22/02/2008 · Barcelona
Si voleu que les vostres companyies aèries puguin obrir rutes amb l'Estat espanyol heu de triar com a destí Madrid. El govern espanyol no té cap escrúpol a l'hora de promocionar l'aeroport de Barajas davant del de Barcelona i de la resta dels que hi ha arreu dels territoris de l'Estat. Actualment, segueixen vigents els convenis signats a partir de 1954 en plena dictadura franquista i renovats pels diferents govern democràtics de l'UCD, el PSOE i el PP que estableixen que les rutes aèries comercials amb 30 països han de tenir com a origen o destí l'aeroport madrileny. Així ho sosté el document L'Estat espanyol contra Catalunya: la prohibició d'ús dels aeroports catalans en els convenis internacionals acordats per l'Estat espanyol, que aquesta setmana van presentar el Cercle d'Estudis Sobiranistes en col·laboració amb l'Associació Catalana de Professionals.

22/02/2008 · Barcelona
Si voleu que les vostres companyies aèries puguin obrir rutes amb l'Estat espanyol heu de triar com a destí Madrid. El govern espanyol no té cap escrúpol a l'hora de promocionar l'aeroport de Barajas davant del de Barcelona i de la resta dels que hi ha arreu dels territoris de l'Estat. Actualment, segueixen vigents els convenis signats a partir de 1954 en plena dictadura franquista i renovats pels diferents govern democràtics de l'UCD, el PSOE i el PP que estableixen que les rutes aèries comercials amb 30 països han de tenir com a origen o destí l'aeroport madrileny. Així ho sosté el document L'Estat espanyol contra Catalunya: la prohibició d'ús dels aeroports catalans en els convenis internacionals acordats per l'Estat espanyol, que aquesta setmana van presentar el Cercle d'Estudis Sobiranistes en col·laboració amb l'Associació Catalana de Professionals.

El treball ha estat elaborat a partir d'una resposta del ministeri de Foment al grup parlamentari de CiU al Senat, que va preguntar per l'existència de convenis per promoure l'exclusivitat i l'obligatorietat d'ús de l'aeroport de Barajas en les rutes aèries signades amb aquest trenta països. El primer dels convenis es va signar amb Perú el 1954 i el van seguir una desena de països d'Amèrica Llatina i Àfrica durant els anys seixanta i setanta. Coincidint amb l'arribada del PSOE al govern de l'Estat es van estendre aquest convenis amb països asiàtics, com la Índia (1987), Corea (1989) a Malàisia (1993). El PP només va signar un conveni, amb Croàcia el 1997.

Es tracta d'una nova prova de com l'Estat espanyol ha aconseguit fer créixer artificialment l'aeroport de Barajas fins a convertir-lo en el principal hub del sud d'Europa i en lloc de pas obligat per anar des de la resta d'aeroports espanyols als principals destins internacionals. De fet, aquests convenis vulneren la lliure competència entre els aeroports -cosa que l'España es passa per sota l'aixella- impedeixen a les companyies aèries establir vols des d'aquests països als aeroports catalans.

El Cercle d'Estudis Sobiranistes demana, doncs, que l'Estat derogui aquests convenis subscrits i proposa que s'aprovi a través d'una proposició de llei al Congrés de Diputats, que evidentment hauria de comptar amb el suport del PSOE o el PP per tirar endavant. Si això no fos possible, el Cercle també planteja la via europea amb una possible intervenció directa de la Comissió o bé a través del Tribunal de Justícia de la UE, ja que els convenis “vulneren els principis de la lliure competència i no discriminació que fomenten el mercat únic europeu”.

21/02/2008 · Bilbo
La pre campanya de les eleccions del 9 de març ha estat dominada en bona part per les operacions policials i judicials contra l'esquerra abertzale. Zapatero i Rubalcaba han escalfat l'ambient detenint i empresonant a gairebé dos centenars d'independentistes bascos, inclosos els seus màxims dirigents, i barrant el pas d'ANB i EHAK als comicis espanyols. Les enquestes pronostiquen uns resultats molt ajustats a les urnes, pràcticament un empat tècnic. Segons el CIS, el PSOE només avantatja d'un punt i mig al PP. Zapatero ha confessat que "ens convé que hi hagi tensió a les enquestes". El líder del PSOE es disposa a fer front a aquesta tensió tibant la corda del conflicte basc. Vella recepta que suposa jugar amb foc.

