Els Bombers i els Mossos s’han de quedar a Girona, contràriament al que volia el tripartit

Date març 3, 2011

El tripartit d’esquerres de Catalunya, amb la complicitat del de Girona, va proposar que la nostra ciutat fos l’única capital de demarcació que es quedés sense bombers i sense policia. Les ocurrències dels aleshores alts càrrecs del departament d’Interior amenaçaven de deixar-nos sense dos serveis de proximitat fonamentals. Els bombers els enviaven a Fornells i els Mossos els treien de Vista Alegre.

Ara llegeixo que l’alcaldessa de Girona i el conseller Felip Puig s’han reunit i que han parlat del tema. Qualsevol persona que aspiri a l’alcaldia de Girona hauria d’exigir que les dues deslocalitzacions es frenessin, i que es garantís en tot cas als ciutadans de Girona un servei de proximitat tant en bombers com en mossos. CiU hem defensat sempre, al ple de Girona i al Parlament, el manteniment del parc de bombers i la presència dels mossos a Girona. En aquest sentit, és evident que canviant Joan Saura per Felip Puig, Girona hi surt guanyant.

Seria bo conèixer l’opinió dels partits que formen el Govern de la ciutat. Volen mantenir o no el parc de bombers a la ciutat de Girona? CiU vam promoure una moció al ple de l’Ajuntament del dia 10 de febrer de 2009 que va ser rebutjada amb els vots del PSC, ERC i ICV. Els seus candidats ens haurien de dir si pensen que continua essent bona idea treure els bombers de Girona, si és prou d’esquerres que en temps de crisi ens hàgim de gastar diners que no tenim en projectes que a més de no ser prioritaris deixen Girona sense els serveis que tenen totes les altres capitals. Tornarien a votar en contra de la moció?  O la van rebutjar només per no molestar el govern Montilla?

Apunt al meu bloc del dia 30 de juliol de 2010: “La tossuderia del Govern Montilla a deixar Girona sense bombers

Apunt al meu bloc del dia 20 de gener de 2010: “Portem al Parlament la defensa per mantenir la comissaria dels Mossos a Girona

Apunt al meu bloc el dia 3 de juliol de 2009: “Primer van ser els bombers, ara els Mossos”

Notícia 7 de febrer de 2009 sobre la moció que vam presentar al Ple de Girona: “CiU reclama que la Generalitat mantingui un parc de bombers a Girona”

Notícia del Ple de l’Ajuntament del febrer del 2009 en què s’informa del rebuig del tripartit a la moció sobre el manteniment del parc de bombers a Girona.

Entrevista a El Punt: “Veiem una voluntat de canvi en els gironins”

Date març 3, 2011

El diari El Punt publica avui una entrevista que em van fer ahir mateix, i la voldria compartir amb vosaltres:

L’enquesta de la CUP li donava 10 regidors. Es veu alcalde?

Em veig alcalde, però no pel que diuen les enquestes, perquè els faig un cas relatiu, però m’hi veig perquè hi ha una voluntat transversal a la ciutat que demana passar pàgina i situa CiU al front del lideratge d’aquest canvi.

Tothom veu un pacte CiU, ERC i ICV per fer fora els socialistes. Hi ha un pacte fet ja?

Les úniques converses van ser fa quatre anys, efectivament amb ERC i Iniciativa, però van apostar per pactar amb els socialistes. No és que tinguem converses de pacte, però en aquest mandat sí que hem mantingut converses regulars i fluïdes amb qualsevol grup que hagi volgut escoltar les nostres propostes. De fet, tampoc no descartem poder governar sols.

Sembla difícil assolir majories…

És evident que encara que governéssim sols caldria arribar a acords, encara que s’arribés a un impossible com són les majories absolutes. Cal acabar amb el pensament que només hi ha una manera de governar la ciutat.

I la sociovergència?

És difícil, en un govern de canvi, incorporar aquells que no representen el canvi. Dit això, és lògic que cal assolir acords amb tots els grups de la ciutat. Em consta que hi ha gent del PSC a nivell general que ho veuria bé, però no n’hem parlat i és evident que un pacte amb el PSC no és la nostra prioritat.

En aquestes setmanes de treball més intens què traspua la gent dels carrers de Girona?

Primer, un gran interès per aquestes eleccions que es pot traduir en una alta participació, i segon, un desig de les generacions de fins a 35 anys que només han conegut governs socialistes de ser protagonistes en aquest passar pàgina. Hi detecto que el canvi es fa en positiu que admeten que ha estat bé fins ara o que han sobrat un anys al model i que ara toca una altra cosa.Pot cobrar drets a la resta de partits, perquè tots parlen de canvi. 

