El 27S el Poble Català lliure va guanyar per majoria absoluta i va donar una ordre clara als seus polítics: INDEPENDÈNCIA.
Estem davant una confrontació catalana: els que volen la Independència (DUI) i els que volen fracassar amb un Referèndum impossible (Anar tirant: diners, ilusió i temps per la borda)
JXSí i CUP tenen majoria absoluta a Catalunya i un mandant, que el compleixin!
Qualsevol Constitució per a la República catalana quan més s’assembli a la de Macià més garanties tindrà de ser la millor Constitució de la Plena Independència Catalana.
—————-
O esdevenim lliures o dependrem totalment en l’essencial d’altres i aleshores ja no som ni serem nosaltres catalans.
Completem aquest canvi de Paradigma: Esdevinguem lliures -com estat català independent-. Senzilla i plenament lliures, amb capacitat per parlar i negociar amb tothom sense traves de cap mena, però mantenint la nostra individualitat com a Poble. Políticament lliures … o sigui independents!
L’objectiu: La nació sencera, la llengua catalana, l’estat independent, la constitució com la de l’Havana, breu, clara i potent.
Comprometem-nos amb la DUI, la Declaració Unilateral d’Independència, i cridem a refermar la voluntat de tots els catalans, començant pels més patriotes, per plantar-nos com Xirinacs ho feu i precipitar així el necessari i urgent “Punt i Final”!
Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció.
El Referèndum és l’enèssima via morta: DUI ja!
El castellà no pot ser
(Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI, simpatitzant de l’UPDIC de Jordi Fornas que fou batlle de Gallifa.)
Fotografia: José Soler (ACN)
A més de la presència d’ACPV i d’altres entitats com Escola Valenciana, cal destacar també la presència d’una pancarta de l’ANC, la PDD del País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorc, amb Àngels Folch, Toni Infante i Cristòfol Soler.
També hi ha represetants de diversos partits polítics.
Manifest
El manifest amb el qual s’ha clos la convocatòria remarca que després de ‘vint anys de malgovern’ la llista dels greuges dels valencians és molt llarga amb molts anys en els quals “uns pocs construïen el seu paradís particular destruint el país, tant a través del malbaratament de la riquesa com de l’acumulació de despropòsits en la gestió”.
El text recorda la frase de Joan Fuster “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres” i assenyala que si bé amb el canvi de govern “ens hem alleugerit de l’asfixiant sensació de respirar un aire enrarit” ara toca “posar fil a l’agulla”.
“El dol ha finalitzat. No podem dedicar-li més temps, el necessitem tot”, indiquen. En aquest sentit, demana que els valencians es posin a construir “un país més culte, més just, més bonic” on la cultura i la llengua pròpia tornin al lloc que els correspon.
Al respecte, recorda que milers de persones han treballat durant aquests anys perquè els ciments de la societat valencians no s’enfonsessin i que el nou govern “ha d’aportar solidesa institucional als ciments que des del carrer hem estat construint durant anys”.
Finalment, el text assenyala que amb això els valencians aconseguiran “un país on siga fàcil que ens reconeguem i ens reconeguen. Un país on siguem més feliços perquè se’ns respecta des del que som. Fem un país més nostre. Fem País Valencià. més unit, i més digne i més just”.
La diada del Vint-i-cinc d’Abril, que recorda l’aniversari de la batalla d’Almansa del 1707, celebra així l’acte central, que té continuïtat amb la festa per la cultura, organitzada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV).
ACPV torna a la plaça de bous
La manifestació precedeix la Festa per la Cultura ‘Homenatge a València’, que ACPV ha preparat a partir de les vuit del vespre a la plaça de bous de València, amb les entrades exhaurides de fa dies. Després d’una dècada i mitja de prohibició de les administracions del PP a l’ús d’aquest espai, amb el canvi de govern ACPV hi torna amb un cartell de luxe de cantants i grups valencians i de la resta del país, de Lluís Llach a Al Tall, passant per Feliu Ventura, Pau Alabajos, Miquel Gil, la Gossa Sorda… I també amb un ampli suport institucional, que va des del govern del Principat i les Illes fins a ajuntaments del País Valencià: Alacant, Castelló de la Plana, València, Vila-real, Vall d’Uixó i Almàssora. També hi col·laboren cinc universitats públiques valencianes (Jaume I de Castelló, València, Politècnica, Alacant i Miguel Hernàndez d’Elx) i la Diputació de València.
Quinze anys de prohibicions i resistència
L’any 2000 ACPV va celebrar la diada a la plaça de bous per darrera vegada. I l’espectacle que havia començat a preparar per a la del 2001 ja no es va poder fer perquè les institucions, governades pel PP, ho van impedir. Aleshores començà un període en què els governs del PP van prohibir tota mena de manifestació valencianista en aquell espai. Fou una època de censura i persecució política, amb episodis molt greus, com el tancament de les reemissions de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià.
