupa es una veritable obra d'art. Quan les manifestacions de bon gust van tan escasses, cal que no escatimém unes paraules, totes sinceritat, pel qui en demostra. I en aquell magnífic cartell en Blanc ha demostrat tenir-ne de bon gust. El felicitem coralment, i mil mercés per haver contribuit de tan bella manera al éxit de la vetllada de dilluns passat.  T.

 

 

• •

AGRUPAC1Ó CHORAL BADALONENSE.—Conforme anunciarem, dissabte passat va celebrar en la Sala Picarol una escollida funció teatral assistint-hi nombrós públic.

Va representar-se el sainet UN BENEIT DEL CABÁS que obtingué una bona execució, tenint en compte que eren debutants. Ademés se posá en escena les sarçueles catalanes DOS CARBONERS i LA MARMOTA que feren passar una agradable estona als assistents per la interpretació força encertada que obtingueren; mereixent citar-se entre ells la senyoreta Paricio i els senyors Josep i Alsina.

En els intermedis el chor de I` entitat cantá les hermoses cançons den Clavé Lo Pom deFlors, Els Pescadors i La Maquinista que foren interpretades amb molta afinació i justesa, dirigint el mestre senyor Giralt.

Tots escoltaren molts aplaudiments, sortint la concurrencia satisfeta de la vetllada.

 

 

FUNC1ONS TEATRALS.- La notable compañía Terradas-Casas té en estudi la bonica comedia en quatre actes de A. Caillavet i Robert de Flers, traducció catalana d' En Carles Capdevila, L' AMOR VETLLA, que 's representará en la Sala «Picarol» en la segona funcio de la serie que té anunciada aquella companyía, d' accord amb el Centre «Gent Nova» i que tindrá lloc el dia 18 del vinent Juny a la nit.

                                                                          Jaume Arqué i Ferrer.

FA CINQUANTA ANYS

Escrit per Jaume Arqué dimecres, 30 d'abril de 2014 12:17

FA CINQUANTA ANYS  (LXIV)

 

De l’1 al 30 maig de 1964

 

02/05/1964 – CÍRCOL CATÒLIC. El Círcol va organitzar un Festival de Primavera i un dels primers actes, va ser una vetllada de  danses catalanes amb un  dels millors conjunts d’aquells moments, l’Esbart Dansaire de l’Orfeó de Sants.

03/05/1964 – CENTRE P. SANT JOSEP. Dins dels actes del XXV Aniversari del Centre, el quadre escènic de l’entitat va representar EL LANDÓ DE SEIS CABALLOS , de Victor Ruiz Iriarte, amb la col·laboració de Maria Monell en el repartiment.

10/05/1964 – ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). L’elenc de l’entitat va representar un text de Santiago Rusiñol amb el títol d’ EL CASAMENT DE CONVENIÈNCIA  i  direcció de Joaquim Grífol.

17/05/1964 – CENTRE P. SANT JOSEP. El Fòrum Kim, vinculat al Centre, seguia amb la seva difusió cultural  i va organitzar una lectura seguida d’un col·loqui sobre l’obra d’Alfonso Sastre EN LA RED,  amb Marta Bosch, que va fer de presentadora i Joan Gay amb Ignasi Vidal  van dirigir el col·loqui. Un fet que es va qualificar de molt valent en aquells temps, donada la temàtica de l’obra.

18/05/1964 – TEATRE ZORRILLA. Aquell dia van tenir lloc tres funcions, a les 16, 19 i 22.30 hores, de l’espectacle de flamenc GUITARRA Y CANELA, que tenia com a figura principal el gran cantaor RAFAEL FARINA. Les cròniques del dia no parlen de l’assistència.

22/05/1964 – ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). Fi del cicle de conferències al voltant de la cançó catalana, amb actuació d’alguns dels integrants del GRUP ESTROP.

23/05/1964 – ORFEÓ BADALONÍ (COR DE MARINA). La secció de teatre experimental de l’entitat va representar el text de Manuel de Pedrolo HOMES I NO, dirigit per Xavier Ferrer.

