agost 25, 2010
Els veïns i comerciants de Sant Narcís han denunciat un increment de robatoris al barri (notícies al Punt i al Diari de Girona, però l’Ajuntament respon que no, que això no és cert. Em crec els veïns i els comerciants, perquè, estadístiques oficials al marge, s’imposa la rotunda evidència de l’increment real de la inseguretat. I justament per aquesta evidència ja vam denunciar, en roda de premsa, el dia 5 de gener d’enguany la necessitat d’intervenir perquè es reduís la inseguretat (nota de premsa i apunt al meu bloc).
És evident que si els Mossos marxen de Vista Alegre, la seguretat no millorarà. I aquesta és una decisió política que l’actual govern tripartit de la Generalitat, governat pels mateixos partits que governen la ciutat de Girona, és incapaç de reconsiderar. El seu “canvi real” és aquest: treure els Mossos del centre de Girona just quan creix la inseguretat.
Publicat a: General 
Cap comentari »
agost 19, 2010
L’aparcament de la plaça del Pallol genera preocupació no només per la forma nefasta amb què l’equip de Govern ha gestionat l’expedient, ni per la incapacitat d’anar per feina un cop rescatada la concessió per a la construcció d’aquest servei. Hi ha una preocupació per la responsabilitat municipal a garantir la seguretat de l’indret. El grup municipal de CiU ha tingut accés a la informació segons la qual l’equip de Govern coneix des de fa mesos els riscos per a la seguretat que representa l’estat d’abandonament de l’aparcament. Per això hem entrat un escrit demanant el detall de totes les accions que s’hagin fet d’ençà que els tècnics i experts responsables del projecte van advertir formalment el tripartit de la precarietat de la situació. Perquè pugueu entendre bé de què estic parlant, us reprodueixo el document que hem entrat al registre. Tan de bo la resposta sigui tranquil·litzadora i ens expliquin com van reaccionar a la lectura d’aquesta sàvia i prudent advertència dels tècnics.
CARLES PUIGDEMONT I CASAMAJÓ, regidor i portaveu del GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ a l’ajuntament de Girona,
E X P O S O :
El Govern municipal és coneixedor des de fa mesos del risc per a la seguretat que hi ha a la zona del futur aparcament de la plaça del Pallol. El mes de juliol de 2008, els arquitectes redactors del projecte i directors de l’obra, i l’arquitecte tècnic i direct0r d’execució i coordinador de seguretat entren un escrit per registre en el qual es fa esment “per motius de seguretat, de la necessitat del manteniment per part del promotor de la tanca permietral“.
Potseriorment, el dia 1 de març de 2010, els mateixos arquitectes i arquitecte tècnic entren novament un altre escrit on fan coneixedors aquest ajuntament de la carta que els va adreçar el senyor Antoni Blázquez, consultor d’estructures, on mostra el risc per la segurerat i fa una sèrie de recomanacions. Concretament, en el seu escrit aquest expert diu el següent:
“La pantalla de contenció de terres perimetrals es va calcular considerant que es tractaria d’un sistema de contenció provisional per permetre l’excavació dels soterranis. Així es fa en totes les obres d’aquestes característiques, i això afecta els coeficients de seguretat adoptats.
Els sistemes de protecció consisteixen en uns micropilons ancorats a la roca i estintolats per unes bigues metàl·liques que recullen uns ancoratges d’acer pretesat, clavats al terreny. Tant les bigues metàl·liques com els caps dels ancoratges no tenen cap protecció contra la corrosió, cosa habitual perquè la seva vida útil sol ser d’uns quants mesos.
Com que en aquesta obra ja fa més de 2 anys que es varen construir els murs pantalla, pot haver començat un procés de corrosió dels elements metàl·lics que posin en perill la seva seguretat, i més si tenim en compte que els ancoratges estan construïts per cables d’acer estirats a elevades tensions, cosa que accelera els processos de corrosió. A més, com s’ha comentat, els coeficients de seguretat estan pensats per a contencions temporals.
Per això, creiem que no és gens recomanable que l’obra continuï amb l’actual estat d’abandonament, i com a mínim s’hauria de procedir a protegir les bigues metàl·liques amb pintures anticorrosió i els ancoratges amb resines o morters de protecció”.
