Avui havia d’anar a Madrid, convidat per Toton Comella, a la desfilada de TCN que inaugura la setmana de la moda a Madrid. Finalment no he pogut fer-ho, perquè l’enregistrament dels espots de campanya electoral s’ha allargat més del compte.
Voldria, però, reproduir aquí les paraules que hagués expressat de suport als dissenyadors catalans, al sector tèxtil català, i en particular al de la confecció. Aquest sector amb una forta presència a Catalunya representa el 7% de l’ocupació industrial, el 4% del Producte Industrial Brut i el 4’5% de les exportacions espanyoles al 2007. El 60% de l’ocupació és femenina essent el sector industrial amb més representació de dones.
Doncs bé, l’actual Administració de la Generalitat no ha mostrat gens de respecte, en centrar-se de forma exclusiva en el que ells anomenen “emergents”. Aquest fet ha provocat la fugida dels dissenyadors més importants cap a altres destins (Madrid, París, Londres). I, de retruc, la pèrdua de pes de Catalunya en general i de Barcelona en particular com a referent de la moda.
A aquest sector li passa una mica com al conjunt del país. Ara se’l respecta menys que abans perquè des del govern de Catalunya no l’han respectat i per tant no l’han sabut fer respectar.
La Generalitat ha promogut una alternativa, la ja esmentada dels emergents, que en el context de la iniciativa 080 en termes econòmics tampoc ha estat gaire encertada. En contra, en lloc d’invertir menys diners tal com havia predicat,
la Generalitat ha invertit 2’5 milions d’euros en la primera edició del 080 i tan sols ha obtingut un retorn de 0’7 milions en impacte mediàtic, en front del 10’4 milions d’euros que tenia l’antiga Pasarela Barcelona. Vaja, que s’han carregat un model que funcionava per un altre que queda lluny de poder demostrar que serà millor que l’anterior per tres raons bàsiques: només compten amb sis dissenyadors, menyspreen la capacitat d’atracció dels qui ells anomenen “consolidats” i es viu en un conflicte permanent amb el sector.
Estem, doncs, davant un govern tripartit que passarà a la història per enfonsar un sector en lloc d’ajudar a desenvolupar-lo tal com fan altres, com és el cas de Madrid que dóna totes les facilitats. Una altra bona raó per desitjar que Catalunya canviïn les coses.