Us recomano que llegiu aquest interessant article de Germà Bel,  publicat avui al diari La Vanguardia

Obsesiones

Germà Bel

Los alarmistas de la unidad de mercado han viajado poco o tienen pereza intelectual

Entre las pocas materias en que ha avanzado la transferencia de competencias a Catalunya está la Inspección de Trabajo, las bases de cuyo futuro modelo se acordaron en la última reunión de la comisión bilateral Estado-Generalitat. Esta transferencia ha suscitado el rechazo de centrales sindicales como UGT y CC. OO. (aunque, hay que precisar, la han apoyado las organizaciones catalanas de ambas centrales) y patronales como Cepyme y CEOE, por considerar que atenta contra la unidad de mercado. Más en general, la CEOE ha hecho del refuerzo de la unidad de mercado signo de identidad de sus reclamaciones a los poderes públicos. Vistas estas preocupaciones, se diría que la unidad de mercado en España está en riesgo. ¡Y la Comisión Europea sin enterarse!No conozco muchos economistas que estén contra la unidad de mercado, beneficiosa para empresas y para consumidores. Éste es uno de los factores base de los procesos de integración económica a nivel regional, uno de cuyos mejores ejemplos es la Unión Europea. Se trata de que unas reglas básicas garanticen a empresas y consumidores una posición de partida igual en diferentes jurisdicciones administrativas. Esto ni implica ni exige que todos y cada uno de los detalles de la regulación en un sector deban ser idénticos en todas las jurisdicciones del espacio económico integrado. Y esto último, la uniformidad, es lo que parecen desear los temerosos de la ruptura de la unidad de mercado.La uniformidad no es necesaria - ni quizás deseable- para que la economía sea flexible y eficiente. El caso de EE. UU. lo ilustra con claridad. ¿Se imaginan tipos de IVA diferentes en las comunidades españolas? Pues en EE. UU. el impuesto sobre ventas depende de cada estado, y los tipos oscilan desde el 0% (en Alaska y otros) hasta el 7,25% (California). Además, los municipios pueden fijar su propio tramo del impuesto. Las solicitudes de reparación mecánica están sujetas a requisitos particulares de presupuesto en California, Florida y Utah, y las tarjetas de crédito de consumo tienen un estatuto particular para los casados residentes en Wisconsin. ¿Y las placas de vehículos? Lejos de un único tipo de placa en toda la Unión, cada estado tiene su placa propia. Además, cuando un ciudadano cambia de residencia a otro estado debe poner al vehículo las placas de este (eso sí, a un coste económico muy bajo). Aunque ya se sabe que esto de las placas no le importa a nadie.

Que en EE. UU. se den estas situaciones no implica que debamos emularlas, pero no sería más que una ocurrencia sostener que la unidad de mercado está allí desgarrada por tales diferencias. Es posible que los alarmistas de la unidad de mercado en España padezcan de pereza intelectual o que hayan viajado poco. Aunque no cabe descartar que sea, sencillamente, una cuestión de cinismo político.

La frase no és meva, és de l’escriptor nordamericà Mark Twain. Hem de fer possible que ni el whisky ni l’aigua serveixin per barallar-nos perquè, contràriament al que diu Mark Twain, el whisky també ha provocat més d’una baralla. 

D’aigua cada cop n’hi ha menys, cada dia plou menys i, en canvi, cada dia som més. Ja no som 6 milions, hem passat als 7’3 i anem camí dels 8’2, segons previsions de la pròpia Generalitat. No canviarem ni el règim pluviomètric ni la tendència de l’increment de la població. En conseqüència, tenim un problema estructural. Només veient la foto que il·lustra aquesta comentari de l’església de Sau es fa bo allò que una imatge val més que mil paraules. Hem de portar l’aigua del Roine. El PSOE no hi està disposat. El PP en paraules de la seva darrera ministra de medi ambient, Margarita Rodríguez, creu que “portar aigua del Roine a Catalunya és tant com independitzar les aigües catalanes de les espanyoles”. Doncs sí, en aquest cas necessitem aquesta independència per continuar vivint i progressant. 

Acabo de deixar el pantà de Sau. Les imatges t’arriben al cor. El Roine forma part del meu compromís si algú vol comptar amb el meu vot per qualsevol acord encara que només sigui de política hidràulica. No cal dir que és condició de qualsevol acord  que vagi més enllà de l’aigua.

