Un any més, com cada 25N, des de l’AEP ens unim a les reivindicacions en la lluita per a l’eliminació de la violència envers les dones. I ho fem amb l’esperança, com sempre, de que aquesta sigui una lluita que ens acompanyi durant tot l’any. La quarta onada del feminisme és una realitat, ho vam demostrar el passat 8M, i gràcies a la lluita incansable de totes les nostres companyes estem aconseguint que es parli d’aquesta violència constant que patim les dones al nostre dia a dia, i que la necessitat de fer front al sistema patriarcal estigui a l’agenda pública.

No podem començar sense recordar primer a les 15 víctimes mortals per feminicidi a Catalunya durant l’any 2018, segons femincidio.net. Aquestes víctimes mortals no només recullen les assassinades en mans de la parella, sinó també els feminicidis familiars, les víctimes mortals per violacions i els femincidis infantils. De les dones assassinades per les seves parelles, que en són 9, només una d’elles havia denunciat el seu agressor. Per tant, aquest és un dia també contra la justícia patriarcal que ens qüestiona, ens maltracta i no ens protegeix. Volem una justícia que ens defensi i recolzi quan denunciem, i, alhora, que ens doni la confiança per poder denunciar. Volem tenir recursos al nostre abast per poder detectar les situacions de violència, per saber com actuar i fer-ne front. Que denunciar no sigui posar encara més en perill la nostra vida, sinó que ens ajudi a sortir i a ser lliures d’aquestes relacions que ens ofeguen i ens maten.

Ens volem vives, però també lliures. La violència masclista no és només aquella que mata, és la que ens acompanya en tots els àmbits de la nostra vida i no ens deixa ser lliures. Al món, una de cada tres dones ha patit violència masclista. A Europa, una de cada tres dones ha patit violència física o sexual durant la seva infantesa a mans d’un adult, i a Catalunya, una de cada quatre dones ha sigut víctima d’un atac masclista d’extrema gravetat.

Viure amb por també és violència. Que el fet de tornar a casa soles sigui qüestió de valentia també és violència. Qüestionar-nos a nosaltres per com anem vestides o per la quantitat d’alcohol que hem begut quan denunciem una agressió sexual també és violència. La normalització del control i la possessió dins les relacions sexoafectives també és violència. Cobrar menys per fer la mateixa feina que els homes i tenir vides més precaritzades també és violència. Que la cura darrera de tot el sistema productiu recaigui única i exclusivament sobre nosaltres també és violència. L’objectificació i mercantilització constant dels nostres cossos també és violència.

L’explotació sexual, la tracta de persones (majoritàriament dones), els matrimonis forçats i la mutil·lació genital femenina també ho són.

Des d’AEP sabem que la fi del sistema patriarcal arribarà de la mà d’una educació basada en la igualtat i el respecte, un sistema educatiu amb els recursos necessaris per fer de la coeducació a les escoles una realitat. A més, defensem la necessitat d’una educació sexual que ens eduqui en les relacions sexoafectives entre iguals, que ens ajudi a desmuntar els mites de l’amor romàntic que ens ofeguen i a detectar les conductes que hem d’evitar.

Seguirem treballant per què a les universitats catalanes es doni visibilitat a la tasca de les dones en els canvis històrics de la nostra societat, afegint-les a elles i la perspectiva de gènere als plans docents. Així com també seguirem reivindicant la necessitat d’unes institucions universitàries paritàries, i la necessitat de tenir recursos per donar resposta efectiva a la violència masclista que patim també a les aules.

Una educació feminista, amb perspectiva de gènere, és el punt de partida per alliberar-nos de la violència masclista i per acabar amb la societat patriarcal que ens maltracta, ofega, reprimeix, i ens mata.

Mentrestant, seguirem sortint als carrers cridant que la nit és nostra i per demostrar que la revolució feminista que va començar amb el 8M no acabarà fins que aconseguim subvertir les estructures de poder del sistema patriarcal. ENS VOLEM VIVES I LLIURES.

