Plany
Ara que els dos sou morts, dintre de mi
hi ha una escletxa de llum sota una porta,
com si fóssiu a punt d’anar a dormir.
(Fragment del poema Crematori de Joan Margarit)
Contra el préstec
Ja sabem que el préstec de llibres no és gaire ben vist pels editors: segons com, els sembla una competència deslleial enlloc de prendre’l com a promoció de les obres i de la lectura. Però encara no m’havia trobat mai amb un atac tan i tan directe contra el préstec de tota mena.
La imatge prové del llibre de José Martín, Gengis-Kan. Barcelona, Ediciones G. P. [1952]. És el número 3 de l’Enciclopedia Pulga.
Centenari d’Enric Valor
Ahir, 22 d’agost de 2011, se celebrava el centenari del naixement de l’escriptor i lingüista valencià Enric Valor. Ha estat una bona ocasió per a conèixer-lo tot llegint la seva novel·la La idea de l’emigrant en què es retrata la vida de pagès a muntanya a inicis del segle XX i s’apunta la crua realitat de la immensa majoria dels que van fer les amèriques. L’autor proposa l’educació com la via real d’escapada d’un entorn on regnen l’analfabetisme, les supersticions i les pulsions més primitives.
Esgarrifen sentències com aquesta, perfectament creïbles en boca del personatge Vicent, l’amo del mas de la Til·lera:
-La lletra per a què? Això ens torba, ens fica al cap cabòries que no aprofiten per a res. Saber llaurar, sembrar, empeltar, batre, veremar… Això ha de saber un camperol! No lletres de senyoret, d’advocat de secà que series tu. Què et penses, babau, que arribaries a ministre?
Gràcies a la idea de l’emigrant però, un dels joves del mas arriba a estudiar, això sí, aprofitant, entre d’altres recursos, les biblioteques 😉
Et conec bé – el mirava molt afectuós de darrere la taula del despatx-: molts “excel·lents”, moltes matrícules d’honor que, a banda de l’honor indubtable que proporcionen, signifiquen que estalviaràs bona part de despeses universitàries. Faràs molts apunts que t’evitaran comprar alguns llibres; tafurejaràs per les biblioteques… Triomfaràs.
Un bon recordatori de la biblioteca com a servei públic per l’accés a la cultura i el combat de les desigualtats. Gràcies, Enric Valor!
Transicions virtuals
Recullo el comentari d’una familiar meva, dona de mitjana edat, gran lectora de novel·les que li proveeix el quiosc de la cantonada. Està amoïnada amb els llibres digitals. Li agradaria comprar un lector perquè hi veu alguns avantatges: poc pes, lletres a mida. Però té dubtes i alguns desitjos. Com que sap que sóc del ram del llibre, me’ls aboca per si de cas pot servir d’alguna cosa.
- té clar que vol comprar un suport físic, em diu: vull cada llibre en un llapis usb, que pugui col·leccionar tal com faig amb els volums en paper. Se’ls imagina amb el seu rètol/portada, de colors, que quedin ben ordenats en un calaix.
- no vol saber res de compra en línia. No és dona de grans habilitats tècniques tot i disposar de connexió internet de primera a la seva llar. Ha llegit, crònica a crònica en el seu diari habitual, sobre els perills d’internet i no li ve de gust de córrer riscos per tal de mantenir la seva afició lectora. Seria una bona candidata a mantenir la seva relació amb la quiosquera que li guardaria els llapis usb de les noves novel·les que li poden agradar.
- no sap res de formats ni de lectors. Per ella, comprar el llapis amb l’obra significa poder-lo llegir en qualsevol lector i sempre que vulgui. Com les novel·les impreses, ni més ni menys.
Bé, no és l’escenari que jo m’esperaria però el suggeriment és ben real, com real és que hi ha diferents expectatives i diferents necessitats. I que el llibre digital té un mercat popular per explotar si els nostres editors volen i saben fer-ho.
Gamoia 
Comentaris recents