Sí, això legitima el discurs de CiU dels últims anys quan ja reclamàvem canvis. Però també és cert que alguns, més que apostar pel canvi, aposten pel recanvi en una versió 3.0.

El veig fent una campanya tipus Mas o Sandro Rosell, sense estridències per no vessar-la?

Preferiria més semblar-me a Mas, perquè de fet la seva campanya va agradar a molt a tots, no només a la gent del partit, sinó al país. És un estil en què em trobo molt còmode, perquè la campanya ha de ser un reflex de l’estil de l’alcaldia. Des de CiU volem connectar amb la gent fent una campanya constructiva i positiva.Ja es coneix la llista de CiU per Girona, com la definiu? 

Sempre l’he definit amb les dues ges. Per guanyar i per governar, aquests han estat els principis rectors per fer la llista.Hem d’apostar per la victòria i per guanyar cal eixamplar les costures del partit i que CiU se situï en el centre hegemònic de la societat gironina.

Li ha sabut greu prescindir de Riera per la decisió d’Unió?

A nivell personal ha demostrat la seva lleialtat i col·laboració i és un capital que no es pot deixar d’aprofitar. Però respecto la decisió dels socis, la bona entesa que hem tingut s’ha de mantenir i totes són persones amb una gran capacitat.

El fitxatge de Pluma pel govern de CiU va ser una bomba a la línia de flotació?

No ha estat mai una bomba, perquè no hi havia la voluntat que fos així. És més, CiU de Girona ha tingut l’oportunitat de ratificar les crítiques de les polítiques urbanístiques que no són del senyor Pluma sinó de la gent d’ERC, el PSC i d’ICV. A més, la marxa de Pluma és una mostra de la feblesa del projecte socialista a Girona, perquè ningú no marxa si es troba un projecte sòlid. L’opinió de CiU és coneguda i no ha estat satisfactòria.

Preocupat per la sol·licitud d’Antifrau a l’Ajuntament?

Sí, sobretot, per l’actitud del govern per no haver estat transparents amb la resta de grups del consistori. M’alarma i m’inquieta, la sensació de no voler explicar què està passant o el silenci de l’alcaldessa que encara no ens ha ni trucat.

Com veieu la ciutat ara?

Com la típica ciutat de les oportunitats perdudes per manca de lideratge del seu govern. Hi ha un punt d’anestèsia governamental amb el risc que s’encomani a la societat gironina.

Què volen els ciutadans?

Es vol proximitat, transparència, diàleg, perquè es vegi l’Ajuntament com un aliat i no un poble submís que el complau.

 

Tornant de l’entrevista a TV Girona

Date març 1, 2011

Aquest vespre m’han entrevistat a TV Girona, i m’han preguntat bàsicament sobre el projecte de canvi que propugna Convergència i Unió per a la nostra ciutat, després de 32 anys de governs del PSC. Suposo que es notarà que al plató se’ls havia espatllat l’aire condicionat, i que feia una calor de mil dimonis… L’emetran al seu telenotícies.

És evident que hi ha un interès ciutadà per aquestes eleccions municipals que probablement supera el d’altres vegades, i això deu ser perquè el desig de canvi no és tan insòlit com alguns opinadors de capçalera del poder establert pretenen fer creure.

Oficina Antifrau i Ajuntament de Girona: comunicat dels portaveus dels grups municipals de Convergència i Unió i del Partit Popular de Catalunya

Date febrer 27, 2011

Davant la informació apareguda a la premsa segons la qual l’Ajuntament de Girona és objecte d’una investigació per part de l’Oficina Antifrau a l’entorn de diversos processos de licitació i contractació d’obres del període 2009-2010, i davant la confirmació que en fa l’alcaldessa en declaracions a Diari de Girona de l’edició d’aquest diumenge 27 de febrer de 2011, volem expressar el següent, en nom dels nostres respectius grups municipals.

