El passat 10 de maig l’entitat Tallers per la Llengua va ser guardonada amb el “Premi a Projectes per Estendre l’Ús del Català a Tarragona”, convocat pel Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de la ciutat.
El projecte premiat fou “Estén el català al teu barri”, una proposta orientada a fomentar el canvi d’actituds lingüístiques d’adolescents i joves a través del joc. Aquest projecte s’aplica a entitats d’educació en el lleure de la ciutat de Tarragona.
El jurat, format per Rosa Rossell, tinenta d’alcaldia de Cultura, Patrimoni Històric i Ensenyament i consellera de Política Lingüística; Miquel Àngel Pradilla, professor del Departament de Filologia Catalana de la URV i membre de l’Institut d’Estudis Catalans; Anna Domingo, representant territorial de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat, i Arga Sentís, del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, ha decidit premiar aquest projecte per què incideix directament en les actituds lingüístiques dels destinataris.
Tal com recull el projecte, el coneixement de la llengua catalana és molt alt, però l’ús retrocedeix, i aquest retrocés es deu sobretot, a l’hàbit dels catalanoparlants de canviar de llengua davant d’un interlocutor no catalanoparlant. És per això que cal treballar les actituds lingüístiques amb la població catalanoparlant, trencant prejudicis i afavorint els hàbits lingüísticament assertius que fomentin l’ús del català.
En aquest context, cal fer especial èmfasi en el jovent, motor de possibles canvis lingüístics, per tal d’assegurar l’augment de l’ús del català en les noves generacions.
MARINA MASSAGUER COMES “El català se sent a les aules però no als patis de les escoles”, “Amb tanta gent que ha vingut de fora, el català està en perill”, “Se sentia més català al carrer quan vivia el dictador que no pas ara”, “El català es morirà”... Molts hem sentit (o potser dit) algun d’aquests tòpics més o menys resuats.
Un dels defectes humans més comuns és pensar-se que el que un percep en el seu entorn és igual a la realitat, és a dir, confondre la percepció que un té d’un fet o d’una situació amb el fet o la situació en qüestió. Tot el que es relaciona amb la salut de la llengua no n’és una excepció, i encara menys si tenim en compte les susceptibilitats i apassionaments que desperta aquest tema.
El grup guanyador del Lliga't a la música es desvelarà el proper 27 d’abril en el marc d’una festa a Espai País Valencià (Barcelona)
Hi ha participat una trentena de solistes o grups que tenen, almenys, la meitat dels seus membres entre 14 i 18 anys. La majoria provenen d'instituts i escoles de música .
La segona edició del concurs Lliga't a la música, la primera gran oportunitat per a joves grups de música o solistes que resideixin en qualsevol dels territoris dellengua catalana d’entre 14 i 18 anys, desvelarà el grup guanyador del concurs el proper dimarts dia 27 d’abril, a les 18:30 h, a la seu d’Espai País Valencià, entitat membre de la FOLC, que està situada al carrer Pere Serafí, 7, baixos (Vila de Gràcia), de Barcelona.
Organitza la FOLC (Federació d'organitzacions per la Llengua Catalana)
Sant Jordi és la rosa i el llibre. La festa i la lluita. El cavaller i el drac. Sant Jordi és el crit subtil d’un poble que s’alça, un poble que crea i que estima, un poble que vol ser lliure. I la llibertat s’obté amb la paraula, amb la feina, amb la constància. Sant Jordi és un moment únic per mostrar que som aquest poble, per gaudir-ne, i també per salvar-nos els mots, que deia el gran Espriu. La llengua ens defineix i ens permet fer-nos un lloc en l’escenari global de les cultures entrellaçades. No us la guardeu només per a vosaltres. Regaleu-la! David Vila
http://davidvilairos.blogspot.com/ DAVID VILA I ROS Dimecres passat, després del partit Arsenal-Barça, vaig presenciar una entrevista a Ibrahimovic que va semblar-me extremadament interessant. I no tant pel que deien, sinó, sobretot, per les llengües que utilitzaven per dir-ho. I és que mentre el periodista de TV3 li anava fent les preguntes en català, el davanter suec les anava responent tranquil·lament en italià. Sense traduccions ni subtítols, ni pel jugador ni pels espectadors. Quina lliçó! Vaig quedar-me sense paraules. Fantàstic. Increïble. Genial. Se’n poden treure diverses conclusions:
- Dues persones que mantenen una conversa poden expressar-se en llengües diferents sense ser titllats de maleducats. - Els catalans podem utilitzar la nostra llengua amb persones vingudes de fora, sense necessitat d’haver de recórrer a l’espanyol. - Les persones nouvingudes, encara que no sapiguen parlar català, poden expressar-se en una altra llengua que no sigui l’espanyol i, tanmateix, ens podem arribar a entendre. Sobretot, si són llengües romàniques.
Si tots els periodistes fessin igual, converses com la que descric serien ben habituals als mitjans de comunicació i, de retruc, a la societat. Potser, d’aquesta manera, aniríem arraconant aquell vell prejudici que ens fa creure que l’espanyol ens és imprescindible per entendre’ns amb la resta del món. I aleshores sols faltaria que Ibrahimovic es decidís a parlar català!