Arran del recent canvi de color polític, ara ACPV ha pogut recuperar el festival i, alhora, pot fer ús d’aquest espai únic que els havia estat vetat. I ho fa amb un espectacle d’homenatge a València, amb moltes col·laboracions. Així el presenta l’organització: ‘Serà un concert especial i emotiu, per a fer visibles els amplis sectors del nostre país que aposten per la llengua i la cultura, que durant vint anys n’han fet possible la pervivència i la renovació, i que han treballat per alimentar l’esperança i multiplicar-la.’
1/ PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA
2/ DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA
3/ PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT
1 – EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA
UPDIC vol dur a terme la Declaració d’Independència de Catalunya tan aviat com sigui possible.
Ens ratifiquem en què la Declaració d’Independència de Catalunya és la condició indispensable per a qualsevol acord amb altres formacions polítiques en les condicions que s’expressen tot seguit.
Considerem que això s’ha de fer després de la constitució del nou Parlament Català sorgit de la voluntat popular manifestada a les urnes i la formació del Govern pel President elegit per aquest Parlament.
La Declaració s’ha de fer de manera unilateral per part d’una majoria parlamentària de les forces polítiques catalanes, sense necessitat d’acords previs amb les institucions de l’Estat espanyol, els seus polítics i el seu Govern.
La Declaració es farà des del Parlament de Catalunya, seu de la voluntat democràtica del Poble Català, i per descomptat, per la majoria política dels seus representants electes. Tot seguit es procedirà a Proclamar la República Catalana, prenent el Govern les mesures necessàries per fer efectiu el control del territori.
Si pels motius que siguin, que s’entén que serien de força major, la Declaració d’Independència no es pogués fer en aquest lloc emblemàtic de la voluntat democràtica dels catalans, se n’escolliria un d’alternatiu que permetés la trobada i reunió de tots els càrrecs electes que formen aquesta majoria política.
Els actes de Declaració i Proclamació, es comunicaran a totes les Nacions i Estats del món i als principals organismes internacionals, demanant-los el reconeixement immediat del nou Estat Català i l’ingrés a cadascun d’aquests organismes internacionals, recordant-los que ens empara la legitimitat democràtica i ens acollim a la normativa, tractats, drets i legislació existent en aquesta matèria.
El Govern de la Generalitat prendrà de manera immediata les mesures pertinents per tal que tots els béns i organismes de l’Estat espanyol -hisenda, governació, justícia, infraestructures ferroviàries o de comunicacions, telefonia, aprovisionament elèctric o d’aigua, policia de fronteres o exèrcit- en territori del Principat de Catalunya, passin a estar sota el control del Govern Català o es retirin.
En cas de resistència a l’autoritat catalana (Mossos d’Esquadra) en el propi territori, es procurarà no haver d’aplicar la força i s’optarà per duplicar les funcions d’aquells organismes que s’oposin al nou govern sobirà, mentre no es resolgui la duplicitat de manera negociada.
En el cas que l’Estat espanyol es negui a negociar amb el nou Estat Català, es buscarà la mediació dels organismes internacionals perquè intervinguin en el conflicte.
Puigdemont està renunciant a tot compromís amb el veritable gest independentista amb l’excusa d’un mandat mal quantificat i mal interpretat. Un capdavanter no ho pot fer això, ha de fer ben bé el revés!
El Poble català que va votar el 27S d’una forma clara i contundent veu amb preocupació i inquietud com la seva voluntat està en mans de pusil·lànimes i partidistes que no donen la talla amb la confiança que se’ls va dipositar, es torna a sentir la sensació de que amb Convergència no arribarem a la Independència i amb Esquerra tampoc! perquè Puigdemont ho és de CDC veritat? i Junqueras d’ERC veritat?
Si vaig errat i no és així, que ambdós polítics no compleixen … per què Puigdemont actua així i no com un veritable defensor de la nostra independència total. Pobres de nosaltres! quan aprendrem a confiar amb alliberadors i no pas amb retardataris i encaixadors?!
Per sentit comú, si volem ser independents, cosa que ja hem repetit manta vegades els catalans des del propassats 2009, 2010, 2012, 2013, 9N del 2014, 27S del 2015 i ho ha reafirmat el nostre Parlament amb la DIP i la re-DIP, i en totes aquestes vegades ho hem expressat de forma oficial i escrupolosament democràtica amb Consultes (Referèndums escanyats, mutilats i rebaixats de condició pels nostres principals enemics, o sigui per la nostra mateixa classe política catalana miserablement autonòmica i supeditada a un propi i auto imposat esclavatge).
Per sentit comú, si volem ser independents i no deixar perdre aquesta ocasió d’or, que estem vivint i lluitant, d’oportunitat d’assolir amb èxit la recuperació de la nostra set vegades secular independència.
