| |
|
El català
02 de febrer de 2010
Jordi Pujol
Vivim un moment molt determinant per a Catalunya. Que podria ser de caixa o faixa. No a efectes immediats, però sí en el sentit d’orientar el país cap a una molt gran pèrdua de personalitat en el termini de dues generacions. El país té prou força per a evitar-ho. Però n’ha de ser conscient. No s’ha d’autoenganyar. Ni tampoc s’ha de rendir. No cal.
Llegir més
De què es tracta?
22 de setembre de 2009
Jordi Pujol
Insistim en un tema que ja hem tocat diverses vegades. Farem esment de dos editorials d’aquest butlletí, per recordar-ne només dos, el de l'1 de juliol de 2008, “Què està passant?”, i el del 23 de desembre de 2008, “Què és el que està en joc?” Recomanem la seva relectura.
Llegir més
Què està passant?
01 de juliol de 2008
Jordi Pujol
Estan passant coses molt importants i negatives des del punt de vista català. (També n’hi ha de positives, però d’aquestes en parlarem un altre dia).
1. L’opinió pública espanyola, a tots els nivells –des dels nivells més alts fins a l’home del carrer, passant pels mitjans de comunicació–, i en tots els àmbits –des del polític a l’intel•lectual passant per l’econòmic–, és a dir, l’actitud general respecte a Catalunya, és hostil.
Llegir més
|
|
Tornem a preguntar: de què es tracta?
29 de setembre de 2009
Jordi Pujol
És la pregunta que fèiem a l’editorial de la setmana passada. La fèiem a propòsit de la llarga confrontació entorn de l’Estatut. I contestàvem: «No es tracta només d’una batalla política. Es tracta d’un episodi més de la molt llarga batalla ¬–de fet, de segles– entre la voluntat d’Espanya d’absorbir Catalunya i esborrar-ne la personalitat pròpia, i la nostra de mantenir-la. I mantenir-la no precàriament, amb un to apagat i subsidiari, sinó amb ambició i plenitud».
Llegir més
La nació: una idea irrenunciable
23 de desembre de 2008
Jordi Pujol
Caldrà fer un balanç a fons d’aquest any que acaba, el 2008. Un balanç molt a fons i en tots els terrenys i tocant tots els grans temes que Catalunya té plantejats: l’Estatut i el finançament, l’acció de Govern i la crisi econòmica, la immigració i el grau d’integració i de convivència, el pes de Catalunya a Espanya i la seva imatge, la cultura i la societat civil, els actius i els passius acumulats durant aquests anys, etc. Però ara és un pèl prematur. Encara hi ha fitxes en moviment. Sabem que l’any haurà estat difícil, però val la pena no precipitar-se a fer un judici alhora global i per sectors.
Llegir més
Catalunya té dret
10 d'abril de 2007
Jordi Pujol
Des de fa uns anys s’ha anat creant a casa nostra un garbuix d’idees i de termes sobre el que ha de ser l’objectiu nacional de Catalunya. I la forma com ha anat la discussió del nou Estatut ho ha accentuat. Es parla d’independentisme, de sobiranisme, de federalisme simètric i de federalisme asimètric, d’autonomisme en diverses versions. I finalment hi ha qui dient-ho o no pretén reduir tot això a poca cosa o a res.
Llegir més
|
|
|
Monogràfic 7
juliol 2010
|
|
|
| |
|
|
|
|
Darreres publicacions
En una societat tecnològica i complexa com la nostra cal ensenyar els nostres alumnes a pensar per ells mateixos, a fer-ho de forma creativa perquè puguin adaptar-se als canvis de la nostra època i amb la cura que els capaciti per conviure en pau amb un respecte democràtic a altres opcions diferents de la seva. Més que coneixements, en el futur els caldran habilitats que els permetin operar amb els coneixements disponibles. Aquesta proposta fa una aposta per aconseguir un pensament multidimensional, crític, creatiu i curós alhora, mitjançant l’aprenentatge de la filosofia a través de diversos recursos artístics, audiovisuals o tecnològics.
Europa reclama una renovació d'idees i de plantejaments perquè té la percepció o la intuïció de no estar prou preparada per a una sèrie de reptes que en un futur pròxim li cauran a sobre. Malgrat els importants progressos que ha fet Europa en les últimes dècades, hi ha la impressió difusa que cal trobar noves respostes i repensar algunes coses. Per què?
Perquè es perceben noves situacions com la globalització econòmica mundial, el del creixement malgrat el benestar general de sectors socials marginals, el de la insuficiència de recursos per mantenir l'actual nivell d'Estat del benestar i la seva estructura, el de la necessària renovació dels coneixements, el de la crisi demogràfica, el d'una massiva immigració extraeuropea, el de la pèrdua general de pes d'Europa, el de l'accentuació de la crisi de valors i falta de referents, el de la por dels benestants, d'haver de compartir el que tenen, el de la por dels necessitats, de ser deixats de banda.
Davant aquests reptes, Europa disposa de recursos, mitjans humans i materials, i capacitat d'engendrar idees i projectes molt importants. Prou importants com per donar-los una resposta positiva.
|
|
|
|
|
|
