Y la montaña parió un ratón (verde)
23.06.2014 | 06:30

Miquel Ramis Socías Esta referencia a la fábula de Esopo, El parto de los montes, me viene como anillo al dedo para comentar el sinsentido en el que se ha convertido la protesta contra el TIL en nuestra comunidad. Antes, y como cuestión preliminar explicativa decir que cuando hacen entrar en razón al histriónico Sastre, ya estaba escrito un artículo en el que, yo también me manifestaba para que don Jaume se dejase de chantajes, de amenazas, y por puro sentido común reiniciase una vida normal, todo lo vindicativa que quiera, pero alimentándose. Eso sí, ni el más mínimo apoyo al personaje radical por mi parte. No es concebible, no puede serlo, que en una democracia madura, consolidada, quién no está de acuerdo con la mayoría presione para defender sus opciones personales, absolutamente legítimas, pero minoritarias, poniendo en peligro cualquier vida humana, incluida la suya. Señor Sastre: gobernar implica tomar decisiones, a veces consensuadas, a veces no. ¿Es capaz de entenderlo? Y si usted decide poner en peligro su vida, ese es en primera instancia su problema, luego el de sus amigos y consejeros, pero además el de cualquier persona racional, cabal y amb seny sin embargo usted no puede arrodillar, chantajear, presionar a un Govern que le representa a usted y a un millón más de ciudadanos. Por tanto, me alegro de que le hayan obligado a dejarlo, me tranquiliza que ya que usted no tiene sentido común, alguien de su entorno, sí lo tenga.

Sin ánimo de polemizar pero si de cerrar un debate abierto estos días, y desde el aprecio y respeto personal, decirles a mis compañeros de partido, Tòfol Soler y Joan Huguet, que si ellos por humanidad, en aras al diálogo, visitan a Sastre, son libres de hacerlo, allá ellos, pero que hay 21.000 afiliados más en el PP que votaron un programa político, que aceptan la posición de su partido, y que también somos humanos, tolerantes y queremos ser tan bons al·lots como ellos, pero que no anteponemos nuestra pulsión personal a la del resto, por una foto y un titular de prensa. Recordarles que el tema del TIL sigue abierto, en negociación, pilotado por quién debe hacerlo, la consellera de Educación, y ellos, que han ocupado cargos destacados lo saben, solo por respeto a esa negociación, a esa persona, deberían ser mucha más prudentes. Por supuesto que esa foto me hirió, por mí, y sobre todo por mi presidente, mi partido y nuestra gente.

Bueno, a lo que iba, y no llegaba, porqué digo que en este tema se ha hecho una estrategia de mucho ruido y pocas nueces. Si uno tira de hemeroteca, es muy fácil, veremos que el conflicto se inicia con la salida en BOIB del decreto del TIL, pero el anuncio viene desde muy atrás, del programa electoral de mi partido. Por cierto, aunque sólo sea por lealtad intelectual que no interprete nadie lo que dice el programa según su propia conveniencia, que nos dejen, a los que lo redactamos, su interpretación. Y el trilingüismo está ahí, claramente, y el PP ganó abrumadoramente las elecciones. Y en democracia quien gana, manda, consensuado si es posible, y si no€ ¿O es que ni siquiera se respeta esto? Pues bien, ante esto se plantea: retirada TIL, ley de símbolos, cuestiones laborales del colectivo, retirada de expedientes a funcionarios, huelgas indefinidas, inicios y cursos académicos "calientes", rebelión civil, aprobados generales y€ ¡finalmente huelgas de hambre! Las consignas: "A relaxing cup de hostias contra los fachas", "No tenemos miedo. Nosotros somos la mayoría gritona", o el Govern "O se pone histérico, o se pone a negociar", todo bajo el lema el 29 de septiembre pasado, de "Contra la imposición, defendemos la Educación"€ para a continuación convocar huelgas indefinidas y de hambre€ ¿O no es esto imposición, amenaza pura y dura? A esto le llamo yo ruido, presión mediática, rugidos, en definitiva, tratar de coaccionar para conseguir un fin claro, acorralar al Govern y que recapacite, reaccione, se achante, y se pliegue a las exigencias de los de verde. Es decir, la montaña ruge, asusta, presiona, exige€

