EL TEMPS

Als nostres lectors

Enric Rimbau, director

Els resultats de les darreres eleccions regionals a l’estat francès han dut un creixement de l’ultradretà Front Nacional. Un creixement que ha estat important a les comarques nord-catalanes. A les del sud, el populisme xenòfob intenta articular-se per provar el salt a la política parlamentària. Quines prevencions i reaccions suscita aquest discurs en el mapa polític català? Què pot adobar el terreny per al creixement d’aquestes tesis ultres?
Creiem que analitzar aquests elements pot contribuir a evitar que aquestes doctrines s’escampin, més que no pas apartar-ne la vista a una societat que, per la crisi econòmica i els canvis demogràfics que ha viscut i que viu, pot tenir brots reactius similars als que ja hi ha hagut a més indrets d’Europa.

Editorial

Matas: què hi ha en joc

La setmana passada compareixia davant el jutge l’ex-president del govern balear, Jaume Matas, del PP. L’augment desmesurat del seu patrimoni, durant el seu pas per la política, i les sospites d’irregularitats pel cas Palma Arena han dut l’ex-president i ex-ministre d’Aznar a haver d’encarar aquest procés judicial.
El Palma Arena és un velòdrom construït amb un pressupost inicial de vora 45 milions d’euros i un cost final de més de 105. Amb el procés judicial de Jaume Matas, s’obre un dels casos més greus de presumpta corrupció que ha esquitxat la política de les Illes els darrers temps, per la magnitud. I també és un dels casos amb més ramificacions, per la importància del protagonista. Les investigacions del jutge serviran per a aclarir si hi ha hagut cap irregularitat en el desviament pressupostari en la construcció del Palma Arena i, alhora, si hi ha cap relació amb l’increment patrimonial de Jaume Matas. Les sospites sobre el patrimoni de l’ex-president balear s’enfoquen a propietats com ara el palauet de Palma, de 570 m2; un pis a Madrid, al barri exclusiu de Salamanca, a nom de Bartomeu Reus (ex-president de GESA, l’empresa d’Endesa a les Balears, que va cessar l’octubre passat quan el van imputar en el cas), de qui se sospita que actuava de testaferro de Matas; o un pis a primera línia de mar, a ses Salines (a la colònia de Sant Jordi), aconseguit a un preu molt inferior al del mercat, uns 200.000 euros, gràcies a una hipoteca concedida a la seva mare, octogenària, en una finca que se sopita que podria formar part del patrimoni de l’ex-president a través de diversos testaferros.
D’elements de sospita no en falten. Palesen, si més no, tota una manera de fer i d’entendre la cosa pública que, en bona mesura, explica la desafecció creixent dels ciutadans cap a la política. Per això, també en aquests moments, cal valorar el fet que avui Jaume Matas hagi de donar explicacions per tot plegat. Unes explicacions que hauran estat necessàries gràcies a la feina de la fiscalia anticorrupció, en aquest cas, amb fiscals com Pedro Horrach o Juan Carrau.
En un moment de descrèdit greu de la política, és important que casos com aquest permetin de pensar que la impunitat amb la qual alguns personatges volen lucrar-se a través del bé públic pot acabar tenint conseqüències.
Per això, la transparència i la claredat en procediments judicials com aquest –o el cas Gürtel del País Valencià, o el Pretòria, de Catalunya– són clau. Perquè cal garantir que, en el cas que els fets provats ho determinin, la impunitat no pot acomodar-se en la gestió de la cosa pública. I el Consell General del Poder Judicial faria bé d’assumir això, perquè hi ha en joc la imatge de la política, però també de la justícia.