Inici > Centre d'Estudis Jordi Pujol > Revista VIA > VIA Núm. 14 / desembre'10

VIA Núm. 14 / desembre'10

Sumari

A l’encalç de la virtut després de la catàstrofe: trenta anys d’After Virtue'

Daniel Gamper

Trenta anys després de l’aparició d’After Virtue, l’autor d’aquest article repassa i valora l’aportació i el paper que ha tingut l’obra de referència d’Alasdair MacIntyre no només per al pensament comunitarista en particular sinó per a la filosofia moral contemporània en general. Més enllà que en alguns aspectes la diagnosi que MacIntyre va fer de la postmodernitat incipient va ser apocalíptica, el professor Gamper explica i analitza sobretot, des de la perspectiva que ens ofereixen aquestes tres dècades, l’ètica de les virtuts que proposava el filòsof anglès.

Descarregar l'article complet (PDF, 1294 KB).

Cuba, 2010: nova era, nous reptes

Julia E. Sweig i Michael J. Bustamante

Amb la retirada de Fidel Castro de la vida pública de Cuba, el seu germà, Raúl, assumeix el gran repte de portar les regnes de l’estat i mantenir viva la flama revolucionària. Com a cap del govern, Raúl s’ha caracteritzat pel seu pragmatisme i per aprovar un seguit de mesures per redreçar la delicada situació econòmica que travessa l’illa. Entre aquestes mesures, no exemptes de controvèrsia, convé destacar la decisió d’acomiadar a mig milió de treballadors del sector públic i la d’estimular l’activitat econòmica privada a través de l’ampliació de noves categories laborals i la flexibilització de les condicions per exercir el cuentapropismo, és a dir, el treball per compte propi. A part dels esforços per actualitzar el model de socialisme cubà, les autoritats han accedit alliberar, gràcies a les negociacions diplomàtiques del govern espanyol i la mediació de Església catòlica, un bon nombre de presoners polítics a canvi d’acceptar, la gran majoria, el preu de l’exili. Mentrestant, els Estats Units es mostren aliens als canvis que està experimentant Cuba, una posició que s’explica en bona part per la pressió, encara important, dels cubanoamericans partidaris de mantenir l’embargament. L’article de Julia E. Sweig i Michael J. Bustamante, experts i grans coneixedors de la realitat cubana, és una bona il·lustració de la Cuba post-Fidel i de les reformes estructurals que ha endegat el seu germà Raúl.

Descarregar l'article complet (PDF, 564 KB).

Aniversaris, silencis i ferides no cicatritzades

Jaume Giné

El 2010 s’han commemorat diversos aniversaris històrics. En podem destacar el 70è aniversari de les matances de Katyn, el 65è aniversari del bombardeig atòmic d’Hiroshima i Nagasaki i de la fi de la Guerra del Pacífic, i el 60è aniversari de l’inici de la Guerra de Corea. Les guerres s’acaben, però poques vegades s’assoleix una pau plena entre els pobles. Els vencedors imposen el silenci i les seves veritats als vençuts, acusats de ser els causants directes i indirectes de totes les barbàries. És evident que els vencedors neguen o silencien els seus crims, comesos sobre les poblacions civils indefenses. La pau només s’assoleix quan les parts es reconcilien i accepten les seves responsabilitats pels errors i horrors esdevinguts abans, durant i, fins i tot, després dels conflictes. Cal fer sortir a la llum «les veritats oficials» i explicar simplement «la veritat». Saber demanar perdó no humilia, sinó que engrandeix qui ho fa. És l’única manera que les ferides, en molts casos molt profundes, s’acabin cicatritzant. El perdó no esborra el passat, però pot ajudar a evitar que es repeteixin noves barbàries en el futur.

Descarregar l'article complet (PDF, 1792 KB).

La Sentència sobre l’Estatut: una resolució definitiva?

Àlex Bas

La Sentència sobre l’Estatut constitueix l’episodi més negatiu per a l’autogovern català des de la seva restitució democràtica. El Tribunal Constitucional, allà on hauria d’haver dictat una decisió que facilités un millor encaix de Catalunya en el model de l’Estat autonòmic, ha llegat un pronunciament carregat de presumpcions polítiques, interpretacions restrictives, nul•litats i dubtes irresolts. Tot i així, l’experiència de la dècada dels anys noranta exemplifica com hi ha mecanismes jurídics, altres que les reformes estatutària i constitucional, que poden contribuir a desbloquejar la situació. Per fer-ho possible, però, la justícia constitucional ha de recuperar la seva auctoritas i retornar el protagonisme a la política i a les institucions representatives.

