logo 1108

una imatge

Estany d'Ivars i Vila-sanaL'estany d'Ivars i Vila-sana

L'estany d'Ivars i Vila-sana va ser fins a la seva dessecació l’any 1951 una de les zones humides més importants de la Catalunya interior. Recuperat a partir del 2005, és una llacuna d'aigua dolça que té una superfície de 126 ha. Avui, l'aigua d'entrada prové del Canal d'Urgell i correspon a la mateixa quantitat que s'utilitzava pel reg de les finques existents abans de la recuperació; el desguàs es fa cap a un afluent del riu Corb. Aquest estany acull una important diversitat biològica, i, si tenim en compte que la profunditat màxima no arriba als quatre metres, és un espai molt favorable pel desenvolupament de les comunitats lacustres; a més, s'hi ha recreat illes amb diferents formes i pendents com a zones per a l'alimentació, el descans i la reproducció de moltes espècies d'ocells. L'estany d'Ivars i Vila-sana, per les seves reduïdes dimensions ha de suportar uns usos força intensius que requereixen uns serveis de manteniment, però, per altra banda, aquest espai recuperat ofereix una gran oportunitat per a les activitats relacionades amb l'educació ambiental.
[Enllaç extern: Estany d'Ivars i Vila-sana] [Més imatges: Canyís 1 - Canyís 2 - Estany - Aclariment: totes les imatges d'aquesta secció són de l'editor i estan ubicades al portal Flickr.com]

Novetats curs 2009-2010

Del curs 2008-2009

[+ més]

Del curs 2007-2008

[+ més]

Un text

En una societat que es basa tant en la ciència per a la satisfacció de totes les necessitats humanes -calor, llum, aliments, vestits, transports, medicina, oci- ¿no han de saber tots els joves alguna cosa de la naturalesa d’aquesta vasta sofisticació en la que suren les seves vides? (...) I en un sentit més general, les persones necessiten poder parlar i comprendre una mica el llenguatge científic per participar, per bé que només sigui mentalment, en debats sobre temes relacionats amb la ciència que les afecten a escala personal, local, nacional o mundial. (...) Centrar-se en temes científics contemporanis també és una manera d’oferir als joves una certa comprensió de la naturelesa de la recerca científica i de com es desenvolupa el coneixement científic. (...) I amb aquests temes contemporanis, els ensenyants no han de retrocedir cap al seu còmode món de la certesa personal. Han d’unir-se als seus estudiants en un món incòmode on no hi ha respostes correctes, i, al fer-ho, tant els ensenyants com els estudiants poden captar genuïnament una imatge del coneixement científic com el residu acumulat de conjectures i recerques humanes acalorades i difícils. (...) L’examen d’alguns temes que actualment estan sotmesos a debat i que tenen importància social és més “viu” pels estudiants i, conseqüentment, és més probable que els faci participar, [...] i els hi mostri el costat incert, creatiu i humà de la ciència.
Guy Claxton (Educar mentes curiosas. El reto de la ciencia en la escuela. VISOR SA, 1994)

[+ més]

Free counter and web stats

Creative Commons License

Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons

| PDF | pàgina d'inici | contacteu amb l'autor | Bloc | Flickr | ©2009-2010 cienciesnaturals.com