Chimamanda Ngozi se’n va anar a estudiar als Estats Units a l’edat de dinou anys. La Chimamanda va començar a escriure als set anys. Als seus relats, sortien homes i dones de pell blanca i ulls blaus que menjaven pomes i bebien cervesa de gingebre. Jugaven amb la neu i se sentien afortunats el dia que el sol sortia.Aquests personatges poc tenien a veure amb aquella nena de l’aldea Abba, a Nigèria. A l'edat de dinou anys, va fer 10.000 quilòmetres per anar a estudiar a la universitat de Drexel, a Filadèlfia. La seva companya d'habitació es va estranyar de poder escoltar la Mariah Carey al reproductor de música de la Chimamanda enlloc de les músiques tribals. Es va sorprendre també veient com sabia fer anar els fogons aquella noia africana, com si ho hagués fet tota la vida. Evidentment, tampoc no s’esperava el nivell d'anglès que tenia la Chimamanda, tot i que a Nigèria l'anglès és la llengua oficial. A la companya d'habitació de la Chimamanda li havien explicat una única historia de l’Àfrica i dels seus habitants.
DE L'HORTA ESTANT http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/152522-en-legitima-ignorancia.html Dimarts, 30 de març de 2010.
Ferran Suay i Lerma
Un home i una dona, després d'un temps de relació, decideixen que aniran a viure junts. Una vegada instal·lats, arriba el moment d'organitzar-se la vida en comú. Ell, nascut i criat en una família molt patriarcal, urbana i de classe acomodada, no en sap un borral de faenes domèstiques. Mai no ha hagut d'aprendre a escurar, agranar o planxar. Molt menys a cuinar res que no siga un plat precongelat. Ella, nascuda i criada en una família molt patriarcal, rural, i de classe més modesta, ha aprés a fer tot això —i molt més— des de ben joveneta, mentre el pare i els germans es dedicaven a tasques que consideraven més masculines. —«De les coses de la casa, te n'ocuparàs tu» —li diu ell. — «I perquè això? No les hauríem de compartir?» — «Ah no! Després de tot, tu ja ens saps, i jo n'hauria d'aprendre. A tu no et costa gens». -— «Sí» —replica ella— «jo ja en sé perquè m'han obligat a aprendre-ho».
Si la idea en positiu del bilingüisme és la d'enriquir els membres d'una societat, fent que dominen més d'una llengua, hi ha unes quantes estratègies que —de manera inequívoca— no van en aquesta direcció. Una d'elles és la de mantenir absolutament tots els rètols (vull dir, tots els que no estan escrits exclusivament en castellà) en els dos idiomes, amb total independència del contingut. Mentre que s'entén que pot resultar aclaridor un rètol com ara: Draçanes//Astilleros/, resulta completament superflu indicar, com passa, per exemple a l'estació del Cabanyal de València: Direcció Castelló//Dirección Castellón/. Quina és la idea que tenen els autors del rètol? Que una persona de llengua inicial castellana, llegint «Direcció Castelló», pot equivocar-se i pensar que això, traduït al seu idioma matern és «Lavabos de mujeres», per posar un cas?
En la recta final de la llegenda de St. Jordi, el drac es desploma ferit de mort. Sagna a raig i llança uns rugits esfereïdors. Amb els ulls plorosos la princesa corre entusiasmada cap al jove cavaller i l'abraça. Llavors, del bassal de sang comença a brotar un roser esplèndid, que floreix a l'instant. St. Jordi pren una rosa i la regala a la princesa: «És la rosa de l'amor i la llibertat per a tu i tot el teu poble». La terra xopa de sang en cap moment queda erma. Ans al contrari, s'omple de vida. L'element negatiu i malcarat, la bèstia (l'opressió), queda subvertit per un de valuós i bell, la flor (la llibertat).
Divendres, 26 de febrer de 2010 El Punt FERRAN SUAY I LERMA
A ningú que tinga fills no se li escaparà que ells i elles copien molt més allò que nosaltres fem que no el que els diem que han de fer. A vegades, pot semblar —fins i tot— que tenen especial facilitat per copiar les coses que menys convenen. Aquest fenomen no té res de particular. Els psicòlegs en diuen ‘modelatge', i forma part de l'aprenentatge per observació, que és la principal forma d'aprendre dels humans. La clau és recordar que s'aprèn molt més de la conducta que observem, que no dels discursos que ens expliquen. Així, a ningú no estranyarà que un fill de fumadors fume en arribar a l'adolescència (o molt abans), per molt que els pares l'hagen dut a cursos informatius, i li hagen parlat sovint dels perills del tabaquisme. Respecte a la llengua, ens passa el mateix. Els duem a una escola valenciana i valencianista. Potser ens els emportem a manifestacions, concentracions i actes pel país, i fins i tot els expliquem amb detall tot el que sabem sobre els nostres drets, incloent-hi els lingüístics.
