Send As SMS

08 octubre 2006

¿Que dicen los números?

El próximo 1 de Noviembre se celebran elecciones al Parlamento de Catalunya y es la hora de hacer números.

Clica aquí!

Porque el Gobierno Tripartito ha hecho muchas cosas buenas!

04 octubre 2006

Igualdad ¿Ser o no ser?

Estaba yo en mi facultad después en el descanso de entre horas de la clase de Economía Política cuando divisé casi por fortuna el titular del diario ¡Qué!. “Los españoles no quieren que se imponga la igualdad por ley”

Este diario ha encuestado a 1200 personas y el 72% considera que no se debería imponer la igualdad de la mujer. Lo tienen claro. Unos consideran que no puede haber igualdad en las empresas porque als plantillas requieren un determinado personal. Otras consideran disponer de la misma capacidad que un hombre y por lo tanto exigen medidas para facilitar el acceso de la mujer a esos puestos laborales. Assumpta Baig i Torras, representante de la Entesa Catalana de Progrés en la Comisión Mixta de los Derechos de la Mujer, dijo que también hay que conseguir el acceso del hombre en trabajos tradicionalmente femeninos, secretariado, sanidad, cuidados de niños y mayores... Y es que la ley de igualdad que a dida de hoy se debate en el congreso no está exenta de polémica.

Para el 42% de las mujeres encuestadas por Qué consideran que debe haber el mismo número de hombres que de mujeres en puestos relevantes en las empresas pero solo el 26% cree que se debe imponer por ley. Para algunos "Debe ser algo natural y voluntario, no obligatorio". Pero la realidad es bien diferente y en la actualidad solo hay uno de cada tres directivos son mujeres. Sin embargo, no deja de ser curioso que hay mas hombres que mujeres que consideren se debe imponer por ley la igualdad, un 30%.

En clase curioso tema que tratar entre cafelitos y alguna que otra caña. Curiosas y variadas las opiniones al respecto. Dani, un buen compañero y seguidor de mi blog (Gracias Dani) hizo, creo yo, una interesante reflexión y que no se aleja mucho de los encuestados por este diario “Creo que las mujeres deben acceder a sus puestos de trabajo por méritos propios y no por su sexo”. Y es cierto. Estoy totalmente de acuerdo. Sin embargo nos encontramos con un problema cuando, por méritos propios la mujer no parte en igualdad de oportunidades que un hombre.

Por desgracia, en la actualidad la mujer debe demostrar muchas veces mas sus “meritos propios” de lo que lo debe hacer un hombre. Esta es la realidad, la triste realidad. Y cuando pasa esto se deben poner medidas legales para fomentar la igualdad plena entre hombre y mujer. Debemos conseguir que ambos partan en igualdad de oportunidades. Discriminación si, pero positiva. Si bien es cierto que soy mas próximo a las cuotas 40%-60% pero a su vez estoy de acuerdo con las medidas propuestas por el gobierno en esta ley de igualdad. Ahora bien, esta ley, desde mi punto de vista, nace para morir. Nace con fecha de caducidad. Nace para dejar de existir cuando, algún día, por muy utópico que parezca, la igualdad entre hombre y mujer deje de ser un papel escrito y pase a ser una realidad interiorizada en una sociedad más próspera y tolerante.

01 octubre 2006

Por la boca muere el pez

La pasada semana, el Mundo aseguró en su portada que el Ministerio del Interior falsificó un documento para tratar de ocultar una posible relación entre ETA y AlQaeda en al autoría de los atentados del 11-M. Según el informe policial que el diario El Mundo tenia en su poder, los lazos de conexión entre ETA y AlQaeda era un producto para matar cucarachas y para combatir el olor de pies, llamado ácido bórico.

El Ministro del Interior negó rotundamente que existiera relación entre ambas organizaciones terroristas en los atentados del 11M y afirmó que no se falsificó ningún documento público. Pero al Partido Popular no le bastó con las explicaciones de Rubalcaba y en un acto de irresponsabilidad llevó de nuevo los atentados del 11M al Congreso de los Diputados. Todos los grupos parlamentarios avisaron al Partido Popular que no secundarían ninguna iniciativa para interferir en la investigación judicial.

El Partido Popular, por supuesto haciéndose eco de la publicación de El Mundo pensó que por fin se iban a demostrar sus teorías conspirativas sobres los atentados de Atocha, como si sus mentiras, por decirlas y repetirlas una y otra vez se fueran a convertir en verdad. El cuento que ellos empezaron el mismo día 11 empezaba a tener un final feliz (para ellos) como si de un cuento de hadas se tratara.

