Bàrbara Lligadas

Hoy escribo en mi lengua materna porque me dirijo de forma especial a aquellas personas a quienes han hecho creer que esto de la independencia no va con ellas porque su lengua cotidiana es la de Machado o su corazón palpita al ritmo de la Roja. Es más, a algunas les han hecho creer que va en su contra. Pues nada más lejos de la realidad. Mi yayo tuvo que dejar su tierra huyendo de la miseria, y yo quiero que mis hijos no tengan el mismo duro destino. Y estoy segura que tú tampoco quieres eso para los más jóvenes de tu familia.

Continuar llegint

Des d’ERC volem alertar contra el Pla Director Urbanístic del Delta del Llobregat pactat entre la Generalitat i els ajuntaments socialistes: una contraprestació en tota regla després de la retirada d’Eurovegas. Aquest Pla s’ha plantejat sense un debat obert, sense participació ciutadana i saltant-se la validació dels plens municipals. No reconeixem l’oportunitat de requalificar terrenys lliures per acollir noves activitats econòmiques, perquè representa una agressió al Parc Agrari i una amenaça als nostres espais naturals.

Continuar llegint

El patrimoni d’una ciutat és l’empremta física de la seva història. Masies, xemeneies, torres modernistes, jardins romàntics... que te’ls vas trobant pels carrers i et recorden la riquesa dels fets esdevinguts al llarg del temps en aquell racó de món. Icones que defineixen la personalitat d’un poble, la seva identitat. A Viladecans, però, veiem com part del nostre patrimoni cau a trossos davant l’apatia de qui ens governa.

Continuar llegint

Nou mandat, nou Ajuntament i el mateix equip de govern (PSC+ICV) des de 2003. Semblaria que el consistori ha canviat poc o gens, però la realitat és ben diferent. Res serà igual. Les dues forces a l’executiu sumen per primer cop una majoria pels pèls, amb només 13 dels 25 regidors. Els grups a l’oposició hem protagonitzat els majors sotracs amb la irrupció de noves formacions i el retorn d’altres amb més força que mai, com és el cas d’ERC.

Continuar llegint

La nit del 24 de maig va ser doblement feliç per a tots els republicans de Viladecans. No només tornàvem a l’Ajuntament amb més força que mai des de la fi de la dictadura, sinó que els feixistes de PxC van ser expulsats del consistori. Durant aquella nit vàrem viure hores de celebració, d’abraçades, de missatges de suport, de felicitacions. Una nit on vàrem percebre la confiança de molta gent que té ganes de repensar Viladecans, de convertir-la en una ciutat amb més qualitat de vida, amb més autoestima.

Continuar llegint

Escric aquestes paraules el dia que tot just comença la campanya electoral, una campanya plena d’incerteses, perquè el resultat està més obert que mai. I ho comprovem des de fa setmanes amb el neguit de qui ja no ho té tot controlat i fa una campanya agressiva constant. Aquest fet, però, per a nosaltres és un estímul, perquè l’escenari s’obre a noves mares de pensar la ciutat, a noves maneres d’entendre la política municipal.

Continuar llegint

Qualsevol projecte que persegueixi un objectiu ambiciós ha de tenir al darrera un equip preparat i amb ganes de pencar per a assolir dit objectiu. Jo tinc la sort d'encapçalar un equip de gent que compleix aquests requisits, i molts més. La candidatura d'Esquerra Republicana de Viladecans està formada per un grup de gent polivalent i nodrit de molts perfils diferents, representatius de la diversitat de la ciutat. Perquè la nostra proposta vol ser el màxim d’oberta, plural, transversal, paritària i plena d’independents.

Continuar llegint

Viladecans ha crescut moltíssim durant les darreres dècades. En un grapat d'anys ha passat de ser un petit, modest i orgullós poble de pagesos, a ser una de les ciutats més grans del país, on massa sovint la gent tan sols es limita a compartir espais. Durant aquesta evolució ha calgut construir barris, garantir un bon clavagueram, fer arribar l'aigua corrent a totes les cases, i un llarg etcètera de crear infraestructures. Sovint això s'ha fet bé, però des d'Esquerra Republicana creiem que aquestes obligacions han fet entrar en una dinàmica al govern municipal on s'ha preocupat més pel ciment, que per la cohesió social; més per com crèixer indefinidament, que per com cuidar a la seva gent.

Continuar llegint

Surts al carrer i tot està potes enlaire. Carrers que històricament se n’ha reivindicat la seva millora per fi s’arreglen. Parcs infantils que són revisats arreu del municipi. Museus que s’inauguren. Poliesportius que s’enllesteixen. I em pregunto... cal esperar al darrer mig any abans de les eleccions d’un mandat de quatre anys per a fer tot això? I també... això és l’únic que demanem a un Ajuntament, que ens arregli els esvorancs del carrer? Gestionar una administració pública ha de ser molt més que això, perquè sinó, els nostres ajuntaments podrien prescindir dels polítics i convertir-se en una tecnocràcia.

Continuar llegint

Vivint una crisi que fa massa anys que dura i que pel camí ha anat deixant pobresa, angoixa, risc d’exclusió social, desnonaments, pobresa energètica... Fa massa anys que patim els efectes devastadors d’una economia especulativa que a l’Estat espanyol va prendre forma de totxana. Aquí, la incorporació de les dones al mercat laboral no va comportar una millora de les rendes familiars, incrementant així la qualitat de vida de la majoria de ciutadania i fent créixer el gruix de gent que composa la classe mitjana.

Continuar llegint