09:00 - Campo insisteix en el "diàleg" encara que hi hagi presos i exiliats
El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha insistit que cal resoldre "el problema polític" entre Catalunya i Espanya i ha assegurat que la solució passa "pel diàleg permanent". "Estic convençut que quan hi hagi un govern a Catalunya es podrà parlar", ha afirmat en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio. Campo ha dit que cal parlar "en les circumstàncies que sigui", també encara que hi hagi presos polítics. "Pot condicionar, però s'ha de parlar. El diàleg és necessari per trobar zones comunes i preocupar-nos dels problemes de la ciutadania", ha apuntat. On s'hauria de fer aquest diàleg, a la mesa de diàleg o a la comissió bilateral? "Ens hem de posar d'acord en l'instrument". El ministre ha evitat concretar quin govern voldria la Moncloa. "A mi m'encantaria que Illa hagués pogut defensar el seu programa d'investidura, però això ho haurà de decidir el Parlament", ha dit.
08:55 - Campo diu que la reforma de la sedició "està avançant" però continua sense concretar calendaris
El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha assegurat que la reforma del delicte de sedició "està avançant" però no ha detallat quin calendari tindrà. Ha ratificat el seu compromís en modificar el codi penal per adaptar-lo al segle XXI. "Hem d'ajustar els tipus penals a la realitat. Hi ha moltes variants de subvertir l'ordre constitucional", ha apuntat en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio. Què falta? "No és qüestió de suports parlamentaris, estem comparant codis penals i veient iniciatives d'altres països", ha explicat. El ministre ha evitat pronunciar-se sobre si una reforma del codi penal podria facilitar el retorn de Carles Puigdemont a Espanya. "Les lleis no es fan pensant en ningú concret", ha dit. Ha admès, de tota manera, que la modificació del codi penal s'ha plantejat arran del procés independentista. "La realitat que va passar i la sentència del Suprem ens ha fet reflexionar", ha afirmat el ministre, que ha dit que es presentarà "el millor text possible".
08:47 - Campo nega que hi hagi "retards" en els indults dels presos
El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha negat que els indults dels presos polítics portin retard. "10-14 mesos és un període normal, cada cas pot tenir una deriva temporal", ha dit, i ha assegurat que "no porten retard". Campo ha recordat que no és un únic indult, sinó un per a cada condemnat, i pot ser que arribin primer uns que d'altres. El ministre no ha concretat si és partidari de concedir els indults i dit que quan arribi l'informe del Tribunal Suprem "s'estudiarà amb el màxim criteri possible" i s'elevarà al consell de ministre. "Quan ho llegeixi enviaré una proposta al consell de ministres", ha afirmat en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio. Campo ha dit que els indults s'estan tramitant i ha recordat que no hi ha uns terminis establert i ha desmentit les paraules de Jaume Asens, que deia que el Suprem bloquejava els indults per motius polítics. Cost polític dels indults? "No, el govern prendrà una decisió amb plena responsabilitat".
07:20 - Les portades
Les vacunes i els fons europeus continuen sent els protagonistes del recull de portades dels principals diaris de paper catalans i espanyols.
21:47 - El fiscal demana al TC que desestimi el recurs del PP contra la sentència que impedeix Cantó anar a la llista de Madrid
El fiscal ha demanat al Tribunal Constitucional que desestimi el recurs d'empara del PP contra la sentència del jutjat del Contenciós Administratiu que impedeix l'exactor i exmembre de la directiva de Ciutadans Toni Cantó concórrer a les eleccions de Madrid del 4 de maig amb els populars. Segons l'escrit que ha presentat a l'àrbitre constitucional, el Ministeri Públic considera que ni Cantó ni Agustín Conde compleixen els requisits que estableix la llei electoral de la Comunitat Autònoma per ser candidats. La norma, recorda el fiscal, marca que els candidats han d'estar inclosos a les llistes del cens electoral vigent o han d'acreditar que reuneixen totes les condicions exigides per ser-hi. A parer seu, cap dels dos les compleixen.
21:17 - ÚLTIMA HORA |
19:05 - Espanya registra 10.474 nous positius de Covid i 131 defuncions més en les darreres 24 hores
En les últimes 24 hores, Espanya ha registrat 10.474 nous casos de Covid i 131 noves defuncions a causa del virus. Per altra banda, els hospitals reben 1.318 nous ingressos, la majoria a Madrid (278). Les dades de contagis dels darrers 7 dies situen la Comunitat de Madrid al capdavant, amb 12.892 casos, seguida d'Andalusia (9.872 casos) i Catalunya (8.960 casos). Des de l'inici de la pandèmia 338.832 persones de l'Estat espanyol han hagut de ser hospitalitzades per Covid, de les quals 30.917 han anat a l'UCI. Els darrers 7 dies hi ha hagut 2.303 hospitalitzats, 257 dels quals a Unitats de Cures Intensives.