Pero no fue así. El Juez Garzón desmontó la investigación de El Mundo y ha citado como imputados a los tres peritos que firmaron el documento pericial por un supuesto delito de falsedad en documento público. Y es que, como afirmaran la semana pasada algunos dirigentes policiales, el documento de El Mundo era un simple borrador al que nunca le dieron mayor importancia. Y si, existió una conspiración… la de los tres peritos que firmaron el documento que intentaron hacer pasar por oficial ante la opinión pública y lo que es mas grave, la propia justicia.

Ahora, es el propio Zaplana el que, ante la evidencia de las pruebas, ha declarado que no hay que especular con la labor de lo jueces. A pedido que se deje de trabajar a la justicia y que no se hagan mas planteamientos políticos hasta que no se conozca la decisión de los jueces. Es curioso que tales afirmaciones vengan del portavoz del PP en el Congreso ya que ha sido dicho partido el que cuestionó la labor profesional del Juez del Olmo, han sido ellos quienes han realizado una y otra vez diferentes planteamientos políticos sobre el 11M, han mentido, han manipulado y ahora quieren pasar desapercibidos en toda esta trama. Pero, ¿Quién está detrás de toda esta historia?¿Pedro J Ramirez?¿Aznar?¿Zaplana?¿Acebes?¿Rajoy?¿El Partido Popular?¿la FAES?¿El Mundo?

El PP hace mucho tiempo que no lee cuentos. No se acuerda que en los cuentos existen lobos y bestias feroces. Que existen brujas malvadas y serpientes venenosas. Y es que el cuento del Partido Popular no tendrá final feliz. Se han mordido la lengua y se están envenenando poco a poco con su propio veneno. Que aproveche!

27 septiembre 2006

Crònica de la 2ª RedNet

La primera taula es va realitzar sota el títol “Les weblogs: una eina per fer política” on membres de la Blogsfera socialista (http://blogsfera.socialistes.org) amb diferents perfils van explicar l´objectiu de la seva weblog, experiències diverses i consells pel seu manteniment.

Per exemple, Miquel Iceta (http://www.iceta.org/blog.htm), ponent que parlava sota el perfil de “l´exemple a seguir”, va argumentar l´èxit de les weblogs basant-se en les 3 B´s (Bueno, Bonita y Barato), i, sobre tot, en què són una eina molt personal.
També va destacar la importància que tenen en el món actual per donar veu a la gent, i com eina política bidireccional.
Va detallar algunes normes positives per a qui vulgui tenir una weblog visitada: constància en el seu manteniment, obrir el ventall temàtic que es toca (sempre des d´una vessant personal, que és un dels factors més importants), demanar a la gent que ens linki, creuar material amb altres weblogs, ...

Aintzane Conesa (http://aintzaneconesa.blogspot.com/) va explicar, com a perfil de membre de la JSC Vallès Occidental amb una weblog corporativa, per què va tancar durant dos dies la seva weblog, en rebre amenaces i insults, i com va decidir continuar utilitzant aquest mitjà per arribar a la gent.
També va reflexionar sobre algunes anècdotes, on mostrà la importància de les weblogs com a font d´informació i interelació amb la ciutadania, encara que va advertir que s´ha d´anar amb compte, especialment si ets polític/a, doncs frases extretes de context poden donar peu a què algun mitjà jugui amb elles.

Joaquim Balsera (http://www.joaquimbalsera.net), el perfil del qual es va definir com a polític amb iniciativa, ens va explicar l´origen de la seva weblog i podcast i va ressaltar que ho edita tot ell, doncs vol que sigui molt personal, i que ho realitza en Mac donada la seva senzillesa. Va puntuar positivament el caire personal de les weblogs, i va recomanar l´ús de les weblogs com a un mitjà que permet molt la proximitat i interactuar amb la ciutadania.
També va comentar que la diversitat de la blogsfera és bona perquè mostra que el PSC és plural.

Nuria Aguilar (http://naguilar.blogspot.com/) pertany al Maresme, el territori bloguer per excel.lència (en sí, el seu perfil era “Maresme, el territori bloguer”). Va analitzar les circumstàncies que propicien aquesta situació: tenir gent líder propera i activa que empeny al grup (Manel Mas, Ramón Bases ...), tenir un grup de gent jove cohesionat i molt treballador, ...Va comentar també la importància de parlar sobre diversos temes, tant polítics com personals, i d´utilitzar fotos.
Va acabar fent una reflexió sobre la manca de dones en aquest entorn virtual i la necessitat d´incorporar-les.