21/02/2008 · Bilbo
La pre campanya de les eleccions del 9 de març ha estat dominada en bona part per les operacions policials i judicials contra l'esquerra abertzale. Zapatero i Rubalcaba han escalfat l'ambient detenint i empresonant a gairebé dos centenars d'independentistes bascos, inclosos els seus màxims dirigents, i barrant el pas d'ANB i EHAK als comicis espanyols. Les enquestes pronostiquen uns resultats molt ajustats a les urnes, pràcticament un empat tècnic. Segons el CIS, el PSOE només avantatja d'un punt i mig al PP. Zapatero ha confessat que "ens convé que hi hagi tensió a les enquestes". El líder del PSOE es disposa a fer front a aquesta tensió tibant la corda del conflicte basc. Vella recepta que suposa jugar amb foc.

Els socialistes necessiten un cop d'efecte en aquesta campanya. Fa setmanes que la policia francesa està molt activa. Les brigades mixtes de gendarmes i guàrdies civils fan hores extres aquests dies als País Basc francés. L'objectiu és caçar a "Txeroki", a Garikoitz Aspiazu, considerat el cap militar d'ETA o a algún dels seus lloctinents. Si Zapatero servís aquesta peça als espanyols en plena campanya, s'asseguraria la victòria sobre Rajoy. De moment, a l'espera de notícies de París, el ministre de l'interior ha activat el nivell màxim d'alerta en previsió d'atemptats. Rubalcaba tem que "ETA intentarà matar abans de les eleccions."

L'esquerra abertzale, mentrestant, intenta refer-se dels cops rebuts i es prepara per rebre'n de nous. La portaveu d'EHAK, Nekane Erauskin, augura "coses més greus" que la suspensió del seu partit i d'ANB i també lamenta que la resta de formacions basques afrontin la campanya amb normalitat tot i tractar-se d'unes eleccions "anti-democràtiques" per l'absència de l'opció independentista.

En aquest clima els candidats ja han traçat les estratègies per sol.licitar el vot dels ciutadans. Sorprèn el lema escollit pel PNB: "Jo visc a Euskadi, i tu on vius?" Cap esment a la consulta que suposadament pretèn convocar el Lehendakari Ibarretxe a finals d'any. Els penebistes aposten per una campanya de perfil baix, gens sobiranista, sense cap referència al dret a decidir i molt predisposats a un pacte post-electoral amb Zapatero per garantir els seus actuals set parlamentaris a Madrid.

Els socialistes bascos insistiran que Zapatero y Rajoy "No són el mateix", el PP d'Euskadi apel.la al seny i a la rauxa dels electors, "Amb cap i cor" i afegeix també un "Idees clares". Eusko Alkartasuna es presenta com "La veu del poble", aspira a mantenir el seu diputat per Guipúscoa i fa un seguit de crides: a la independència, a Euskal Herria, a la pau. L'Ezker Batua de Javier Madrazo, sense representació als Congrés de Madrid, aprofita la passada polèmica entre Hugo Chávez i el rei d'Espanya i la converteix en el seu lema de campanya: "Perquè no callo, República!". Per últim, Aralar buscarà fer-se un lloc entre els votants independentistes, orfes de marques electorals a causa de la il.legalització i de la suspensió de partits, i es presenta com "La nova esquerra, l'esquerra patriótica".

Caldrà veure quin panorama ens trobarem el pròxim 10 de març, un cop s'hagi esvaït el fum de la batalla electoral que ara intoxica els sentits i distorsiona les mirades. Encara no ha arribat l'hora de la distensió. Això queda lluny i trigarà en presentar-se una nova oportunitat per al diàleg i la pau. Mentre les presons de l'Estat estan cada cop més plenes d'abertzales, les urnes espanyoles es buiden de vots bascos. Abstenció independentista contra un Estat d'excepció fet a mida per a Euskal Herria.