16:38 - Arriben a l'Estat 146.000 dosis de Janssen, que quedaran paralitzades en un magatzem
Malgrat la paralització de la distribució anunciada per la farmacèutica Janssen l'executiu espanyol ha rebut aquest dimecres 146.000 dosis de la vacuna, segons han informat fonts del Ministeri de Sanitat. Les dosis quedaran paralitzades al magatzem central de Guadalajara. Es fa d'aquesta manera d'acord amb les indicacions de la mateixa farmacèutica, que ha recomanat als estats que conservin les dosis de cada país i no les utilitzin fins que es pronunciï el Comitè per a l'Avaluació de Riscs de Farmacovigilància Europeu.
16:25 - L'FMI reclama als governs europeus més ajudes a famílies i empreses
El Fons Monetari Internacional (FMI) reclama als governs europeus més ajudes per "accelerar" la recuperació. En un informe sobre la situació econòmica a Europa, l'organisme liderat per Kristalina Georgieva apunta que calen mesures fiscals que estimulin la inversió i la creació de llocs de treball, però que alhora també és important accelerar la vacunació per garantir la recuperació. "Com més ràpida sigui la recuperació menys cicatrius hi haurà en la població i les empreses", diu l'FMI, que remarca que la política fiscal ha de tenir un "paper cada cop més important", quan la monetària resulta "menys efectiva".
15:08 - Dinamarca deixa de vacunar amb AstraZeneca per la "possible relació" amb casos "molt estranys" de trombosi
L'Autoritat Danesa de la Salut ha decidit aquest dimecres deixar de vacunar amb AstraZeneca després de detectar la "possible relació" del vaccí amb "casos molt estranys de coàguls de sang inusuals, sagnat i un baix nombre de plaquetes". En un comunicat, les autoritats daneses han anunciat la seva decisió de "continuar la campanya de vacunació sense AstraZenca" a causa dels "comentaris preocupants" sobre la seguretat de la vacuna. Malgrat que l'Agència Europea del Medicament ha reiterat la seva confiança en el vaccí malgrat seguir investigant els casos "estranys" de trombosi, les autoritats daneses apunten que han detectat "una freqüència més alta de l'esperada en efectes secundaris específics", especialment en trombosis.
13:19 - Els comuns proposen un monogràfic al Parlament sobre salut mental
David Cid, portaveu d'En Comú Podem al Parlament, ha anunciat aquest matí que Jéssica Albiach ha enviat una proposta a la resta de grups excepte Vox per convocar un ple específic d'abordatge de la salut mental a Catalunya. Els comuns també volen treballar per una declaració institucional per demanar a Europa l'alliberament de la patent de les vacunes contra la Covid-19.
13:10 -
🔴 EN DIRECTE | Primer dia de cribratge a @la_UPC de #Terrassa per detectar asimptomàtics entre alumnes i personal. Degoteig constant sense cues després d'una gran afluència a primera hora. S'espera cribar 2.000 persones fins divendres;
— LaTorre (@torrepalau) April 14, 2021
✍️ @marcsolev https://t.co/dySVSa7JsT pic.twitter.com/0W3g7PeCmT
12:27 - Borràs promourà que la legislatura que va néixer amb les eleccions del 1932 sigui considerada la primera del Parlament en lloc de la que va arrencar el 1980
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha assenyalat aquest dimecres que promourà que la legislatura que va néixer amb les eleccions del 1932 sigui considerada la pirmera del Parlament en lloc de la que va arrencar després dels comicis del 1980. Així ho ha concretat en l'acte d'homenatge a les víctimes del franquisme, que ha coincidit amb la celebració dels noranta anys de la proclamació de la Segona República. La legislatura sorgida de les eleccions del 14-F és la número 13 i, si prospera el canvi, serà la catorzena. Borràs ha comparat la situació dels represaliats pel procés amb les víctimes de la dictadura.
11:07 -
🔴🟡🟣@EnComuPodemtgn reivindica des de #Tarragona avançar cap a la Tercera República espanyola. Informa @JosepMLlaurado https://t.co/lRboc8M6BV pic.twitter.com/KHYrAY8s5y
— NacióTarragona (@naciotarragona) April 14, 2021
10:00 - Sánchez, en el debat al Congrés
El president espanyol assegura que Espanya és un dels països europeus líders en el procés de vacunació. "Espanya se situa avui entre els països de la UE amb millor execució en el pla de vacunació", ha explicat Sánchez, que espera que l'executiu espanyol rebi fins a 38 milions de dosis de diferents vacunes. "El 95,6% dels majors de 80 anys tenen almenys la primera dosi de la vacuna. I el 52,5%, ambdós", ha assegurat.
09:32 - Els preus a Catalunya es disparen durant el mes de març i l'IPC se situa en l'1,3%
Els preus a Catalunya es van disparar durant el mes de març i van situar la variació interanual de l'Índex de Preus al Consum (IPC) en l'1,3%, més d'un punt per sobre la taxa registrada al febrer (-0,1%) i assolint unes xifres que no es veien des de l'abril del 2019. Alhora, és la primera vegada que l'IPC creix per sobre de l'1% des de l'esclat de la pandèmia, segons les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La forta pujada registrada aquest últim mes es deu a l'increment en el preu dels subministraments de la llar com l'aigua, el gas i l'electricitat, que es van encarir un 3,7% respecte a l'exercici anterior; i dels combustibles, que van pujar de preu un 4% en termes interanuals.