Descarregar l'article complet (PDF, 967 KB).

Estats fràgils: causes i conseqüències d’una realitat emergent

Marc Bou i Íñigo Macías-Aymar

Els atemptats de l’11-S van marcar un punt d’inflexió en la política exterior i de seguretat dels països desenvolupats i, en especial, dels Estats Units. A partir de llavors es comença a prendre consciència de l’amenaça que representaven els estats fràgils per a la pau i l’estabilitat globals. El cert és que les organitzacions terroristes i les xarxes de delinqüència internacionals han trobat en els estats fràgils el terreny fèrtil per establir les bases d’operacions i dirigir-hi les seves activitats il•lícites. L’Afganistan i Somàlia són, probablement, els casos més paradigmàtics. Però, en contra del que es podria pensar, la llista d’estats fràgils és molt més llarga a més d’heterogènia. Davant d’aquesta realitat, l’objectiu d’aquest article és doble. Per una banda, oferir una radiografia prou completa dels estats fràgils a partir del tractament i anàlisi de dades i de la revisió de la literatura especialitzada. I, per l’altra, identificar algunes de les causes, tant endògenes com exògenes, que explicarien la fragilitat d’una bona mostra d’estats i, en particular, dels de l’Àfrica Subsahariana.

Descarregar l'article complet (PDF, 705 KB).

Usos polítics dels morts de la Guerra Civil

Queralt Solé

L’ús polític dels morts ha estat una constant a Occident des dels temps clàssics. Eina de legitimació d’una col•lectivitat en tant que permeten la construcció de mites nacionals, l’article es pregunta quin ha estat l’ús que el catalanisme ha fet dels seus morts de la Renaixença fins avui. L’autora proposa que els morts de la Guerra Civil, captius encara d’una commemoració només ideològica, siguin usats per bastir un referent nacional comú.

Descarregar l'article complet (PDF, 529 KB).

La Constitució republicana de 1931. Factors de distorsió

Jordi Albertí

La Constitució de 1931, que havia de representar la consolidació del projecte republicà, va derivar a un enfrontament irreversible entre les forces que li donaven suport. Entre els mesos d’agost a novembre, fent cas omís del dictamen encarregat pel Govern provisional a una Comissió Jurídica Assessora, es va debatre un nou articulat elaborat per una comissió parlamentària que anteposava l’hegemonia dels partits d’esquerres a la implantació d’un règim democràtic.

Descarregar l'article complet (PDF, 920 KB).

La ciutat imaginada: Valors i límits de la imaginació utòpica

Joan Manuel del Pozo

L’afany d’imaginar ciutats on l’èsser pogués desenvolupar-se en plenitud humana i cívica ha estat la raó de ser de les utopies. La transformació de la realitat en base a un seguit de projeccions legítimes, d’un futur individual i col•lectiu millor, es fonamenta en la materialització, literària i filosòfica, d’un «altre lloc» radical i alternatiu al vigent. Des dels clàssics fins als nostres dies, la imaginació humana ha produït diverses utopies. També l’urbanisme contemporani, a voltes, ha seguit uns principis i valors que es poden considerar utòpics, encara que sovint els resultats no han estat els esperats. Novament, doncs, cal constatar que el valor de la utopia no és, com cap altre valor en la vida humana, un valor absolut.

Descarregar l'article complet (PDF, 506 KB).

La fal·lera de l’arquitectura icònica

Llàtzer Moix

Des de fa dècades, moltes ciutats del planeta, sovint amb problemes estructurals, han confiat en l’arquitectura icònica com a un mitjà per poder-se reinventar a si mateixes i, a la vegada, poder-se posicionar al mapa global. Catalunya i Espanya no han estat una excepció dins d’aquesta dinàmica, sent Bilbao i el Museu Guggenheim un cas paradigmàtic. Si bé els resultats no han estat sempre els esperats, l’èxit general de l’arquitectura icònica no ha acabat desapareixent de mort natural, com es podia haver suposat, sinó accidental, en el moment en què la crisi econòmica ha comportat un replantejament global del model.

Descarregar l'article complet (PDF, 863 KB).

L’espai públic de la ciutat

Daniel Innerarity

La ciutat ha estat, històricament, interpretada com a un entorn marcat per la diversitat i l’heterogeneïtat social i cultural, a la vegada que caracteritzada per determinats valors que conflueixen en la idea de ciutadania. L’existència d’un espai públic és un dels principals trets definidors de la ciutat, que es vincula també amb una especificitat espacial concreta que propicia la interrelació social, encara que sense que l’individu vegi compromesa la seva autoafirmació, llibertat i dret a l’anonimat. A diferència del que passa en d’altres medis socials on perviuen relacions fundades en la pertinença a un mateix grup, com en el món rural, la ciutat és el domini de l’estrany, fet que la dota d’una identitat i unes característiques inherents a la mateixa condició de ciutat.