¿Y dónde exactamente estamos ahora? Pues a final de curso académico, con alguna que otra alteración, pero con normalidad, con el TIL aplicándose de forma pausada, irregular si se quiere, pero en vigor formalmente, sin ninguna pierna rota, lengua amputada, o herida irreparable. Obviamente, en la aplicación del TIL, en su calendario, en sus formas, se pueden hacer mejoras, de hecho la conselleria ya ha propuesta alguna, pero de momento es un no a todo. Aquí es cuando quiero recordarles a los de verde, que en el año 1986, cuando el PP crea y aplica la llei de normalització lingüística, con toda naturalidad y conscientes de la necesidad en ese momento, necesitó, más o menos cinco años para su implementación con normalidad, que no todo se hizo el primer año, pero nadie se rasgó las vestiduras, ni hubo dramas verdes.

Consecuentemente, desde la certeza de que el conflicto sigue abierto, que esto no ha acabado, pero desde la tolerancia que Jaume Sastre no ha mostrado, pero que con su forzado desenlace final, rectificando, hoy ayuda al diálogo, decirles que efectivamente, la montaña rugió, asustó, pero que unas mujeres y hombres con convicciones, creyendo, aún a riesgo de equivocarse, que estaban en el camino correcto, y por ello negociaron, hablaron, pero aguantaron, aunque tuvimos alguna baja sensible por el camino, un abrazo amigo Rafel, y al final la montaña parió€ un ratón verde.

P.S.: Quizás estoy expresando más un deseo que una realidad, me gustaría que el sentido común impere en beneficio de nuestros estudiantes, y esto se acabe cuanto antes.

http://www.diariodemallorca.es/opinion/2014/06/23/montana-pario-raton-verde/941779.html

Bon dia,
dimecres passat a posta de sol vaig abandonar la Casa Llarga després d'acomiadar-me d'en Ramon i en José. El procés de recuperació que vaig iniciar dilluns horabaixa continua. Després de compartir dilluns horabaixa, dimarts i dimecres les menjades amb els companys de Can Gazà i assaborir els plats que van preparar en Jaume Santandreu i en Pep (brou de colomí amb verdures, puré de verdures i brou de peix (peixos voladors coneguts amb el nom d'"ases") amb sèmola, dimecres a vespre ja vaig dormir a casa.

Fins dissabte horabaixa no vaig anar fins a la vila, Sant Joan, i me vaig retrobar amb la "tribu" del Bar Centro. Els meus amics me van posar al dia sobre la troballa a la fossa comuna del cementeri de Sant Joan dels cossos de tres veïnats de Maria de la Salut assassinats pels falangistes l'octubre de 1936 a les costes de Puntiró. Després d'ésser tirats dins el pou de Son Fred del terme de Sant Joan, els cossos de Miquel Salom Ribot "Mio", Joan Gual Genovard "Puro" i Jaume Gual Mas, foren enterrats dins la fossa comuna del cementeri local.

Diumenge 22 de juny de 2014, és a dir, 78 anys després i gràcies a la inicativa de l'associació Memòria Històrica presidida per M. Antònia Oliver, els cossos de les tres víctimes del feixisme foren exhumats per un equip d'arqueòlegs encapçalat per Cristina Rihuete i Beatriz Palomar.

Diumenge matí acompanyat de la batlessa del meu poble, Catalina Gayà, vaig voler visitar el cementeri per saludar les nétes, na Joana i na Bel, i altres parents de les víctimes que, d'una manera molt curosa foren exhumades per l'equip d'arqueòlegs. Un poble que no coneix la història està condemnat a repetir-la. Sant Joan ha estat el primer municipi de Balears on s'ha obert una fossa comuna per recuperar els cossos de les víctimes del feixisme per tal que puguin ésser retornats als familiars.

No hi ha veritable reconciliació sense la veritat i sense justícia. És una vergonya que prop de quaranta anys després de la mort del dictador Franco, milers de les seves víctimes continuïn desaparegudes i enterrades dins fosses comunes. Recuperar els seus cossos i retornar-los als familiars per tal que tenguin un enterrament digne no és un acte de rancor ni de venjança sinó de justícia.

