Les azalees aviat floriran

Aquesta és la imatge que ofereixen aquests dies les azalees, però ben aviat canviarà i és que aquesta planta del gènere Rhododendron floreix a començaments de primavera. Això sí, les flors es marceixen  després de pocs temps. Les azalees, originàries de l’Àsia, creixen a la vora dels arbres i a vegades sota ells.

Pel seu cultiu, cal una terra no massa humida i un xic àcida. No requereix de massa cura i pot adornar els interiors de les habitacions, però ha d’estar en un lloc ben il·luminat i ventilat, però no exposades directament al sol. En l’època que floreix cal regar-les de forma més freqüent, però eviteu mullar fulles i flors.

És una planta tòxica pels cavalls, cabres i ovelles, però no per als gossos i gats. Al Nepal és la flor nacional i als Estats Units és el símbol de l’estat de Geòrgia. 

L’erica, resistent a focs i sequeres i embellidora de jardins

L’erica és una planta que us pot anar molt bé al vostre jardí. Hi ha molta gent que l’usa per valles o parasols. És una planta que dura tot l’any i que és resistent a focs i sequeres.  Floreix a començaments de tardor fins ben entrada la primavera.

Diverses espècies de l’erica procedeixen de Sudàfrica, per també d’altres parts del continent de les Illes Canàries també de regions mediterrànies europees. La majoria de les espècies són arbustos de 0,2 a 1,5 metres d’alçada, però algun pot ser més alt i arribar a 6 o 7 metres. Tenen fulla perenne i de mida diminuta.  Les flors, molt petites i abundants, són roses, blanques o liles. N’hi ha que miren cap amunt i n’hi ha que miren cap avall. Es cultiven com a plantes de jardins paisatgístics pel seu efecte floral.

És una planta d’exterior, però algunes varietats es poden cultivar en interiors sinó hi ha calefacció i regant-la amb un plat a sota perquè absorbeixi la humitat. No la col·loqueu a l’estiu en un lloc que toqui ell sol directe. Millor la semiombra.  Són plantes que necessiten molt aigua.

Pots estalviar aigua amb el rec automàtic

Si vols dedicar menys temps a regar el teu hort o jardí i ho vols fer d’una manera eficient, sense malbaratar aigua, la solució és un sistema de rec automàtic. Pots arribar a estalviar fins a un 60% d’aigua i aconseguir un doble benefici: per al medi ambient i per a la teva butxaca.

Cada jardí és diferent, cada planta té unes necessitats diverses, i per aquestes raons hauràs d’escollir els emissors que més s’adaptin als teus cultius. Pots escollir entre el rec per goteig, els microasperssors... Als diferents centres del Grup La Rasa t’assessorarem sobre quin rec automàtic et convé més.

Sèdums i violers, plantes per aquestes dates

Voldríem parlar de dues plantes que viuen el seu millor moment en aquesta època de tardor-hivern. Comencem per una espècie que pot estar a l’ombra, al sol, aguantar llargues sequeres i són molt bons per estar a les rocalles. Són els sèdums ( a l'esquerra). I la tardor és el moment de l’any que us lluiran més al vostre jardí. Hi ha unes 350 espècies diferents i són molt utilitzades per a decoració per la seva combinació de bellesa i resistència.

També volem parlar-vos del violer (a la dreta) una planta amb floració tot l’hivern i que fan molt bona olor.  Són molt vistoses i sovint les trobarem en roques, murs i talussos, però també en jardins. Les flors s’agrupen en forma de raïms. De violers n’hi ha de diferents tipus:  blanc, vermell, marí...

Coneixeu el nou gerani?

La primula obconica és una planta amb resultats molt bons i floracions llargues que recorden al gerani. Per això és coneguda com el nou gerani. La diferència amb el gerani tradicional és que no l’afecta la plaga de minadors que tan mal fa als geranis. La prímula la trobem en molts colors diferents. 

La podeu tenir a l’exterior o a casa. En aquest segon cas, l’heu de situar en un lloc molt il·luminat però sense tant de sol directe i on no pateixi temperatures molt altes. La seva floració se centra durant els darrers mesos d’hivern i començaments de primavera.

Tots Sants ja és aquí

Falta una setmana per Tots Sants i seran molts els que esperaran a darrera hora per comprar les flors i portar-les als cementiris on estan enterrats els seus éssers estimats, una tradició molt arrelada al nostre país i que es concentra en aquesta època. El crisantem (en la imatge) serà l'estrella d'aquesta festa.

Ja fa dies que pots reservar la teva comanda de flors per aquesta festivitat en qualsevol dels centres del Grup la Rasa. D'aquesta manera estalviaràs temps i guanyaràs comoditat. 

Flors, centres, rams… el que trieu ho trobareu als nostres establiments. I si ens demanes consell te'l donarem de molt bon gust.

El teix, dels boscos de Poblet i Montsant al vostre jardí

El teix és un arbre que a les comarques tarragonines que els trobem als boscos de Poblet, Montsant, Cardó, Rasquera o dels Ports. Però també és una bona opció plantar-ne al vostre jardí. El teix viu en qualsevol tipus de sòl, encara que millor en els calcaris, però sempre en llocs fresquívols, humits i de sòl profund, normalment en barrancs i fondalades de muntanya. Resisteix bé el fred i requereix un cert grau mínim d'humitat en l'ambient i en el sòl. És freqüent company d'aurons, grèvols i d'altres espècies d'anàlogues exigències.

Es pot plantar aïllat, formant bovades, avingudes. És un arbre que abundava molt antigament i per les seves utilitzacions ha anat minvant; avui en dia, es troba en via d'extinció; ara està protegit i n'és evident la recuperació. El teix és molt utilitzat en horticultura ornamental i n'existeixen moltes varietats. La seva fusta s'empra per a la fabricació de diferents tipus de mobles i, excepte els arilli, contenen una substància anomenada taxina que s'empra en tractaments de quimioteràpia i és tòxica.

El teix (Taxus baccata) és una planta amb flor de la família de les taxàcies. És un arbre originari d'Europa occidental, central i meridional i del nord-oest d'Àfrica, el nord d'Iran i el sud-est asiàtic. És una conífera que pot créixer fins a 10 o 20 metres, excepcionalment 28. Té un tronc marró gruixut que pot arribar als 4 m de diàmetre. El seu creixement és lent però pot arribar a viure 4000 anys. Les fulles, lanceolades, primes i de to verd fosc, mesuren 1-4 centímetres de llarg per 2-3 mil·límetres d'ample i s'agrupen espiralment sobre el peduncle.