20/02/2008 · Barcelona
Una amplíssima representació de les sensibilitats majoritàries en el si de l'Església catalana ha signat un excel·lent document públic per "manifestar amb contundència el desacord i el disgust" per la progressiva identificació de la cúpula de l'Església espanyola amb el Partit Popular i els sectors més conservadors. Aquesta identificació es va fer pal·lesa d'una manera especial amb motiu de la nota de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola davant les eleccions generals de 2008, publicada el 30 de gener.

A la secció documents de TRIBUNA podeu trobar el text complert signat per aquest seguit de coneguts catòlics.

20/02/2008 · Barcelona
Una amplíssima representació de les sensibilitats majoritàries en el si de l'Església catalana ha signat un excel·lent document públic per "manifestar amb contundència el desacord i el disgust" per la progressiva identificació de la cúpula de l'Església espanyola amb el Partit Popular i els sectors més conservadors. Aquesta identificació es va fer pal·lesa d'una manera especial amb motiu de la nota de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola davant les eleccions generals de 2008, publicada el 30 de gener.

A la secció documents de TRIBUNA podeu trobar el text complert signat per aquest seguit de coneguts catòlics.

El document que ahir van presentar al Collegi de Periodistes de Catalunya una representació dels signants, tot partint de la "sana laïcitat" descrita per Benet XVI, s'inscriu en la línia que dies enrere van mostrar els abats i provincials de Catalunya i també l'abat de Montserrat en el sentit que "cap projecte polític té l'exclusivitat de representar l'Evangeli". El document aposta clarament pel diàleg i la reconciliació, tal com els bisbes de Catalunya van reflectir en la seva darrera pastoral "Creure en l'Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor". Diàleg i negociació que va ser negat frontalment en la impresentable nota aprovada per la Conferència Episcopal Espanyola, tot fent referència a la negociació amb ETA. Constantment, el document difós ahir es fonamenta en citacions textuals del Sant Pare Benet XVI, del Dret Canònic i en encícliques. És una manera intelligent dels redactors del document de demostrar que molts dels actuals posicionaments de la cúpula de l'Església espanyola no s'aguanten per enlloc.

Els 47 laics cristians que han signat inicialment el document pertanyen als sectors més majoritaris i centrals de l'Església catalana, des del centre dreta fins a l'esquerra. Dirigents polítics del PSC, CiU i altres propers a ERC; rectors d'universitats; intellectuals; responsables d'institucions i moviments eclesials, culturals i acadèmics; historiadors, periodistes, editors o actors han donat suport al document. Un dels signants precisament és el President de TRIBUNA CATALANA, Miquel Esquirol. Tots ells són una clara demostració que el tarannà i l'estil àmpliament majoritari dels cristians catalans s'allunya de les posicions fonamentalistes defensades per nuclis minoritaris a casa nostra i, a nivell de l'Estat, per una jerarquia episcopal que apareix una i altra vegada alineada amb el Partit Popular o, sovint, a la dreta del PP.

20/02/2008 · Roger Buch
Des de l'any 1993, el Partit Popular venç en totes les eleccions celebrades al País Valencià. En les eleccions legislatives espanyoles de 2004 el PSPV-PSOE va aconseguir apropar-se bastant al PP, però en les recents autonòmiques i locals de 2007 els socialistes i tota l'esquerra van obtenir uns pèssims resultats. Les incògnites del 9 de març se centren en si els socialistes podran mantenir les petites diferències amb el PP del 2004 i també en si EUPV o la coalició Bloc-Iniciativa-Verds podran aconseguir un diputat per València.

20/02/2008 · Roger Buch
Des de l'any 1993, el Partit Popular venç en totes les eleccions celebrades al País Valencià. En les eleccions legislatives espanyoles de 2004 el PSPV-PSOE va aconseguir apropar-se bastant al PP, però en les recents autonòmiques i locals de 2007 els socialistes i tota l'esquerra van obtenir uns pèssims resultats. Les incògnites del 9 de març se centren en si els socialistes podran mantenir les petites diferències amb el PP del 2004 i també en si EUPV o la coalició Bloc-Iniciativa-Verds podran aconseguir un diputat per València.
 