Si clicau sobre el document adjunt veureu els cossos dels veïnats de Maria de la Salut assassinats pels falangistes l'octubre de 1936 a les costes de Puntiró.

GANDHI VA FER 17 VAGUES DE FAM

Jaume Sastre (Sant Joan, 1959) es recupera després de 40 dies en vaga de fam en defensa de l'educació pública. Un més i deu dies intensos durant els quals, el docent, ha acumulat centenars de suports i una repercussió mediàtica enorme. Tot i que Bauzá no accedí a reprendre el diàleg, el docent es mostra satisfet i no descarta noves accions de lluita, inclosa reprendre la vaga de fam.

-Com us trobau després d'una vaga de fam tan llarga?
A poc a poc em vaig recuperant. Vaig sortir de la vaga de fam dimecres a vespre i seguesc les indicacions dels metges. Per ara he menjat pures i sopes, i a poc a poc començaré a menjar sòlids. A poc a poc ens anirem recuperant.

-Quins han estat els moments més durs durant aquests dies de lluita?
Els moments més difícils han estat a partir del dia 37 fins al 40. No controlava els nivells de sucre i la glucosa no m'arribava al cervell. Tenia mal de cap i em faltaven forces.

-Com valorau la negativa de Bauzá de no voler parlar?
Bauzá té ordres de Madrid de no dialogar. No vol comprendre la situació i parlar amb els docents i les famílies. Considera que dialogar és una mostra de feblesa i debilitat. M'acusaven de fer xantatge, però només demanava diàleg, no exigia cap condició. Bauzá és el Mourinho de la política, divideix els seus i junta els contraris. Ha mobilitzat els batles en contra seva. S'ha carregat la tradició històrica del PP en matèria lingüística i educativa. Tindrà cada cop més problemes i al final en sortirà derrotat.

-Com valorau els nombrosos suports rebuts durant la vaga de fam?
La llista de suports és molt gran. Sense ells l'acció no hauria tengut transcendència. Els pròxims dies dedicaré un capítol d'agraïments en el bloc de seguiment de la vaga (http://blocs.mesvilaweb.cat/JaumeSastre). Ara, però, el més urgent és recuperar-me. Com he dit, la llista és molt llarga; i es pot agrair el suport i la feina de Can Gazà, els metges, els portaveus, el grup de suport, etc.

-Descartau fer una altra vaga de fam si Bauzá no transigeix i continua amb la seva línia educativa?
Sense la vaga de fam de Jaume Bonet i Tomeu Amengual no m'hauria plantejat una mesura com aquesta. Veia les vagues de fam com una cosa llunyana. Ara, però, ja s'han viscut 3 vagues de fam en 2 anys en contra de les polítiques del PP. Consideram que la vaga no ha estat una derrota. Ens ha servit per aprendre i treballar de cara al futur. Bauzá no canviarà i no descartam res. En Gandhi va fer 17 vagues de fam. No s'ha de descartar res.

Publicada avui (22-VI-2014) al Diari de Balears. Fotografia de Pere Bota

Publicat avui, 22 de juny, EL PUNT

BENVOLGUT JAUME

Des que sé que has abandonat la vaga de fam tinc el cor més tranquil. Patia, ja t'ho deus pensar, com tanta i tanta gent, per la teva salut, i pensava sovint en els de casa teva, la teva família i els teus amics, en com es devien sentir veient-te cada dia més dèbil però alhora cada dia més fermament convençut que havies de seguir amb la teva lluita... Patint per tu i orgullosos de tu. Quaranta dies de vaga de fam, i has plegat perquè els metges t'han advertit que aviat seria massa tard. Si no haguessis abandonat la vaga a temps, segurament t'hauries mort. No vull pensar-ho. Perquè saps què passa, Jaume? Doncs que en Bauzà –irracional, inhumà, sord– no se n'hauria sentit gens responsable. Hauria dit que la decisió era teva, que vas començar la vaga lliurement i que la seva política lingüística i educativa no s'atura ni per la vida de ningú. La teva protesta és radical, heroica, exemplar i, si m'ho permets, molt bella. Posar en perill la salut i la vida per defensar la llengua és realment contundent, però és que a les agressions, les vexacions, el desprestigi i els atacs que ha rebut els últims temps la llengua catalana a les Illes no s'hi pot fer front de cap altra manera: el govern de Bauzà té entre cella i cella que el català desaparegui i les seves maniobres, decrets i expedients no es poden anomenar amb cap altra paraula que no sigui guerra.