  • La nostra sorpresa i astorament perquè una investigació d’aquesta naturalesa afecti l’Ajuntament de Girona, fet davant del qual reclamem que els treballs de l’Oficina arribin al fons amb rigor i rapidesa, per aclarir si hi ha responsabilitats o no en els dossiers objecte d’investigació.
  • La manca de respecte que representa que com a portaveus municipals hàgim de conèixer aquesta situació a través dels mitjans de comunicació i no, com seria desitjable en una corporació que respecti el pluralisme i la funció democràtica de tots els grups polítics, mitjançant una comunicació de l’alcaldessa de Girona.
  • És inacceptable que una part de la Corporació, com som els grups municipals a l’oposició, sigui marginada d’una informació rellevant que afecta la Institució, i diu molt del tarannà que ha presidit la manera de governar Girona.
  • Demanarem explicacions a l’alcaldessa tant a la propera junta de portaveus com al Ple ordinari del dia 8 de març, tant per les raons de la nul·la comunicació amb els grups com sobretot per l’abast d’aquestes investigacions.

Girona, 27 de febrer de 2011

Carles Puigdemont i Casamajó (Portaveu del grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Girona)

Concepció Veray i Cama (Portaveu del grup municipal del PPC a l’Ajuntament de Girona)

 

Legionel·la a la font de la Plaça Catalunya de Girona

Date febrer 27, 2011

Hi ha legionel·la a la font ornamental de la Plaça Catalunya de Girona. Aparentment no sembla una gran concentració de focus, però tanmateix amb la legionel·la no val a badar. L’informe de Dipsalut adreçat el passat dia 14 a l’Ajuntament és clar i les recomanacions que fa són prou precises com perquè s’actuï amb diligència. Sorprèn que l’Ajuntament hagi estat tan opac en aquest assumpte. Que no hagi informat els ciutadans, sobretot tenint en compte que la font és veïna d’uns jocs infantils i d’uns bancs on s’asseuen moltes persones grans. Sorprèn perquè al web municipal sí que hi ha informació precisa de les fonts per beure , de la qualitat de la seva aigua i de si són aptes o no per al consum humà. No hauria suposat cap esforç penjar un avís, francament. Sense caure en l’alarmisme, el que s’ha d’exigir és que en matèria de salut pública se sigui més diligent i més transparent. Va passar el mateix amb el mosquit tigre: fins i tot un estudiant va ser capaç de detectar-lo abans que el mateix Ajuntament, que malgrat les evidències en continuava negant la presència a la nostra ciutat.

A Girona s’atorguen concessions a dit, i això s’ha d’acabar

Date febrer 25, 2011

El dia 9 de febrer de 1995, l’Ajuntament de Girona va aprovar en la seva comissió de Govern presidida aleshores per Joaquim Nadal una “autorització experimental d’un any fins a l’adjudicació definitiva previ procés licitatori” a una persona determinada per a la “implantació d’una modalitat de transport mitjançant vehicles articulats com a servei complementari promocional per cobrir el sector del barri vell, amb un cànon anual del 2% de la recaptació bruta a liquidar mensualment i un mínim de 200.000 pessetes [1.200 euros] anuals”.

Som al febrer de  l’any 2011, exactament setze anys després, i en una resposta oficial de l’Ajuntament adreçada al grup municipal de CiU s’admet que “des de la seva implantació fins al moment actual no s’han produït variacions en les condicions de la seva autorització experimental”. Dit d’una altra manera: mai no s’ha convocat un concurs per a la prestació d’aquest servei, que és un negoci d’un particular del qual l’Ajuntament només té garantits ingressos per valor de 1.200 euros a l’any en concepte de cànon. Una autorització directa, sense opcions que d’altres empreses puguin presentar ofertes durant 16 anys, sense mirar d’incrementar els ingressos en benefici de la ciutat. Un escàndol que demana, que urgeix, explicacions dels responsables polítics que hi han tingut a veure tots aquests anys. És possible que es mantingui una situació d’autorització experimental que duri 16 anys? Quina mena d’experiment és, aquest? Això és impropi d’una democràcia, i és inacceptable. Només ara que ja som al final del mandat, quan falten tres mesos per a les eleccions, gosen preparar un plec de condicions per poder fer aquella licitació que s’havia anunciat l’any 1995. Déu n’hi do.

La gravetat del tema és enorme. No hi ha cap raó, ni una, per justificar que una situació pensada per a un any, de manera experimental, se n’allargui 16, just la meitat dels anys que el PSC porta governant la ciutat. I això no és només un error administratiu, sinó que hi ha altres implicacions que s’hauran d’escatir. Estic convençut que Girona hi ha sortit perdent, que ha perdut ingressos, que ha perdut l’oportunitat que algú presti el servei en millors condicions, en vehicles més preparats, menys contaminants, més accessibles.

Aquesta és la manera com el PSC ha governat la ciutat, i també per això cal un canvi. Les concessions administratives s’han de treure a concurs, no s’han de contractar directament. Ja ho van intentar amb el bar del teatre municipal i es va aconseguir impedir-ho.

