Dijous 3 de desembre la Biblioteca Armand Cardona Torrandell va acollir la presentació del llibre De la consciència a la conducta a càrrec de Neus Arnan i Cabezas, coautora del llibre, amb la presentació per part de Carles Anson, Cap de Servei de Convivència de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i amb la col·laboració de la Xarxa d'Espais per la Llengua
Fruit d’un bon treball conjunt del Servei de Convivència de l’Ajuntament i Tallers per la Llengua, aquesta tardor hem impartit una serie de Tallers de Foment molt interessants en el si del cos de policia municipal de la vila, i estem impartint un paquet de Tallers d’Educació per als alumnes de secundària que està tenint molt bona acollida entre els alumnes.
http://www.vilanova.cat/html/tema/bm/ac/bac_act.html |
El Singular Digital
Dijous, 3 de desembre de 2009
MARINA MASSAGUER COMES
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2009/12/paradoxes_45062.php?IDN=45062
- Un pot de llenties, si us plau.
- De los grandes o de los pequeños?
- Dels grans.
- Un euro con diez.
- Gràcies.
- Venga, hasta luego.
Una conversa així no tindria gaire d’estrany si no fos perquè qui parla català no el té com a llengua materna, i qui no el parla, sí. M’ha passat un parell de vegades, en dues botigues diferents, al centre de Tarragona: un nouvingut parla en català amb un dependent catalanoparlant, i no hi ha manera que el dependent li contesti en la mateixa llengua, malgrat que probablement li seria més fàcil perquè és, precisament, la seva llengua materna i habitual.
|
|
Article
publicat en el diari digital EL PUNT (edició del País Valencià) dilluns 30 de novembre del 2009
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/109565.html
Eugeni S. Reig
Des de fa uns quants anys –no molts, la veritat– els valencianoparlants ens hem apropiat de la paraula castellana “gilipollas” que hem valencianitzat parcialment en “gilipolles” –fent-la acabar en –es en lloc de en –as, però amb la g, això sí, pronunciada a la castellana– per a referir-nos a una persona estúpida, curta d’enteniment. El problema que se’n deriva és doble: per un costat fem ús d’una paraula que no és de la nostra llengua i que no ens cal per a res i per un altre usem la mateixa paraula per a una gran quantitat de conceptes, pròxims però no idèntics. Així doncs, ací tenim un cas de castellanització i empobriment lingüístic alhora. Nosaltres tenim en valencià, afortunadament, una gran quantitat de paraules que ens permeten matisar els diferents graus de l’estupidesa humana i dels comportaments més o menys estúpids. Vegem-ne unes quantes.
|
InfoMigjorn
Dimecres, 17 de novembre de 2009
QUIM GIBERT
En l'imaginari popular d'algunes nacions d'Oceania, la balena figura com un dels símbols protectors. En concret, la tradició maorí explica que els primers pobladors de Nova Zelanda van arribar a aquestes illes enfilats en un cetaci que els havia rescatar d'un naufragi. I és que, segons aquest mite fundacional, la balena és un esperit guardià que té cura d'aquest poble insular des del mar.
|
|
Lloc:
Alberg Torre Ametller
Cabrera de Mar (el Maresme)
27 al 29 de novembre de 2009
Objectius
Dinamitzar els contactes entre el voluntariat lingüístic de totes les universitats del País Valencià, Catalunya, les Illes Balears, Catalunya del Nord i Andorra (Xarxa Vives).
Desenvolupar estratègies per afavorir l'aprenentatge i l'ús del català entre els nouvinguts, com també per aprofitar-ne la presència als campus per incrementar els capitals lingüístics de tota la
comunitat universitària.
|
Dijous passat vaig participar al programa Cal parlar de llengua, d’ETV Baix Llobregat. No era la primera vegada que hi prenia part; fa uns quants anys, quan era portaveu de la CAL, van convidar-m’hi per parlar del procés de reforma estatutària. Ara, però, hi vaig anar a presentar Tallers per la Llengua, en un programa en què també va intervenir-hi l’Arnau Bunyol, un dels promotors de la campanya Una televisió sense fronteres, una iniciativa absolutament necessària per assolir un marc comunicatiu català sense interferències alienes.