Al llarg d’aquests dies de precampanya els socialistes catalans tenen un únic missatge i una sola idea, una idea amb molta mala intenció. Es tracta de dir que CiU no hauria de ser equidistant entre el PP i el PSOE i que, en el fons, amaguem la voluntat de pactar amb el PP. És clar que aquesta malèvola idea contrasta amb la del PP a Catalunya que s’atipa de dir a tort i adret que CiU ja ha decidit pactar amb el PSOE. Bingo! Això no és equidistància, es senzillament centralitat. 

Ara bé, els socialistes tenen raó quan diuen que no siguem injustos i que no tractem per igual el PP que el PSOE, perquè són diferents. Certament, PP i PSOE són diferents a Espanya, però per a  Catalunya són el mateix. Si veiem aquests dies i al llarg dels quatre darrers anys, el PP i el PSOE se les engalten cada dos per tres. Ara bé a l’hora d’engaltar-les a Catalunya, no tenen cap problema en posar-se d’acord. S’han posat d’acord per negar-nos la publicació de les balances fiscals, s’han posat d’acord per negar-nos la transferència de l’Aeroport del Prat; s’han posat d’acord per negar-nos les seleccions esportives pròpies; s’han posat d’acord per negar-nos l’ús del català al Congrés; s’han posat d’acord per no deixar-nos portar un indicatiu específic a les plaques de matrícula espanyoles; s’han posat d’acord per negar-nos transferències del poder judicial; s’han posat d’acord en tantes i tantes coses… 

Tot i això, també s’ha de dir que de tant en tant també es posen d’acord a nivell espanyol. Per exemple, tots dos, encara que amb grau diferent, utilitzen el terrorisme amb fins partidaris. El PP s’ha passat mesos demanant la il.legalitzacio d’ANB per raons partidàries i ara el PSOE de pressa va a il.legalitzar-la pel mateix tipus de raons.

Estic tornant de l’Ametlla de Mar on he participat en la processó solemne en honor de la Mare de Déu de la Candelera. No sé si eren tres, quatre o cinc mil els assistents, però eren molts. Tothom amb la seva candela encesa i de tant en tant crits de “Visca la Mare de Déu de la Candelera”. És possible que no tot sigui fe i que hi hagi molt de costum i, per tant, de cultura, però ningú pot negar les seves arrels cristianes. 

Ho deia el mossèn que ha fet el discurs a mitja processó ( això sí una mica llarg sobretot tenint en compte l’humitat dels carrers de l’Ametlla). Com li explicava un vell llop de mar quan a les sis del mati els pescador surten a la mar, tots miren la sortida del sol i uns més ostensiblement i altres més dissimuladament fan el senyal de la creu i s’encomanen a la Mare de Déu de a Candelera. Això sí després li demanen que baixi de la barca, perquè metre feinegen per la mar no escolti les discussions i renecs de la tripulació.

Avui he dinat a Reus amb la comunitat del Col·legi Pare Manyanet, amb el director del centre, representants de l’AMPA i les directores de primària i de secundària. Després de dinar, hem donat un tomb per les aules. He entrat en una d’elles, concretament d’ESO, i només obrir la porta s’han aixecat totes les noies i els nois sense que el professor que estava impartint la classe els hi hagués fet cap indicació. Algú pot pensar que això són temps passats. A mi em sembla que son signes positius de futur.

Ara sóc a Palma de Mallorca, a l’entrega del premi ‘Nueva Economia Forum’ del 2008 a la cancellera alemanya, Angela Merkel. M’hi va convidar ella personalment i em va semblar que hi havia de ser. Al llarg del curt vol que separa Barcelona de Palma de Mallorca he vist la foto al diari d’ahir de Sarkozy, Merkel y Rajoy. El líder del PP serà feliç, és lògic! En Mariano Rajoy té una gran avantatge: entre els europeus hi ha més valoració positiva de Rodríguez Zapatero que de Mariano Rajoy.

Ahir a Madrid ZP va prometre que la Comunitat Autònoma de Madrid tindrà una inversió en rodalies de 5.000 milions d’euros i 150 quilòmetres de vies. Al setembre del 2006 va fer una promesa cap a Barcelona de 1850 milions d’euros i 15 quilòmetres de vies. Quina diferència, oi? Avui, però, a Rac1 Carme Chacón ha di que no ens preocupem, que quan ZP vingui a Catalunya, farà promeses molt més substancioses per Catalunya. Crec que la senyora Chacón té rao. N’estic convençut, quan vingui Zapatero ens tornarà a prometre l’oro i el moro. El problema de ZP és la seva facilitat per prometre coses i la seva compulsiva actitud d’incomplir-les.