Ara, Jaume, recupera't. Descansa i menja. Repassa totes les mostres de solidaritat que has rebut aquests dies: això també t'alimentarà. Sàpigues, només, que la lluita continua, que et necessitem fort i que estem amb tu. Que al Principat, al País Valencià i a la Catalunya del Nord sentim en carn pròpia els atacs que rebeu. Perquè la llengua és una, i l'intent de silenciar-la en alguna de les terres on es parla és un intent de silenciar-la tota. Una abraçada ben forta per a tu i els teus.

Maria Mercè Roca, escriptora.

Amb l'amic Amador Bauzá de Vilafranca. N'Amador amb els anys ha perdut la vista i ara viu a Can Gazà. N'Amador és un home extraordinari, està molt informat, segueix l'actualitat dia a dia i ha estat campió d'Espanya en concursos de cants d'ocells. N'Amador reconeix cada cadernera, canari i passerell que guarda i cuida a Can Gazà. Té fins i tot un mulato que pot sortir de la gàbia, se'n va a fer una volta i torna a posar-se damunt la seva espatlla perquè el pugui agafar amb la mà. 40 dies a sa Casa LLarga ha estat una experiència colpidora i per a mi, un dels fets més impactants ha estat conèixer i conviure amb la tribu de can Gazà.

Gràcies infinites per a en Jaume Santandreu, en Jaume Mateu, en Miquel Àngel, en Ramon, en José, n'Emilio, na Cati, na Rosario, n'Enrique, n'Amador, en Pep...

Fotografia de l'amic Josep Planas.

Els propers dies, a mesura que me vagi recuperant, aniré penjant més fotografies. 

Amb Biel Majoral, Francesc Homs (conseller de Presidència i portaveu del govern de la Generalitat presidit per Artur Mas) i Josep de Luis

Publicada avui a ULTIMA HORA

Jaume Sastre (Sant Joan, 1959) es profesor de catalán en el Instituto de Llucmajor, biógrafo de Gabriel Cañellas, consejero de Sa Nostra y miembro de la Assemblea de Docents en lucha contra el TIL. Esta semana ha finalizado su huelga de hambre de cuarenta días y 18 kilos, para pedir diálogo al Govern Bauzá. Vivió el ayuno en sa Casa Llarga, donde ayer tuvo lugar esta entrevista.


Matías Vallés –Para que se haga cargo del tipo de entrevista: “¿Hizo trampa?”
–No he comido nada sólido en cuarenta días, solo bebí agua potable y marina. No sentí hambre ni dolor hasta los últimos cinco días. Me puse en huelga como un revulsivo para los profesores. Afrontábamos un fin de curso desanimados y quise impulsarlos a votar en las europeas.

–¿Le molesta que le digan que comía en la huelga?
–Forma parte de la política de Bauzá. Me consta que dijo que yo comía, y que no se reunía conmigo porque soy un delincuente. He tenido condenas ya saldadas, el president hacía la guerra psicológica para tranquilizar a los suyos, que sufrían.

–Bauzá no se ha movido para negociar, ¿el president le ha ganado el pulso?
–No, estoy contento del castañazo que se pegó en las elecciones, y en el que algo tengo que ver tangencialmente. Bauzá ha pasado del mejor al peor resultado del PP. Ya tenía el desgaste, la huelga de hambre fue el empujoncito que envió a votar a los profesores.

–Bauzá dice que ganó las elecciones europeas.
–Ya nos va bien que siga, es el mejor contrincante que podemos tener en 2015. Entre que se lo carguen los jueces o el pueblo, prefiero que sea el pueblo con sus votos. Bauzá es el Mourinho de la política, divide a los suyos y motiva al rival. Lo humilla, le mete el dedo en los ojos.

