logo 1108

una imatge

Dragó de KomodoDragó de Komodo

El dragó de Komodo (Varanus komodoensis) és l'espècie més gran de llangardaix vivent (enllaç extern -ee- a la Wikipedia) i que es troba en algunes illes d'Indonèsia (vegeu la distribució -ee- a la Wikipedia). La mida mitjana d'aquests rèptils de la família dels varànids (ee a la Viquipèdia) és de dos o tres metres i poden arribar als setanta quilograms; com a conseqüència d'aquestes mides, els dragons de Komodo són els superdepredadors dels ecosistemes on habiten, alimentant-se de carronya i caçant mamífers i ocells.
Actualment és una espècie protegida per llei a Indonèsia amb el Parc Nacional de Komodo, i classificada com a vulnerable (ee a la Viquipèdia) per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
Més imatges [Aclariment: totes les imatges d'aquesta secció són de l'editor i estan ubicades al portal Flickr.com]

Novetats curs 2009-2010

Del curs 2008-2009

[+ més]

Del curs 2007-2008

[+ més]

Un text

[...] Es podria considerar un obstacle per a l'adolescència (...) l'excés d'estimulació a què estan sotmesos els nois i les noies. Ja s'esntén: no d'estímuls de tota mena, sinó excés d'un tipus particular d'estímuls. Especialment, d'aquells estímuls que arriben abundosament pels canals de la cultura popular de massa, és a dir, fomentats per les indústries del lleure i que, lògicament, són de caracter consumista. Però l'excés d'estímuls apaga el desig. I, paradoxalment, els nostres fills, més estimulats que mai no ho hagi estat cap altra generació, poden arribar a ser els fills més desmotivats que mai hi hagi hagut. Excés de joguines que s'abandonen immediatament, de marques de vestir que perden el seu interès just després de comprar-les, d'esports que joves aprenents practiquen amb equipaments de professional, d'activitats extraescolars que s'abandonen ben aviat, d'estudis, de vacances...
En el terreny de les opcions professionals, d'altra banda, s'ha passat d'haver d'estudiar el mateix que el pare o d'aprendre un ofici gràcies al qual es podria treballar en una indústria o taller del mateix poble, a una situació en la qual l'adolescent ha d'escollir entre desenes i desenes d'especialitats per orientar un futur professional. I ho ha de fer només a partir de referències indirectes i sense cap experiència immediata, escollint el futur professional amb la mateixa actitud del qui ha d'escollir una marca de detergent o, encara pitjor, del qui ha d'escollir un regal per qual mai no havia sentit cap desig especial.
El problema de la desmotivació, doncs, cal encarar-lo exactament per l'altra banda de com sol ser pensat: en general, no calen pas més estímuls, sinó al contrari. La desmotivació es cura amb austeritat, amb contenció, amb un entrenament en l'autocontrol. Allò que caldria és un marc educatiu molt més sobri d'estímuls materials, però acompanyat d'un coixí molt més generós d'estímuls afectius i intel·lectuals que no pas l'actual.
Salvador Cardús (El desconcert de l'educació. Edicions La Campana, 2000)

[+ més]

Creative Commons License

Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons

| PDF | pàgina d'inici | contacteu amb l'autor | Bloc | Flickr | ©2009-2010 cienciesnaturals.com