Promoció turística de Girona: donar-li la volta com un mitjó, multiplicar les nostres potencialitats

Date febrer 24, 2011

La promoció turística de Girona ha de deixar de ser la “maria” de les polítiques municipals. No pot ser un element secundari, de baix pressupost, ni una lluita solitària del regidor o regidora al qual pertoqui administrar l’àrea. El turisme és un sector primordial en la nostra economia, i ho serà encara més en el futur, de manera que hi hem d’invertir i hi hem d’apostar sense complexos. Des de CiU de Girona sempre hem apostat per potenciar un model propi, amb la creació d’un patronat local amb participació del sector, amb polítiques molt dirigides a augmentar tant la facturació del sector com els llocs de treball directes i indirectes. Tristament hem vist com any rere any, i després de 32 anys de governs del PSC, la realitat és una altra de ben diferent, fins al punt que s’ha arribat fins i tot a sacrificar l’oficina de turisme de la Rambla. De tot això ja n’havia parlat en anteriors ocasions (el 24 de desembre de 2008, el 4 de juliol de 2009, el 7 de març de 2010, el12 d’agost de 2010) a més de portar-ho al ple de l’Ajuntament i d’exigir –encara sense resposta– la presentació de resultats de la nova oficina de turisme relatius a la temporada passada. Ara toca tornar-ho a fer, entre altres raons perquè es comencen a percebre els perjudicis que representa no tenir una política turística sobirana, ambiciosa, que estigui al costat del sector i que aposti decididament per Girona com a potència turística.

Hem perdut molts anys. Els governs del PSC han descuidat aquest àmbit i l’han mantingut sempre en un segon pla, sense acabar de creure-hi. S’han conformat amb el turisme que ve gairebé per generació espontània, perquè Girona és una destinació excepcional i molt atractiva. Però no és una bona política, aquesta de l’anar fent. Hem d’agafar la maleta i anar a vendre Girona de manera directa, amb veu pròpia, als mercats emissors. Hi hem d’apostar amb l’objectiu a curt termini (en quatre anys s’han de veure resultats consolidats) d’incrementar notablement la facturació turística i comercial de la ciutat, i la d’incrementar la taxa d’ocupació i els llocs de treball.

L’Ajuntament de Girona ha de reclamar el traspàs i participar en la gestió de l’aeroport

Date febrer 23, 2011

Fa uns dies vaig anunciar que el grup municipal de Convergència i Unió preparava una moció perquè sigui debatuda i votada en el proper ple de l’Ajuntament de Girona, en la qual es demana el traspàs i la gestió directa de l’aeroport Girona-Costa Brava. El text és el que us reprodueixo a continuació:

L’anunci de la supressió de vols que la companyia aèria Ryanair operava des de l’aeroport de Girona comportarà una nova retallada de l’oferta que s’ha ofert en els darrers anys i que ha permès grans creixements en el nombre de passatgers i ha compromès l’execució d’inversions públiques molt importants. Aquestes inversions han reforçat la competitivitat de l’aeroport des del punt de vista infraestructural, i han contribuït a consolidar un model de negoci de resultats molt profitosos, fins i tot en temps de crisi, que tenen com a únic beneficiari l’empresa pública AENA, depenent del Ministeri de Foment.

El creixement en el nombre de viatgers ha beneficiat l’economia catalana i de forma molt especial la gironina. Ha incrementat la nostra competitivitat turística, sector d’importància cabdal en el model econòmic gironí, i ha incrementat també la competitivitat de les nostres petites i mitjanes empreses que veuen en la internacionalització i en l’eficiència del seu servei al client una oportunitat per sortir de la crisi, generar ocupació i augmentar els ingressos públics. Gràcies a l’oferta que ha existit a l’aeroport de Girona fins ara, les empreses gironines han disposat d’un valor afegit i un plus de competitivitat que en molts casos és determinant a l’hora de guanyar clients o de reforçar la seva cartera, la qual cosa és imprescindible per generar ocupació.

És cert que les institucions públiques no poden abocar recursos destinats al foment de les operacions aèries de manera il·limitada, però tampoc no poden continuar tolerant per més temps una situació clarament injusta, perjudicial per als interessos de les persones i les empreses de les nostres ciutats i comarques, i que ens deixa indefensos tant davant de les companyies que fan de l’enginyeria de la subvenció un model de negoci com de l’administració espanyola que té una voracitat recaptatòria insaciable i que lesiona la nostra competitivitat.

