dimecres 24 de novembre de 2010

Avui 25 de novembre

Hi ha dates que no haurien d'existir. Com la d'avui: 25 de novembre, dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. En el moment que escric aquestes línies ni la Viktorya, ni la Cristina, ni la Fatna, ni la Farida, ni la Mònica, ni l'Andrea, ni la Laila, ni la Nikauris, ni la sabrina, ni la Saida (la seva filla i el seu fill) ni la Maria Dolores són aqui perquè el seu company, teòricament una persona que les hauria d'estimar i ajudar, ha decidit que tenia poder per decidir per elles (en algun cas també sobre els seus fills) i els ha pres la vida.
Per això existeix aquest data perquè no oblidem a cap d'aquestes dones i perquè siguem conscients que la violència masclista és cosa de totes i tots i que rebutgem en tots els àmbits els esquemes patriarcals rígids i dualistes que no ens fan més lliures. Perquè tinguem memòria i treballem per destruir les bases sobre les quals es construeix una societat desigual.
Ben recentment, hem tingut exemples de discursos que busquen precisament això fomentar la desigualtat i acabar amb els avenços que hem iniciat. El que cal és una societat 50/50 i pensar que entre tots i totes podem transformar una societat basada en l'androcentrisme. I una manera de fer-ho és a través dels missatges de dones valentes que trenquen estereotips en els seus àmbits respectius com la cantant Bebe, per exemple, que trenca un silenci en el món de la música.

Política social: receptes oposades


Oposades. Aquest adjectiu defineix de manera precisa la diferència que representa "la dieta" del sr. Mas respecte l'administració i el mal que pot representar en l'estat del benestar i el model d'ICV-EUiA que busca enfortir les polítiques adreçades a les persones. En matèria de dependència, infantesa, atenció a les dones, etc...Si mireu aquest enllaç (Videodebat de El Periódico) trobareu un interessant contrast entre el que proposen alguns candidats i el que defensa la nostra coalició. Com deia l'anunci: busqueu i compareu...

dilluns 22 de novembre de 2010

Mobilitat quotidiana, el tren és la prioritat

Article publicat al Delcamp.cat el 22/11/2010
Fa uns dies al Congrés dels Diputats es perpetrava un acord insòlit. Amb diners públics, el PSOE, PP i CiU acordaven donar suport al rescat de les concessionàries d’autopistes de peatges durant cinc anys més. Més enllà de la frivolitat que representa -en un moment de retallades salarials als treballadors i congelació de les jubilacions- destinar recursos públics a finançar lobbies econòmics aquest pacte és l’enèssim exemple de l’aplicació de la vella política en matèria d’infraestructures. Aquella política que posa el ciment per davant d’un servei eficaç, sostenible i útil en el dia a dia de les persones.

En aquest sentit, ICV-EUiA té molt clares les prioritats. Passen, en primer lloc, per un millor aprofitament de les infraestructures existents i l’aposta clara i decidida pel transport públic i el trànsit de mercaderies per ferrocarril com un element de competitivitat, de creació d’ocupació i de millora de qualitat de vida. El que resulta curiós és que mentre aboquem més i més recursos construint noves carreteres i desdoblant les existents el tren a Catalunya té menys quilòmetres que el 1930 i, exceptuant el TGV, les inversions en la xarxa ferroviària han estat minses durant massa temps. Per transformar aquesta situació i posar el transport públic ,i especialment el tren, en el centre de les polítiques de mobilitat que proposa ICV-EUiA?

Dir d’entrada que l’acord del traspàs del servei de Regionals assolit aquesta setmana entre Generalitat i Estat posa les coses una mica més fàcils a partir d’ara i segueix el full de ruta marcat per l’article 169 de l’Estatut. Un traspàs assolit amb la tranquil·litat que l’Estat assumeix la totalitat del dèficit actual del servei (14,8 milions d’euros) fet que ens ha de fer posar fil a l’agulla en la millora immediata d’aquest servei. A la nostra demarcació això representa, per exemple, que es renovin els combois tal i com s’ha fet ja a Girona tot i tenir menys passatgers que les nostres comarques.