–¿El mérito de los cien mil manifestantes contra el TIL es de la Assemblea de Docents o de Bauzá?
–En un ochenta por ciento, de Bauzá. El enemigo es fundamental, y ahora ha cometido otro error con mi huelga de hambre. Una sentencia del Tribunal Superior le puso una solución en bandeja para evitar la huelga, pero dictó un decreto ley el mismo día para anularla.

–¿Cuántos de estos manifestantes huirán a Podemos?
–Tengo compañeros de lucha que han votado Podemos. No los veo como un enemigo, pero se han de articular.

–¿Por qué ha cristalizado una propuesta radical como la Assemblea, impensable hace una década?
–Porque los sindicatos se han alejado de las salas de profesores. No supieron percibir la marea, y les pasó por encima. Ahora los profesores se han puesto las pilas. Vuelven a estar muy animados por los resultados electorales, al ver que el PP no es invencible.

–¿Su vida ha corrido peligro en la huelga de hambre?
–El día 37 empecé a notar dolor de cabeza y a medirme el azúcar. Los tres médicos me dicen a continuación que “estás en fase de alto riesgo y pueden aparecer consecuencias irreparables”. Lo dejé tras una cuaresma.

–”Controvertido” quiere decir que nos cuesta identificar a Jaume Sastre con Gandhi.
–Gandhi también era controvertido, Churchill lo llama “ridículo fakir desnudo”. Pedro J. me tildó de “sujeto indescriptible”, y pienso con Dalí que “hemos de sembrar la máxima confusión posible”. Me han creado fama de violento, racial y xenófobo, pero nunca he tenido quejas de un alumno. Soy combativo y he dado caña, pero he demostrado que sé encajar. La libertad de expresión es para quienes no piensan como tú.

–¿Su biografiado Cañellas le envió algún mensaje?
–Hubo un intercambio de sms. Me escribió que no vendría por cuestión de principios, le respondí que todos teníamos principios respetables.

–Recibió durante su huelga a Cristòfol Soler, Antich, Huguet y al diputado popular Biel Martí.
–Y a otros que me pidieron confidencialidad. Busqué un apoyo transversal para la huelga de hambre. Por eso le pregunté antes a Soler si vendría a verme, y lo hizo en ocho ocasiones. Conocí a Huguet en Canal 4, he sido profesor de los hijos de Antich y Martí vino a título estrictamente personal. Me dijo que tenía una hija maestra, y que parase porque no podía dormir.

–Convivir cuarenta días con Jaume Santandreu en sa Casa Llarga también es un reto.
–Bauzá ha reconciliado a muchos que manteníamos polémicas duras. Podemos decirnos el nombre del cerdo, pero cerramos filas cuando nos tocan lo nuestro.

–¿Matas es un corrupto y Munar no?
–Munar está en la cárcel y otros van por la calle. Me molesta la diferencia de tratamiento, que hemos visto de nuevo con Bauzá y Aina Salom. Se cambia de criterio según el acusado y los acusadores. Soy de Sant Joan. Nuestro alcalde puede ser un ladrón, pero lo hemos de quitar los santjoaners, y no acepto que los de Montuïri nos gestionen el ayuntamiento.

–¿Qué Mallorca quiere usted?
–No tengo nada que ver con la imagen que me han colgado. No le pregunto a la gente de dónde viene, ni cuál es el color de su piel, ni sus apellidos. No le pido que renuncie a su lengua o a su cultura. En Mallorca tenemos un diez por ciento más de inmigrantes que en otros sitios. Quiero que haya un elemento hegemónico, nuestra lengua y cultura, para que no desaparezcan. No quiero anular las otras, que son enriquecedoras. Habrá mallorquines con apellidos rusos o bereberes.

http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2014/06/21/jaume-sastre-bauza-mourinho-divide/941456.html

http://www.vilaweb.cat/mailobert/4198688/grinyol-historic.html

Jaume Sastre és viu contra els borbons

http://www.cugat.cat/diari/opinio/100709/l_ajuntament-de-sant_cugat-al-costat-de-jaume-sastre

LA LLUITA CONTINUARÀ, JAUME SASTRE!

