|
Podeu descarregar-vos el pdf amb totes les ponències des de l'enllaç que trobareu a l'article del nostre vice-president, David Vila, a: http://davidvilairos.blogspot.com/2013/07/les-llengues-en-el-nou-estat.html |
|
El passat 21 de març, la Plataforma per la Llengua, la Fundació Vincle i Tallers per la Llengua van signar un conveni de col·laboració amb l’objectiu de sumar esforços per potenciar l’ús interpersonal del català. Tallers per la Llengua, entitat que elabora i imparteix tallers adreçats a fomentar uns hàbits lingúístics assertius i de fidelitat envers el català, integra d’aquesta manera la seva oferta dins dels catàlegs de serveis de la Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle, entitats de referència en el foment de la llengua catalana i amb una àmplia experiència en els àmbits social i empresarial. |
|
"La Franja de Ponent deixa de ser un racó de món quan els escriptors autòctons (és aplicable a qualsevol altra àmbit creatiu), hi troben motius per festejar-la i fer-la estimar per mitjà de la literatura"
Quim Gibert
Tallers per la Llengua
undefined
El saguaro és un cactus altíssim del desert de Sonora (Arizona). Combat l’enorme calentor atès que disposa de moltes arrels, gran part de les quals s’estenen horitzontalment per tal de xuclar l’aigua de la rosada. També disposa d’una arrel principal, de més gruix, que s’endinsa terra endins tot cercant aigua.
Als antípodes del saguaro, hi ha l’andròsace. Viu prop de les glaceres, per davall dels 0 graus, a mercè d’intenses ventades. El seu hàbitat és en roques pelades, les quals queden cobertes per capes de flors. Aprofita les poques setmanes de bonança estiuenca, un cop el gel s’ha desfet, perquè l’arrel central s’interni fins a dos metres de profunditat per captar l’aigua no congelada.
En els tròpics, hi ha dues plantes més que destaquen per la seva bravura, el tec i el mangle negra. El primer és un arbre d’arrels ben clavades al sòl humit de la selva, que actuen de contrafort. Les dures arrels del tec s’escampen a una distància considerable, fet que li permet nodrir-se de la descomposició de natura morta. El mangle negra, que creix a les desembocadures fluvials, ha de resistir el contacte amb l’aigua salada. És un arbust d’arrels grandioses que emergeixen a la superfície per poder respirar i falcar el tronc en el fang.
El desplegament i l’ancoratge de les arrels és l’estratègia essencial perquè aquestes plantes puguin suportar condicions climàtiques extremes i sobreviure. En el cas del saguaro, els fruits que produeix són comestibles i, a voltes, es fan servir per elaborar xarops. I del tec, arran de l’alçada tan alta del tronc i de la qualitat de la fusta, s’utilitza en la fabricació de mobles.
«Ben plantat», «de bona soca», «ben cepat»... són expressions nostrades lligades a la natura que confirmen la importància de l’arrelament a la mare terra.
En rigor, l’escriptora Mercè Ibarz, filla de Saidí (Baix Cinca), en la primera part de Vine com estàs, el seu darrer llibre, s’aferra a les arrels per descriure «la vida dels qui m’han donat la vida». Ho fa a partir de les notícies i records dels anys de la guerra al seu poble natal, «que m’han anat explicant a casa (...) em sento dipositària d’una memòria». Per Ibarz, un temps convuls en un llogarret dels afores de Saidí té prou suc i bruc per ser relatat, «no es parla de res més que no passi al mas i a la rodalia immediata».
La segona part de Vine com estàs és una carta arran de la mort d’un amic de l’ànima. La va redactar assaonant el terreny: «Va ser així com, empesa per la música Veloso, que em va ajudar molt, vaig anar escrivint». El plaer de narrar neutralitza el dolor, «m’ho he passat molt bé construint aquesta novel•la».