Jessica Fillol (http://muchoquedecir.blogspot.com/) va ser ponent sota el títol “una altre forma de participar des de la base”. Ella és la coordinadora de la xarxa d´esquerra “Red Progresista” (http://www.redprogresista.net/), que és una xarxa transversal d´esquerres no vinculada a cap partit. Ella mateixa, ens va explicar, no és membre del PSC, sinó simpatitzant de la JSC, i va començar la seva weblog per dir la seva sobre les eleccions a Euskadi, doncs creu que la xarxa és també un bon lloc per parlar de política. Va explicar diversos exemples de campanyes dutes a terme a internet per gent “enxarxada” com "En mi nombre, si". Va explicar la importància de que la gent progressista estigui a internet i de fer xarxa. També de què les xarxes externes als partitstenen un paper important i que la seva autonomia és fonamental.

La segona taula tenia com a títol “”El PSC: capdavanter a la xarxa”, ens vàrem centrar en les estadístiques de la web del PSC externes (recordant que som l´únic partit que està auditat per una entitat especialitzada externa, OJD, de manera que les dades que tenim són objectives i contrastables) i les estadístiques internes, i que demostren que som el partit amb la web més visitada (segons, per exemple, Alexa, i a nivell de l´Estat).
També es va comentar el perfil de la nostra gent membre de la Blogsfera socialista (http://blogsfera.socialistes.org/), recordant l´interessant estudi del company Donaire.
Per últim, es van detallar els serveis que donem per fer acció política a la xarxa a través de la web de Montilla (http://www.montillapresident.cat/ ) on tenim serveis per fer accions a través de mòbils i a través de la web . Especialment, es va parlar sobre les descàrregues del gif animat de Montilla i la importància del butlletí i de les RSS .

A la tercera taula es va parlar sota el títol “TIC: avenços de governs socialistes" sobre les millores que hem aconseguit en l´àmbit de les TiCs amb els governs de Zapatero i de Maragall. Els ponents van ser Marc Murtra (Director General de Red.es) i Xavi Castella (Director general d´Infraestructures i Serveis de Telecomunicacions).

I veure les fotos de l´acte (cortesia de Carlos Guadián) a

14 septiembre 2006

Ara, Montilla!

Sembla que ara toca parlar de catalanisme.
Fa dies que penso en aquest tema. Sembla ser que ara ser catalanista és denominació d’origen i per tant ningú es pot considerar catalanista si no compleix els requisits que uns pocs han establert, no pot defensar Catalunya i no pot estimar Catalunya tot i que sigui des de la discrepància més respectuosa.

Fa dies que llegeixo comentaris en pàgines webs i blogs i no paro de donar-li voltes aquest tema. Sembla ser que pensar diferent d’aquells que volen un “estat propi” és ser espanyolista i a més ho afirmen des d’un punt de vista poc tolerant, no propi de la Catalunya del segle XXI.

Fa dies que miro perplex com molts, més ben dit, pocs s’han convertit en els representants divins del catalanisme a la terra i sembla que tot aquell que no pensi com ells es declarat espanyolista o el que és pitjor feixista.

Potser ara toca parlar de catalanisme.
No amics, ara no toca parlar de Catalunya, ara toca parlar dels catalans! Dels catalans de naixement i dels catalans d’elecció, de sentiment. El catalanisme no es propietat de ningú.

El catalanisme el representem tots els que estimem Catalunya. I ningú estima més que ningú Catalunya. I no s’estima més Catalunya si has nascut a aquí o a fora. I no s’estima més Catalunya si parles en Català o en Castellà. No s’estima més Catalunya si ets o votes a un partit o a un altre.

Pasqual Maragall ha iniciat una nova etapa a la vida política catalana. Ell ha esta el President del progrés social, ha estat el President del nou estatut de Catalunya que ens dona ara més que mai més quotes d’autogovern. El govern del tripartit ha estat un govern complex i sense cap mena de dubte ha comès errors inexplicables. Però el govern del tripartit ha fet més coses bones que no pas dolentes. L’herència del tripartit ha estat bona, molt bona. Ha estat una feina ben feta.

Ara tothom sap que Catalunya és una nació. Ara l’autogovern és més fort que mai.
Ara és l’hora dels catalans.