09:21 - Sánchez, en el debat al Congrés
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anuncia que el Pla de Recuperació basat en els fons europeus consta d'un total de 212 mesures: 110 són inversions i 102 són reformes que s'implementaran a partir d'aquest any i fins al 2023. Sánchez insisteix que l'arribada dels fons són "una de les majors oportunitats de la història recent d'Espanya".
09:12 - Aragonès i Puigdemont van abordar l'estat de les negociacions entre ERC i Junts per la investidura
Pere Aragonès, candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat, i Carles Puigdemont, líder de Junts, van mantenir fa uns dies una conversa per abordar l'estat de les negociacions entre les dues formacions de cara a la investidura. Així ho ha explicat Aragonès en una entrevista a Catalunya Ràdio. "Estic convençut que ens posarem d'acord", ha assegurat el vicepresident en funcions. "Estem fent propostes suficients de programa de Govern i de com ha de ser el Govern. No es tracta de cadires o càrrecs, sinó de transformar el país", ha assenyalat.
Més informació aquí:
09:06 - Sánchez, en el debat al Congrés
El president espanyol Pedro Sánchez anuncia que el govern espanyol prorrogarà tres mesos més totes les mesures en matèria de desnonaments i en referència a la contractació del lloguer i d'habitatge.. A Barcelona es va produir ahir un al Raval, amb un fort dispositiu policial. Sánchez assegura que els fons europeus "són la major oportunitat econòmica de la història d'Espanya des de l'ingrés a la UE" el 1985.
🔴 EN DIRECTE | Sánchez anuncia que el govern espanyol prorrogarà tres mesos més diverses mesures socials, entre elles la suspensió dels desnonaments
— NacióDigital (@naciodigital) April 14, 2021
Ahir a Barcelona se'n va executar un al Raval, amb una família amb dos menors i càrregues policialshttps://t.co/Tj7qsuoeY3 pic.twitter.com/L8ZJzDN45W
09:00 - Sánchez compareix al Congrés dels Diputats en el debat sobre l'estat d'alarma
Pedro Sánchez comença la seva compareixença al Congrés dels Diputats amb la commemoració del 90è aniversari de la proclamació de la Segona República. El debat previst a la cambra se centrarà en la fi de l'estat d'alarma.
08:57 - Aragonès confia que "aviat" serà president de la Generalitat: "Els resultats del 14 de febrer són clars"
Pere Aragonès, vicepresident en funcions de la Generalitat i candidat d'ERC a la investidura, ha assegurat aquest dimecres en una entrevista a Catalunya Ràdio que confia en convertir-se "aviat" en president. "Els resultats del 14 de febrer són clars", ha assenyalat Aragonès.
08:58 - La Generalitat reforça amb 300.000 euros la línia d'ajuts contra la Covid-19 al sector de fires d'atraccions i revetlles
08:42 - Ada Colau assegura que en el futur es veurà la fi de la monarquia i acusa les elits del PSOE de tenir "por" de qüestionar-la
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat aquest dimecres en una entrevista a Catalunya Ràdio que en el futur es veurà la fi de la monarquia, i ha acusat les "elits" del PSOE de tenir "por" de qüestionar una institució "deslegitimada" pels escàndols de corrupció protagonitzats per Joan Carles I. Colau també s'ha referit a la decisió de deixar Twitter, que va comunicar aquest diumenge. "És una decisió meditada", ha apuntat l'alcaldessa, que ha lamentat l'existència "d'insults" i de "fake news" en aquesta xarxa social. "La política necessita més diàleg i empatia", ha remarcat.
08:38 - L'Ajuntament de Barcelona dona pràcticament per fet que el Govern obrirà el perímetre del confinament comarcal
Jaume Collboni, primer tinent d'alcalde de Barcelona, va assenyalar ahir a la nit en una entrevista a Betevé que el Govern obrirà el perímetre del confinament comarcal i la vegueria passarà a ser la unitat de mesura de les restriccions. "El Procicat està escoltant la nostra proposta perquè és molt raonable", va assenyar Collboni. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va assenyalar ahir al migdia que aquesta possibilitat està damunt la taula.
08:38 - Un centenar d'estudiants universitaris tallen la Diagonal de Barcelona per exigir als rectors que reverteixin la crisi educativa
Estudiants universitaris han tallat l'avinguda Diagonal de Barcelona, a la zona universitària, per reclamar el "compromís" dels rectors per revertir la crisi educativa. La via es troba tallada en el dos sentits de la marxa a l'altura del Palau de Pedralbes, segons informa la Guàrdia Urbana. Es tracta d'una acció per donar el tret de sortida a diverses mobilitzacions en el marc de la campanya impulsada amb el manifest Compromís contra la Crisi Educativa, que recull cinc punts bàsics per impulsar els canvis necessaris cap a un model públic i equitatiu. Els manifestants porten una pancarta on es pot llegir Rectors, sou el primer pas, signeu.