Ara fa un any el Govern de l’Estat iniciava una operació a gran escala per tal de justificar l’ofensiva repressiva contra la població de Catalunya, per l’organització de l’1 d’octubre, la seva celebració i les seves conseqüències.A Aquesta operació esdevenia especialment greu amb l’actuació de les forces de repressió contra la població, i amb persecució i empresonament de dirigents d’entitats socials, membres del Govern i de la Mesa del Parlament; així com contra activistes de base amb acusacions que arriben fins i tot al grau de “terrorisme”.

Cada 8 de març sortim als carrers a celebrar, recordar, reivindicar i defensar les lluites i les conquestes de drets que milers de dones activistes, sufragistes i sindicalistes ens han deixat en herència. Per això, cada 8 de març –i cada dia– ens mobilitzem i seguim treballant sabent que la lluita és llarga i continua, i que només actuant amb sororitat podrem seguir avançant. És per això, que aquest 8 de març, el dia de la dona treballadora, convoquem a la vaga feminista internacional perquè som diverses, som vives, som lliures, som rebels i som per les que ja no hi són.

L’educació és un dret, no un privilegi. És inconcebible que l’accés a l’educació superior cada cop es vegi més reduït a qui pot tenir l’adquisició econòmica suficient per costejar-se els estudis. El Pla Bolonya, la pujada dels preus dels graus, la LOMCE o el 3+2 són les mostres de la determinació per part del capital per privatitzar el sistema educatiu públic. La mercantilització, la competitivitat i l’individualisme en el si de la Universitat pública són manifestacions de les conseqüències d’aquesta privatització.

De cara al proper dijous dia 26 d’abril, les assemblees estudiantils han fet una convocatòria de vaga, emmarcada en un moment polític de necessitat de reactivar-nos com a moviment estudiantil i tornar a posar sobre la taula les necessitats de les estudiants i les nostres universitats públiques. El motiu principal entorn el qual gira la convocatòria es basa en l’accés: la rebaixa del 30% dels preus universitaris i l’equiparació dels preus de màster amb el de grau, reivindicacions constants del moviment estudiantil.

Malgrat compartir les motivacions principals de la convocatòria de mobilització, diverses organitzacions ens han fet saber que el 26 d’abril és el Dia de la Visibilitat Lèsbica, i és per això que creiem necessari replantejar-nos la conveniència de la data: no podem contribuir de forma activa a invisibilitzar aquest dia, un dia assenyalat per a la comunitat LGTBI. Necessitem, com a sindicat estudiantil d’esquerres, feminista i inclusiu, reforçar el nostre compromís a l’hora de construir unes universitats lliures de masclisme i lgtbifòbia.

Així doncs, des de l’Associació d’Estudiants Progressistes hem defensat, seguim i seguirem defensant les reivindicacions que aposten per la construcció d’una universitat al servei de la societat. Només mitjançant la mobilització podrem aturar les contrarreformes universitàries dels darrers anys i construir #LaUniQueVolem. Demanem al conjunt del moviment estudiantil que, per tal de preservar la unitat necessària en la lluita pels objectius conjunts, repensem unides les implicacions de mantenir la data actual, amb la finalitat de cercar-ne d’altres que no entrin en conflicte amb les reivindicacions d’altres col·lectius.

  Per la universitat gratuïta i feminista! Visca el Moviment Estudiantil!

L’accés a la universitat no és igual per a tothom. El sistema universitari català ha evolucionat i ha canviat la seva forma de ser: l’impacte de la crisi econòmica, l’aplicació del Pla Bolonya i l’augment dels preus han suposat un canvi en la mentalitat i estil de vida de l’estudiant. Havent aconseguit que les filles d’obreres i obrers entréssim a les universitats, ara el moviment estudiantil lluita per mantenir-nos, a contracorrent.

Els últims anys hem vist com companyes fan malabars diaris per compaginar feina i estudis, com companyes són vistes des de l’Administració com part de famílies d’altes rendes mentre els pares escullen quin fill va a la universitat, com companyes lluiten diàriament per poder continuar els seus estudis, i hem vist com companyes s’han vist obligades a marxar, abandonar o oblidar les ganes de continuar formant-se a la universitat. I totes aquestes situacions tenen una mateixa explicació: el model de preus, taxes i beques.