Per sentit comú, si volem ser independents, perquè un dels més grans enemics nostres d’aquest moment -enemic de Catalunya i els catalans- és el temps i el cansament que la indecisió volguda de la nostra sempre vergonyant i indigne classe política provoca. Ho saben i ho volen, volen cansar-nos per esgotament, volen que el procés es vagi rovellant mentre ells van cobrant. Ha fallat el pagament d’alguna paga dels funcionaris, però jo perdo pagues dia a dia i sense parar, han fallat els pagaments a les farmàcies, però algú ha sentit a dir o parlar de que ses senyories hagin perdut ni una sola paga de mans de l’estat espanyol que tan bé paga, amb els diners dels catalans, el sou d’uns polítics que per la seva manera de fer fan olor de mecs o de comprats. Massa bé paga el sistema als seus directes llogats! No sigui que algú tingui massa pressa en canviar les coses.
Puigdemont successor a dit d’Artur Mas, dia a dia està renunciant a tot el que se suposa que hauria de fer un capdavanter independentista i ho fa amb dues excuses que sembla que ha mal interpretat o dels que n’ha fet una lectura totalment desenfocada, primer dient que el 27S no hi va haver prous vots quan tots sabem que malgrat la tupinada del vot exterior es va superar la majoria absoluta de 68 diputats necessària i suficient per a fer una DUI, encara amb quatre diputats més, i segon dient i repetint que el mandat del Poble sols l’obliga a preparar el que ell en diu la pre independència.
Puigdemont (Mas-dos) només exerceix d’administrador de l’autonomia caduca i cada vegada més ofegada i així posa irresponsablement en risc la capacitat de Catalunya d’aixecar-se i marxar. Com Mas, Puigdemont, no és un capdavanter -els capdavanters veritables són necessaris per a una tasca alliberadora-, sols s’excusa en una majoria que mai serà suficient per qui vol que no sigui mai suficient i encara té la gosadia d’exigir que els catalans tornem a votar i que superem de nou més i més pantalles democràtiques que ells no escoltaran o sempre traduiran al seu aire.
Fins que no posem al davant del Procés d’Independència un home o dona, naturalment, que vulgui per sobre de tot la Independència de Catalunya i actuï conforme amb aquesta voluntat, i que de fet no ens enganyi, no podrem declarar unilateralment la independència, que és com es fa i per a més INRI encara de l’actuació d’aquests maldestres que ens governen ara a Catalunya, per a més INRI la DUI és legal internacional segons jurisprudència dicatada pel Tribunal Internacional de La Haia.
Compatriotes, no ens deixem fotre una vegada més! Preparem la DUI i si no la fan ells, els abans esmentats, perquè ells no la faran mai! ja ho han dit i repetit, la haurem, de fer nosaltres i haurem de foragitar-los del lloc que els hi hem confiat.
Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció, Soci de l’ANC i de l’ÒMNIUM. membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC -Unim-nos per a Declarar la Independència Catalana- de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa
Manifestació en suport al regidor Joan ComaLa manifestació, convocada pel Moviment 30/03 amb el lema ‘Per les llibertats, ni un pas enrere! Contra l’ofensiva antidemocràtica del govern espanyol’, ha comptat amb la presència del president de l’ANC, Jordi Sànchez, i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. La marxa també ha comptat amb el suport de centenars d’adhesions, més d’un centenar d’entitats i més de 600 persones a títol individual.
En l’àmbit nacional també s’hi han adherit l’AMI, la CUP i Procés Constituent i en l’àmbit comarcal la convocatòria ha tingut un ampli suport polític i social amb la participació de la CUP, ERC, CDC, Demòcrates, Podem i la PAH. Els deu diputats de la CUP, Marta Rovira, Joan Tardà, David Fernández, Arcadi Oliveres, Teresa Forcades i les batllesses de Vic i Badalona també s’hi han sumat.
La DUI és la desobediència més legítima i és legal internacional. Unim-nos per la DUI.
Cert, toca l’entrenament tàctic sobre el territori i en això farem costat a la CUP. No hem de tenir por i hem d’anar units en la necessària ruptura amb l’invasor i els “quintacolumnistes”.
Preparem-nos mentalment per a l’enfrontament perquè la nostra aposta per a la Recuperació de la Independència dels catalans va de veres. No fem broma en això i no podem anar esperant unes lleis i unes estructures d’estat perfectes perquè no és possible fer-les perfectes sense fer-les o volent fer-les din l’estat espanyol i sota les seves jurisdiccions, traves i amenaces.
“La Independència s’ha de fer bé” cert! però fer-la bé és fer-la, i ens haurem d’encarar amb Espanya i els espanyols com aquests que s’anomenen “ciutadans” encara que no vulguem.
La desobediència sublim i perfecte es diu DUI, preparem-la ja des d’ara, la tenim a la ma amb 72 diputats independentistes. No ens encantem.
La DUI no depèn del 50%+1 de ciutadans sinó sols del 50%+1 de diputats que en el nostre cas, de Catalunya, són ni més ni menys que 68 diputats, i aquesta DUI no és contrària a la Legalitat Internacional per Jurisprudència dictada pel Tribunal de La Haia en el cas Kosovo.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, català pro DUI, membre de la pàgina de facebook “Compromesos amb la DUI”, simpatitzant de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana” de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.