Avançar en el camí de la millora del servei és també prioritzar la connexió interna del Camp de Tarragona començant per obres que permetrien la ràpida posada en marxa d’un servei de rodalies (estacions de Creixell, La Mora, La Plana, Bellisens,…) i articulant el Tramcamp com a eina que reforça aquesta interconnexió entre els que -posem per cas- viuen a Salou, treballen a Tarragona i tenen com a referent cultural la ciutat de Reus. En les Terres de l’Ebre també és possible la tramviarització del tram de l’Aldea a Tortosa.
A aquestes breus pinzellades sobre inversions relativament modestes que servirien per millorar molt la mobilitat quotidiana de les persones cal afegir el canvi que representaria modificar l’actual transport de llarg recorregut de mercaderies per carretera a la xarxa ferroviària. I aquí les potencialitats existeixen si connectem els ports de Tarragona i dels Alfacs a la via Algesires-València-Tarragona-Barcelona-França.

En definitiva, per ICV-EUiA el tren és la prioritat en una Catalunya –i unes comarques del sud- on el servei ferroviari no està a nivell europeu. Perquè aquesta manera de fer garanteix el dret a la mobilitat de tothom (siguin conductors o no) , es redueix la contaminació i s’avança en la lluita contra el canvi climàtic.

diumenge 21 de novembre de 2010

Intervenció a l’acte central de campanya 20112010


Avui el Punt a l’entrevista que publicava sobre mi i en la que demanava a diferents persones del territori que diguessin punts forts i punts febles, el Salomó Torres de la unió de Pagesos deia com punt fort “ que represento bé l’eix del programa ecosocialista”

CLAR QUE SI !! com tots i totes de vosaltres i aquesta és una de les nostres fortaleses.
A les eleccions ICV-EUIA anem a pel, vull dir que som nosaltres, el valor de les nostres idees, sense lobbies ocults al darrera, sense grups editorials, sense orquestres ni filharmòniques, solets i soletes amb el millor equipatge, amb els nostres valors, els de la formació que es personifiquen en cadascú de nosaltres:

LA CONVICCIÓ
LA COHERÈNCIA
EL COMPROMÍS
L’HONESTEDAT I LA GENEROSITAT

LA CONVICCIÓ, per això diem que aquests 7 anys de govern d’entesa han valgut la pena, hem estat decisius per canviar valors culturals hegemònics.
Nosaltres si que hem sigut valents, valents al departament d’Interior, canviant el concepte de seguretat, patrimoni històric de la dreta, i posant-la al servei de les persones, per preservar els seus drets i les seves llibertats, les de les dones a viure sense violència per exemple.
Enfrontant-nos als qui posen en risc la salut de les persones com a Tarragona amb les empreses químiques que no compleixen la normativa
O al departament de medi ambient, fent realitat el que fa 7 anys només era un slogan “Lo riu és vida, no al transvasament” .

LA COHERÈNCIA, per què diem el què farem ( no enganyem) , fem el què hem dit què faríem ( fins on ens han deixat els socis) i expliquem el què no hm pogut fer i perquè.
A Tarragona coherència es dir el mateix que a Reus, fugint dels debats estèrils de campanar i posant en el centre del discurs els problemes reals de l’àrea metropolitana : la mobilitat, la competitivitat.
Coherència es mantenir la mateixa postura envers la protecció dels animals siguin bous o braus i no entrar en falsos discursos identitaris per esgarrapar 4 vots.
Coherència és posar les polítiques de gènere en el moll de l’os del programa i a les dones en llocs decisius perquè puguin feminitzar la política.

EL COMPROMIS, per que estem compromesos amb els problemes reals del territori i de la seva gent, no amb els que les agendes dels grups de presio volen:
Compromís amb la lluita contra el cementiri nuclear i per la desnuclearització del nostre sud.
Compromís per que al Penedès no imposin un centre logístic, el CIM, sense consens ni participació que els hipotequi el futur en una sola direcció.
Compromís amb la Plataforma de Defensa del Ferrocarril i amb les persones de la Conca, de la Ribera, que ara no son lliures CIU parla de llibertat per moure’s cada dia si no tenen cotxe.
Compromís amb la gent del Priorat, del Montsià,que volen preservar els seus territoris, el Delta, els Ports, el Montsant posant en valor el paisatge i el que produeixen.