Al 2004, Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) aconseguí que Isaura Navarro sortís elegida diputada. Era l'únic diputat del grup parlamentari IU-ICV no elegit per Madrid ni per Barcelona. Aquest diputat, que és el que evità un bipartidisme pur al País Valencià, va ser elegit per un marge molt escàs de vots: va ser el darrer escó dels assignats a València.

 

 

Font: Ministeri de l'Interior.
ENTESA, és el nom amb que es va presentar EUPV.

En les eleccions del 9 de març, precisament el fet que algun partit que no sigui PP i el PSOE assoleixi algun diputat és més difícil que mai, degut a la crisi que hi ha hagut a EUPV. Un important corrent d'EUPV, que compta amb dos diputats a les Corts Valencianes, ha creat Iniciativa del País Valencià que concorrerà a les eleccions amb el Bloc Nacionalista Valencià. La competència entre les dues llistes d'esquerra podria fer que cap d'elles entrés però també podria ser que ho fes una d'elles, o tot i que improbable, totes dues. Per aconseguir un diputat per València caldria assolir aproximadament un poc més de 75.000 vots, depenent de la participació. El darrer diputat per la circumscripció es va assolir el 2004 amb 78.515, i el 2.000 amb 74.388.

 

 

 EUPV té el suport, després de diversos dubtes, de la direcció federal d'Izquierda Unida, però la coalició Bloc-Iniciativa-Verds presenta de cap de llista a l'actual diputada per València, Isaura Navarro. Existeix la incògnita de quants vots podrà arrossegar Iniciativa, que compta amb dos diputats a les Corts Valencianes (per tres dels oficialistes d'EUPV i dos del Bloc) i també de com respondrà l'electorat nacionalista. El Bloc fins ara mai ha obtingut bons resultats a les eleccions estatals, on els seus votants de les autonòmiques i municipals (el rècord del Bloc el té a les locals de 2003 amb 139.307 vots a tot el País Valencià) ha optat majoritàriament per altres opcions. En aquesta ocasió es compta amb un cap de llista conegut però la clau està en què els electors que només voten nacionalista a les eleccions locals i autonòmiques apostin ara per la nova coalició.

La pugna entre les dues llistes d'esquerres no s'acaba amb l'assoliment del diputat. Encara que no sortissin elegits, es mirarà molt quina de les dues llistes obté més vots ja que a les Corts Valencianes, dins de la coalició "Compromís pel PV", els diputats que ara van amb Bloc-Iniciativa-Verds, són majoria respecte als que ara es presenten per EUPV.

Una de les altres incògnites al País Valencià és qui s'emportarà el nou diputat que s'elegirà per Alacant, degut a l'augment de la població. I, finalment, pel que fa als cinc diputats de Castelló, emoció garantida. Com que socialistes i populars estan bastant igualats, el que guanyi se n'emportarà 3 i l'altre 2. El 2004 el PP tant sols va guanyar per poc més de 3.000 vots. Un diputat de més, a la vegada de menys per a l'adversari, pot ser clau en el recompte general. El PSOE vol guanyar a Castelló i per tant apellarà al vot útil de l'esquerra.

 

 

21/02/2008 · María Obelleiro
O incremento da poboación inmigrante en Galiza está a propiciar o deseño de estratexias para favorecer a integración social do colectivo estranxeiro. Non obstante, cada vez faise máis necesaria a aprendizaxe do galego para acadar unha plena integración que tamén comprenda o eido lingüístico. O interese por formar parte da cultura do país levou a ecuatoriana Míriam Pantoja e a colombiana Jakeline Acevedo a aprender galego.

21/02/2008 · María Obelleiro
O incremento da poboación inmigrante en Galiza está a propiciar o deseño de estratexias para favorecer a integración social do colectivo estranxeiro. Non obstante, cada vez faise máis necesaria a aprendizaxe do galego para acadar unha plena integración que tamén comprenda o eido lingüístico. O interese por formar parte da cultura do país levou a ecuatoriana Míriam Pantoja e a colombiana Jakeline Acevedo a aprender galego.

Hai corenta e catro anos que naceu en Ecuador, pero as circunstancias persoais trouxeron a Míriam á Coruña. A fluidez coa que fala en galego fai pensar que leva toda a vida en Galiza, pero cinco anos foron suficientes para que Míriam se desenvolva “incluso mellor que algúns galegos”, como ela mesma sinala. A Asociación de Amigos en España, AMESPA, que Míriam preside na cidade herculina, vén de colaborar co servizo de Normalización Lingüística do Concello da Coruña na organización dun curso de galego para inmigrantes. Consciente de que a aprendizaxe dun novo idioma enriquece a súa bagaxe, Míriam confía en que cada vez o número de inmigrantes dispostos a matricularse nos cursos de galego sexa maior. Para Míriam, aprender galego significa “formar parte da cultura do país que nos acolle”. A ecuatoriana engade que os inmigrantes “temos o deber de valorar o idioma do lugar onde nos asentamos”. Malia que tenta poñer en práctica o seu coñecemento do galego acotío, Míriam láiase de que os galegos non empreguen máis a súa lingua, xa que “algúns non lle dan ao galego a importancia que debería ter”.

Malia que pasaron dous anos dende que rematou un curso de galego organizado pola CIG, Jakeline, colombiana de vinte e nove anos, sente a mesma ilusión que o día no que se matriculou. Un a un nomea todos os compañeiros que estudaron canda ela, “éramos como unha familia”, lembra. Segundo Jakeline, o feito de que o seu home sexa galego non tivo nada que ver na súa decisión, “quixen aprendelo porque considero que de aí vén a integración”. Ademais, engade que ao saber galego “podo axudar cos deberes o meu fillo de cinco anos para que non teña que recorrer sempre ao meu marido”. Agora, que traballa de esteticista de cara ao público, “debo contestarlle ás miñas clientas en galego”. Dous anos despois do curso, Jakeline aínda se sente en débeda co seu mestre, “non só me aprendeu a conxugar verbos irregulares, tamén me ensinou a analizar poemas de Rosalía, obras de Castelao e mesmo a interpretar as viñetas que saen na prensa”. Segundo Jakeline, “estes foron regalos que non fixo o profesor, porque en realidade non aparecían no programa do curso”. Cada frase que acaba encadéaa cunha nova lembranza, “aínda recordo a graduación, traxes típicos, queimada, alimentos galegos... fora marabilloso”.

“En galego estamos no mundo. Defende a túa lingua”, lema polo que se rexía o curso da CIG, “ten toda a razón, non entendo como pode haber galegos que non empreguen o seu idioma”, di Jakeline. “Falar galego é unha delicia, embruxa”, engade a colombiana, que descubriu que Galiza tiña lingua de seu cando chegou á terra galega. Para Jakeline todo son vantaxes, “xa entendo o que di a xente, vexo a TVG, póñolle ao neno o Xabarín Club e mesmo sei que é unha muiñeira”. A colombiana sinala que todos os inmigrantes deberían aprender galego, “xa non só porque nos beneficia no eido laboral, senón porque axuda a manter a identidade do país que tan ben nos acolle”. Cun amplo sorriso, amosa as oitenta follas do seu caderno cheas de exercicios que fixo en galego, “aprendín todo isto no curso”.

Aínda son minoría

Malia que lembran con entusiasmo a súa introdución na lingua, Míriam e Jakeline forman parte da reducida porcentaxe de inmigrantes que teñen interese en aprender o galego. Ambas mulleres coinciden en apuntar que nos primeiros meses de estadía en Galiza a maioría dos inmigrantes non conciben pararse a aprender o idioma, “mesmo hai quen o rexeita”, di Jakeline. Ao contrario que acontece en Euskadi ou en Catalunya, en Galiza aínda resulto novidoso atopar estranxeiros que falen galego.