24/05/1964 – SALON MONTERROSA. L’Agrupació Musical Infantil de Sant Antoni de Llefià va organitzar un Festival Artístic i Musical amb l’actuació de la Tuna de la secció Cultural i la Rondalla de l’Agrupació.

   CÍRCOL CATÒLIC. Representació a càrrec del grup juvenil de la Dramàtica de l’obra  SANSÓN Y LA LILA, d’ Adrián Ortega, amb direcció de Josep Gol.

    ORFEÓ  BADALONÍ (COR DE MARINA). Sessió matinal amb un concert a càrrec d’ integrants dels SETZE JUTGES com un acte més de cloenda del cicle de conferències celebrat.

 

FA 100 ANYS (Juny de 1914).

La notable companyia Terradas-Casas ha organitzat una extraordinaria funció pel dia 10 del corrent, vigilia de Corpus, en la Sala Picarol d’aquesta ciutat , representant l’hermós drama en tres actes del malaguanyat Feliu i Codina La Dolores i la bonica comedia en tres actes den J.Pous i Pagés L’Endemà de bodes.

La funció comensará a dos quarts de nou.

Pendrán part en aquesta funció les celebrades actrius senyores Verdier, Fremont i Fornés.

Se reben encàrrecs de localitats en la taquilla del teatre, en l’emprenta den Joaquim casas, Reial, 103 i als individuus de la companyia  Terradas-Casas.

-Per causes agenes a la voluntat dels seus organitzadors s’ha ajornat la segona funció de la serie organitzada per el Centre “Gent Nova” d’acord amb aquella companyia anunciada per el dia 18 amb la comedia L’Amor vetlla. Tindrà lloc probablement a ultims d’aquest mes.

Publicat al periodic catalanista GENT NOVA el dia 6-06-1914 i copiat tal i com està escrit.

La crítica d’aquestes representacions, que era signada per NOMI, deia així: El dimecres prop-passat, tingué lloc en el “Picarol” una magna funció, en la que’s va posar en escena el preciós drama d’En Josep Feliu i Codina La Dolores i la comedia del popular autor En Pous i Pagés, L’Endemá de bodes, essent interpretades   ambdúes obres per la notable companyia que dirigeixen els nostres apreciats amics En Josep Terrades i En Joaquim Casas, amb la colaboració de les distingides i aplaudides actrius Srs. Verdier, Fremont i Fornés.

Res podèm dir que no sia en elogi de les dites produccions teatrals que constitueixen un innegable mèrit per als autors llurs ; i poques paraules encomiàstiques podríem afegir que no havessim sigut ja dites en anteriors cróniques escrites a proposit de La Dolores i L’endemá de bodes, i sempre amb èxit, lo patentitsa les seves excelencies.

   Rellevats, doncs, de tot minuciós comentari, per a no incorre en repeticions, passarèm tot seguit a la crìtica del trevall dels nostres benvolguts amics els lectors , els quals posaren de relleu una vegada mes, les seves indiscutibles dots artístiques.

  En primer lloc hem de fer menció d’En Gili, quin valor artistic augmenta cconsiderablement de día a día, lo que ‘ns fa augurar , amb molta joia, certament, que el modest aficionat d’ahir assolirá, molt en breu, tot el bon acert i pericia d’un perfecte actor professional. Llástima que avui la carrera artística sia tant poc recomenable!

  La citació preferent que hem fet d’En Gili no deu semblar una postergació per als demés, doncs també es de justicia tenir un comentari falagador per a En Casas, Clapés, Costa, Boix, Mateu, Gatell i Campmany que sapiguerem mostrar les seves facultats d’artista; lo que hi ha ès que En Gili se’ns ha revelat amb una extraordinaria rapidesa; la seva transformació progresiva no ha sigut lenta, i aixó ens ha sorprés gratament i hem volgut fer traslluir la sorpresa en les precedents ratlles.

  Les actrius, com sempre; lo qual vol dir molt bé. La Srta. Fornés, també de revelació en revelació, i molt serà que no arrivi  a èsser una envejable dama jove. I quant a la Srta. Fremont i la Sra. Verdier, rès podèm dir que no sía en pro del seu bon nom d’artistes.