I per acabar HONESTEDAT I GENEROSITAT, com la d’en Daniel Pi, que tanca la nostra llista i que esta picant pedra i currant a tope per què jo sigui diputada o el Salva Matas, amb la seva feina invisible, o la Teresa Fortuny, sindicalista imprescindible.

Per tot això i a més perquè si mirem els altres programes són antics, rancis són de la vella economia, més del mateix de sempre,
NO TINGUEU POR, no tingueu vergonya, amb la cara ben alta demanem el vot per ICV-EUIA, als amics, a la famili, al bar on fem el tallat o anem a fer una copa.
Sense complexos, amb trempera i amb la força d’aquests valors guanyarem la batalla.
Gràcies

Manteniment de la Pau en el nou ordre global


El divendres 19 de novembre em varen invitar els professors de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV a obrir la jornada del XIII Seminari de Dret Internacional Humanitari, què organitzaven conjuntament amb Creu Roja Tarragona i amb el suport econòmic de l’Institut Català Internacional per la Pau.
Aquell dia el Dr. Pigrau presentava una ponència sobre els avenços i desenvolupaments de la Justícia Penal Internacional.
Vaig centrar la meva intervenció en posar en valor la feina feta des de l’Oficina de Pau i Drets Humans, depenent del Departament d’Interior, relacions i participació què ha fet possible la creació de l’ICIP i què a Catalunya les polítiques de pau i drets humans tinguin el recolzament i reconeixement de l’administració.
També vaig parlar dels reptes de la justícia inernacional davant la violació sistemàtica dels drets humans en aquest context d’impunitat greu, com hem pogut comprovar aquests darrers dies al Sahara ocupat.
Davant d’un públic jove d’estudiants de dret, nois i noies atents els vaig dir què aquest fenomen ens interpel·la a totes les persones i què per tant és responsabilitat també de tots i totes, perquè com deia j. Musté NO HI HA CAMÍ PER A LA PAU, LA PAU ÉS EL CAMÍ, i tot desitjant-los bona feina els vaig demanar què el coneixement què generin travessi les portes de la Universitat per ajudar-nos a fer millor la nostra feina.
Crec que em van entendre, perfectament, sobretot el professorat allà present.

dissabte 20 de novembre de 2010

Acte central ICV: petits retalls, un gran projecte





Homes i dones, gent gran i jove, persones nascudes a Catalunya o acollides per aquesta terra,...les persones que conformem el projecte polític d'ICV-EUiA som diverses i entenem aquesta diversitat com una riquesa. Avui aquesta diversitat que és rica s'ha mostrat a l'acte central de Barcelona celebrat als cinemes Urgell. Des de la ironia lúcida del Francesc Pané, candidat de Lleida, que s'ha confessat amb nosaltres i ens ha aclamat com "la seva sobirania" i ens ha desenmascarat amb un punt d'humor les mentides de la dreta; a la crida a la mobilització de Jordi Miralles que ha definit l'anar a votar el 28-N com una "causa justa" igual que dir no a la reforma laboral, defensar l'escola pública, aturar el PHN...Passant pel Joan Saura que ens ha recordat que no podem perdre el llegat de les persones anònimes que han lluitat perquè tinguem drets i de tants altres que defensaven el nostre projecte (Simon Rosado, Miguel Núñez, Tomasa Cuevas, Gregorio López Raimundo, ...) a Joan Herrera que ens ha recordat l'orgull de ser de l'esquerra que no es resigna, que es rebel·la davant les injustícies.
Parafrasejant la cançó que ha cantat Dani el Flaco de Llach "el 28-N el que cal no és sort sino justícia".



divendres 19 de novembre de 2010

entrevista hortensia grau a TDCAMP1.avi

  © Blogger templates Brooklyn by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP