Poblats ibèrics
Fa 2.500 anys les tribus arrecerades al voltant del riu Iber constituïen un país amb una cultura pròpia, Iberia, encara força desconeguda i llunyana en el temps. Els vestigis d’aquesta civilització, però, encara són ben presents al territori que els va acollir.
A les Terres de l’Ebre, el Priorat i el Matarranya hi podem trobar diversos jaciments ibèrics que ens permeten apropar-nos a la seva cultura.
|
|
 |
|
La Moleta del Remei***
A Alcanar, dalt d’un turó des d’on podíen controlar perfectament el mar, es troba aquest magnífic poblat ibèric. Es diu que aquí vivia l’elit de la tribu dels ilercavons. És un dels poblats més interesant i millor acondicionats del territori.
Accesible, indicat i visitable. |
|
|
|
|
El Castellet de Banyoles***
A Tivissa, ocupant una terrassa fluvial de 4,4 ha es troba el poblat ibèric més gran i extens de tot el territori, autèntica ciutatdel.la dels ilercavons des d’on exercíen un control total sobre el riu. A més, aquí es va trobar el famós “tresor ibèric de Tivissa” que es pot admirar al Centre d’Interpretació dels Ibers del mateix poble.
Accesible, indicat i visitable. |
|
|
|
|
El poblat de Sant Antoni de Calaceit***
Declarat B.I.C. el poblat ibèric de Calaceit ocupa el turó del monte de Sant Antoni. Aquest assentament constituia una de les poblacions iberiques més importants del territori de l’Ebre, al Matarranya. S’establí al segle V aC, arribant al seu moment d’esplendor entre el 350 i 300 aC, i fou abandonat al voltant del 200 aC.
*Accesible, indicat i visitable. |
|
|
|
|
El poblat de Sant Miquel de Vinebre*
Del segle I aC, s’alça a la riba esquerra del riu Ebre a sobre del Pas de l’Ase. Conserva restes d’un establiment d’època ibèrica tardana, amb un conjunt d’estructures que podrien correspondre a una espècie de fortí. També cal destacar que les funcions del recinte eren possiblement militars.
*Accesible, indicat i visitable |
|
|
|
|
El Castellot de la Roca Roja
A Benifallet, direcció Tivenys, es troba aquest poblat fortificat amb ampli domini visual sobre el curs del riu Ebre. L’assentament és de dimensions reduïdes, no obstant això, el sistema defensiu és complex amb un mur perimetral de 30 m de longitud per 5 m d’amplada màxima amb una torre quadrangular buida que protegeix l’accés a l’interior.
*Recinte obert però l’accés no està indicat. |
|
|
|
|
El poblat del Coll de Moro***
A 6 km de Gandesa per la N420, al turó del Coll de Moro, s’assenta aquest estratègic poblat ibèric que domina el vast territori de la Terra Alta. Conserva una magnífica torre en espiral i, als voltants, un taller de filatura i una altre de ceràmica, i tres necròpolis de diferents períodes.
*Es troba parcialment excavat, ben indicat, fàcilment localitzable i visitable. |
|
|
|
|
El poblat de Puig Roig del Roget**
Al Masroig, al turó del Puig Roig del Roget, es conserven restes d’un dels poblats més antics de Catalunya, d’època prehistòrica (s. IX-VII aC), entre l’edat del bronze i l’edat del ferro. Presenta la seva planta gairebé completa amb restes d’una torre rectangular, carrers i muralla.
*Es troba excavat i ben indicat. Recinte obert. |
|
|
|
|
El jaciment de San Cristóbal de Massalió
Aquest poblat pertany a la primera Edat del Ferro i es considera fonamental per al coneixement de la iberització de la vall de l’Ebre. Es conserven restes de murs d’aparell irregular amb estucs pintats.
Recinte obert. |
|
|
|
Bresol de cultures
El riu Ebre ha estat sempre un element clau per a totes les civilitzacions que han arrelat a la península Ibérica. Ho va ser per als ibers, per als romans i, posteriorment, per als àrabs.
Del pas d’aquestes civilitzacions ha quedat un important llegat cultural i també la personalitat singular que caracteritza la gent de l’Ebre. La parla dels seus habitants, els costums, les festes, les tradicions són alguns dels trets essencials que defineixen la cultura i la forma de viure. Sens dubte, has de venir per entredre-ho.
|
|