Segons la saidinenca, amb el clima i el paisatge t’hi retrobes però la novel•la s’acaba adreçant «a la vida i com entomem la continuació». Les arrels, el passat, les pèrdues, el demà... es barregen. La Franja de Ponent deixa de ser un racó de món quan els escriptors autòctons (és aplicable a qualsevol altra àmbit creatiu), hi troben motius per festejar-la i fer-la estimar per mitjà de la literatura. Aleshores els veïns, que sempre han viscut convençuts que un racó de món no pot ser altra cosa que un racó de món, un cop refets del sobresalt, la comencen a acceptar tal com és. Amorosir radicalment els catalanoparlants envers les pròpies coses és el que persegueixen les Jornades per la dignificació lingüística de Fraga, convocades enguany pel 8, 9 i 10 de març, amb la participació de Mari Zapater, Màrius Serra, Ferran Suay, entre d’altres.
Un càstig diví impedeix que la bella dorment del bosc, reclosa en el jaç d’una cova, pugui escapar del son etern. L’irresistible bellesa de la valquíria castigada esdevé una provocació per un príncep nòrdic que la localitza. El bes que li fa és tan dolç que ni la ira dels déus evita que la noia obri ulls. Besos. Sobretot, besos. |
|
Jornades per la dignificació lingüística que se celebraran a Fraga (Baix Cinca), del 8 al 10 de març de 2013.
-Divendres, 8-3-13, Hotel Casanova (Av. Madrid 54).
21:00: Sopar tertúlia amb motiu dels 90 números, 15 anys de Fogaril i calaixera amb Mari Zapater, editora de la revista. Presentarà: Pep Labat, professor de l’IES Ramón J. Sender.
-Dissabte, 9-3-13, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç 12).
10:00.- Obertura a càrrec de Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de Fraga.
10:15.- Ponència De que parlem quan parlem de Llengua i seducció a càrrec de Quim Gibert, psicòleg. Presentarà: Francesc Ricart.
11:00.- Ponència Seduir amb la llengua? a càrrec de Ferran Suay, doctor en psicologia per la UV i dinamitzador de Tallers per la Llengua. Presentarà: Josep Mesalles, comunicòleg.
11:45.- Descans
12:15.- Ponència Clarió: explorant els racons de la Llei a càrrec de Pepa Nogués, secretària de Clarió, associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català; i Vicent de Melchor, doctor en filologia catalana per la UAB.
12:45.- Ponència La llengua és una font de plaer a càrrec de Màrius Serra, enigmista. Presentarà: Glòria Francino, professora de l’INS Torrevicens de Lleida.
Programa complementari del cap de setmana:
17:00.- Visita guiada a Lo Castell, antiga església de St. Miquel, a càrrec d’Idoia Moreno, Turisme de Fraga. Punt de trobada: rotonda del Sotet.
-Diumenge, 10-3-13
9:45: Anada al monestir d’Avinganya, Seròs, Baix Segrià. Punt de trobada: rotonda del Sotet.
10:00: Visita guiada a Avinganya a càrrec de Joana Xandri, Institut d’Estudis Ilerdencs.
12:00: Visita guiada al monestir d’Escarp, Massalcoreig, Baix Segrià, a càrrec de Joaquim Salleras, historiador.
Organització:
Casal Jaume I de Fraga, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i d’Òmnium Cultural de Ponent.
|
|
Publicació en format d'accés obert del Núm. 22 (2012)
La revista Treballs de Sociolingüística Catalana [Societat Catalana de Sociolingüística], d’edició catalana, acaba de publicar en format d'accés obert el Núm. 22 (2012). Us convido a visitar la pàgina web de la revista: http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/index
Així mateix us recordem que la revista Treballs de Sociolingüística Catalana ha assolit un índex d’impacte de 6,477 (ICDS) en la Matriu d’Informació de l’Avaluació de Revistes (MIAR). La revista s’ha adequat als paràmetres científics, com per exemple en la revisió dels articles amb sistema de doble cec .
Amb aquesta puntuació la revista se situa en la primera posició d’impacte entre les revistes en català que publiquen temes de sociolingüística. Vegeu-ne els resultats de revistes sobre sociolingüística o llengua. És previsible que en la propera actualització de CARHUS la revista assolisca el màxim nivell concedit a les revistes de sociolingüística i catalanística, i repercutisca positivament en l’impacte dels articles publicats en la mateixa. A més, es continua treballant en l’actualització de la revista en les bases de dades internacionals per tal d’augmentar l’impacte dels seus articles a nivell internacional.