Com a conseqüència d’aquest preocupant informe, els arquitectes i l’arquitecte tècnic acabaven el seu escrit entrat per registre el dia 1 de març instant l’Ajuntament a prendre “les mesures oportunes per tal de garantir la seguretat de l’obra i del recinte per evitar danys a tercers i a la pròpia obra“.
Davant d’això, en nom del grup municipal de CIU,
D E M A N O :
1r.- Que es tingui per presentat aquest escrit i s’admeti.
2n.- Que s’informi detalladament de les mesures per garantir la seguretat que reclamen els responsables tècnics de l’obra que s’hagin pres d’ençà que el Govern coneix l’escrit alertant dels riscos per a la seguretat per a les persones i a la pròpia obra.
Girona, 18 d’agost de 2010.
Publicat a: General 1 comentari »
agost 16, 2010
A l’actual Generalitat li agrada presentar dades interpretables a conveniència quan la realitat no convenç. En matèria lingüística això és més evident que mai, i la prova n’és el balanç presentat fa unes setmanes, sobre el qual ja vaig fer un primer comentari. Ara voldria parlar d’un cas concret que és l’exemple punyent de com la realitat s’acaba imposant més enllà de la propaganda i el triomfalisme del vicepresident Carod en presentar els magres resultats de la seva acció com a responsable del Departament del qual pengen els assumptes lingüístics del país.
L’estadística dirà que la Generalitat ha signat no sé quants convenis per a la promoció del català. “Més que mai”, acostuma a dir el vicepresident quan es refereix a qualsevol actuació del seu Departament. Un d’aquests convenis, degudament publicitat el dia 3 de març d’enguany des de la maquinària de propaganda de la Generalitat, era el signat entre el nostre Govern i la companyia aèria Andalus “per promoure l’ús de la llengua catalana”. Sovint, rere aquests anuncis hi sol haver també la intenció de fer creure que si fins ara no s’havien aconseguit progressos era per la poca voluntat dels anteriors governants, i que ara la cosa canviava. Els problemes històrics de la llengua catalana aviat haurien de caure, vençuts per l’astúcia dels nous governants. Com en les seleccions esportives nacionals, per exemple.
Segons la nota de premsa de la Generalitat, el conveni havia de permetre, entre altres coses, “disposar en català del web de la companyia”. De fet aquester era el primer dels “tres compromisos molt definits” que es recullen al document (que imagino que deu tenir alguna validesa legal, altrament no sé quina mena de govern deu ser). La nota de premsa acabava amb un paràgraf molt eloqüent d’aquest nou esperit governamental (no només farem allò que els altres han estat incapaços d’aconseguir sinó que no ens costarà ni un duro): “El conveni, que entra en vigor a partir d’avui, no suposa cap contraprestació econòmica per a la companyia Andalus”.
Han passat més de cinc mesos, i la llengua catalana és inexistent en tot el web d’Andalus, una companyia que, per cert, no és un exemple de bones pràctiques si ho hem de jutjar per la seva trajectòria a l’aeroport de Girona fins ara. No només la llengua catalana hi és inexistent, malgrat el flamant conveni, sinó que en el mapa de destinacions, la nostra ciutat hi apareix amb el nom de “Gerona”. Això sí, el conveni ja és vigent i ja serveix perquè la Generalitat faci veure que fa coses.
Algú del nostre Govern s’ha encarregat de vetllar pel compliment dels convenis que se signen en el seu nom? Amb convenis com aquests, el vicepresident i tota Esquerra podrà treure pit mentre l’ús social de la llengua catalana va reculant de manera preocupant. Tant li fa: el que compta és poder presentar un gran nombre de convenis, més que quan manava Convergència i Unió.
Publicat a: General 1 comentari »
agost 12, 2010
La nova oficina de turisme de la Generalitat, que acull també la de l’Ajuntament, ha atès la meitat de persones que s’atenien a les instal·lacions de la Rambla. I això, en un any en què, segons les dades del mateix conseller del ram, els resultats de la temporada seran lleugerament superiors als de l’any passat. O sigui, que en un any en què vindran més turistes –encara que segurament gastaran menys– la nostra flamant oficina de turisme n’atendrà menys que mai. Això és treure una “bona nota”, tal com proclama la responsable de turisme de l’Ajuntament de Girona? A mi em sembla, ben al contrari, que és donar la nota. La nota de la incompetència, en un temps en què ningú, ni les empreses ni els treballadors del sector, es poden permetre el luxe de tenir polítics que facin experiments sobre allò que ja funcionava normalment. En temps de crisi haurem perdut un any perquè aquest haurà estat “de transició” gràcies al caprici dels tripartits que ens governen.