Acabo de mantenir, a Madrid, al Congrés de Diputats, una reunió amb els dirigents de la Federació d’Associacions de Treballadors Autònoms de l’Estat i la Unió de Professionals de Treballadors Autònoms amb els corresponents homòlegs a Catalunya de PIMEC i CETAC.

Una vegada més, hem coincidit amb el que hem de defensar aquesta propera legislatura. D’entrada, desenvolupar l’Estatut del Treball Autònom. Entre les propostes principals, la d’incloure els cònjuges i els familiars dels autònoms al règim general, sense excepcions. Regular el dret recollit a l’Estatut del Treball Autònom, a la prestació, precisament de l’activitat, i jubilació anticipada que ens comprometem a treballar per a que estigui llest pel 2009.

  [Seguir llegint… >>]

Fa temps, molt de temps, que al Congrés dels Diputats venim plantejant al president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i al seu vicepresident d’economia, Pedro Solbes, la necessitat de prendre mesures per corregir la inflació. De fet, ja en l’etapa de la majoria absoluta del PP insistíem en la necessitat de reformes estructurals, entre d’altres, en el sector energètic perquè tingués una incidència positiva en la baixada de preus. 

[Seguir llegint… >>]

Us recomano llegir aquest article de Salvador Cardús que avui publica el diari La Vanguardia 

Sindicatos contra maestros 

Salvador Cardús i Ros

[Seguir llegint… >>]

Avui a La Vanguardia surt un petit anunci del meu blog amb l’enunciat “Ens hem equivocat! S’han de recuperar valors com el respecte, l’esforç, l’autoritat, el mèrit, la disciplina… a la família, a l’escola i a la societat”. Coincideix amb un anunci idèntic que el mateix diari va publicar el proppassat 16 de desembre. Ho explico perquè recordo que un blogaire, concretament en Roger Pons, feia referència a que el títol d’una nota penjada al blog parlant d’economia coincidia textualment amb un altre d’aquests petits anuncis al diari. Ja vaig dir que això ho feia expressament per animar més el debat en aquest blog.  

  [Seguir llegint… >>]

Un breu post per recomanar-vos un article de l’Antoni Garrell, expresident del Cercle per al Coneixement, titulat “Aigua, energia i mobilitat”, i que m’ha semblant interessant. El podeu trobar a http://www.cperc.net/continguts/article.php?llengua=ca&idvar=312

El pitjor que li pot passar a una persona, a una família, a una associació, a una entitat… a un poble, és que li perdin el respecte. Doncs bé, això és el que ens ha passat a Catalunya en els darrers anys: ens han perdut el respecte. Ara se’ns respecte molt menys que abans. Tothom s’atreveix amb nosaltres, i això abans no passava. Ara, en canvi, passa i ens és profundament negatiu. 

[Seguir llegint… >>]

Ni el govern que presideix Rodríguez Zapatero ni l’anterior govern del PP han fet mai cas de les advertències, reflexions, i propostes de Convergència i Unió sobre la pujada de preus, és a dir, sobre la inflació.

Aquest any es tanca amb una inflació, un 4,3, molt per damunt del 2 per cent previst. Això vol dir que a molta gent li costa més arribar a final de mes. Pugen més els preus dels bens de consum que els salaris i, per tant, assalariats i classes mitjanes ho pateixen. A això cal afegir, com tantes vegades ho he dit, la pujada del tipus d’interès, que afecta les famílies que paguen hipoteca pel seu habitatge.  

[Seguir llegint… >>]

 D’entrada amics blogaires, he de demanar-vos excuses. Certament, havia dit que intentaria inhibir-me del blog al llarg d’aquests dies per poder dedicar-los a la família, però la temptació i el fet que ara explicaré, em porten a fer-ne ús.

He llegit en alguns mitjans els comentaris del diputat socialista al Parlament català, Mohammed Chaib, i de Sos Racisme al voltant del vídeo, penjat en aquest mateix blog, que pretén provocar la necessitat de participar en el procés electoral. També l’Associació de Periodistes Àrabs a Espanya s’ha dirigit a nosaltres, privada i amablement, per demanar que retiréssim aquest vídeo.

[Seguir llegint… >>]

He llegit aquest article de Pilar Rahola a ‘La Vanguardia’ i em permeto recomanar la seva lectura. Per aquest motiu, l’incorporo al blog. 

Elogio de la familia

Pilar Rahola

Estoy muy harta de esa moda pijoprogre que ningunea la ilusión de estos días

[Seguir llegint… >>]