El programa va ser francament reeixit i vull destacar-ne, d’entrada, la professionalitat del director, Jaume Marfany, el qual va demostrar que tenia un ampli coneixement de la nostra feina i un gran interès per donar-nos a conèixer a la seva audiència. D’altra banda, l’aspecte més remarcable del programa és el seu plantejament catalanocèntric, desacomplexat i netament reivindicatiu. Si TV3, que és, teòricament, la nostra televisió nacional, tingués una actitud similar a l’hora de fer els programes, no tinc cap dubte que avançaríem molt més ràpid cap a la construcció d’un país lliure.
Sí, cal parlar de llengua. I cal fer-ho sense pèls a la llengua. Amb normalitat.
David Vila
http://davidvilairos.blogspot.com/ |
|
Ferran Suay
Ras i curt: el bilingüisme trampós és el que s'aplica per tal que tot allò que està escrit en valencià, ho estiga també en castellà, però no viceversa. És el que apliquen les autoritats responsables del trànsit, quan els panells lluminosos diuen, per exemple: "Per pas inferior a Castelló, Teruel", i un moment després: "Por paso inferior a Castellón, Teruel". En primer lloc, podríem qüestionar-nos la necessitat de traduir al castellà locucions tan complicades com ara "per pas inferior" (no fos cas que algun pobre desconeixedor de l’ idioma d'Ausiàs Marc poguera pensar que significa "gireu a la dreta immediatament i sense mirar"). L'aspecte més interessant, però, és que mentre que el topònim Castelló sí que es tradueix al castellà, per Castellón (de nou, no fos cas que algú pensara que Castelló vol dir Sant Petersburg), mentre que Teruel és Teruel, i no Terol, tant en castellà com en valencià. Conclusió evident: els noms castellans no es tradueixen al valencià; els noms valencians sí que es tradueixen al castellà.
|
L’entitat Tallers per la Llengua engega una nova campanya
Defensar les nostres llengües i la seva diversitat, sobretot enfront de la dominació d’una sola llengua, és més que defensar les nostres cultures. És defensar la nostra vida.
Claude Hagège, lingüista.
Actualment al món es parlen prop de 6.000 llengües i, segons les teories d’alguns lingüistes, entre un 50 i un 90% d’aquestes podrien desaparèixer (caure en desús) durant aquest segle essent substituïdes per unes quantes llengües dominants.
Talment com la diversitat biològica –la conservació i evolució de la qual està subjecta a la cura i consideració d’hom-, la diversitat lingüística també depèn, en certa manera, de les atencions que li parem. I és en aquesta línia de sensibilització i cerca de complicitats que treballa l’entitat Tallers per la Llengua, creada per fomentar l’ús social del català partint de la idea que totes les llengües han de poder disposar d’uns espais d’ús plenament normalitzats en el territori on són la llengua pròpia.
|
Grup de suport a la docència en valencià
http://www.uv.es/spl/
El Pla estratègic de la Universitat de València explicita la visió d'una institució que vol ser reconeguda en el futur com a (entre altres característiques) "referent cultural en la societat valenciana, amb especial atenció a la seua cultura i la seua llengua". Aquesta visió es desenvolupa en els eixos estratègics corresponents i s'ha de concretar en iniciatives que conjuguen els objectius de promoció de la llengua pròpia amb una oferta formativa de grau i postgrau àmplia, innovadora i de qualitat.
En aquest context, el Servei de Política Lingüística (SPL) proposa una iniciativa per recollir suggeriments, per part del personal docent i investigador (PDI) de la Universitat, i desenvolupar noves accions específiques que permeten augmentar la implicació del professorat en l'extensió de l'ús del valencià en el camp de la docència.
En Ferran Suay impartirà el primer dels tallers previstos que duu per títol: Assertivitat lingüística a classe i al departament |
Ja s’han obert les inscripcions per participar en el Taller d’Espai Lingüístic Personal que impartirem a la seu d’Òmnium Cultural Bages, carrer del Bruc, 99, de Manresa, els dimecres 11, 18 i 25 de novembre d'1/4 de 7 de la tarda a 1/4 de 10 del vespre. El taller s’impartirà en tres sessions de tres hores cadascuna.
El preu és de 20 euros (15 per als socis). Per a informació i inscripcions, podeu passar pel local de l’entitat o trucar al 93 872 63 21 de dilluns a divendres, de 2/4 de 8 a 2/4 de 9 del vespre, o bé a través de
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
, fins al 6 de novembre. |
|
|