El dia 4 de març d’enguany el grup municipal de CiU de Girona ja advertia que l’eliminació de l’oficina de turisme de la Rambla era un pas enrere. Cinc mesos després, els temors que teníem s’han confirmat. El pitjor de tot no és, tanmateix, que els nostres governants haguessin menyspreat l’opinió del sector i de grups polítics com CiU sinó que les conseqüències de la incompetència les paga el conjunt de la ciutat. Ningú no assumirà cap responsabilitat. Els governants tripartits trobaran totes les explicacions que facin falta per fer veure que una davallada tan gran en atenció als turistes és “normal”.
Va ser un error prescindir de l’espai de la Rambla. Admetre-ho potser els feriria l’orgull però els faria més presentables als ulls d’una ciutadania farta d’un estil de governar que ja dura massa. Canviar aquestes coses és urgent, però no ho poden assumir ni els qui ens manen ara ni els qui ho porten fent des de fa més de 31 anys.
Publicat a: General 1 comentari »
agost 5, 2010
Per segon mes consecutiu, la ciutat de Girona ha reduït aquest juliol lleugerament el nombre dels seus aturats, per bé que en la sèrie històrica sota el govern tripartit parlem del nivell d’aturats més alt en aquest mes. És cert que l’augment de la contractació es deu a la temporada d’estiu, i que rere aquest increment s’hi pot interpretar una major confiança entre els empresaris del sector serveis. Caldrà veure, però, tant el volum de negoci del sector com els beneficis que resultin de la temporada.
Hi ha un parell de dades que comencen a preocupar: la primera, la incapacitat del mercat d’absorbir els treballadors de primera fornada. Cada dia hi ha més persones que s’inscriuen a l’atur que no tenien una ocupació anterior. La segona, el creixent nombre d’aturats a l’agricultura. Ja sé que a la ciutat de Girona el pes del sector agrícola és reduït, però em preocupa que el perdem i que cada dia els sigui més difícil tirar endavant. Tant els aturats que no tenien ocupació anterior com els que provenen del sector agrícola són els únics sectors on continuen creixent.
De tota manera, cal ser molt prudents a valorar aquesta relativa millora en l’atur. Primerament, perquè continuem parlant de xifres globals molt altes (6.222 aturats al juliol és la xifra més alta de la sèrie històrica), i segonament perquè caldrà veure quina part d’aquesta millora s’ha d’imputar a l’augment del consum previ a la pujada de l’IVA.
Publicat a: General 1 comentari »
juliol 30, 2010
El Departament d’Interior va presentar ahir l’avantprojecte de la futura seu regional dels bombers a Girona, que es farà a Fornells de la Selva. Aquesta decisió comportarà el tancament del parc del mas Xirgu, al terme de Girona, i l’allunyament considerable del nucli urbà de les dotacions que hauran de prestar serveis d’emergències a la ciutat. És la presistència en l’error, és la tossuderia del Govern Montilla a planificar des d’un despatx de Barcelona la resposta a les necessitats de Girona. És el mateix que passa amb els Mossos d’Esquadra.
Girona hi surt perdent. Es tardarà més a actuar al nucli urbà del que es tardava fins ara. L’alcaldia de Girona hauria d’haver reclamat una solució que contemplés l’existència d’un parc de bombers de proximitat, pensat per atendre les emergències que es produeixen en el nucli urbà d’una ciutat que té molts habitants, serveis importants, negocis, i que és molt freqüentada per gent que no hi viu però hi treballa o n’és usuària de serveis. Serem l’única capital que no disposarà de parc bombers: un mèrit que haurem d’atribuir al pitjor Govern català dels trenta anys que fa que hem recuperat l’autonomia.
El meu compromís és continuar treballant perquè Girona tingui una dotació de bombers més propera a la ciutat.
Queda, per cert, saber l’ús a què l’Ajuntament de Girona vol destinar els terrenys que recuperarà un cop els Bombers deixin Mas Xirgu. Com sempre, cap idea certa ni cap planificació.
