El sector públic està en perill i totes ho sabem. Estudiants, funcionaris i les usuàries dels serveis socials, totes les ciutadanes, estem patint una davallada de qualitat de vida a causa de les retallades aplicades de forma indiscriminada a la despesa social. Les estudiants hem viscut un augment abusiu de les taxes i hem observat com la universitat pública s’ha tornat un privilegi i ha deixat de ser un dret que totes les ciutadanes hauríem de tenir. Hem vist com s’han expulsat milers d’estudiants perquè no poden fer front a les taxes. Estem patint una precarització de les nostres vides, on moltes, hem de treballar i estudiar per tal de poder pagar les taxes. Observem, amb ràbia, la precarització del professorat, sobretot de l’associat que té uns sous irrisoris comparant amb les seves companyes fent, moltes vegades, la mateixa feina.

L’educació és un dret, no un privilegi. És inconcebible que l’accés a l’educació superior cada cop es vegi més reduït a qui pot tenir l’adquisició econòmica suficient per costejar-se els estudis. El Pla Bolonya, la pujada dels preus dels graus, la LOMCE o el 3+2 són les mostres de la determinació per part del capital per privatitzar el sistema educatiu públic. La mercantilització, la competitivitat i l’individualisme en el si de la Universitat pública són manifestacions de les conseqüències d’aquesta privatització.

De cara al proper dijous dia 26 d’abril, les assemblees estudiantils han fet una convocatòria de vaga, emmarcada en un moment polític de necessitat de reactivar-nos com a moviment estudiantil i tornar a posar sobre la taula les necessitats de les estudiants i les nostres universitats públiques. El motiu principal entorn el qual gira la convocatòria es basa en l’accés: la rebaixa del 30% dels preus universitaris i l’equiparació dels preus de màster amb el de grau, reivindicacions constants del moviment estudiantil. Malgrat compartir les motivacions principals de la convocatòria de mobilització, diverses organitzacions ens han fet saber que el 26 d’abril és el Dia de la Visibilitat Lèsbica, i és per això que creiem necessari replantejar-nos la conveniència de la data: no podem contribuir de forma activa a invisibilitzar aquest dia, un dia assenyalat per a la comunitat LGTBI. Necessitem, com a sindicat estudiantil d’esquerres, feminista i inclusiu, reforçar el nostre compromís a l’hora de construir unes universitats lliures de masclisme i lgtbifòbia.

Un any més, com cada 25N, des de l’AEP ens unim a les reivindicacions en la lluita per a l’eliminació de la violència envers les dones. I ho fem amb l’esperança, com sempre, de que aquesta sigui una lluita que ens acompanyi durant tot l’any. La quarta onada del feminisme és una realitat, ho vam demostrar el passat 8M, i gràcies a la lluita incansable de totes les nostres companyes estem aconseguint que es parli d’aquesta violència constant que patim les dones al nostre dia a dia, i que la necessitat de fer front al sistema patriarcal estigui a l’agenda pública. No podem començar sense recordar primer a les 15 víctimes mortals per feminicidi a Catalunya durant l’any 2018, segons femincidio.net. Aquestes víctimes mortals no només recullen les assassinades en mans de la parella, sinó també els feminicidis familiars, les víctimes mortals per violacions i els femincidis infantils. De les dones assassinades per les seves parelles, que en són 9, només una d’elles havia denunciat el seu agressor. Per tant, aquest és un dia també contra la justícia patriarcal que ens qüestiona, ens maltracta i no ens protegeix. Volem una justícia que ens defensi i recolzi quan denunciem, i, alhora, que ens doni la confiança per poder denunciar. Volem tenir recursos al nostre abast per poder detectar les situacions de violència, per saber com actuar i fer-ne front. Que denunciar no sigui posar encara més en perill la nostra vida, sinó que ens ajudi a sortir i a ser lliures d’aquestes relacions que ens ofeguen i ens maten.

Ara fa un any el Govern de l’Estat iniciava una operació a gran escala per tal de justificar l’ofensiva repressiva contra la població de Catalunya, per l’organització de l’1 d’octubre, la seva celebració i les seves conseqüències.A Aquesta operació esdevenia especialment greu amb l’actuació de les forces de repressió contra la població, i amb persecució i empresonament de dirigents d’entitats socials, membres del Govern i de la Mesa del Parlament; així com contra activistes de base amb acusacions que arriben fins i tot al grau de “terrorisme”.

Cada 8 de març sortim als carrers a celebrar, recordar, reivindicar i defensar les lluites i les conquestes de drets que milers de dones activistes, sufragistes i sindicalistes ens han deixat en herència. Per això, cada 8 de març –i cada dia– ens mobilitzem i seguim treballant sabent que la lluita és llarga i continua, i que només actuant amb sororitat podrem seguir avançant. És per això, que aquest 8 de març, el dia de la dona treballadora, convoquem a la vaga feminista internacional perquè som diverses, som vives, som lliures, som rebels i som per les que ja no hi són.