Us recordem que Treballs de Sociolingüística Catalana manté oberta la crida d’articles per al número 24, amb propostes per al seu monogràfic sobre ideologies lingüístiques, en qualsevol temàtica sociolingüística en la miscel·lània i ressenyes per a llibres. Si teniu dubtes, us podeu posar en contacte amb la revista mitjançant el correu
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
. |
|
Presentació
Les empreses són un actor social de primer ordre i la seva influència depassa l’espai estrictament econòmic. Les condicions laborals dels treballadors, l’atenció als clients o l’actitud envers el medi ambient són exemples de la incidència que tenen en l’entorn en què desenvolupen l’activitat. I les pràctiques lingüístiques, també. Una empresa amb una gestió lingüística basada en el reconeixement explícit de les llengües dels territoris on duu a terme el seu negoci evidencia, també, un compromís social.
undefined
A qui s’adreça?
Pot sol·licitar-lo qualsevol empresa, independentment de la seva dimensió o del nombre de treballadors, i sense cap cost econòmic. Tallers per la Llengua treballem per ajustar els continguts, la metodologia i els objectius de cada curs a les necessitats reals de l’empresa, sempre amb la voluntat d’ajudar-la a reforçar l’ús que fa del català.
Per què ho fem?
El català ha tingut progressos notables en molts espais, però encara està lluny de la normalitat en el sector empresarial. D’arguments per potenciar-ne l’ús n’hi ha a cabassos: un marc legal –si més no al Principat de Catalunya– que la reconeix com la llengua pròpia, oficial i d’ús preferent en determinats àmbits; l’existència d’un mercat potencial en català, fruit dels gairebé deu milions de parlants que té, i on la demanda de productes i serveis en aquesta llengua no para d’incrementar-se; o la possibilitat de cohesionar l’equip a l’entorn del català, permetent la plena integració social dels treballadors nouvinguts, una pràctica empresarial que, d’altra banda, pot ser inclosa en la Responsabilitat Social Corporativa de l’empresa. La llengua és, doncs, un factor de competitivitat als territoris de parla catalana.
Com ho fem?
El curs s’estructura en tres jornades.
En la primera, més teòrica, si bé complementada amb exercicis pràctics, mostrem el valor afegit del català, tant a la societat com a l’empresa, i ajudem a incrementar la predisposició dels treballadors a usar-la com a llengua d’interrelació, tot fixant uns compromisos.
En la segona valorem l’aplicació dels compromisos adquirits, n’identifiquem els principals obstacles i proposem mesures correctores.
Durant la tercera avaluem la incidència real del curs en l’ús del català a l’empresa. |
 "Els bons hàbits, com la llibertat, l’assertivitat, l’autocentrament o l’autoestima, no els duem incorporats, és a dir, no els sabem exercir sempre de manera inconscient"
Neus Arnan Cabezas
El Singular Digital
22 d'octubre de 2012
Ja fa anys que per practicar l’assertivitat lingüística vaig descobrir Tallers per la Llengua, una entitat dedicada a transmetre recursos i estratègies per a créixer com a parlants. I cada any, d’ençà que els conec, diversos membres de l’associació han publicat alguns d’aquests recursos i estratègies. El que ho ha fet més recentment és en David Vila, vicepresident de l’entitat, que ha publicat Català a la carta. Un llibre deliciós per tastar l’aventura lingüística que més s’adapti a cada lector. Si ja ets força assertiu però et cal relaxar-te davant de certes situacions, com em passa a mi, ves a la pàgina 41. Si parles català habitualment però no saps quina importància té l’ús que en fas, ves a la pàgina 25, etc. De ben segur que Català a la carta serà molt útil a tots els qui el llegeixin amb gana. A més a més, el David Vila té la virtut d’omplir sense atipar, perquè escriu de manera planera, senzilla, intel•ligent i divertida. Així que us quedarà un raconet per a les postres.
|
|
|