Una crònica i valoració personal de la vaga de fam, amb algunes perspectives de futur (primera part)



*     *     *
A la fotografia, extreta del digital del Diario de Mallorca, es poden veure alguns membres del Grup de Suport. Asseguts, d'esquerre a dreta: Felip Ramis, Biel Majoral i Jaume Santandreu. Drets, de dreta a esquerre: Delfí Mulet, Josep Sabater, Tonina Siquier, Joana Romaguera, Iñaki Aicart, Guillem Barceló, Pere Sastre, Bartomeu Mestre i Josep Palou. 
*     *     *

El col·lectiu docent, avui, s'ha reforçat. La pràctica totalitat dels sindicats i, allò que és tant o més important, la immensa majoria dels centres educatius, varen brindar suport solidari a la vaga de fam i, amb ella, a la petició a José Ramón Bauzá de negociar amb el Comitè de Vaga, on hi són presents l'Assemblea de Docents i els Sindicats.

És un bon moment per recordar aquella pàgina de la nostra història que,l'any 1325, va escriure Ramon Muntaner amb la bella metàfora de la tenacitat solidària i la constància ferma que defineixen la nostra cultura socràtica i d'entesa.

"E si negun me demana: “ En Muntaner, quin és l’eiximpli de la mata del jonc?”, jo li respon que la mata del jonc ha aquella força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, e tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l’arrencaran, ne encara con gaire més s’hi prenguessen; e si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys, que sol un jonc no hi romandrà. E així seria d’aquests tres reis, que si entre ells havia devision neguna ne discòrdia, ço que Déus no vulla, fèts compte que han de tals veïns que pensarien de consumar la un ab l’altre. Per què és mester que d’aquest pas se guarden; que mentre tots tres sien d’una valença, no temen tot l’altre poder del món, ans, així con davant vos he dit, seran tots temps sobirans a llurs enemics."

L'ÈXIT DE JAUME SASTRE (publicat avui a l'Ara-Balears)

La vaga de fam de Jaume Sastre va acabar de la millor manera possible per tres motius fonamentals. El primer, que el mateix Sastre va saber escoltar la seva família, els seus amics i els seus metges i va entendre que dilluns era el moment d’interrompre la vaga abans de prendre encara més mal del que ja havia pres. De fet, alguns feia dies que creuàvem els dits perquè prengués aquesta decisió: l’endemà del diumenge 8 d’aquest mes, després que milers de ciutadans de les Balears encenguessin espelmes per ell mentre el president Bauzá es dedicava a gesticular al costat de la infanta Helena a la final de Roland Garros amb un capellet ridícul al cap, alguns pensàvem que havia arribat l’hora que Jaume Sastre tornés a la vida activa. No va ser així, i la dura i notòria depauperació que el seu estat de salut va sofrir durant la setmana passada ens va fer patir de bon de veres. Al final, Sastre ha dut la seva protesta fins a una marca certament profètica: quaranta dies i quaranta nits que el seu amfitrió a Sa Casa Llarga, el sacerdot i poeta Jaume Santandreu, sabrà ponderar com es mereixen. N’esperem amb ganes la teva crònica, Santandreu. I no et llevis mèrits en aquesta història, perquè, com en tantes altres, en tens i molts.

Com també en tenen els milers de persones que han donat suport a Jaume Sastre durant aquesta Quaresma diabòlica. Un servidor ha d’admetre l’error d’interpretació que va cometre al començament de la vaga: vaig pensar que seria un gest massa extrem, que podria dividir el col·lectiu dels docents de les Balears entre partidaris i detractors d’aquesta protesta. Justament al contrari dels meus recels, el que ha succeït és que la vaga de fam ha tingut un fort efecte cohesionador, no tan sols entre els mestres i professors illencs sinó entre capes de la ciutadania illenca i catalana que difícilment s’haurien posat d’acord entre elles si no hagués estat amb motiu d’una situació límit com aquesta. Catalans, valencians i mallorquins de totes les edats, sobiranistes de tota la vida i de darrera fornada, autoritats eclesiàstiques i fins i tot noms importants del PP balear han tornat a trobar un punt de trobada sòlid entorn de la reivindicació de l’ensenyament de qualitat, públic i en català que el president Bauzá rebutja i que Jaume Sastre ha sabut representar dignament amb la seva protesta.