  Devant de la traça i inteligencia dels nostres actors, sols ens resta demanar que aquestes funcions se repeteixin amb freqüencia en profit de tots.

  I amb la confiança de que aixis serà, ho remercia anticipadament. NOMI.

Publicat el 13-06-1914 al periodic catalanista GENT NOVA

                                                                        Jaume Arqué Ferrer

 

 

FA CINQUANTA ANYS

Escrit per Jaume Arqué dilluns, 31 de març de 2014 15:28

FA CINQUANTA ANYS

 

FA CINQUANTA ANYS   (LXIII)

 

De l’ 1 al 30 d’abril de 1964

 

05/04/1964 – CÍRCOL CATÒLIC. Nova presència del Grup Palestra de Sabadell a l’escenari del Círcol, aquesta vegada va representar PROCESO A JESÚS de Vittorio Calvino.

   ORFEÓ BADALONÍ. Extraordinària representació a càrrec de l’elenc de l’entitat amb la posada en escena, sota la direcció de Joaquim Grífol,  de MISTERI DE DOLOR d’Adrià Gual, amb Mercè Amigó i el mateix Joaquim Grífol de protagonistes.

   CENTRE P. SANT JOSEP. Amb motiu del Dia de l’Ex-Alumne del Col·legi del Nen Jesús de Praga, un grup d’exalumnes va representar DALE UN BESO A PAPÁ, amb direcció de Francesc Clapés.

 

10/04/1964 – TEATRE VICTÒRIA. En dues sessions es va presentar l’espectacle NOMBRES SELECTOS, que tenia com a figura estel·lar a la NIÑA DE ANTEQUERA, a més d’un selecte elenc artístic.

 

12/04/1964 – MUSEU MUNICIPAL. A  la cripta del Museu va tenir lloc un concert organitzat per l’Orquestra de Cambra de Badalona que va tenir com a protagonista  l’ORFEÓ DE SABADELL.

   CÍRCOL CATÒLIC. Representació teatral a càrrec del quadre escènic del Centre Moral i Cultural del Poble Nou que va posar en escena ELLA I ELS PINGÜINS, de Lluís Coquard.

   COOPERATIVA LA MORAL. Festival homenatge a l’estrella de la cançó espanyola MARI VERA, a més d’un interessant conjunt d’atraccions.

 

18/04/1964 – ORFEÓ BADALONÍ  (COR MARINA). Primer aniversari del GRUP ESTROP, amb un festival en què van intervenir tots els components del grup, hi va actuar e presentador Màrius Sampere.

19/04/1964 -  CÍRCOL CATÒLIC. Representació a càrrec de l’elenc juvenil de l’entitat, que van representar D’AQUESTA AIGUA NO EN BEURÉ de Josep Maria Folch i Torres, amb direcció de Josep Gol.

   CENTRE P. SANT JOSEP. La companyia de sarsueles que encapçalava Andreu Viñas, va representar LOS GAVILANES, protagonitzada pel mateix Andreu Viñas i la tiple Mercè Brugués.

 

25 i 26/04/1964 – TEATRE VICTÒRIA. En sessions de tarda i nit, va tenir lloc la representació de l’espectacle CUBA EN TWIST, amb Margarita Diaz (la voz de oro ), al front d’un gran elenc d’artistes

  

26/04/1964 – CENTRE P.SANT JOSEP. El text d’Oscar Wilde LA IMPORTANCIA DE LLAMARSE ERNESTO, va donar pas a la nova representació a càrrec de l’elenc juvenil que dirigia Josep Mir

 

 

FA 100 ANYS  (publicat a EL ECO DE BADALONA)

Esta noche tendrá lugar en el Picarol una extraordinaria función de zarzuela a cargo de la Agrupación Alba de nuestra ciudad, dirigida por el maestro Joaquín Riera i con la cooperación de las tiples señoritas Antonia Costas, Celia Marco i P. González, 18 profesores y 30 coristas de ambos sexos. Se pondrán en escena EL BARQUILLERO, EL HUSAR DE LA GUARDIA, LA VIEJECITA Y EL CHIQUILLO.

 

                                                                            JAUME ARQUÉ i FERRER