Nas comunidades con lingua propia os inmigrantes son considerados un colectivo vital no fomento do idioma. Durante anos, Euskadi, co Plan Vasco de Inmigración, e Catalunya, co Plan de Acción Lingüística, veñen alfabetizando os inmigrantes nas súas linguas respectivas. Segundo a Secretaría Xeral de Emigración, en Galiza non existen convenios específicos para os cursos. Non obstante, apuntan que un dos eixos que subvencionan nas entidades que colaboran na acollida e integración da poboación inmigrante é a formación, na que inclúen os cursos. Entidades empresariais, profesionais e sindicais, así como entidades sen ánimo de lucro, son as que se encargan de organizalos.

A integración lingüística é unha das prioridades de países como Alemaña, onde estableceron políticas que están a suscitar polémica. No país xermano obrigan expresamente os inmigrantes a asistir aos cursos de alemán e de integración que ofrecen as institucións.

Pouco tempo para ir aos cursos

O último curso celebrado na Coruña resultou un éxito. Segundo AMESPA, as vinte e cinco prazas que se ofertaban cubríronse en poucas semanas, “non veu máis xente por mor das longas xornadas laborais que teñen moitos inmigrantes”. Tamén gozou dunha boa acollida o último curso da CIG. Para Anxo Iglesias, técnico de Inmigración, o curso de galego para inmigrantes organizado polo sindicato nacionalista, “foi moi positivo e todos os participantes quedaron moi contentos”. Pola súa banda, Jakeline apunta, “aos cursos non vai máis xente pola situación que viven a meirande parte dos inmigrantes. Cando eu me matriculei, unha parella tivera que darse de baixa porque non tiñan a quen deixarlle os nenos”.

20/02/2008 · València
La setmana passada explicàvem que el País Valencià no són les Illes Balears. Almenys no ho són políticament, vaja. Mentre a les Illes ha estat possible d'aplegar forces sota una única candidatura nacionalista, a l'oest d'Eivissa l'espai nacional es presenta fragmentat en tres llistes diferents.

En canvi, pel que respecta a les infraestructures, el panorama és ben semblant entre tots dos territoris. D'un costat, Menorca, Mallorca i Eivissa pateixen els inconvenients de viure fora del continent; de l'altre, el País Valencià viu fora de les grans línies que s'estan traçant amb vista al futur amb el patrocini de la Unió Europea i l'estat espanyol.

20/02/2008 · València
La setmana passada explicàvem que el País Valencià no són les Illes Balears. Almenys no ho són políticament, vaja. Mentre a les Illes ha estat possible d'aplegar forces sota una única candidatura nacionalista, a l'oest d'Eivissa l'espai nacional es presenta fragmentat en tres llistes diferents.

En canvi, pel que respecta a les infraestructures, el panorama és ben semblant entre tots dos territoris. D'un costat, Menorca, Mallorca i Eivissa pateixen els inconvenients de viure fora del continent; de l'altre, el País Valencià viu fora de les grans línies que s'estan traçant amb vista al futur amb el patrocini de la Unió Europea i l'estat espanyol.

Les comarques valencianes parteixen un aïllament evident, que ni tan sols l'alta velocitat amb Madrid, prevista pel 2010, podrà resoldre. Quina és la situació, concretament?

En efecte, per aquell any s'inaugurarà una nova línia de gran velocitat radial, com les que enllacen Madrid amb Màlaga i Sevilla, amb Segòvia i Valladolid, amb Saragossa i (per fi) Barcelona. Una unió que fa anys que reclama l'empresariat autòcton però que el PP va fer ben poc per impulsar. Si bé va aprovar-se sota el govern de José María Aznar, aquest va cenyir-se a licitar l'1,5% del trajecte. Ara, tot i que els conservadors no s'estan de practicar un victimisme absolut, el tram està licitat al 100%, i les obres són ben visibles. Tant, que es veuen a les portes de València ciutat. José Luis Rodríguez Zapatero s'ha compromès a inaugurar aquest trajecte durant el 2010, una data que al PP li sembla massa llunyana i, alhora, massa pròxima. Diuen que trigarà molt a arribar i al mateix temps demanen al govern estatal un compromís personal, durant la present campanya electoral, del president espanyol. No s'acaben de refiar, o com a mínim aquest discurs fa el Consell de cara a una galeria on els empresaris autòctons, sempre dòcils als populars, guaiten calmadament.