Publicat a: General 1 comentari »
juliol 26, 2010
L’engendre polític del Tripartit dels Socialistes de Catalunya, aquesta trinitat que és una, gran i socialista, acabarà la legislatura fent exactament el mateix que va inspirar el seu naixement dins les coves de l’ambició desfermada: la destrucció de Convergència per tots els mètodes possibles. Ho van intentar des de l’oposició, ho han intentat amb més empeny que mai en els set anys que fa que estan al poder, i de ben segur que ho continuaran intentant siguin on siguin a partir de les properes eleccions nacionals. No se n’han sortit, i no se’n sortiran, però no per això deixen de tenir capacitat d’empastifar. La comissió parlamentària pel cas Palau haurà estat un digne fill de l’estil del Tripartit dels Socialistes de Catalunya, que, parafrasejant aquella vella màxima del mal periodisme, es resumeix en la frase següent: que la veritat no t’espatlli una bona empastifada.
El llegat del TSC és tristíssim, penós. Ni tan sols els seus progenitors es veuen capaços de cantar-ne, en públic, les virtuts (una altra cosa és el que fan en privat, on continuen intercanviant-se animadament els favors). Avui mateix han presentat el balanç de la política lingüística, i per donar una mica de gruix al pobre resultat no han tingut més remei que inventar-se una manera molt particular de fer balanços: enlloc de presentar, com seria d’esperar, el de la legislatura que s’acaba, presenten el del període dels dos tripartits. Tot i així, la impressió del primer com d’ull de la memòria que han lliurat aquesta tarda al Palau de la Generalitat estava d’acord amb el to baix, depressiu i poc convençut de dos dels tres oradors. L’excepció ha estat el vicepresident Carod-Rovira, que n0 només ha estat desmesuradament cofoi per uns resultats més aviat anèmics, sinó que s’ha arribat a apuntar l’èxit de l’ús del català a la xarxa (ell encara en diu la “blogosfera”, no li han explicat que aquest concepte fa un cert temps que està superat) com el resultat de la seva política. Però del balanç de política lingüística en parlarem més en calma els dies que vénen.
Em preocupa la tendència a l’empastifada del Tripartit. Si no fos que en tots aquests anys no han deixat ni un segon de fer d’oposició a l’oposició diria que s’estan preparant per si són desplaçats del govern. Però si hi seran o no, això dependrà dels ciutadans, encara que alguns, temerosos de passar per la prova de la democràcia, pensen que hauria de dependre dels fiscals.
Publicat a: General Cap comentari »
juliol 26, 2010
El Lehendakari Patxi López em penso que ho ha expressat millor que ningú: “En què es diferenciaria una Espanya federal a l’Espanya d’aquestes autonomies d’estatuts de segona generació? Pràcticament en el nom”. I afegeix: “A vegades fem debats nominalistes que no ens porten enlloc”. No cal que recordi que Patxi López és socialista, com Zapatero, com Montilla, com Chacón, com González, com Nadal, com Hereu. Però malgrat aquesta opinió força precisa, a la cadena de muntatge de la fàbrica d’enganys del seu partit s’hi acaben d’acoblar les darreres peces del nou producte cridat a ser l’estrella del debat polític estiuenc (s’entén que en els cercles de debat polític estiuenc socialistes, no per coneguts i previsibles menys potents i sorollosos): la federació de comunitats autònomes. L’article de González i Chacón a El País d’avui (“Apuntes sobre Cataluña y España“) va en aquesta direcció, i s’hauria de considerar com una peça d’importància pel que té de manifest d’almenys una part del socialisme hegemònic, i per qui el signa (i, és clar, per qui no ho fa).
De manera que una part del socialisme espanyol –i hi incloc el socialisme català, que se’n sent–, rotundament majoritari i de matriu rotundament jacobina, busca un producte propi per resoldre la tensió existent que tingui com a resultat un canvi en tot allò que sigui aparent i nominal, i en res del que sigui substancial. Com sempre.
És aclaridor l’article que publica Pep Riera al Punt d’avui per fer-nos a la idea de la nul·la disposició del socialisme català a canviar res de substancial, fins i tot a risc d’augmentar l’estigma sucursalitzant que els caracteritza des de fa gairebé tres dècades. Una repassada general a aquestes tres dècades, per cert, també ens aporta una altra conclusió demolidora: la persistent tenacitat del socialisme a mantenir les coses exactament al lloc on sempre les han volgut i d’on mai no volen deixar que s’escapin.