En aquest sentit, és inacceptable que havent-hi uns beneficis d’explotació de l’aeroport de Girona que els experts situen en prop de 20 M€ les institucions catalanes i gironines hagin de fer un sobreesforç econòmic per mantenir l’activitat de la principal companyia aèria que opera a l’aeroport. És una demostració de la insensibilitat que l’Estat espanyol té sobre l’economia gironina, de la nul·la disposició de l’Estat espanyol a contribuir al manteniment dels nivells d’activitat de l’aeroport de Girona. I no existeix cap indici d’un canvi de voluntat en aquest sentit, de manera que hi ha l’amenaça que la situació d’injustícia es consolidi per molts d’anys.

Tenint en compte que qualsevol pèrdua en el nombre de vols i en freqüències és ara mateix un obstacle a l’economia gironina, que allarga el procés de superació de la crisi; i que al mes de gener passat la nostra ciutat va superar amb escreix el llindar de les 7.000 persones inscrites a les llistes de l’atur, és necessari que les institucions gironines reclamin canvis d’envergadura.

Per això el Ple de l’Ajuntament de Girona ACORDA:

  1. Reclamar el traspàs urgent de l’aeroport de Girona a la Generalitat
  2. Definir un model de gestió de proximitat en el qual tinguin un paper determinant les institucions i entitats gironines, entre elles l’Ajuntament de Girona
  3. Fer una crida a la resta d’institucions perquè se sumin a la reclamació del traspàs urgent
  4. Comunicar aquest acord al President de la Generalitat, al President del Govern espanyol, als portaveus dels grups parlamentaris catalans a les Corts Generals i als dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.

Girona, perfil propi (contra la “política del jo”)

Date febrer 21, 2011

Es pot servir una ciutat de moltes maneres, també des de l’anonimat i la intimitat. Del que no tinc cap dubte és que difícilment es pot servir-la des del gregarisme. Vull dir que en qualsevol cas cal perfil propi, personalitat, per allunyar-la del combat cada dia més estèril dels interessos polítics gremials. Les ciutats floreixen, esclaten, quan el seu lideratge polític és percebut molt més com una opció coral, col·lectiva, que no pas com una fórmula de laboratori receptada per comandaments orgànics. Durant molts d’anys això no ha estat així, i Girona ha vist com es confonia el projecte de ciutat amb el projecte d’un partit determinat, marcat per un fort personalisme. Crec que aquesta manera de fer les coses té els dies comptats, sobretot perquè qui té ganes de passar pàgina i dir “gràcies, però passi-ho bé!” són els ciutadans. Vénen temps en què el subjecte a reforçar de l’acció política és Girona, en què s’ha acabat allò que podríem definir la “política del jo” i en què no és tan important qui fa sinó què es fa. No dic que les persones no comptin: al contrari! Però a més de marcar perfil propi han de saber situar-se just una passa enrere i posar tot el seu capital al servei de la ciutat, per evitar que en el futur el personalisme colonitzi la nostra vida pública i la sort de la ciutat s’hagi de vincular a la sort particular. L’experiència de les primàries de Barcelona n’és tot un exemple: algú creu que la ciutat de Barcelona ha sortit reforçada arran de la disputa interna del PSC, sobretot tenint en compte que un dels protagonistes és, encara, l’alcalde? Si haguessin renunciat a aquesta temptació, tan irresistible per a segons qui, de practicar la “política del jo”, d’altra banda tan antiga i obsoleta, potser s’haurien adonat que els ciutadans reclamen amb insistència la “política del nosaltres”. L’anomenada literatura del jo és fascinant –n’hi ha exemples excel·lents, a la literatura catalana– però aplicat a la política em sembla que no és exactament el mateix…

Benvingut, benvolgut i beneït Fòrum

Date febrer 20, 2011

Avui s’inaugura a Girona del Fòrum Gastronòmic, un dels esdeveniments més rellevants a nivell internacional en l’àmbit de la gastronomia. I es fa a casa nostra gràcies, entre d’altres, a una bona dosi d’empeny local que demostra, en termes pràctics, el que volem dir quan parlem de Girona com a potència turística, comercial, universitària i cultural. L’aposta  per l’excel·lència és el camí que la ciutat està en condicions de recórrer i tenir un gran èxit. Cal, sobretot, a que a la Plaça del Vi algú es tregui la son de les orelles, que tingui ganes i il·lusió de fer canvis per superar la situació d’ensopiment municipal que generen 32 anys de governs del PSC. El Fòrum és exemple i metàfora alhora.