Descarregar l'article complet (PDF, 487 KB).

Urbanisme, ecologia i sistema de vida

Josep Oliva

El text comença posant de relleu la implicació que l’urbanisme ha de tenir amb l’ecologia i que les ciutats, avui en dia, s’han de planificar tenint en compte els requeriments de la sostenibilitat. Es fa una resumida descripció d’algunes de les característiques dels dos models de ciutat que coexisteixen en el món occidental: la ciutat pública i la ciutat domèstica. S’aposta per la primera relacionant els arguments a favor d’aquesta tria. Passant revista als models de ciutat existents i als que es construeixen actualment, es constata la tendència a derivar cap a la ciutat domèstica, que és signe d’una modernitat inconsistent perquè és un model clarament insostenible i que rebutja els valors urbans. S’apunten una sèrie de línies d’actuació de cara a construir la ciutat del futur que es preconitza, que no és altra que la intel•ligent actualització dels criteris que van donar lloc al naixement de la ciutat clàssica de matriu mediterrània. Enunciats els cinc reptes que ha plantejat el World Watch Institute, es manifesta la seva adhesió a ells. S’estableix la correspondència entre model de ciutat, sistema de vida i respecte a la Terra. Tot plegat, encamina a una filosofia que faria una societat més justa, amb més qualitat de vida i asseguraria un futur exempt de greus desequilibris planetaris produïts per les accions humanes.

Descarregar l'article complet (PDF, 546 KB).

Contra la urbanalització: de la ciutat post-it a la ciutat pòsit

Francesc Muñoz

La «urbanalització», l’urbanisme dels paisatges comuns, no es significa tant com una repetició contínua d’uns determinats formats espacials indiferents al lloc, sinó per la gestió d’aquestes diferències locals, encara que valorades només a nivell d’imatge i buidades de tota complexitat. Es revela una tensió entre allò local i allò global que es fa evident també a la ciutat, on apareixen hibridacions contínues entre el pòsit del lloc i la dimensió espacial de la globalització, vinculada a unes determinades pautes de consum, a la tecnologia i a la cultura.

Descarregar l'article complet (PDF, 1294 KB).

Barcelona vista pels de fora

Lluís Permanyer

Des de fa segles, la ciutat de Barcelona ha estat objecte de moltes mirades. Des de diplomàtics fins a escriptors, passant per aventurers o espies, molts han deixat constància de la seva estada. Dels diferents indrets de la ciutat, La Rambla ha estat el més valorat per les persones foranes, atretes per la singularitat d’aquest passeig. Si bé Barcelona és una urbs amb segles d’història a l’espatlla, i així ho deixen clar un seguit de testimonis, existeix la sensació d’haver estat descoberta amb els Jocs Olímpics del 1992, situació que no solament encara dura, sinó que no cessa de multiplicar-se.

Descarregar l'article complet (PDF, 491 KB).

Les ciutats, nucli dur de la sostenibilitat en el futur

Manu Fernández

L’objectiu de l’article és presentar les relacions entre el món urbà i el desenvolupament sostenible, tot identificant els reptes que afronten les ciutats en els propers anys per seguir mantenint un projecte col•lectiu inclusiu, dinàmic i sostenible. En un món que assisteix a un procés galopant d’urbanització protagonitzat pels països emergents, les ciutats representen el principal cavall de batalla per poder garantir un desenvolupament social equilibrat que es pugui mantenir en el temps.

Descarregar l'article complet (PDF, 496 KB).

Catalanisme, ciutat i nació

Narcís Sastre

El present article analitza les interrelacions entre dos conceptes que sovint s’han considerats antagònics, com són la idea de «ciutat» i la de «nació». Si bé les ciutats, en contraposició a les nacions, han estat definides com uns espais plurals i marcats per una suma d’identitats culturals, no és menys cert que el poder, a voltes, ha volgut reforçar-les, econòmicament i simbòlicament, com a escenari de les virtuts de la nació on s’inserten, especialment pel que fa a les capitals. L’article se centra en el cas català, marcat per la dialèctica entre Barcelona i la resta del país, i com des del catalanisme s’ha construit un discurs sovint contradictori, també pel que fa a la pràctica, en un context caracteritzat per la manca d’estat sobirà.

Descarregar l'article complet (PDF, 533 KB).

Revista completa

VIA14

Descarregar l'article complet (PDF, 10467 KB).