Darrerament, en qualsevol cas, la classe empresarial valenciana dóna mostres d'un cert descontent per una qüestió que va més enllà de l'alta velocitat amb Madrid: preocupats per l'anticatalanisme que exhibeix el govern de Francesc Camps, li demanen que agilite la connexió amb Catalunya i l'estat francès. Un lligam ara com ara arraconat al capítol inversor de les administracions espanyola i europea. La primera, obsedida amb el mapa radial envoltant Madrid, i la segona, animada a reduir costos en els plans inversors fins el 2025. Això, sumat a la decisió del govern valencià de rebutjar l'accés a l'euroregió Pirineus-Mediterrània, ha deixat el País Valencià en una situació de marginaciño important.

 La principal preocupació del món econòmic valencià és la insuficient connexió amb Europa a través de Catalunya. Entre el Baix Maestrat i el Montsià, entre el límit geogràfic de les “províncies” de Castelló i Tarragona, encara hi ha uns deu quilòmetres que no són d'ample europeu i que, per tant, impedeixen de millorar la connectivitat amb Catalunya i l'estat francès. Aquesta rèmora prové de l'època franquista i res no indica que se solucionarà aviat. La setmana passada, la vicepresidenta espanyola i candidata per València a les eleccions del 9-M, María Teresa Fernández de la Vega, prometia que si els socialistes renoven el seu poder a la Moncloa executaran una connexió des d'Alacant fins Escandinàvia, a més de fomentar les conegudes com “autopistes de la mar”, que tant beneficiarien els ports de Sagunt, València i Alacant.

 En realitat, la proposta de De la Vega va quedar soterrada en temps de Loyola de Palacio, ja desapareguda, com a comissària de Transports de la UE. El Govern Aznar -i després el Govern Zapatero- van obviar les necessitats de les indústries valencianes de tot tipus i van apostar per l'eix Algesires-Sevilla-Madrid-Saragossa-Barcelona-Perpinyà, que ja té bona part del recorregut adaptat a les necessitats europees. Van estimar-se més aquest traçat que no desviar-se per València i enganxar aleshores amb Catalunya. Al remat, Saragossa ha quedat en una situació envejable, en una plataforma logística de primer ordre. València, mentrestant, viu aïllada i amb l'únic al·licient d'una connexió horitzontal amb Madrid, una connexió que, si resseguim la línia horitzontal, només duu a Lisboa i a l'oceà Atlàntic. Una via morta, segons els empresaris valencians.

Ara el PP s'entesta a clamar per l'arc mediterrani (des d'Almeria i passant per Múrcia, insisteixen a dir a fi de no quedar relegats a “cap perifèria”), però no ha estat aquesta la seua prioritat durant aquests darrers anys. El PSOE, per boca de De la Vega, també defensa l'eixida nord, però amb els dubtes propis que genera tota campanya electoral. A més, els uns i els altres somien a fer una autovia gratuïta que enllace València i Barcelona de forma paral·lela a l'AP-7, que ambdós es neguen a recuperar; s'estimen més continuar renovant la concessió a Aumar que no estalviar-se els diners que implicarà fer més de 250 quilòmetres d' autovia nova (n'hi ha que ja estan fets, entre València i Castelló de la Plana), amb els consegüents desperfectes mediambientals.

 Els plans inversors de la UE fins el 2025 són revisables, però ni els més optimistes creuen que una modificació d'aquesta volada, que implicaria desviar per València allò que s'ha previst fer passar per Saragossa, tinga cap possibilitat de ser aprovada. Ni ara, amb tota l'allau de promeses electorals, no s'ho poden imaginar. Prima la resignació, assumir la condició de marginats al mapa, i conformar-se a gaudir amb els vaixells de la Copa de l'Amèrica i els bòlids de la Fórmula 1 pels carrers de València. Més foc d'encenalls.