I el tercer motiu, i no menys important que els anteriors: com va dir el cantautor i amic de Sastre Biel Majoral, aquesta vaga ha servit per posar en evidència no tan sols la manera de governar, sinó també de ser, del president Bauzá i els seus llepes. Fer cas omís d’algú que es juga la vida per expressar una discrepància amb ells, i no donar cap més resposta que la que va evacuar el diputat al Congrés Miquel Ramis (un home que difícilment s’hauria de poder mirar als matins al mirall) sobre un suposat xantatge, ho diu tot sobre aquests governants. No són només polítics mediocres, també són persones de molt baixa estofa. I no se’n diu xantatge, se’n diu diàleg.

Jaume Sastre continua amb normalitat la recuperació a la Casa Llarga, amb l'alimentació elaborada a Can Gazà, supervisada per Felip Ramis, el metge que ha tingut la direcció mèdica de la Vaga de Fam.

En la mesura del temps i de les forces, Jaume Sastre rep visites i mitjans de comunicació (1). En els enllaços podreu accedir a algunes de les més recents:

VIDEO-ENTREVISTA D'ANTONI BASSAS:  

http://www.ara.cat/arabassas/1250/programes_sencers/cerca?text=jaume%20sastre

ENTREVISTA DE VICENT PARTAL:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4198224/20140617/jaume-sastre-hem-posat-evidencia-bauza-toca-acabar-feina.html

ENTREVISTA DE SARA RIERA (a partir del minut 8) 

http://www.catradio.cat/audio/822859/Bloc-horari-%2817062014-1600%29

(1) Per a concertar visites o entrevistes, remeteu correu a

suportvagadefam@gmail.com

Jaume Santandreu, a la roda de premsa de dilluns, va anunciar que a la façana posaria CAN GANDHI, perquè des d'ara sigui tingut com a referent de la protesta civil, pacífica i democràtica contra les imposicions.

Ahir, dimarts, dues dotzenes d'entitats que representen diversos moviments socials varen mantenir una reunió pública a la Casa Llarga per unificar la lluita contra el mal govern. Es va palesar que José Ramón Bauzá no és el President de tots, sinó un sectari que, amb l'excusa que té la majoria (cosa absolutament falsa), es dedica a imposar polítiques que van contra el bé comú i l'interès general, com s'ha fet evident amb la vaga de fam de Jaume Sastre. 

Segons varen dir els reunits, per als moviments socials de Mallorca, la lluita en curs de tota la comunitat educativa ha estat un símbol de resistència contra les imposicions i en defensa dels valors democràtics del diàleg i la negociació. El poble s'ha vestit de verd en defensa d'un model educatiu de qualitat i en català, però també en defensa dels símbols d'identitat, del territori i de la llengua.

La primera relació d'entitats que ahir varen subscriure aquest compromís són:

GOB
OCB
PAH Mallorca
ATTAC Mallorca
Encausades Conselleria
Plataforma Associacions Pensionistes
Jubilats per Mallorca
Can Gazà
Prosocial
Arran Nord
Albaïda
Xitxeros amb empenta
Col.lectiu Es Tallant
Gadma
Coordinadora Llibertària de Mallorca
Assemblea de Docents
Sindicats (STEI, CCOO, FETE-UGT,...)
Plataforma CRIDA
FAPA
Joves de Mallorca per la Llengua
Drets Humans de Mallorca
Fundació S'Olivar
Unitat Cívica per la República

Han estat centenars els suports rebuts d'entitats, organitzacions culturals i socials, centres d'ensenyament, sindicats i partits polítics, però allò que commou més són els milers de fotografies rebudes de les més diverses procedències. És impossible fer-ne un recull complet. Aquí en teniu alguns exemples.

Han estat centenars els suports rebuts d'entitats, organitzacions culturals i socials, centres d'ensenyament, sindicats i partits polítics, però allò que commou més són els milers de fotografies rebudes de les més diverses procedències. És impossible fer-ne un recull complet. Aquí en teniu alguns exemples.