Si prenem les eleccions generals de 1979 com les primeres legislatives constiticionals, el poder espanyol d’aquests 31 anys ha anat repartit de la manera següent: 20 anys de PSOE, 8 anys de PP i 3 anys d’UCD. L’Espanya d’avui és, sobretot, el resultat de les dues dècades de poder socialista perquè ha tingut més temps i més oportunitats que ningú per decidir, sovint amb majoria absoluta, què volia i què no volia.
Ha volgut mai el federalisme? Ni en pintura ni en partitura. Si en 20 anys que han governat fins ara no han avançat cap a aquesta Espanya federal que diuen que seria tan magnífica… o és perquè són inútils o perquè no hi tenen cap mena d’interès. De temps, n’han tingut. De poder per fer-ho, més que mai i que ningú.
Sé que a l’estiu tota cuca (federal) viu. Però el país ja no el formen, només –ni majoritàriament– les persones culturalment formades en la lògica de fa 30 anys. La societat catalana ha canviat enormement, i qui no ho entengui fracassarà.
Tot el que el socialisme és capaç de proposar-nos és una navegació de cabotatge, quan el país reclama que posem rumb a Ítaca.
Publicat a: General 1 comentari »
juliol 14, 2010
Alcaldessa, conseller i ministra el dia de la tuneladora
El ple de l’Ajuntament de Girona de dimarts passat, en la sessió ordinària del mes de juliol, va aprovar per unanimitat una moció del Grup Municipal de Convergència i Unió que reclama al Govern espanyol el compliment dels seus compromisos amb l’execució del projecte ferroviari a la nostra ciutat. L’havíem presentat perquè fos debatuda al ple de juny però només ho podia ser si la majoria de regidors votaven la urgència i permetien el seu debat al ple. Només ens va donar suport el PP, i el tripartit va dir que s’havia de tractar amb més temps, de manera que no es va debatre. La vam tornar a entrar i ara s’ha debatut al ple de juliol.
El vot ha estat unànime. No sé si és la primera vegada que una moció presentada per un grup de l’oposició a l’Ajuntament de Girona és aprovada. Ho és, segur, en aquest mandat. I lluny de ser una anomalia crec que hauria de formar part de la normalitat municipal. Sobretot perquè des de l’oposició es formulen sovint aportacions que són rebutjades de manera massa automàtica malgrat que estiguin carregades de raó.
D’aquí a una setmana el ministre Blanco ha de concretar l’abast de la retallada pressupostària i de la planificació d’obres dels propers anys. Per a CiU era important que abans d’aquesta data l’Ajuntament enviés un missatge clar que no acceptarem un retard en l’obra del tren convencional, malgrat que les declaracions d’un alt càrrec del Govern Zapatero ens han omplert de neguit i de dubtes. Fa una setmana vaig acompanyar el diputat Jordi Xuclà a l’entrevista amb el president d’Adif a Madrid, en el decurs de la qual vam parlar llargament del projecte de Girona. No tinc clar encara que Madrid no vulgui retardar el tren convencional però ara ho tindran més difícil, i era imprescindible que l’Ajuntament fes arribar un missatge contundent.
La moció aprovada a trobareu aquí: Moció_tren_convencional
Publicat a: General 1 comentari »
juliol 11, 2010
L’endemà de la gran manifestació en favor de la nació catalana, tots ens mirem amb satisfacció i amb cara d’interrogant alhora: i ara què, es demana el país. Si hem estat capaços d’arribar fins aquí, cosa que no tothom imaginava, el més probable és que siguem capaços també d’anar més lluny. La Catalunya real, aquella que de forma maldestra fan servir PP i C’s per fer veure que és la seva, va sortir al carrer de manera que ja no admet cap discussió sobre la seva magnitud i la seva realitat. No som un holograma, no som una colla de gent subvencionada, no som un grup de somiatruites. La Catalunya real és rere la idea d’una nació plena, absoluta, integradora, diversa però ben conjuntada.
Tenim raó de posar-nos la pregunta del “i ara, què?” però ens esperen molts endemans com aquest: amb nous interrogants sorgits després d’una rotunda certesa. La intel·ligència és bàsica per sortir airosos del procés històric en què estem immersos, i el sentit d’estat ha d’orientar totes les nostres accions i decisions, fins i tot aquelles que semblin menys pròpies i contradictòries. I en aquest procés no hi sobra ningú, tothom hi pot tenir un rol.
Publicat a: General 9 comentaris »
contingut rss
Darrers comentaris